10 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 13 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 10/8/2011

De bon matí em saludo entre els barrots amb el meu amic de sempre Jordi, em porta un súper esmorzar, molta llet, confitura de maduixa avui diferent de la “normal”, etc. Conversem a la cel•la a través dels barrots.
Totes les nits mentrestant tinc en remull la roba li dic la mateixa paraula “Jordi, estem al trullo”. Al company Bruno li fa molta gràcia escoltar això i ens imita, i em fa repetir les classes teòriques de sexe sobre els consells de més adult que li dono.
Em ve a buscar un guàrdia i em diu que tinc visita de la treballadora Social.
Però realment la visita és de la meva lletrada Maria José i la Secretària Judicial del Tribunal de Corts. Em comuniquen que el Tribunal de Corts ha ordenat la meva llibertat immediata, i a més que no hauré de continuar amb l’arrest domiciliari. Em quedo seriós, menciono que el meu amic Jordi continua tancat injustament per la incompetència de la Policia, la Batlle i la Fiscalia. La meva lletrada està molt contenta per mi, no em queda més remei que signar.
Pregunto als guàrdies si el meu amic Jordi, està al pati, m’ho confirmen i els hi demano permís per anar una estona a acomiadar-me, m’hi porten i els hi dic a tots els companys la notícia, em donen la mà, m’abracen, s’alegren i em feliciten. Jo no destaco precisament per alegria i és per tots notori i evident.
Passejo amb el meu amic Jordi i parlem de tot una mica però ara amb presses ja que el temps se’ns acaba. Els guàrdies em diuen que vagi a buidar la meva cel•la i que faci la maleta. M’abraço amb el meu amic Jordi, ell s’emociona i jo m’aguanto les ganes del mateix, ens acomiadem.
Pujo les escales i de lluny em diu que vagi a casa dels seus pares, jo li responc que aniré avui mateix, es tanca la porta.
Preparo totes les meves coses sota l’atenta mirada de dos guàrdies. Desplaço a la cel•la del meu amic Jordi ampolles d’aigua mineral, productes lactis, una targeta de telèfons i una nota amb el seu nom escrit.
L’Oficial Paco em fa signar la llibertat i m’entrega els diners en positiu del meu compte de l’economat i les meves pertinences personals, el que més il•lusió em fa és la cadena i Creu d’Or que tant he trobat a faltar.
A la recepció m’entreguen una maleta amb més coses que encara no m’havien entregat a la cel•la.
Felicito als responsables del Centre Penitenciari pel tracte rebut i la seva professional i humanitat.
En taxi vaig content a la Joieria del meu pare, però no puc oblidar la imatge del meu amic Jordi, l’impacte de veure per darrera vegada la meva cel•la i l’edifici de la presó des de fora.
El meu pare es queda sobtat al veure’m i ens fem un petó, em comenta que he estat com “una aparició”. Em porta a la Toyota després d’esmorzar i em regala una moto nova, marca KYMCO 300I ABS, per celebrar-ho.
Vaig en bus a casa, m’abraço a la meva mare, truco a la Alexandra, a familiars i amics. Em poso a treballar una mica al meu despatx, vaig a visitar a un client. Vaig a casa dels pares del meu amic Jordi i dino amb ells.
No he pogut localitzar al meu fill Adam als Esports d’Estiu. Em truca la seva mare aparentment contenta per la meva llibertat, m’explica com ha patit el nostre fill i em repeteix que el nen em trucava mentrestant jo estava a la presó. Hem comentat que hem de començar a mantenir una nova relació “de pares separats” pel bé de l’Adam, el nostre fill. Per la meva part podria ser possible. Demà ja tindré el meu fill amb mi.
Continuo tenint a la ment i al cor el meu amic Jordi que encara està a la presó detingut injustament i continuaré lluitant perquè obtingui la llibertat al més aviat possible.
He enviat un SMS al Cap de Govern per a comunicar-li que ja estic lliure.
Mentrestant estic escrivint aquestes línies acabo de rebre precisament la trucada del meu amic Jordi, i em diu que demà el vagi a veure, ja he concertat hora per ell, pel David i el Constantin.
Tretze dies són els que estat a la presó sent innocent. I com sempre, uns veritables Magistrats, del Tribunal de Corts han tornat a aplicar la veritable justícia.
Ara falta que Déu i la Verge Maria facin un miracle per alliberar i posteriorment castigar als injustos del món judicial andorrà per compensar el mal creat al meu amic Jordi i al nostre entorn víctimes d’aquest infern judicial de fals blanqueig de diners procedents del no-res.

9 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 12 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 9/8/2011

Dia 12:

Aquest matí hem comentat amb el meu amic de sempre Jordi que vàrem escoltar els focs d’artifici de la cloenda de la Festa Major d’Andorra la Vella, però nosaltres no teníem res a celebrar i no vam prestar atenció.
Algunes nits tinc somnis eròtics, suposo que és perquè el meu orgull es nega “a masturbar-me”. Ja “sortirà” quan vulgui.
He somiat que al Policia Corrupte li tiraven àcid a la cara i que l’assassinaven. Els meus sentiments de venjança s’exterioritzen aquí dins en somnis, així com en tinc d’altres cap al fiscal obsessionat i la Batlle irresponsable que estic segur que ho estan instruint tot malament i així ho he fet saber a algunes autoritats.
L’ordenança Joan m’ha donat tres confitures de maduixa, potser tingui remordiments pel que em va “Putejar” a la seva manera ahir. Aquí dins la gent té reaccions estranyes i no s’ha de tenir en compte tot el que fan ho diuen.
He començat a llegir el llibre: “Els homes que no estimaven les dones”, que me va regalar l’ordenança Jordi del mòdul de penats i trobo a faltar les converses amb ell.
He tingut visites, la Sandra i la seva mare, les dues se senten orgulloses de la relació mare i filla i viceversa, la seva mare és una bona persona i una dona lluitadora i treballadora.
Ha vingut el meu pare, hem comenta que la meva mare em vol veure però li he dit que millor que no em vegi pel vidre separador del locutori i ens esperem al bis a bis quan ens toqui si no m’han alliberat abans, encara que no crec que triguin en deixar-me anar a casa. El meu pare m’ha dit que té ganes d’abraçar-me. M’ha vingut a veure el meu advocat del tema del fals presumpte blanqueig de diners i de les injúries i calúmnies a la Batlle, que a més estic d’acord amb les paraules que no vaig dir. En aquest país fins i tot et poden condemnar per converses íntimes que tinguis amb el teu pare i la teva mare dins de casa, tipus Gestapo o el franquisme.
He rigut molt al pati, li he preguntat a un company d’on havia tret la camiseta i m’ha explicat que era robada, el mateix que la resta de roba i calçat que porta, fins i tot se m’ha ofert que quan surti donar-me classes per vestir i calçar gratuïtament, lògicament li he dit que no m’interessa.
Aquesta nit discussió molt forta amb insults entre les dues cel•les de sempre, han vingut els guàrdies a posar ordre.
Les hores passen molt lentes, sort de les llargues estones conversant amb el meu amic Jordi. La imatge del meu fill Adam m’ajuda a superar aquest segrest legal que anomenen detenció preventiva.

8 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 11 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 8/8/2011

Dia 11: Ahir nit van baixar els guàrdies a una cel•la per cridar l’atenció a un intern que celebrava amb molt de xivarri la victòria d’un equip de futbol. El van amenaçar en tancar-lo al calabós. S’han emportat al meu company de cel•la Ramon, ara li han dit que la cel•la on va, l’empresona’t no és un atracador, és el violador, ja està tancat a la cel•la 206. A la porta de la meva cel•la avui no han aparegut les confitures de maduixa, l’ordenança Joan m’assegura que les ha portat, però realment avui li ha donat per “putejar-me” d’aquesta inexplicable forma. Des que ja no m’ha necessitat per una sèrie de favors he passat a ser tal com m’escrivia en unes notes els primers mesos de la seva detenció: “Ets un bon amic”, a dir a tothom: “El Tomàs no és amic meu, és l’amic del meu germà”. Sort que tinc un petit “arsenal” d’alimentació i m’espavilaré amb la barra de pa. No aconsegueixo entendre perquè actua d’aquesta forma, no hi guanya res i jo sempre li he fet tots el favors que m’ha demanat. Veig que tot el que es comenta d’ell de desagraït, dolent i manipulador és veritat. El dinar d’avui és una porqueria, sort del meu amic de sempre Jordi que em dóna un munt de menjar que té a la nevera. Sempre li dic que quan sortim d’aquí “li passaré” la factura del Dietista per aprimar-me. Entre dues cel•les s’han formulat greus insults i amenaces, s’han arribat a reptar a l’hora del pati. Que bé que estic sol a la cel•la, avui he col•locat la foto del meu estimat fill Adam a un lloc prudent de l’armari de pedra. Des de la finestra destaco que veig el “Lycée Comte de Foix”; “el cole del Papa” com diu sempre el meu fill. Veig un tros de l’Estadi Comunal de Futbol”, “El Camp de Rugby”, “l’edifici de RTVA”, “el Govern“, “la Plaça Nova del Poble”, l’edifici social de la CASS” i les finestres de la vivenda que vaig compartir durant un any amb el meu amic Rafa, “els Grans Magatzem Pyrenées”, una part de “l’edifici de la Piscina dels Serradells”, “Les Escoles de Ciutat de Valls”, “El Col•legi Religiós Sant Ermengol”, “Camps de cultiu”, “una Urbanització Alta d’Escaldes-Engordany” i “El Pic de Carroi”. M’han posat dins la cel•la l’aparell de telèfon i és el meu advocat de l’assumpte del presumpte blanqueig de diners per dir-me que li ha tocat d’ofici l’assumpte de les “injúries i amenaces” a la incompetent, dolenta i injusta Batlle Canòlich Mingorance Cairat. Avui m’han comentat que la persona que va donar la ordre de la meva detenció va ser la secretària general del tribunal de Corts i no pas la Batlle que esmento sempre, però que des de l’ombra ho va demanar. Està bé tenir aquesta informació però si ella no m’hagués arrestat injustament no s’hagués arribat aquí, així doncs continua sent la culpable. És l’aniversari d’en “Constantino”, de Romania, li he fet arribar a la seva cel•la una Fanta de llimona com a regal d’aniversari i s’ha posat molt content. Sembla mentida el valor que té aquí dins un detall. El David de “Geòrgia” m’ha regalat una Coca-Cola de dos litres, una Fanta de llimona de dos litres i un suc de fruites. Jo li he fet arribar unes delícies de peix. He desinfectat a fons la cel•la, aquí dintre a un se li passen les tonteries i manies. Que bé s’està sol a la cel•la. El Ramon m’ha demanat tornar i li he dit que no però que ho parlarem més endavant. El violador demana un diari, jo sé on està però li han dit que estan tots ocupats. Algú ha proposat donar-li una pallissa entre tots però la idea no ha prosperat. Es comenta que al mòdul de penats li faran una altra cosa. A la meva cel•la li diuen: “la Suite Presidencial”, i al Ramon li diuen que ara ja no tindrà privilegis. Sort de les hores que sobretot passo amb el meu amic Jordi, continuem sent els campions de Futbolí de la presó, quines ganes tinc que surti en llibertat.

