30 abr. 2019

"Porta oberta a lleis contraries a la Constitució" Periòdic Andorra 30/4/2019 Opinió: Tomàs Pascual Casabosch

Una profunda preocupació i gran tristesa va envair a moltes persones d’Andorra quan varen llegir i tenir coneixement del text legal que els consellers generals van aprovar a proposta del Govern de Demòcrates per Andorra quan van votar favorablement la Llei 12/2019 del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció assistida. 

Aquest text legal és palesament inconstitucional perquè infringeix l’article 8 de la Constitució andorrana segons el qual: «La Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases». 

La referida llei facilita la possibilitat de seleccionar els embrions in vitro i crioconservar-los sempre que siguin viables per a futures transferències i no es trobin afectats per malalties genètiques greus, així mateix permet la desestimació dels embrions crioconservats quan el projecte reproductor ja no sigui viable.

La llei, doncs, permet que a Andorra és puguin destruir embrions en vida en el cas que aquests no superin favorablement el diagnòstic preimplantacional, o en segon cas quan el projecte reproductor ja no sigui viable.

L’article 5.2 del citat text legal preveu, i cito literalment: 
«En el cas de fecundació in vitro i tècniques afins, només s’autoritza la transferència d’un màxim de tres embrions in vitro a cada dona per cada cicle reproductiu. Els embrions in vitro restants han de ser, en tot cas, crioconservats, sempre que siguin viables per a futures transferències i que no es trobin afectats per malalties genètiques greus». 
En el mateix sentit l’article 14 paràgrafs 2, 3 i 4  del mateix text legal també facilita la destrucció dels embrions que no siguin viables o que es trobin afectats d’una malaltia genètica greu, i la desestimació dels embrions crioconservats quan el projecte reproductor ja no sigui viable.

El Copríncep Episcopal, Sr. Joan Enric Vives i Sicília, s’ha limitat a no sancionar la Llei, com si això per si sol fos suficient, però ha negligit en la defensa de la vida i de la Constitució Andorrana perquè ha permès que aquesta llei sigui aplicable renunciant de manera incomprensible a portar-la al Tribunal Constitucional que evidentment hauria declarat la inconstitucionalitat de la mateixa per ser contrària a l’article 8 de la Carta Magna.
El que és mes greu és que l’actitud passiva del Copríncep Episcopal que ha permès que passi una llei que tolera la destrucció dels embrions defectuosos i de la vida (no havent portat aquests llei al Tribunal Constitucional) xoca frontalment amb la doctrina de l’església catòlica (Instrucción Donum vitae) que s’oposa a la crioconservació dels embrions, i que impedeix la seva destrucció, perquè segons aquesta doctrina el ser humà ha de ser respectat com a persona des del primer moment de la seva existència.
En efecte, l’església catòlica en el Concili Vaticà II ha proposat novament als nostres contemporanis la seva doctrina segons la qual «la vida ja concebuda ha de ser salvaguardada amb extrema cura des del moment de la concepció. L’avortament i l’infanticidi són crims abominables».
A ningú se li escapa que la passivitat dels nostres Coprínceps que no han defensat la constitució aprovada pel poble andorrà l’any 1993 permetent que aquest text legal sigui vigent tot o ser contrari a la protecció de la vida constitueix un precedent perquè les formacions polítiques defensores de l’avortament puguin des d’ara legislar qualsevol cosa contraria a la mateixa.
El més trist del tema no es només que el Copríncep i Bisbe Episcopal no hagi respectat –amb el seu silenci còmplice– la doctrina de l’església, sinó el fet de que el Consell General aprovi amb la passivitat o no dels Coprínceps, lleis que són contraries a la Constitució. 
Tot això ens fa plantejar-nos que hom podria dur a terme qualsevol estratègia per tal d’incomplir la Constitució mitjançant l’aprovació de lleis que contràries a la mateixa. En definitiva, tristement podríem ser un país on de res serveix tenir una Constitució, ni tan sols val la pena plantejar-se modificar-la. 


Tomàs Pascual Casabosch
Andorra la Vella, el 30 d’abril 2019