"La injustícia de la Batllia i la professionalitat del Tribunal de Corts " Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 10/6/2011

Fa mesos vaig ésser víctima d’una condemna injusta dictada per la Batlle Cristina Bea Rebés, sentenciant-me a 5 mesos de presó ferma per haver fet ús de la meva llibertat constitucional d’expressió amb una tribuna pública anomenada “Detenció corrupta”, on lluny de falses pretensions i sense jo haver esmentat ningú, vaig publicar un episodi explicant el meu mal son a causa d’un agent de policia corrupte que sempre menteix i manipula. Tal judici es va iniciar a demanda del fiscal Alfons Alberca Sanvicens, el qual va oficiar tal obra de teatre perquè sospito que te alguna cosa personal en contra meva que no té res a veure en donar servei a la societat. Quina manera de malgastar els recursos de la justícia pagats pels contribuents, però a alguns no els hi agrada que jo sigui una persona que sempre dic i escric el que penso amb la més que absoluta veritat, i aviat us faré saber altres motius.
Hi ha qui fa mal als seus i després es volen curar el carma realitzant “bones obres” a l’estranger. Es pensen que així la seva ànima quedarà magnífica i neta.

Vaig apel•lar tal injustícia al Tribunal de Corts, i veritables professionals jutges estrangers no han donat lloc a tal bajanada i han convidat a la Batlle i la fiscalia a presentar proves certes que jo no vaig respectar l’ordre de no “contactar” amb l’esmentat personatge fat.
Sobre un sms mai denunciat i sense haver revisat l’existència ja se m’aplica un indult, cosa que els hi ha trencat el traçat que se m’està marcant per portar-me algun dia a la presó.

Aconsello a la Batlle i Fiscal a inscriure’s a algun curset de nocions bàsiques de lectura, doncs necessiten aprendre a llegir de forma urgent. Si no han sabut interpretar un simple article de premsa, fa pànic pensar el que faran amb presumptes acusats de temes realment seriosos.
Potser no sóc “políticament” correcte en certes formes d’expressió però sempre he ajudat a persones a manifestar les injustícies de forma clara i oberta, i ara, en bateria i per venjances d’una altra Tribuna que eren més que “Rumors” m’ha tocat a mi.

Aviat em tornaran a jutjar pel mateix article de premsa, l’excusa és “calumnies”. Gairebé cap “independent” mitjà escrit del país em vol publicar les cartes per por a les represàlies judicials, també els han amenaçat en querellar-los i condemnar-los, i un en concret funciona només a rúbrica de talonari per serveis publicitaris. Sort que existeix Internet, mitjans de comunicació internacionals i el llibre que aviat publicaré amb més de 100 articles escrits per mi on també he inclòs els censurats.

A la realitat, Andorra no és un “Estat de Dret”, no es suporta la llibertat d’expressió. El poder judicial actua amb indemostrables indicis, no està suficientment madur per administrar justícia amb total independència. Els polítics haurien de revisar i legislar de forma urgent que alguns batlles i fiscals no actuïn com si fossin veritables dictadors contra qui no ho mereix.

Sort que queden Batlles humans, professionals i justos, fet que els converteix en veritables persones Honorables. I les seves actuacions marquen amb justícia el futur de moltes persones que els han necessitat.

Tomàs Pascual Casabosch