7 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 10 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 7/8/2011

Dia 10: Aquest matí han ordenat canvi general de llençols i tovalloles. El meu company m’ha acabat de fer el llit i el meu amic de sempre Jordi li ha suggerit al funcionari de 1ª “Paco” (que és una bona persona) que li fem una broma. En la revisió s’ha pujat a la llitera i m’ha felicitat de com de bé “he fet el llit”, i al company li han dit que li farien un “informe” de com de malament que s’ha fet el seu. Hem rigut tots molt, sort d’aquest moments. El company de Romania “Constantino”, ex-policia paramilitar amb el qual he fet amistat, és expert en agafar mosques al pati, treure-li les ales i deixar-les donant salts. El meu amic Jordi i jo en els vells temps de joves havíem estat campions de futbolins de barri a la “sala de jocs Bar Rocafort” de Sant Julià de Lòria, i avui hem guanyat vuit vegades seguides. He emplenat la sol•licitud d’assistència al metge pel motiu següent: “vull sup copia dels resultats de l’anàlisi de sang”. Aquí dins si no t’espaviles no t’assabentes de res. Al “violador”, que li diuen “Violeta” li fan arribar entrepans de tonyina farcits sense que ho sàpiga amb “esperma d’uns presos”. He trucat per telèfon entre d’altres persones, al meu pare, la meva mare, la meva cosina Rosita de Barcelona, la meva Tieta Montserrat de Barcelona i a l’Alexandra. Avui sí que he telefonat al meu estimat fill Adam, ha contestat la seva mare dient: “Si..”, Jo li responc en castellà: “ Hola, ponme con el Adam..” Ella: “Tomàs, Como estás?” Jo: “Bufff” Ella: “¿Hasta cuándo estarás allí?” Jo: “La semana que viene vendrá mi abogada i a ver que me dice, no lo sé” Ella: Alguien que quiere a su madre y a su hijo, no hace lo que has hecho” Jo: “El Adam lloraba, sus lagrimas me hicieron decidir llevarlo al parque infantil y al volver ya me esperaba la policía”. Un silenci com a resposta i ella va dir: “Adam, corre vine és el Papa!”. Per fi vaig sentir i escoltar la dolça veu de qui més estimo i m’estima, i la paraula que més tendresa i amor em produeix: “Papa”. Em va dir i repetir que m’estima molts milions de vegades, li vaig respondre que jo més lluny que la lluna i el sol, i que jo estava fent un treball d’uns dies i que quan l’acabés l’aniria a buscar i faríem moltes coses junts. Aquesta explicació va ser el més semblant a no mentir al meu fill, ja que mai ho he fet i en el futur li explicaré com sempre tota la veritat més que absoluta de tot. Ella es va tornar a posar al telèfon dient-me: “No quiero que el Adam sufra más”, “Te llama por telefono cada dia y yo sabiendo que tu estás allá arriba..”. No vaig voler discutir ni contestar res, ella té part de culpa de tot això juntament amb el seu ”ex-amant” policia corrupte. Ella és la dona que més he estimat i la més desagraïda, ella és la que més mal m’ha fet a la vida, ella és la que sempre permet que els enemics em facin mal, ella és la que em va denunciar falsament fa dos anys, ella és la que em va fallar i m’ha traït en tot... En resum, estic segur que res afectarà en que la Justícia ens doni la custodia compartida del nostre fill, potser se n’adonarà llavors que les coses no són com ella les veu, però qui guanyarà amb la sentencia serà el nostre fill. Avui és de fet la primera vegada en més de dos anys que sento de la seva veu una paraula bona encara que no me l’ha cregui: “¿Como estás?”. Desitjo que quan ella maduri se n’adoni que la vida i les coses no són la interpretació que ella els hi dona. El meu odi contra ella sempre caduca, és la mare del meu fill, encara que a ella gens li ha importat el que jo sigui el pare del seu fill. De totes les coses que he dit per ràbia i desesperació i de totes les que em diuen, acabo per demanar a Déu que apliqui al seu moment la veritable justícia divina. El nostre fill va per damunt de tot.

6 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 9 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 6/8/2011

Dia 9: Continuar escrivint ja podria ser avorrit per la rutina. Ja he especificat a grans trets com es passen aquí dins els dies. A partir d’ara escriuré només les novetats. Riem molt amb les bromes tècniques de convenciments cap als nous. Jo no em vaig creure res però d’altres sí. Sol•liciten als guàrdies i per escrit: “Anar a la piscina”, “demanar una pizza a domicili”, al “Mc Donald’s” i fins i tot els serveis de prostitutes. El meu company de cel•la resulta que a part de la “xina de droga Blanda” va robar d’una caixa forta set mil euros fa gairebé un any i d’altres coses que no explicaré. Aquí dins els qui són culpables d’alguna cosa són molt conscients del seus presumptes delictes, també observo el qui explica una història clara i única i en posteriors converses va ampliant l’historial delictiu. La tardana resposta a quedar-me sol a la cel•la em fa tenir amb el meu company un excés de paciència. Avui ha sortit al pati un repugnant “violador”, quasi ningú li parla. Sempre he estat convençut que aquesta escòria d’essers mal nascuts haurien d’estar aïllats amb cadena perpètua o condemnats a mort. Un company li ha donat uns sobres per “anar de ventre” fent-li creure que era un fàrmac per relaxar-se, no es mereix menys tal monstruós esser menyspreable. A la tarda no he volgut anar al pati. M’he fet portar a la sala de la Biblioteca i estic sol. He obert l’antiquat ordinador i he transcrit la primera carta feta a mà en Word, anomenada: “Del parc infantil a la presó”, per enviar-la a l’exterior, però la impressora no funciona, potser falta tinta, després ho comunicaré i ja veuré si arreglen l’inconvenient i el que trigaran. Faré publicar tot el que succeeix aquí dins a Internet, en un llibre i on faci falta. A la Biblioteca hi ha set taules, cadires, dos antiquats ordinadors amb tot el referent a USB, CD I DISQUETTES anul•lats, una impressora, un WC, un vidre en què es veuen les cel•les, el típic vidre mirall en què et poden observar i tu no, i la porta està tancada. El violador ha demanat una ampolla d’aigua, algú escup a dins i quan li arriba se la beu. He modificat als meus escrits aquestes encertades accions en els dies i formes per a protegir els “campions” que les realitzen. Arriben tots el companys al pati i abans que els posin a les seves cel•les em saluden pel vidre de la Biblioteca. Ja no miro tant la foto del meu estimat fill Adam, tal fet m’evita patir però mai falto a la “cita” diària de donar-li petons i pregar per ell.

5 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 8 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 5/8/2011

Dia 8: Avui s’ha acomiadat de nosaltres un noi detingut, “El Denis”, però no marxa cap al camí de la llibertat, sinó que l’extraditen a una presó d’Espanya. Observar a algú que deixa la cel•la amb tota la burocràcia dels guàrdies és curiós i no deixa de ser una visió a l’esperança en què algun dia succeirà amb cada un dels presos. De bon matí he sol•licitat hora per trucar per telèfon i rentar la meva roba. Malgrat no haver rentat mai la roba a mà em sorprenc de com bé que queda, havent seguit els consells de rentat i assecat del meu amic de sempre Jordi. A la revisió del matí el guàrdia ha escoltat la meva versió que fer el tercer llit de dalt de la llitera és complicat i que ho faig com puc. Ara mateix hi ha una discussió molt forta entre dues cel•les. L’ordenança Joan els hi ha dit sarcàsticament referent a l’idioma de la discussió “portuguès” que facin el favor de discutir en un “català” menys tancat. L’alegria del mòdul s’ha manifestat, han ordenat la llibertat del “Nanik” i el seu pare, el primer ha vingut a la porta de la meva cel•la per acomiadar-se de mi, ja que havíem fet bona amistat, trobaré a faltar les nostres passejades i converses pel pati. Posteriorment també ens han comunicat la llibertat de la Montse, que és la germana del meu amic Jordi i el seu germà Joan. Em sobta el tràfic intern entre medicaments i tabac a canvi de compres bàsiques de l’economat. He rebut carta de l’Alexandra, és més que encantadora. Alguns companys m’ofereixen els seus serveis per apallissar, matar o causar danys a propietats del policia corrupte, com hi ha crisi es podrien negociar “tarifes”. Realment serveix de teràpia escoltar-los i em ric molt. Avui al pati he parlat molt amb el meu amic Jordi i a la porta de la cel•la, ell sempre ha estat el meu millor amic i fa vuit mesos que pateixo cada dia molt per ell i la seva família, hem de ser tots forts i aquesta situació encara m’ha unit més a ell. La treballadora social Vera m’ha comunicat que la mare del meu estimat fill Adam no s’oposarà a que el meu pare me’l porti a les visites de “bis a bis”, que em vegi a través del locutori m’hi nego pel seu bé. M’ha visitat el capellà “Mossèn Ramon”, hem parlat i m’ha confessat. Li he demanat que quan pugui em faci combregar. M’ha dit que em portarà llibres eclesiàstics que m’ajudaran a superar la meva injusta detenció. Amb els companys hem canviat pati per la sala de lectura i hem jugat al parxís i jocs d’ordinadors, després he repassat alguns llibres de la biblioteca i m’he endut un de fotografies antigues del Principat d’Andorra a la meva cel•la. A la revisió del vespre, ha vingut un ex company d’una antiga feina, el “Sotsoficial Quim” que estava sorprès de veure’m empresonat, m’ha animat i s’ha posat a la meva disposició per al que calgui, i m’ha comentat textualment: “No em fa cap gràcia veure’t aquí dins”. M’ha dit que sap tot el que em passa per culpa del: “Policia Corrupte” i deixo clar que li posa aquest qualificatiu referint-se als meus escrits de premsa. Seguir el consell del meu amic Jordi de rentar la roba cada dia, va molt bé per estar fora de la cel•la una estona més, he trucat per telèfon a familiars, amics i polítics i he realitzat la compra setmanal de l’economat, amb els diners que disposava en el moment de la detenció, els diversos ingressos realitzats pel meu pare i l’ingrés que m’ha fet la Rosa que es la dona del meu amic Jordi. El meu pare em continua aconsellant que no telefoni el meu fill per no alterar-li la ment.

4 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 7 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 4/8/2011

Dia 7: Quan m’he llevat he decidit que a la nit no em posaré al llit tan aviat ja que estic fart de despertar-me cada dia a les quatre i/o cinc del matí. M’han respost de Direcció que algú es posi d’acord per realitzar el trasllat a una altra cel•la. Això és pitjor que una presó del tercer món. No és humà estar tot el dia tancats i sortir només unes poques hores al pati i realitzar mínimes activitats de tardi i complicat accés i això que en aquest mòdul pràcticament ningú està encara sentenciat. S’hauria de gestionar de diferent forma la privació de llibertat dels presos condemnats per delictes greus als lleus i preventius. Al nou intern li ha dit un funcionari que ja està bé de fer bromes i li han entregat el full de Direcció amb una resposta que em rigut molt: “L’hort del Director ja té qui el cuidi”. He tingut locutori, la visita de la meva amiga Alexandra i la Paquita que és la mare del meu amic de sempre Jordi. M’han portat a la Batllia emmanillat per la policia, em volien condemnar amb una Ordenança Penal a tres mesos de presó ferma per la conversa íntima que vaig tenir a casa meva amb els meus pares i la policia va escoltar des de fora de la porta, referent a la Batlle Canòlic Mingorance Cairat. Aquí Andorra és delicte fins i tot parlar a casa teva, jo pensava que això passava als països que tenen la dictadura. La Batlle Sra. Azahara Cascales Ruiz ha estat dura amb mi, es creu les mentides d’un nou fals informe policial, manipulat com de costum. Hem tingut un enfrontament verbal, li he recomanat el llibre “Las Cuatros Llaves”, vull ajudar-la a que no es deixi controlar pel seu “ego” i a no jutjar les persones amb “ràbia”. Ja que tinc la impressió que la decisió seva estava presa al tractar-se d’un tema de la seva companya Batlle que per cert escriu “Canòlic” sense “H” i “Canolich” de tota la vida s’escriu amb “H”. Dubto que en aquest cas, un Batlle tingui competència de jutjar un tema que implica directament un altre company Batlle, Prova és que l’Honorable Batlle Sr. Manel Santolària Besolí s’ha desinhibit del cas i dubto que sigui per l’estima i respecte que li tinc a ell. Estic segur que ha de ser tractat per una instància superior però a Andorra sempre fan el que volen. Evidentment no he acceptat la condemna i en un posterior judici em sol•licitaran més temps de presó. Al parlar-li de la meva innocència i del mal que sempre m’està fent el policia corrupte Joan Sala Barrachina, i esmentar la malaltia de la meva mare, que l’injust arrest domiciliari arruïnava la meva empresa, la meva vida, complicava la meva relació amb el meu estimat fill Adam i família, no he pogut evitar el plorar una mica, però a ells la injustícia i les seves conseqüències els hi és igual. Crec que jo també m’he dirigit a ella de forma poc correcta perquè m’he adonat que tenia la decisió presa abans d’escoltar-me però els dos hem rectificat i m’emporto una bona impressió d’ella. El fiscal obsessionat de sempre contra mi: “Sr. Alfons Alberca Sanvicens” no ha tingut l’actitud destructiva habitual i personal en contra meva, no ens hem ni saludat i en aquesta ocasió s’ha limitat a fer la seva feina. Potser el fet que sé i encara no s’ha publicat que aviat serà nomenat el fiscal general de l’Estat l’ha fet no extralimitar-se. En aquest cas m’ha semblat correcte. Li he dit a un dels policies que em custodia que si és necessari emmanillar-me amb les mans a l’esquena, que alguns companys seus m’han emmanillat amb les mans endavant i altres ni tan sols ho han fet. Li he cridat l’atenció per haver-me ajustat massa les manilles, haver-me fet mal i deixat marques excessives, i aquesta vegada me les ha posades suaus, però m’ha insistit molt educat que el reglament l’obliga a fer-ho a l’esquena. La tarda ha passat ràpida, tres hores al pati amb el meu amic Jordi, després m’ha ensenyat a rentar la meva roba a mà a l’espai condicionat al passadís. El meu amic Jordi m’empatxa d’esmorzars, dinars, berenars i sopars, la meva idea d’aprimar-me aquí dins s’esvaeix. Avui li he dit al seu germà Joan: “Ostres !! Es curiós veure totes les cel•les amb la gent a dins tancada fent diferents coses”; i m’ha contestat rient: “És còmic”. Penso que és cert, m’ha fet molta gràcia la seva encertada descripció.

3 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 6 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 3/8/2011

Dia 6: Ahir nit vam riure parlant i fent bromes entre cel•les i la foscor del passadís. És la primera nit que dormo bé a la 3ª llitera de dalt de tot. Veig els llums i els vehicles de la ciutat. Al matí ”brega” dels que a causa de l’escàndol nocturn no van poder descansar. Demanaré el trasllat de cel•la per intentar estar sol, ja que el company fuma, i també necessito i vull estar sol. M’han portat al metge i a la infermera per treure’m sang, després he tingut una reunió amb la treballadora social anomenada “Vera”, una noia molt professional i humana. Contactarà amb la mare del meu estimat fill Adam per poder veure’l al bis a bis quan hagi fet un mes que estic detingut ja que és el que permet el reglament penitenciari. Si es nega enviaré l’informe a la Batllia perquè no es puguin trencar els drets humans del meu fill i els meus. Abans de precipitar-me en conclusions esperaré la resposta. Amb el meu amic de sempre Jordi i altres companys hem rigut molt pel fet que al nou intern els funcionaris li han cridat l’atenció per la súplica que va enviar on destaco paraules com: “Sol•licito tenir cura de l’hort del Senyor Director”, “Déu el guardi molts anys”, “molt agraït”. El fet que ell i el seu germà Joan siguin ordenances fa que puguem estar bones estones a la porta de la meva cel•la. Potser tindré alguns privilegis ja que algú m’ha explicat: “trucs legals varis”. Avui he fet una sol•licitud per treballar d’Ordenança al Departament que la Direcció del Centre pugui considerar. L’aigua de la dutxa està restringida a un horari. He vist la silueta del company de cel•la al wc fent les seves necessitats, ara dorm. Li he explicat al company de cel•la que he sol•licitat el trasllat i li he fet llegir les paraules de sol•licitud: “el meu company de cel•la és fumador i jo no”, “el fum em provoca picor als ulls”. Ell està d’acord amb la proposta que li he fet jo i el meu amic Jordi i ha signat que accepta que el canviïn a ell, hem signat tots dos. M’han fet sortir de la cel•la per anar a dipositar el full de súplica a la bústia, pel camí he saludat als companys de les altres cel•les i al tornar una guàrdia m’ha permès entrar a xafardejar el “calabós de càstig” del mòdul. És dia de trucades, he trucat a la meva mare, al meu pare, a la meva estimada cosina de Barcelona Rosita, a l’Àngels i a l’Alexandra. El meu pare m’ha explicat per telèfon que la mare del meu fill li havia preguntat fins quan estaré aquí i ell ha respost que és per culpa d’ella i el seu ex-amant, policia corrupte Joan que estic empresonat i que ja ho poden celebrar i fer-se tots dos un fart de riure. Ha passat una situació còmica, li he dit al meu company de cel•la que digués per l’ intèrfon que comunica amb els guàrdies que: “el Tomàs està tot ensabonat i no hi ha aigua”; després d’un silenci la resposta ha estat contundent: ”i jo que vol que hi faci!?”. L’ordenança Joan m’ha hagut d’entrar ampolles d’aigua calenta entre un forat dels barrots, una funcionària m’ha cridat l’atenció per no respectar l’horari de dutxa; després ens hem rigut tots!! Observo la foto del meu fill, li dono un petó i em poso al llit a escoltar música amb l’aparell que em va fer arribar l’Alexandra i així intentar no pensar res i dormir.

2 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 5 Bis Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 2/8/2011 Bis

Dia 5 Bis:

Només arribar al mòdul de preventius, en Joan, que és el germà del meu amic de sempre Jordi, i que els dos son “ordenances”, estava a la porta, ens saludem i em fot “brega” per haver-me fet detenir. La cel•la on m’ingressen és la 202, que és la mateixa on al principi de les detencions van estar ingressats els dos germans. Des d’aquesta finestra tinc una millor vista, ja que veig Andorra la Vella i una urbanització d’Escaldes-Engordany.

Ingressen dins la meva cel•la, al Ramon, m’explica que per haver consumit una xineta de xocolata davant de la policia secreta i haver-se saltat l’ordre d’anar a dormir a la presó. És un dels nois de semillibertat que esmento en la carta d’ahir. Es medica perquè és alcohòlic, té 28 anys i treballa a la cuina de l’Escola Especialitzada de Meritxell. Crec que aquest no és el seu lloc adequat però tots sabem com funciona la injustícia andorrana.

De gairebé totes les cel•les del mòdul em saluden, els vaig conèixer al pati. Em treuen al pati, i de les escales d’accés crido al meu amic de sempre Jordi, ell m’espera a la porta d’entrada i ens abracem tots dos sota l’atenta mirada dels altres detinguts i funcionaris. El meu amic Jordi ja porta detingut injustament vuit mesos a causa de l’impacte social que va crear el Servei de Policia i el Govern del PS amb la inexistència d’un tema de fals narcotràfic. Durant l’estada al pati parlem de moltes coses.

El meu company de cel•la Ramon ni tan sols té roba per dormir, li he ofert alguna peça meva i una targeta de telèfon. Hi ha un inconvenient i és que és fumador. Ens hem organitzat els espais i normes de convivència per evitar possibles i indesitjats enfrontaments. El noi em fa llàstima i em cau bé.
En aquesta cel•la he amagat la foto del meu estimat fill Adam, al no estar sol prefereixo que no estigui a la vista de ningú.

No vull els medicaments que m’ha fet arribar el metge, els he canviat amb un pres per una bossa de patates.

Un pres nou ha emplenat una súplica per: “passejar el gos” i “cuidar l’hort” del Director del Centre Penitenciari, quan ens hem assabentat amb el meu amic Jordi, altres presos i uns funcionaris ens hem fet un fart de riure.

Tema: 13 dies de presidi Dia 5 "A" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 2/8/2011 A

Dia 5 "A":

Aquesta nit he rigut molt escoltant les baralles, queixes i insults entre els presos nocturns de semillibertat i baixades i pujades dels guàrdies per cridar-los l’atenció amb molta psicologia i professionalitat. Al final els hi vaig dir que estava a la última cel•la.

Un d’ells els hi comentava que: “aquest noi és el Tomàs Pascual, que va ser candidat a Cap de Govern ”.
No és que m’agradi gaire “la targeta” de presentació que m’assigna molta gent però la veritat és que m’he acostumat, és cert i no em molesta. Entre insults i baralles un d’ells, “Ramon”, em va sentir riure i els hi deia als altres: “el Tomàs es peta amb les nostres baralles”. Curiós presentar-se només amb “la veu” i veient figures de persones difuminades i barrots de cel•les entre els contra vidres del passadís.

M’han portat al metge, m’han revisat i comentat que em faran una anàlisi de sang. M’han donat un medicament per a no estar nerviós i per al mal de punxades al cor i mal de cap. Després li consultaré al meu pare si m’ho prenc, ja que em vindrà a visitar a través del fred locutori de vidre.

Mentre escric aquestes línies, sento una veu al fons d’una de les cel•les: “Tomàs que fots tu aquí?” “Sóc el JC”. Li vaig resumir el motiu i ell em va explicar que em va reconèixer per la veu i que ell ve a dormir a les nits. El JC i jo ens coneixem des de fa molts anys. És curiós percebre el veritable tarannà andorrà de sempre, ens podem trobar en els llocs més inesperats i es desperta l’estima.

He tingut la meva primera visita de locutori, la meva amiga Alexandra, ella pateix molt per la meva situació i jo pateixo pel que ella pateix, li he explicat un resum del que veig aquí dins i li he comentat que ho estic escrivint tot. M’ha deixat a recepció del públic un walkman i auriculars per escoltar cd’s i li he demanat un parell de favors i encàrrecs, un calendari de paret i que em descarregui d’Internet uns articles públics i me’ls faci arribar.

L’ordenança Jordi m’ha portat uns llibres, suposo que s’ha adonat que em passo gairebé tot el dia llegint, m’ha comentat que no em preocupi, que ell es porta igual amb tothom, jo li agraeixo com es porta de bé amb mi.
M’ha vingut a visitar el meu pare amb un dels meus millors amics, el Josep, que és policia, estic content.

Avui em sento orgullós, el David de Geòrgia m’ha explicat al pati que ahir va abandonar la vaga de fam, ha reflexionat sobre el que jo li vaig aconsellar, que si la seva salut patia conseqüències, el seu fill bebè de quatre mesos, el seu fill de cinc anys i la seva esposa podrien patir una bateria de problemes. I a més, coneixent jo “les interpretacions” de la llei andorrana encara el castigarien per tal fet i se li complicaria la situació. També li he aconsellat que comenci a menjar poc a poquet.

Un funcionari oficial de primera m’ha comunicat que prepari les meves coses ja que m’han aixecat la incomunicació i em traslladaran en una breu estona cap al mòdul de preventius. Li he preguntat si el meu amic de sempre Jordi encara està allà, la seva afirmació fa que desaparegui la meva esperança que el meu sacrifici li aportés la llibertat, però en compensació, perquè a la vida tot passa per alguna cosa, farà que pugui estar amb ell i ajudar-lo.

Poso la foto del meu estimat fill Adam a la butxaca, ho recullo tot, l’ordenança Jordi m’ajuda a col•locar les meves coses dins un carret amb rodes, m’acomiado d’ell, surto de la cel•la i els guàrdies em condueixen cap a una nova etapa, el “mòdul de preventius” que està a la planta superior. Mentrestant marxo observo per darrera vegada la meva cel•la d’incomunicació.

1 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi "Dia 4" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 1/8/2011

Dia 4:

“Adam fill meu, avui fas Esports d’estiu, passa-ho molt bé, t’estimo”, és el que li he dit al meu estimat fill donant-li el petó de bon dia a la seva dolça imatge fotogràfica. Dirigint aquestes paraules observo el tros de cel blau que veig entre els barrots de ferro de la finestra de la meva cel•la.

Li he dit a la infermera que necessito alguna cosa per dormir i per a les punxades que noto el cor.

Han vingut els funcionaris a realitzar la revisió del matí, han registrat la cel•la més que mai. M’han demanat que deixés el llibre que estic llegint damunt la taula perquè quan ells entren s’han de tenir les mans buides i visibles. Suposo que a part de motius de seguretat, és una forma psicològica encoberta de mentalitzar i marcar “qui mana” aquí dins, igual que el protocol de l’ingrés.

Estic llegint un llibre que em va regalar l’Alexandra: “El tiempo que querría”, la lectura diària ajuda a superar el dia a dia ja que la televisió no m’agrada gaire.

Des de la finestra veig els guàrdies revisant el pati dels condemnats abans de que els facin sortir i escolto com els hi obren les portes de les cel•les. Veig el nom del meu fill “ADAM” difuminat al doble vidre de seguretat de la finestra des del primer dia que el vaig escriure.

Alguns condemnats continuen fent soroll “troglodita” a la meva finestra per intentar provocar que jo l’obri, tenen curiositat en: “queremos ver al Presidente”, “exigimos un indulto”, em ric però em nego a escoltar altres bestieses que diuen.

Ara dono voltes a la cel•la, com diria el meu pare: “com un llop engabiat”. El meu ego em reclama constantment “venjança” contra el “policia corrupte” causant de tots els meus mals i del meu íntim entorn, i la seva protectora “Batlle dolenta”. El meu cervell em diu que aquesta situació és una dura prova i experiència de la vida. Realment només em preocupa el meu fill, la meva mare que està malalta, la meva empresa ara inoperativa que perd clients, i el meu entorn familiar i d’amics de debò. Del que sí que estic segur és que tant de mal no pot quedar impune, temps al temps...

He conegut més persones al pati, algú afirma que aquesta “Batlle incompetent” només llegeix la primera i última pàgina dels expedients sense tant sols entendre’ls.

Quan m’han tornat a tancar a la cel•la he vist dins del meu sobre una carta girada, algun funcionari m’ha xafardejat les cartes durant la meva estada al pati. Ja ho he sospitat quan em portaven pel passadís i m’han comentat que quan se surt de la cel•la s’ha de tancar la televisió, la qual estava amb el silenciador, no es veu des de fora i dubto que es controli informàticament. De totes formes podria ser una paranoia meva pel fet d’estar tancat i possiblement podria estar equivocat.

Els del pati de condemnats ara donen cops als ferros de la meva finestra amb la pilota diverses vegades per provocar-me, jo ni cas.

M’ha vingut a veure la meva lletrada “Maria José”, segons sembla que com de costum la Policia ha manipulat paraules que no he dit a ells en contra la Batlle, jo havia mantingut una conversa íntima amb els meus pares dins de casa meva mentrestant dos policies estaven al passadís esperant ordres. Ara me n’adono que la “justícia” andorrana actua com l’antiga “Gestapo” o qualsevol època dictatorial, acusar a les persones per fer ús de la llibertat d’expressió dins de casa!! Intueixo que tot es complica però em dóna igual.

L’ordenança Jordi m’ha regalat un walkman, auriculars i piles perquè pugui escoltar els meus cd’s de música. M’ha regalat més ampolles d’aigua i m’ha donat llet calenta i galetes, es continua portant molt bé amb mi. Intentaré dormir escoltant música i així recordar coses boniques de la meva vida. Però m’he adonat que les lletres i sons musicals aquí dins tenen un altre sentit, cosa que provoca altres sensacions i sentiments.

Encara continuo sense saber res del meu fill, ploro per ell perquè pressento que em necessita. Quan ell sigui adult li explicaré tota la veritat de les manipulacions de la premsa, dels meus enemics, del complot policial i de la injustícia, però amb l’únic objectiu que no cometi l’error de ser tant passional com jo el seu pare, el seu “Papa”.

31 jul. 2011

Tema: 13 dies de presidi "Dia 3" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 31/7/2011

Dia 3:

Ahir nit només tenia ganes que s’apaguessin els llums per intentar dormir. Ni tan sols negar-me a descansar durant el dia aconsegueix fer-me desconnectar.

Un funcionari amb cara d’amargat em va obrir la porta de la cel•la per fer-me arreglar la TV dient-me: “Posis al fons de la cel•la!”. Potser li contestaré el que penso quan surti d’aquí i me’l trobi estant jo en llibertat.

Després de donar-li dotzenes de petons a la foto del meu estimat fill Adam, em vaig posar al llit, però res de son. Gairebé tota la nit despert i escoltant parlar i cridar a uns detinguts de semi llibertat, que venen a dormir a la nit i marxen al matí, arriben engatats i diuen que fumen porros dins la cel•la, suposo que és una forma de suportar la nit.

M’he llevat, desinfectat la cel•la, dutxat i esmorzat. L’ordenança Jordi m’ha portat dos sobres de xocolata i un croissant que només els porten els diumenges, digne de llençar a l’escombraria. Per l’intèrfon he sol•licitat realitzar els meus quinze minuts de trucades des de la cabina, per la tarda.

Trobo a faltar el meu fill, estic segur que ell a mi també, ploro per ell.

La brossa fa mala olor del menjar que vaig llençar ahir perquè no me l’han recollit, m’he queixat. Tampoc han vingut a realitzar el control del matí de revisar tota la cel•la, ho fan dues vegades al dia. Darrera la porta que tinc davant la meva cel•la hi ha el mòdul dels condemnats per sentència ferma, cada dia els sento parlar, cridar i riure. Ara mateix algú crida “Porteu-lo que li faré la pell!”.

L’ordenança Jordi no ha volgut entregar una carta al meu amic de sempre, Jordi, amb l’al•legació que accepto de: “que li complicaria molt la vida”. A més ja ens espavilem al pati. I sí que em dóna encàrrecs verbals d’ell: “el teu pare diu que ja li ha fet arribar la teva carta amb les proves al Cap de Govern, i que el teu fill està bé”. Aquest ordenança es porta bé amb mi, li he escrit en un paper el meu número de telèfon per quan jo surti en llibertat i necessita quelcom m’ho faci saber. Més tard em diu: “Tomàs s’està acabant l’hora del pati i encara no et deixen sortir!”. Jo li contesto que la Batlle de sempre ens continua “putejant” en l’horari diari.

He acabat el llibre religiós i ara estic llegint: ”Las 4 Llaves” que em va regalar la Mónica, una ex-novia. En llibertat llegeixo aproximadament un llibre a la setmana, aquí dins la presó llegeixo un cada dia.

Ja m’han tret al pati, ni tant sols una hora. He passejat i xerrat tota l’estona amb un noi de Romania (El Constantino), ex-policia paramilitar, detingut sense proves per un presumpte robatori en una joieria. Entre moltes coses, m’explica perquè ell mateix es va tallar el dit d’una mà. El Renato, detingut per “discutir-se” amb la seva dona, ens ha fet la broma de: “no li diguis on té la Joieria el teu pare no sigui que vagi a atracar-la”; tots ens hem rigut molt. El Renato coneix personalment al meu pare i em dóna records per ell.

Uns altres guàrdies de presó em pregunten, al•lucinen i s’indignen pel motiu del meu injust tancament. Curiosament la majoria em comenta que aquesta Batlle deu tenir alguns complexos que li fan tenir obsessió per tancar a la presó a gairebé tothom. Fins i tot un lletrat em va comentar que havia ordenat tancar a persones per accidents humans de circulació sense imprudències ni estats d’embriaguesa.

He dinat bé, un funcionari m’ha comentat que jo estic a la història com a ex candidat a Cap de Govern i que molt del personal penitenciari em té molt de respecte per aquest motiu.

Ja he fet les trucades de telèfon a familiars, sobretot a la meva estimada cosina de Barcelona Rosita, la meva Tieta Montserrat també de Barcelona, amics de debò com el Josep, el Sergi, l’Alexandra, polítics importants, el meu pare que rient m’ha dit: “estant tu a la presó tothom està tranquil”. S’han “despistat” i he estat gairebé una hora en la qual he exhaurit el saldo de les targetes de telèfon. Malauradament no he obtingut resposta del número de telèfon de la mare del meu fill i no he pogut parlar amb ell, això vol dir que possiblement no era el moment convenient. Tampoc he pogut parlar amb la meva mare.

Des de la finestra de la meva cel•la he sentit la veu d’un funcionari que li deia al meu amic de sempre Jordi que entrés del pati perquè pogués sortir jo.

El David, que és de Geòrgia, detingut només per haver-se canviat legalment de nom a l’estranger i aquí al país constar amb un altre i de no haver presumptament respectat una llei del tercer món andorrana d’ordre d’expulsió fronterera ja caducada, està molt preocupat per la seva esposa, el seu fill bebè de quatre mesos, el seu fill de cinc anys i el seu negoci de concessionari de vehicles d’ocasió. Li he explicat que alguns representants de la justícia andorrana són uns destructors de persones i famílies i que apliquen de forma feudal qualsevol ”indici” que no tingui res a veure amb les realitats. I que jo, com andorrà i ésser humà m’avergonyeixo de la majoria de procediments judicials del meu país. I que Andorra és la vergonya de molts organismes judicials internacionals.

Avui llegeixo inscripcions d’antics presoners de la meva cel•la com: “capela presso 1 ano por 10 gramos de iroina para consumir 2009-2008”; “MASACRE 14-09-06”; “10-06-2010”, “G ZONE”; “TRES SIGNES NAZIS”; “Portugal i Drogas”.

Jo he escrit la meva inscripció, “Tomàs 29-07-2011”; com m’haig de veure!!!.
L’ordenança Jordi, m’ha regalat un iogurt de llimona i diversos pots de mantega i confitura de maduixa per poder fer-me berenars amb el pa i/o galetes.
Un funcionari de presó mentrestant realitza el darrer tancament de seguretat nocturn de la porta de la meva cel•la es dirigeix a mi amb un somriure i em diu “com estàs xavalote?”; “tranquil Tomàs d’aquí se surt”.

El sopar d’avui molt bé, després la típica xerrada amb l’ordenança Jordi i intercanviar-nos encàrrecs verbals per al meu amic Jordi i per a mi.
Estic esperant que s’apaguin els llums de la cel•la per, ja que mai ho faig, mirar una mica la televisió i després intentar dormir.

Les hores i minuts passen molt lentament, és millor no mirar el rellotge. Demà dilluns crec que hi haurà moviments polítics i judicials per treure’m d’aquí dins. Confio cegament en els veritables Magistrats estrangers del Tribunal de Corts, i estic més que segur que quan analitzin la nefasta instrucció de la Batlle Canolic Mingorance Cairat , ordenaran la meva immediata llibertat i m’aixecaran l’absurd arrest domiciliari. Això si, espero i desitjo poder estar un temps amb el meu amic Jordi, per ajudar-lo en el que faci falta, i si la vida vol que jo em quedi detingut per ell obtenir la llibertat pacto i signo on faci falta.

Dono molts petons a la foto del meu fill, l’esperança de poder estar amb ell aviat m’ajuda a suportar aquest injust empresonament.

30 jul. 2011

Tema: 13 dies de presidi "Dia 2" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 30/7/2011

Centre Penitenciari la Comella
(Principat d’Andorra)
Tema: 13 dies de presidi
Mòdul S3 - Cel•la 309 (Dia 2) “Mòdul Incomunicat”
Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 30/7/2011

Dia 2:

No he dormit gairebé en tota la nit, pensant en el meu estimat fill Adam, la meva mare que està malalta, el meu pare, la família, i les amistats de debò.

La llitera de ferro, el repugnant matalàs i la fastigosa coixinera és la combinació perfecta que ajuda a mantenir-se despert.

Cada vegada que aconsegueixo tancar els ulls em desperta el llum de la llanterna de l’agent penitenciari que m’enfoca a cada hora durant la ronda de tota la nit.

A les 8 del matí, els agents fan soroll amb la clau i s’obren tots els llums. El pres de confiança, “l’ordenança Jordi”, em porta una ampolla de plàstic de dubtosa procedència amb llet calenta dins, un sobre de xocolata, galetes, confitura de maduixa i mantega. També líquids de neteja; escombro, recullo, frego la cel•la, desinfecto tot el que puc en general, em dutxo entre uns insectes estranys de color transparent amb tres cossos, m’afaito i rapo el cap.

A la televisió només veig un canal ja que el comandament no funciona i m’he queixat tres vegades sense èxit, així que l’apago.

Em vesteixo i llegeixo el llibre de poemes publicat per la meva Tia Manolita (De Alma a Alma). Quan l’acabo, començo llegir el llibre religiós (Una vida de Bienaventuranzas), que me’l va regalar una monja d’Alacant ja difunta com agraïment d’haver-li aconseguit un ràdio cassette dels antics amb el qual va poder escoltar per darrera vegada les cançons preferides del seu temps, fet que m’omple de satisfacció i orgull.

He demanat poder telefonar però fins demà diumenge no tinc dret als quinze minuts de trucades durant tres dies a la setmana.

Des dels barrots de la finestra veig alguns presos de condemna ferma. Prefereixo no opinar però la tanco perquè no em vegin ni a mi ni la foto del meu fill que mantinc a un racó discret de l’armari de pedra.

M’han comentat que han informat a la Batlle incompetent, injusta i dolenta Canòlic Mingorance Cairat que no és legal que jo estigui incomunicat, però ella seguint el seu malvat i conegut tarannà pervers, continua amb la seva ordre de fer-nos continuar amb aquesta inhumana situació. El seu ridícul i insuficient motiu que no haig de coincidir ni al mòdul de preventius ni al pati amb el meu amic de sempre Jordi i el seu germà Joan continua en vigor. Desconec què passarà però jo no anava mal encaminat. Desitjo veure’l aviat o que l’aïllament d’estar tot sol provoqui que li donin la seva merescuda llibertat. Però aquesta Batlle irresponsable deu voler que jo em torni boig.

Al pati només puc gaudir de la meitat del temps de matí i tarda ja que quan jo surto els obliguen entrar a ells, la Batlle vulnera el drets humans de tres persones, els del Jordi, els del Joan i els meus.

Surto al pati a passejar, prenc el sol, i se’m presenten dues persones més amb les quals també ens expliquem els motius dels empresonaments. Conec al David, ell és de Geòrgia i viu a França. La seva detenció és per escriure un llibre de fets increïbles.

En aquest lloc tothom es busca la vida davant les prohibicions i jo poso a les butxaques d’algú cartes manuscrites dirigides al meu amic Jordi i ells em donen les d’ell dirigides a mi. Cosa que a més, serveix de teràpia per riure’ns amb motiu de la ridícula Batlle que és la vergonya de la justícia perquè s’ha permès arrestar-me injustament a casa dos mesos creant-me un declivi familiar, personal i professional, separar-me del meu fill per tancar-me una tarda nit al calabós de la policia, ingressar-me a la presó, aïllar-me com un terrorista, atemptar als drets humans traient-nos el dret elemental a pati. Cada dia demano i prego a Déu que li apliqui la veritable justícia i li faci pagar tanta maldat.

He dinat bé, no la porqueria seca d’ahir, el sopar que va anar a les escombraries. He emplenat els fulls d’assistència perquè em vingui a visitar el Raonador del Ciutadà, ja que necessito explicar-li que vaig demostrar a la Batlle esmentada que la Policia havia manipulat els fotogrames d’un Centre Comercial, que un policia corrupte va mentir en una declaració, i no investiga ni castiga els culpables i a mi m’arresta al domicili durant dos mesos i posteriorment m’ingressa a la presó. També explicar-li que ha ordenat tenir-me incomunicat. Sol•licito també la visita del meu psicòleg que és el mateix que realitza els seus serveis a la presó, el psicòleg Josep del Centre de Salut Mental és un bon professional i vull explicar-li la meva situació personal actual. També he sol•licitat la visita d’un capellà catòlic per motius de religió.

Als funcionaris que tinc confiança de temps, els hi explico la injustícia que estic patint, ells m’escolten, observen, han vist de tot i estic segur que perceben més coses que algunes persones des dels freds i cecs despatxos judicials.

A la tarda em treuen al pati amb les protocol•làries mesures de seguretat d’escàners i diversos, aquesta vegada he estat poc més de mitja hora i tot sol, potser ara tampoc se’m permetrà que contacti amb els altres presos.

Els del pati de condemna ferma em formulen crits entre riures de baix coeficient intel•lectual: “Presidente donde estás”. Possiblement els hi han comentat o han llegit a la premsa el meu empresonament, però com de costum tot mal explicat amb mentides i falsa informació. La veritat es publicarà per mi mateix.

29 jul. 2011

Tema: 13 dies de presidi "Dia 1" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011 bis

Centre Penitenciari la Comella
(Principat d’Andorra)
Tema: 13 dies de presidi
Mòdul S3 - Cel•la 309 (Dia 1 bis) “Mòdul Incomunicat”
Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011 bis

Dia 1 bis:

La Policia m’entrega als guàrdies de la presó. Em fan posar contra la paret traient-me les manilles policials i col•locant-me les manilles presidiàries, més dures. M’ensenyen llençols i tovalloles i m’ho entreguen tot en unes bosses. Em fan despullar i pujar els peus per comprovar que no tinc res a sota. Em fan dutxar i escorcollen la roba. Abans, però, poso en una butxaca la foto amagada del meu estimat fill Adam, aprofitant un moment abans de fer-me l’ingrés. En una bossa precinten les meves pertinences personals, m’ho guarden tot i m’entreguen la foto del meu nen que l’havien vist.
Em portem a la infermeria, em mesuren i pesen, em donen material d’higiene personal i emplenen un formulari mèdic.

Després d’haver estat esperant una estona tancat i emmanillat dins un calabós, m’ingressen al mòdul S3, cel•la 309, estic tot sol a la galeria ja que la direcció del Centre Penitenciari ha rebut ordres de la Batlle incompetent, injusta i dolenta Canòlic Mingorance Cairat, de mantenir-me sol i aïllat. Sóc innocent, ella ho sap i em tracta pitjor que a un terrorista.

El meu amic de sempre Jordi, es troba detingut injustament al mòdul de preventius fa gairebé nou mesos per un tema que ja explicaré algun dia, tot a causa de la inutilitat d’uns individus gens preparats i que els haurien de jubilar de forma urgent del Servei d’Investigació de la Policia andorrana i també a la Direcció nomenada per l’antic govern del PS socialista, i a la nefasta instrucció de la mateixa Batlle. Crec que quan em traslladin allà el podrien deixar en llibertat a ell, o la Batlle haurà d’ordenar que coincidim al mòdul. Confesso que un dels motius pels quals em vaig deixar detenir va ser provocar tal situació ja que vull estar amb el meu amic uns dies.

Conec a molts agents penitenciaris, els quals són molt professionals i humans amb la meva persona.

Els barrots de la cel•la són de color gris, hi ha dotze unitats per franges de tres columnes = a trenta sis unitats més tres de zona alta que sumen trenta nou amb un forat rectangular on m’entren divers material i els àpats.

La televisió és de tub amb un tdt dels antics, wc i dutxa separats amb una mitja porta. La taula és gris i de pedra, que és on menjo i escric, amb dues cadires, un tauler de fusta penjat a la paret. Els totxos de la paret son grisos i el sostre també. Per rentar-me les mans, els dos plats de vidre i la cullera hi ha una aixeta i mirall poc clar. Armari de pedra amb quatre prestatges, dins està la manta, el cubell de fregar, la “fregueta”, l’escombra, el recollidor, el paper wc, diverses coses que m’ha fet arribar la meva mare i la foto del meu fill en un racó discret perquè no la pugui veure ningú.

La llitera té tres llits de ferro, els matalassos i les coixineres fan fàstic, em preparo el llit de sota de tot amb llençols blaus i una manta.

La finestra està precintada, soldada i gris amb una manovella per obrir i tancar la cortina de ferro amb alguna cigarreta enganxada.

M’entren dins la cel•la un aparell de telèfon, enganxen l’aparell de la línia exterior i em diuen que puc fer la trucada legal per comunicar a qui vulgui el meu ingrés a la presó. Telefono al meu pare i li demano com està la meva mare malalta, com està el meu fill i si l’han entregat a la seva mare. Pobret, està desesperat de la meva brusca desaparició.

Em treuen al pati, on conec unes persones i sobretot estableixo conversa després de passejar amb el Bruno, un noi jove i ens expliquem el motiu del nostre ingrés. També parlo amb el Pires, el Renato que coneix al meu pare i el Constantino, tots de nacionalitat portuguesa excepte el darrer que és de Romania.

Després del pati, em deixen telefonar durant quinze minuts des d’una cabina que tenen al passadís del mòdul davant de totes les cel•les buides. Parlo amb la meva mare, el meu germà, l’Àngels, el meu pare i la meva amiga Alexandra. No em queda temps per gairebé res i al meu fill decideixo, en contra de la meva voluntat i pel seu bé, encara no trucar-li.

Alguns agents venen a la meva cel•la i amb indignació pel meu injust aïllament m’animen a aguantar i em diuen que sóc una persona forta, que ho suportaré, i que “d’aquí se surt”, també m’expliquen les normes de la presó i contesten als meus dubtes.

Llegeixo el reglament i empleno la compra setmanal de l’economat que m’ha entregat l’ordenança del mòdul de condemnats, que es diu Jordi, juntament amb ampolles d’aigua mineral que em regala i uns llibres. Primer vaig pensar que era un funcionari sense uniforme. Parlar sovint amb ell em fa recordar que sóc una persona humana. Classifico la bossa precintada que m’han fet arribar els meu pares mitjançant la Rosa, que és la dona del meu amic Jordi, el qual no puc veure estant a escassos metres d’ell i a un pis diferent. L’ordenança Jordi, m’entrega el formulari per enviar cartes de la presó cap a l’exterior.

M’han autoritzat a tenir obert el llum de la cel•la fins a mitjanit, ja que ho he sol•licitat per escriure i llegir. A les 22:00h l’han apagat però després l’han tornat a obrir. A les 2:00h de la matinada es tanca la televisió.
No m’han tancat l’aigua de la dutxa, em comenten que en aquest mòdul tindré aigua tot el dia. Tot està net ja que he netejat la cel•la a fons però un insecte estrany a sortit de dins un rotllo de paper wc.

Jo pensava que la presó era per als delinqüents, però en aquest país és molt fàcil que et facin detenir per qualsevol bajanada encoberta.

Ara escric a fosques, penso amb tots els meus que estan patint per mi, penso amb el meu fill Adam que l’estimo...

Tema: 13 dies de presidi "Del Parc infantil a la Presó" "Dia 1 primeres hores" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011 A

Centre Penitenciari la Comella
(Principat d’Andorra)
Tema: 13 dies de presidi.
Mòdul S3 - Cel•la 309 (Dia 1 -primeres hores-) “Mòdul Incomunicat”
Escrit públic: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011 A

"Del Parc infantil a la Presó"
"Dia 1 "primeres hores"

La mare del meu fill em va portar el nen a casa a les 8:00h del matí. Jo li havia demanat que encara no me'l portés i ella va acceptar ja que no el vull veure patir per culpa del meu injust arrest domiciliari i en plena Festa Major de Sant Julià de Lòria.

Però el meu fill havia plorat molt la nit passada ja que després de dies de vacances tenia moltes ganes d'estar amb mi i la visita a la psicòloga del dia abans va ser un retrobament feliç després de les seves vacances però controlat per la policia d’investigació i de curta durada.

Durant el meu injust arrest domiciliari el meu fill jugava amb mi, miràvem pel•lícules infantils, jugàvem a l'ordinador i fèiem altres activitats, però li faltava sortir a passejar i realitzar activitats fora de casa.

El vaig veure patir i plorar una altra vegada i me'l vaig endur al parc infantil on vàrem jugar i després li vaig comprar llaminadures. Però de tornada, abans d'arribar a casa la policia ja m'estava esperant. Quan em van comunicar que se m’emportaven detingut li vaig dir al meu fill que com que jo estava "malalt del peu", i la policia s'havia adonat que havia sortit de casa nostra, ara em portaven a "curar" al metge perquè els policies "eren bons".

El meu esgotament a causa de l'injust arrest domiciliari judicial que ja durava dos mesos, perdent clients, veient a la meva mare patir de la seva malaltia i que se li agreujava perquè per culpa meva es posava nerviosa, i de no voler tenir més al meu fill patint "arrestat i maltractat" per la "justícia andorrana", va fer que em negués a tornar-me a connectar el dispositiu de control policial.

No puc oblidar l'estona que vaig poder passar a soles amb el meu fill quan jo sabia que la Batlle Canòlic Mingorance Cairat essent la més incompetent, injusta i dolenta del país ordenaria la meva detenció. Li vaig dir que recordés que el seu Papa i encara que alguna vegada passés temps sense veure'l tingués en compte que tot el dia i en tot moment estaria pensant en ell i que l'estimava molt i més que a ningú. Ell em deia: "Papa jo vull anar amb tu, no vull que marxis", i entre abraçades i petons el vaig deixar al meu llit. Plorar per ell ja ho vaig fer en la meva intimitat.

Al calabós de la policia, on em van detenir/segrestar primer ja que no tenien prou a fer-me mal en dur-me a la presó essent innocent donat que em volen destruir al mil•límetre i, per cert, em vaig negar a fer-me la "foto" típica de "fitxat" li vaig donar moltes voltes a tot i molts petons a la foto del meu fill.

Ara, aquí tancat dins la meva cel•la incomunicada, gris i solitària de la presó i on a partir de demà explicaré tots els detalls li demano perdó al meu fill per haver-me fet tancar, però algun dia li explicaré que ha estat el meu sacrifici abans que fer-lo patir per culpa meva a causa de la escòria de gent que m'han fet tot això, com la Batlle esmentada i l’agent corrupte de policia Joan Sala Barrachina. Tot aquest mal no quedarà impune i encara que em tanquin a la presó, essent innocent, durant segles, arribarà el moment de la justícia divina.

Sé que el meu fill Adam és molt intel•ligent amb només 5 anys, i no es creurà mai res que no sigui el que li expliqui jo, el seu pare, referent a mi, en tot cas jo sempre li explicaré tota la més que absoluta veritat.

26 jul. 2011

"Agressió policial per portar a la meva mare al metge" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 26/7/2011

Aquest matí la meva mare em diu plorant que té una sensació estranya al estómac insuportable.

Contacto amb la Policia, demano per un responsable i li explico que vaig a portar la meva mare al metge que ens ha indicat que vagi immediatament a visitar-se, i jo no puc esperar a que la Batllia m'autoritzi. Era un tema humanitari i de la meva mare, ja que no la deixaré abandonada per culpa de l’injust i corrupte arrest domiciliari del qual ja sabeu que sóc víctima.

Encara no havia fet 100 metres i m'apareix la Policia, i se m'encara un agent en concret cridant que torni cap a casa, li contesto que acompanyo la meva mare al metge i em diu que no. Em crida més i toca amb la mà de forma brusca i violenta al meu pit i m’empunya una mica, jo em defenso i l'empunyo a ell i gairebé cau per terra, llavors perdo els nervis i l'insulto.

La meva mare dóna la volta i se'n va cap a casa nerviosa, jo vaig amb ella i la Policia es posa sense permís dins l’ascensor i em crida davant la meva mare: "ara quan estiguem sols d’aquí unes hores et baixarem els fums i em tornes a insultar".

La meva mare marxa sola al metge, els hi foto la porta als nassos i comencen a tocar el timbre i fotre cops de puny a la porta com si estiguessin bojos.

Quan arriba el meu pare li diuen també escridassant-lo que si no estic d'acord amb la justícia d'Andorra trinxi el meu passaport i foti el camp a Espanya. I si estic nerviós per no poder anar a treballar i atendre al meu fill que em prengui pastilles.

Li dic que quan es tregui l'uniforme a veure si em diu lo mateix, i em contesta que quedem en un “tatami d’arts marcials” per pegar-nos quan jo vulgui a soles i em fa el gest de la botifarra varies vegades i es gira tot allunyant-se.

I més i més.. vaja vergonya de Servei de Policia que tenim.. , després s’enfaden si generalitzo els actes d’uns quants. El company del que m’ha fet tot això prudent i discret, res a dir. No hi ha dubte que molts policies són professionals i bones persones, no vull tornar a generalitzar.

Després han fet guàrdia a la porta i han rebut ordres de marxar.

Ho deixo escrit per si m’ingressen a la presó de la Comella, deuen estar muntant com de costum la pel•lícula a la seva manera. La Batlle incompetent ja ha traslladat el Sumari al Tribunal de Corts.

25 jul. 2011

"El dispositiu de control monitoritzat no funciona" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 25/7/2011

Dilluns passat, vaig contactar a la Batllia per dir-los que m’havia arrencat el braçalet de control monitoritzat. No em van creure.

Al cap de més de 24 hores vaig contactar amb la Policia, els hi vaig obrir la porta esperant-los amb la maleta per anar a la presó i els hi vaig entregar tot el ridícul mecanisme de control monitoritzat dins d’una bossa d’un supermercat. El que és al•lucinant és que no els hi va saltar l’alarma, l’aparell no funcionava, jo ja ho sabia i de fet, estic convençut que encara no funciona. Aconsello a tots els que el portin se’n vagin tranquil•lament de vacances. Alguns a part de ser corruptes, incompetents i injustos són inútils.

Després de diverses gestions d’ells amb els seus superiors van convèncer al meu pare perquè em deixés tornar a instal•lar el dispositiu. En contra de la meva voluntat vaig accedir per respecte a ell que estava patint i em va dir que tingués uns dies més de paciència pel segrest però aviat me’l tornaré a treure i que facin el que vulguin amb el seu abús de poder i repeteixo, ja s’ho trobaran.

Tomàs Pascual Casabosch
Sant Julià de Lòria, el dia 25 de juliol 2011

15 jul. 2011

"Corrupció policial, incompetència judicial i arrest/segrest domiciliari" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 15/7/2011

Continuo sent víctima de mentides, falses denúncies i manipulacions de l’agent corrupte de policia Joan Sala Barrachina. De res van servir les constàncies policials i denúncies que vaig efectuar, ni tan sols dels sms que rebia al meu mòbil des d’una targeta anònima insultant a la meva família, esmentant amb menyspreu el meu petit fill, amenaçant-me i desitjant la mort a la meva mare malalta, faltant el respecte a persones deficients mentals i, la Batllia va arxivar traient una llei de la màniga “per protegir l’anonimat”, sense investigar qui podia ser l’autor del mateix. És evident qui era el culpable i els hi vaig aportar una prova però no els hi va interessar rastrejar l’ordinador del Servei de Policia que és des de on provenia informació que els hi hagués demostrat tota la meva versió. Tots no som iguals davant la justícia andorrana! En aquest país s’actua majoritàriament segons qui és la persona.

Jo dic la veritat, uns policies corruptes que ja diré els seus noms en un altre escrit van inventar que jo en una declaració havia amenaçat de mort al policia corrupte en qüestió. Si fos cert no m’haguessin deixat sortir de l’edifici policial per detenir-me varies hores després. No els castiguen per aquest greu i fals testimoniatge, i per protegir-los a tots em volen processar per injúries als agents de l’autoritat amb el beneplàcit d’una sectària direcció policial que només vol protegir-lo per ells salvar la imatge pública i els càrrecs de suculenta nòmina exagerada.

El policia corrupte aprofita el seu coneixement de les lleis, enganya als professionals de malalties mentals manifestant que té lesions psíquiques per culpa meva i d’aquesta forma pretén que m’ingressin a la presó.

El seu advocat, en Josep Antoni Silvestre Canóvas no té cap mena de secret professional i a causa d’un tema personal amb mi, distorsiona i barreja conceptes als Tribunals amb discursos falsos i acusacions incertes fora de lloc. Filtra informació a la premsa amb moltes mentides, ja que gràcies a tenir familiars i clients al Servei de Policia, té accés a arxius confidencials. Concretament dóna les informacions al periodista del Diari d’Andorra, Antoni Solanelles Mollar, conegut pels seus diversos complexos i que va tenir la desgràcia que un germà seu es va suïcidar, i amb motiu de les seves múltiples mentides periodístiques, revelació pública de secrets de sumaris judicials i distorsionats a les publicacions i amb variacions de diferents realitats socials va ser sotmès per part d’una honorable Batlle que la torno a felicitar per tal bon encert a “escoltes telefòniques”, juntament amb el seu company Ricard Poy Hervas, conegut per tots els locals d’oci nocturns pel seu afany d’anar darrera les noies jovenetes amb menys edat que la seva pròpia filla adolescent.

El fiscal Alfons Alberca Sanvicens sembla que està obsessionat en contra meva i ha arribat al punt d’assistir somrient de públic en un judici. Es comenta que dóna instruccions a d’altres fiscals per fer-me patir. Només s’han d’analitzar les múltiples interpretacions falses de les quals m’acusen sense cap mena de prova i de com no actuen contra la corrupció més que evident.

La meva angoixa al veure que algunes autoritats protegien al policia corrupte en qüestió i tot anava en contra meva ja que sempre dic amb passió la veritat, va fer que jo declarés al Servei de Policia que havia contractat uns sicaris per cremar-li una casa a Espanya. Jo no he fet mai cap mal a ningú i vaig ser sotmès a tractament psicològic.

El policia corrupte apareix sempre pel meu costat, companys seus li diuen on estic per ajudar-lo a intentar provocar que jo desobeeixi l’ordre judicial. Em fa burles, es riu, m’insulta, és un covard que es fa el valent aprofitant l’ordre que tinc de no contactar amb ell i que li van concedir per deixar-me indefens. Els seus propis actes delictius li donen idees per realitzar denúncies falses.

A un centre comercial el Servei de Policia va mal interpretar i manipular uns fotogrames que vaig demanar jo amb una denúncia, “m’amaguen” i “espio” falsament darrera una columna al policia corrupte. Vaig demostrar a la Batlle, la seva secretària, la Sra. Fiscal i la meva lletrada amb el vídeo de seguretat que jo no m’havia amagat ni aturat a dita columna, i que és ell qui m’assetja, insulta i persegueix.

En uns altres fotogrames de dubtosa interpretació, només pel fet de voler entrar per una reacció humana de bloqueig i ell m’empunya a un ascensor públic estant al costat de forma casual i jo no sabia que hauria d’haver marxat, m’acusen de “desobeir la ordre judicial”.

És escandalós que davant les accions constitutives de delicte en l’evidència de les contradiccions i falses declaracions del policia corrupte, les manipulacions intencionades del Servei de Policia en les proves per tergiversar els veritables fets, la Fiscalia manifesti que se m’han donat oportunitats i no compleixo les condicions d’estar en llibertat. I és vergonyós que la Batlle veient-ho clarament, no vulgui admetre a tràmit una de les meves denúncies, i que permeti que les mateixes es posin en contra meva en quant han vist que jo sóc la veritable víctima. La meva desesperació i per intentar que s’acabés tot això va arribar a fer-me cometre l’error d’anular una denúncia contra el corrupte policia agressor i ni així ho aconsegueixo.

Demostro amb el primer fotograma que un grup de policies són corruptes, que realitzen en les seves investigacions falsos muntatges fotogràfics i interpretacions al revés, no els castiguen, i m’arresten (segresten) a casa amb control monitoritzat!! La meva mare malalta d’una greu enfermetat que se li agreuja per culpa d’ells. No puc acompanyar-la a realitzar tractaments a l’estranger. El meu fill petit de 5 anys tancat a casa els caps de setmana, perjudicat sense gaudir del seu pare, i que no el pugui dur, recollir a l’escola, ni als Esports d’Estiu, ni realitzar activitats. La més forta i increïble és que van pretendre que la psicòloga del meu fill ens visités al “calabós” de l’hospital, dissimulat amb quatre joguines. Evidentment m’he negat a la salvatjada que posessin a un nen de 5 anys a un “calabós”, tal fet demostra una vegada més com són de dolents alguna gent de la Batllia, la vaig “liar” tan forta que vaig aconseguir que el meu fill no posés els peus allà dintre.

La meva empresa no rendeix com necessita i he perdut clients. Però ells no accepten cap argument, només els interessa cobrar a final de mes una nòmina que no mereixen per tenir la butxaca i la panxa ben plena, els innocents com jo que s’enfonsin, i els veritables culpables lliures i sense càstig, tot per tal de no rectificar els seus propis errors. Ja heu vist la “justícia” que administren per obeir a la persona que mana fer-me aquestes injustícies.

A més, la corrupció d’aquest afer ha traspassat el límit fins al punt que una falsa declaració de l’agent de policia corrupte en qüestió en què va manifestar que en veure’m al centre comercial es va desplaçar darrera meu i els fotogrames i vídeo van demostrar posteriorment tal mentida i que va passar davant per intentar provocar-me, ha quedat immune davant la Batlle per protegir al veritable policia corrupte delinqüent demostrat. I repeteixo, m’arresten essent innocent.

Qui permet tot això es la Batlle Sra. Canòlic Mingorance Cairat, la qual ja no la considero “Honorable”, i per tant ja no m’adreço a ella amb tal protocol, no és justa i sí injusta i inconscient al fer-me tot això. No li interessen les seqüeles i conseqüències irreparables que està creant de per vida. Només executa sense criteri propi les buides i indemostrables demandes d’una Fiscalia gens professional i no castiga a qui s’ha demostrat que s’ho mereixen. Ara entenc la fama que té de no atendre a molts advocats perquè saben més que ella.

Estic tan angoixat que he arribat a sol•licitar que encara que sóc innocent, m’ingressin a la presó. Suportaré el que sigui abans de continuar permetent que el meu petit fill estigui tancat i “castigat” per ells els caps de setmana tot el dia a casa i que la meva mare pateixi cada dia aquesta situació. Això és ser gent dolenta, prepotent, sense sentiments ni vergonya.

Suposo que per aquesta carta buscaran motius per segrestar-me a la presó, tenen sempre alternatives guardades plenes de lleis de lliure aplicació segons la interpretació que els interessi aplicar per destruir als innocents i protegir als veritables culpables. Ja em dóna tot igual, amb tal injustícia i protegint al veritable delinqüent, estan maltractant al meu fill que fins i tot he detectat canvis en el seu caràcter, a la meva família i a mi mateix. Van apagant a la meva mare dia a dia, arruïnant la meva vida en tots els aspectes personals i professionals i això no quedarà així. Desitjo entre altres coses a l’entorn corrupte i injust malalties greus incurables, ara sé que és l’odi. Prego cada dia a Déu perquè apliqui la veritable justícia divina, i ho farà, la que existeix i ens guia en vida, alguns no hi creuen a causa de la crisi de valors però ens hi portarà a tots davant d’ella.

Comprenc amb molta pena perquè per culpa d’alguns incompetents i prepotents de la Batllia més d’una persona s’ha suïcidat. Volen que tothom siguem submisos i que jo quedi anul•lat. Com volen que no em pugui tornar boig?, Cada bàtec del meu cor va incrementant el meu odi natural contra l’individu policia corrupte que em fa la vida insuportable i ara ampliable als qui l’ajuden ja en qualitat de “còmplices” a enfonsar-me amb aquesta situació indigna al nostre segle i continent.

Entenc sense justificar a tots perquè alguns apliquen la seva pròpia justícia. Jo escriuré durant la meva vida sempre la més que absoluta veritat, i si m’ingressen a la presó per fer ús de la llibertat d’expressió, el primer que faré al quedar en llibertat i des de on sigui, entre altres coses, serà continuar escrivint i publicant per tot el món el que faci falta perquè la veritat surti a la llum. He fet arribar una carta documentada a l’atenció del nostre M.I. Cap de Govern.

Però desitjo deixar d’escriure aquest trist i dur episodi interminable que m’ha congelat a escriure el meu malson i canviat la vida. Vull escriure d’altres coses d’interès general, com sempre he fet a part de publicar dos llibres de poesia en nom d’Andorra i sortir esmentat en d’altres. Lluitaré fins al final de totes les formes possibles i tot quedarà escrit a la historia per sempre, i això no ho podrà empresonar ni esborrar ningú.

Avui mateix he arribat de Barcelona, ja que la única “clemència” que ha tingut la Batllia ha estat autoritzar-me anar a l’operació de la meva mare però fins i tot així m’han fet la vida impossible, doncs diuen que el certificat que els hi ha fet arribar la clínica en que la meva mare està ingressada no és prova suficient. És tan increïble com tot el que fan. No m’he fugat com volien, he tornat perquè no he fet res del que se m’acusa. He reflexionat molt i davant totes les conseqüències que he comentat estic patint i que aniran en augmentem nego a que em tornin a arrestar/segrestar a casa amb el braçalet de control, fet que evidentment em costarà l’ingrés a la presó. Ells que continuïn amb la irresponsabilitat de la injustícia contra mi per anar a favor dels culpables però tal fet igual ajudarà a que algun veritable magistrat o polític es preocupi per la veritat i la responsabilitat d’administrar justícia.

Tomàs Pascual Casabosch
Sant Julià de Lòria, el dia 15 de juliol del 2011

18 jun. 2011

"Incomplir juraments" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 18/6/2011

L’altre dia vaig ser jutjat per tercera vegada per la meva Tribuna anomenada “Detenció corrupta”, publicada en un mitjà de comunicació on tot el seu contingut i en tots els aspectes són més que certs.
Em va sorprendre la humanitat dels magistrats en el sentit que em van deixar manifestar el que vaig explicar sense tenir en compte, i els hi agraeixo, la passió que em domina en contra de les injustícies i la maldat.
La seva paciència va arribar al punt d’haver hagut d’escoltar per les parts, arguments que res tenien a veure amb l’article que ens tenia a tots a la vista oral. Confio en què tindré sentència exclusivament per l’article.

L'incompetent director de la policia, el Sr. Jordi Lluís Francès que estava allà en nòmina, va parlar d’indignació i jo no vaig comentar que la majoria de persones del país opinen que quina vergonya de direcció de la policia, que en comptes d’investigar els fets, només fan que protegir a un membre del cos simplement per temes d’imatge. Però clar, a ell el seu entorn, per fer-li la “pilota” pel càrrec que ocupa li diuen el contrari del que pensen. I no va dir que vaig demostrar a la Batllia que la policia va manipular uns fotogrames i... no els hi fan res!!

L’agent corrupte de policia fals querellant, en Joan Sala Barrachina, que va ser “convidat” a dimitir de la seva unitat perquè aprofitant el càrrec "es lligava a víctimes per obtindre favors sexuals" a canvi de "favors policials” i això no ho diran ja que ho han disfressat com a “dimissió”, després de realitzar el seu jurament i amb el cap mirant a terra no va dir ni una sola veritat al Tribunal. Va declarar que m’ha posat més de 20 denúncies, que li he ratllat el vehicle amb el meu fill agafat de la mà i que es troba de baixa mental.

M’indigna que les meves constàncies i denúncies contra ell no van servir per res, que les seves denúncies totes són mentides, que s’hagi agafat una baixa mental per anar de falsa víctima i reclamar-me diners i el que és pitjor, esmentar el meu fill de 5 anys. Jo MAI he ratllat el seu cotxe amb el meu fill a la mà. Desitjo que sobretot aquesta última mentida no se l’hagi cregut ningú.

El lletrat contrari, que d’ell ja parlarem més endavant, entre diverses bajanades va dir que una institució va decidir no querellar-me per una Tribuna anomenada “El país dels rumors”, sabeu per què no ho van fer? Perquè quan van investigar es van adonar que tot el seu contingut eren més que simples rumors, tot cert.

Demano obertament al Cap de Govern d’Andorra que cessi de forma urgent a l’actual incompetent direcció de la policia i que es nomeni un veritable Departament d’Assumptes interns que analitzi i castigui la corrupció interna.

Tomàs Pascual Casabosch

10 jun. 2011

"La injustícia de la Batllia i la professionalitat del Tribunal de Corts " Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 10/6/2011

Fa mesos vaig ésser víctima d’una condemna injusta dictada per la Batlle Cristina Bea Rebés, sentenciant-me a 5 mesos de presó ferma per haver fet ús de la meva llibertat constitucional d’expressió amb una tribuna pública anomenada “Detenció corrupta”, on lluny de falses pretensions i sense jo haver esmentat ningú, vaig publicar un episodi explicant el meu mal son a causa d’un agent de policia corrupte que sempre menteix i manipula. Tal judici es va iniciar a demanda del fiscal Alfons Alberca Sanvicens, el qual va oficiar tal obra de teatre perquè sospito que te alguna cosa personal en contra meva que no té res a veure en donar servei a la societat. Quina manera de malgastar els recursos de la justícia pagats pels contribuents, però a alguns no els hi agrada que jo sigui una persona que sempre dic i escric el que penso amb la més que absoluta veritat, i aviat us faré saber altres motius.
Hi ha qui fa mal als seus i després es volen curar el carma realitzant “bones obres” a l’estranger. Es pensen que així la seva ànima quedarà magnífica i neta.

Vaig apel•lar tal injustícia al Tribunal de Corts, i veritables professionals jutges estrangers no han donat lloc a tal bajanada i han convidat a la Batlle i la fiscalia a presentar proves certes que jo no vaig respectar l’ordre de no “contactar” amb l’esmentat personatge fat.
Sobre un sms mai denunciat i sense haver revisat l’existència ja se m’aplica un indult, cosa que els hi ha trencat el traçat que se m’està marcant per portar-me algun dia a la presó.

Aconsello a la Batlle i Fiscal a inscriure’s a algun curset de nocions bàsiques de lectura, doncs necessiten aprendre a llegir de forma urgent. Si no han sabut interpretar un simple article de premsa, fa pànic pensar el que faran amb presumptes acusats de temes realment seriosos.
Potser no sóc “políticament” correcte en certes formes d’expressió però sempre he ajudat a persones a manifestar les injustícies de forma clara i oberta, i ara, en bateria i per venjances d’una altra Tribuna que eren més que “Rumors” m’ha tocat a mi.

Aviat em tornaran a jutjar pel mateix article de premsa, l’excusa és “calumnies”. Gairebé cap “independent” mitjà escrit del país em vol publicar les cartes per por a les represàlies judicials, també els han amenaçat en querellar-los i condemnar-los, i un en concret funciona només a rúbrica de talonari per serveis publicitaris. Sort que existeix Internet, mitjans de comunicació internacionals i el llibre que aviat publicaré amb més de 100 articles escrits per mi on també he inclòs els censurats.

A la realitat, Andorra no és un “Estat de Dret”, no es suporta la llibertat d’expressió. El poder judicial actua amb indemostrables indicis, no està suficientment madur per administrar justícia amb total independència. Els polítics haurien de revisar i legislar de forma urgent que alguns batlles i fiscals no actuïn com si fossin veritables dictadors contra qui no ho mereix.

Sort que queden Batlles humans, professionals i justos, fet que els converteix en veritables persones Honorables. I les seves actuacions marquen amb justícia el futur de moltes persones que els han necessitat.

Tomàs Pascual Casabosch

1 abr. 2011

"La veritat de les polítiques anti-socials del PS" Tribuna CENSURADA pels mitjans de comunicació andorrans: Tomàs Pascual Casabosch 1/4/2011

Enguany el PS s’ho ha pogut muntar perquè jo no em pugui presentar a les eleccions, així s’han estalviat escoltar de la meva boca i mirant-los als ulls part del que ara escric perquè tothom ho pugui llegir. Espero que aquest fosc govern socialista, d’intolerància amb els qui no comparteixen els seus ideals, que s’introdueixen dins del poder judicial per aplicar amb total estupidesa i covardia el terror contra els columnistes i “opinadors” dels mitjans de comunicació, sigui derrotat per algun candidat que porti la veritable bandera de la democràcia i el respecte. Tots recordem els temps gloriosos d’Andorra on la dictadura emmascarada no hi tenia cabuda. La seva propera derrota posarà les coses al seu lloc.

En la història del nostre país, cap Cap de Govern excepte el del Partit Socialdemòcrata havia atemptat ni directa ni mitjançant el Ministeri de Justícia i Interior contra la llibertat d’expressió dels seus ciutadans.

Aquest govern que sovint actua al marge de la llei pretén fer-nos creure que són d’esquerres i ni tan sols han fregat el Centre per demostrar que formen part de l’extrema-dreta més rància d’on fins i tot han expulsat a un dels seus valuosos militants pel fet de discrepar amb ells.

Us esmento algunes de les politiques anti-socials del PS:

-Criticaven les despeses de l’antic govern liberal i ells, entre altres coses es gasten una fortuna per fer fatxendejar a l’Hotel Mandarin de Nova York.

-Han obert expedients de pèrdua de nacionalitat a estudiants andorrans que s’han vist obligats a nacionalitzar-se a Espanya per obtenir per necessitat beques d’estudis i cobertura sanitària a l’estranger.

-Han obligat a jubilar-se anticipadament persones discapacitades, empitjorant-los la vida més bàsica.

-Han acomiadat i destruït l’ànima dels nostres Petits Cantors.

-Han destrossat el secret bancari, baixant-se els pantalons seguint les ordres del PSOE espanyol, fet que ha provocat que grans fortunes estrangeres han buidat comptes bancaris.

-Ens van portar al Sr. Blanco del PSOE per refregar-nos públicament que ells apliquen les seves ordres. Aquest senyor quan era ministre a l’Estat veí, va aturar les obres de millora de la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra i es va “aplaudir” el farsant discurs sobre la seva nova falsa promesa d’arreglar-la.

-El portaveu de Govern emet una eufòrica roda de premsa dient que la policia ha desmantellat una banda del narcotràfic i per una nefasta investigació i la lentitud de la justícia, la presó de la Comella continua plena d’innocents amb un excel•lent agent de policia inclòs, sense cap mena de prova més que la de moviments de diners il•lícits.

-El seu pla de foment d’ocupació laboral ha fet que l’entrada de personal extracomunitari faci que els andorrans s’hagin quedat sense feina tot l’hivern.

-El seu Decret d’horaris comercials no ha tingut el vist i plau d’empresaris ni treballadors.

-L’acord monetari, peça bàsica, no ha estat pactada amb ningú que no sigui socialista, cosa que demostra la “gran capacitat” de diàleg del seu líder.
I no em vull estendre en temes com els 21 milions d’euros del forn incinerador, la depuradora d’Anyòs o criticar un edifici d’Arinsal com a ferida urbanística, obra signada per un actual “molt il•lustrat” ministre.

Desitjo que els electors no votin el PS i puguin embarcar al seu famós Vaixell Turc amb destí on es mereixen, una oposició plena d’espectacles barats de circ que embruten el nostre Consell General.

L’únic argument que tenen els que s’anomenen “socialistes” per atacar públicament a “Demòcrates per Andorra” és l’eslògan de campanya “Andorra ens uneix” per “La butxaca ens uneix”. I mofar-se a la ràdio del candidat Sr. Antoni Martí, dient que és una mena de “Ronaldinho” del Barça “fitxat pels impulsors de DA”.

La diferència és que l’actual Cap de Govern passarà a l’historia com Jaume I el Breu.

Tothom ha gaudit de la bona tasca política, professional i humana que ha fet el Sr. Antoni Martí Petit com a Cònsol Major d’Escaldes-Engordany i seria tot un honor tenir-lo com a Cap de Govern d’Andorra. Jo tanco els ulls i prego a Déu perquè així sigui, ho demano als anteriors votants de l’UNP, a tot el meu entorn i ho desitjo pel bon futur de tots els ciutadans del Principat d’Andorra.

Bona jornada de reflexió!

Tomàs Pascual Casabosch
"Apàtrida" per Obra i Gràcia del PS

28 mar. 2011

"Expulsió inhumana" Més Andorra 28/3/2011 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Fa temps que tinc amistat amb un noi marroquí i resident al país anomenat Mohammed.
Abans de gaudir de la seva sincera amistat em va atendre diverses vegades professionalment com a cambrer en un conegut restaurant del país.

Una vegada em va comentar el malson que va començar a patir sobre la negació d’Immigració de renovar-li el seu merescut permís de residència i treball.
Em va explicar que va ser expulsat del país de forma inhumana, obligat a creuar la línia de la frontera andorrana-francesa al vespre, nevant i sense diners i justament durant el període en què estava preparant el seu casament, motiu que el va fer tornar de forma “il•legal”.

La meva sorpresa va ser quan em va contactar l’altre dia demanant-me ajuda. Em va demostrar tot el que m’explicava amb documentació acreditativa. Vaig conèixer un grup de persones que estaven recaptant signatures de suport en contra de la seva injusta expulsió on lògicament jo també vaig signar.

Li vaig portar a casa seva on estava per ordre judicial empresonat i molestat amb controls policials a totes hores del dia, periodistes i fotògrafs del diari Més Andorra, ja que un altre mitjà de comunicació no va voler ajudar-lo. Ells van publicar la seva història en les edicions dels dies 24 i 25 de març, a part d’aquest escrit meu. Entre un grup de gent unida hem aconseguit l’anul•lació de l’ordre d’expulsió.

La part més fosca del que li va passar durant la seva detenció, empès per un agent de policia als passadissos dels calabossos del Servei de Policia “davant les càmeres de vigilància” li vaig aconsellar que se l’estalviés però li vaig assegurar que jo si que la publicaria sense por de les represàlies de les quals seré víctima de forma sistemàtica i habitual per ser de les poques persones que m’atreveixo a plantar cara a qui sigui i dir sempre la veritat.

Espero que a les properes eleccions governin persones amb sentiments humans que no expulsin residents integrats, que no censurin els columnistes habituals, que no els denunciïn als Tribunals per fer us de la llibertat d’expressió, que no deixin als seus ciutadans sense nacionalitat violant les normes de les Nacions Unides només per assegurar-se que no es puguin presentar a les Eleccions. Si, ara parlo del meu cas. I per això s’ha de votar qui sigui menys al PS.

Benvolgut Moja, benvingut a la nostra comunitat.

Tomàs Pascual Casabosch

3 feb. 2011

"El senyor que he vist relliscar" Més Andorra 3/2/2011 Carta del lector: Tomàs Pascual Casabosch

Caminava pel carrer de la Unió d’Escaldes-Engordany i a la part d’Andorra la Vella veig un senyor gran que rellisca i es cau.

Unes persones s’acosten a ell, li pregunten si s’ha fet mal, començen a treure aparells de telèfons movils, jo començo a marxar ja que penso que està ben atès però observo nervis per part dels presents i decideixo acostar-me, observo que degut als nervis ningú sap on trucar i avisar en els segons precisos. Jo agafo el meu aparell de telèfon i truco al Servei de Policia, els hi preciso els fets i el lloc, i amb una gran rapidesa em traspasen la trucada al SUM. Els sanitaris pregunten el meu nom, numero de telèfon i em demanen que no em mogui que el metge vol parlar amb mi, li explico que observo un os d’un genoll desplaçat o trencat pero sense sang. El metge em diu que arriben en dos minuts que ja han sortit. Li poso una cartera sota el cap per aillar-lo de la humetat i bruticia del carrer i li dic que no es mogui gens. La primera sirena es la del cotxe de policía que amb tacte vigilen la situació. Li demano al senyor accidentat si vol que telefoni algú perquè ell porta un aparell a la mà però sembla que s’ha quedat en blanc i no recorda el número de telèfon de la seva filla Anna. Li pregunto on ella treballa, m’ho diu i truco a informació telefónica, la localitzo i li dic que no es preocupi però que vagi al hospital que portaràn al seu pare amb una caiguda sense importancia, la responsabilitat del meu tacte era doble ja que el senyor accidentat m’havia explicat que havia tingut una hemorragia cerebral feia poc temps i que la seva filla es podría assustar molt . Aquest sentiment de no fer patir als fills encara que estiguem pitjor que ells només el tenim els pares i les mares. La seva filla, amb un to de veu de preocupació m’ho agraeix i el seu pare també mentrestant jo li donava conversa per a que no tingués dolor i ni es centrés en la situació. I ell em diu que em coneix de la política, d’haver estat candidat a les eleccions i em nomena companys del meu Partit que te amistat. Arriba el metge i jo li desitjo a dit senyor accidentat sort i valentía agafant-lo de la mà, i ell sense soltar-me m’apreta fort i em diu que em localitzarà i em trucarà per telèfon. Marxo del lloc amb la sensació humana d’aquella apretada de mans d’una persona més gran que jo que em va transmetre que l’ajudava com hagués fet amb el meu propi pare. Tots ens farem grans i podem trobar-nos en situacions semblants.

Sóc impulsiu encara que ultimament ho estic canalitzant, però sempre amb passió i la veritat més que absoluta, i per això arribo al meu despatx i escric tal experiencia, per a que tots siguem conscients de les circumstancies de la vida i per a que quedi escrit el que aconsello al meu fill que faci quan sigui gran i es trobi amb una situació semblant.

Desitjo molta sort i coratge a la persona de la caiguda, que ara mateix el nostre excelent professional servei mèdic l’estarà curant amb l’ajuda de la seva valentía i la presencia de la seva filla i familia.

1 feb. 2011

Publicació fotografica Diari BonDia 01-02-2011 "On és el servei de Circulació d'Escaldes"


On és el servei de Circulació d'Escaldes.

La foto fa referència a vehicles propietat d'agents de polícia d'investigació que estacionen malament tot el dia i quan els agents de circulació els criden l'atenció, els mostren la placa per fer-los marxar.

4art Comunicat adreçat a: l’Att. Ministre d'Interior, Director Policia i a l’Hble. Cònsol Major d’Escaldes-Engordany Sr. Antoni Martí Petit (SENSE RESPOSTA DEL MINISTERI DEL PS NI DIRECTOR POLICIA)

4art Comunicat adreçat a: l’Att. Ministre d'Interior, Director Policia i a l’Hble. Cònsol Major d’Escaldes-Engordany Sr. Antoni Martí Petit (SENSE RESPOSTA DEL MINISTERI DEL PS NI DIRECTOR POLICIA)

Trobareu adjunta una fotografia feta ahir a les 10h12mn del vehicle de color vermell VW Golf matrícula H0953 propietat de l'agent de policia Joan Sala Barrachina.

Tot el veïnat de la seva Cafeteria Louisana observa cada dia com l'esmentat vehicle estaciona malament a la mateixa porta de la cafeteria i a la corba de davant (foto 1 i 2).

El desvergonyiment d'aquest personatge arriba ara al nivell d'estacionar a la zona reservada als vehicles per les "Gestions de 15 mn", i ho fa durant hores. (foto 3).

Trobareu també l'escaneig de la revista Eco Magazine amb el dia de la inauguració del local esmentat, amb l'individu en questió i diversos companys seus fotografiats, prova eficient que dit local i independentment del nom del prestanoms és de la seva propietat.

També us faig arribar la publicació del Diari Bondia de data 1 de febrer 2011 on veureu les dues fotografies del seu vehicle.

Cada dia diverses persones i jo mateix comuniquem aquest abús a diferents agents de circulació i atenció ciutadana de la parròquia, agents que van a peu, com en ciclomotor o en la grua. També podeu comprovar que s'han produit diverses trucades telefòniques al despatx de Circulació i Atenció Ciutadana d'Escaldes-Engordany.

La nova circular de la parròquia amb el sistema tradicional del "boca-orella" és que la Cafeteria Louisana d'Escaldes-Engordany, propietat oculta (els policies no poden tenir negocis) de Joan Sala Barrachina, és que la cafeteria "és un club de policia" i "és el nou despatx local", doncs cada dia es poden observar vehicles oficials tant d'investigació com de les patrulles retolades aparcades durant llargues estones i en hores laborals pagades per tots els contribuents.

Diversos agents de circulació i d’Atenció Ciutadana i la mateixa responsable d'on ahir vaig anar a cursar la verbal denúncia m'han comentat que alguns policies quan se'ls crida l'atenció per les violacions reiterades al codi de circulació, que és el mateix per a tots els ciutadans, ells es treuen la "placa de policia" i llavors s'han de retirar sense poder dir res ni sancionar tal abús d’autoritat diari.

Com que la resposta per naturalesa Socialista del Ministeri d'Interior i de la direcció de la Policia dels meus comunicats ha estat sempre la mateixa, el silenci, amplio el comunicat per escrit, perquè ja li he explicat en persona, a l’Honorable Senyor Cònsol Major d'Escaldes-Engordany Antoni Martí Petit.

No tinc cap mena de dubte que ell sí que actuarà com sempre ha fet en tots els seus càrrecs polítics, amb justicia i sense distincions pel bé de tots els ciutadans.

Atentament i salutacions molt cordials només pel Sr. Cònsol Major d'Escaldes-Engordany

Tomàs Pascual Casabosch
Escaldes-Engordany, el dia 1 de febrer 2011

Comunicat adreçat a: l’Att. Ministre d'Interior, Director Policia i a l’Hble. Cònsol Major d’Escaldes-Engordany Sr. Antoni Martí Petit (4art SENSE RESPOSTA DEL MINISTERI DEL PS NI DIRECTOR POLICIA)

Trobareu adjunta una fotografia feta ahir a les 10h12mn del vehicle de color vermell VW Golf matrícula H0953 propietat de l'agent de policia Joan Sala Barrachina.

Tot el veïnat de la seva Cafeteria Louisana observa cada dia com l'esmentat vehicle estaciona malament a la mateixa porta de la cafeteria i a la corba de davant (foto 1 i 2).

El desvergonyiment d'aquest personatge arriba ara al nivell d'estacionar a la zona reservada als vehicles per les "Gestions de 15 mn", i ho fa durant hores. (foto 3).

Trobareu també l'escaneig de la revista Eco Magazine amb el dia de la inauguració del local esmentat, amb l'individu en questió i diversos companys seus fotografiats, prova eficient que dit local i independentment del nom del prestanoms és de la seva propietat.

També us faig arribar la publicació del Diari Bondia de data 1 de febrer 2011 on veureu les dues fotografies del seu vehicle.

Cada dia diverses persones i jo mateix comuniquem aquest abús a diferents agents de circulació i atenció ciutadana de la parròquia, agents que van a peu, com en ciclomotor o en la grua. També podeu comprovar que s'han produit diverses trucades telefòniques al despatx de Circulació i Atenció Ciutadana d'Escaldes-Engordany.

La nova circular de la parròquia amb el sistema tradicional del "boca-orella" és que la Cafeteria Louisana d'Escaldes-Engordany, propietat oculta (els policies no poden tenir negocis) de Joan Sala Barrachina, és que la cafeteria "és un club de policia" i "és el nou despatx local", doncs cada dia es poden observar vehicles oficials tant d'investigació com de les patrulles retolades aparcades durant llargues estones i en hores laborals pagades per tots els contribuents.

Diversos agents de circulació i d’Atenció Ciutadana i la mateixa responsable d'on ahir vaig anar a cursar la verbal denúncia m'han comentat que alguns policies quan se'ls crida l'atenció per les violacions reiterades al codi de circulació, que és el mateix per a tots els ciutadans, ells es treuen la "placa de policia" i llavors s'han de retirar sense poder dir res ni sancionar tal abús d’autoritat diari.

Com que la resposta per naturalesa Socialista del Ministeri d'Interior i de la direcció de la Policia dels meus comunicats ha estat sempre la mateixa, el silenci, amplio el comunicat per escrit, perquè ja li he explicat en persona, a l’Honorable Senyor Cònsol Major d'Escaldes-Engordany Antoni Martí Petit.

No tinc cap mena de dubte que ell sí que actuarà com sempre ha fet en tots els seus càrrecs polítics, amb justicia i sense distincions pel bé de tots els ciutadans.

Atentament i salutacions molt cordials només pel Sr. Cònsol Major d'Escaldes-Engordany.

Tomàs Pascual Casabosch
Escaldes-Engordany, el dia 1 de febrer 2011