1 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi "Dia 4" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 1/8/2011

Dia 4:

“Adam fill meu, avui fas Esports d’estiu, passa-ho molt bé, t’estimo”, és el que li he dit al meu estimat fill donant-li el petó de bon dia a la seva dolça imatge fotogràfica. Dirigint aquestes paraules observo el tros de cel blau que veig entre els barrots de ferro de la finestra de la meva cel•la.

Li he dit a la infermera que necessito alguna cosa per dormir i per a les punxades que noto el cor.

Han vingut els funcionaris a realitzar la revisió del matí, han registrat la cel•la més que mai. M’han demanat que deixés el llibre que estic llegint damunt la taula perquè quan ells entren s’han de tenir les mans buides i visibles. Suposo que a part de motius de seguretat, és una forma psicològica encoberta de mentalitzar i marcar “qui mana” aquí dins, igual que el protocol de l’ingrés.

Estic llegint un llibre que em va regalar l’Alexandra: “El tiempo que querría”, la lectura diària ajuda a superar el dia a dia ja que la televisió no m’agrada gaire.

Des de la finestra veig els guàrdies revisant el pati dels condemnats abans de que els facin sortir i escolto com els hi obren les portes de les cel•les. Veig el nom del meu fill “ADAM” difuminat al doble vidre de seguretat de la finestra des del primer dia que el vaig escriure.

Alguns condemnats continuen fent soroll “troglodita” a la meva finestra per intentar provocar que jo l’obri, tenen curiositat en: “queremos ver al Presidente”, “exigimos un indulto”, em ric però em nego a escoltar altres bestieses que diuen.

Ara dono voltes a la cel•la, com diria el meu pare: “com un llop engabiat”. El meu ego em reclama constantment “venjança” contra el “policia corrupte” causant de tots els meus mals i del meu íntim entorn, i la seva protectora “Batlle dolenta”. El meu cervell em diu que aquesta situació és una dura prova i experiència de la vida. Realment només em preocupa el meu fill, la meva mare que està malalta, la meva empresa ara inoperativa que perd clients, i el meu entorn familiar i d’amics de debò. Del que sí que estic segur és que tant de mal no pot quedar impune, temps al temps...

He conegut més persones al pati, algú afirma que aquesta “Batlle incompetent” només llegeix la primera i última pàgina dels expedients sense tant sols entendre’ls.

Quan m’han tornat a tancar a la cel•la he vist dins del meu sobre una carta girada, algun funcionari m’ha xafardejat les cartes durant la meva estada al pati. Ja ho he sospitat quan em portaven pel passadís i m’han comentat que quan se surt de la cel•la s’ha de tancar la televisió, la qual estava amb el silenciador, no es veu des de fora i dubto que es controli informàticament. De totes formes podria ser una paranoia meva pel fet d’estar tancat i possiblement podria estar equivocat.

Els del pati de condemnats ara donen cops als ferros de la meva finestra amb la pilota diverses vegades per provocar-me, jo ni cas.

M’ha vingut a veure la meva lletrada “Maria José”, segons sembla que com de costum la Policia ha manipulat paraules que no he dit a ells en contra la Batlle, jo havia mantingut una conversa íntima amb els meus pares dins de casa meva mentrestant dos policies estaven al passadís esperant ordres. Ara me n’adono que la “justícia” andorrana actua com l’antiga “Gestapo” o qualsevol època dictatorial, acusar a les persones per fer ús de la llibertat d’expressió dins de casa!! Intueixo que tot es complica però em dóna igual.

L’ordenança Jordi m’ha regalat un walkman, auriculars i piles perquè pugui escoltar els meus cd’s de música. M’ha regalat més ampolles d’aigua i m’ha donat llet calenta i galetes, es continua portant molt bé amb mi. Intentaré dormir escoltant música i així recordar coses boniques de la meva vida. Però m’he adonat que les lletres i sons musicals aquí dins tenen un altre sentit, cosa que provoca altres sensacions i sentiments.

Encara continuo sense saber res del meu fill, ploro per ell perquè pressento que em necessita. Quan ell sigui adult li explicaré tota la veritat de les manipulacions de la premsa, dels meus enemics, del complot policial i de la injustícia, però amb l’únic objectiu que no cometi l’error de ser tant passional com jo el seu pare, el seu “Papa”.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

però fes-ho quan sigui gran, no li fomentis l'odi :)

Anónimo dijo...

Són tots uns fills de puta. Batlles i Fiscals. Corruptes.

Anónimo dijo...

vigila q dius dels agents penitenciaris ja q massa be t'hem tractat i cap de nosaltres t'ha regirat cap carta. deixa't de fantasmades perque ja veus q nomes tens q problemes...

Tomàs dijo...

Hola, si es cert, els agents penitenciaris m'han tractat MOLT bé, i així ho aclaro sempre en tots els meus escrits. Per mi ja són de la Institució del país que més respectaré sempre.

Lo de la carta regirada allà dins ho tenia clar, potser per estar tancat es veuen les coses diferents, però ja llegiràs que tal reflexió la vaig aclarir en una posterior carta que publicaré aviat.

Referent a "fantasmades" no es aixi, deurieu anar en compte en com contesteu a la gent que publica coses, perquè per exemple, l'afer del Raonador del Ciutadà ho haurieu d'haver publicat de diferent forma i vareu quedar malament i donar-li la raó. Però en tal cas us crec a vosaltres.

Lo dels meus problemes, crec que això ja es cosa meva..

Salutació!

Tomàs dijo...

Hola sr. agent penitenciari.

Després de reflexionar gràcies a la nostra conversa he arreglat la frase del "xafardeig" de la carta quedant de la següent forma:

"De totes formes podria ser una paranoia meva pel fet d’estar tancat i possiblement podria estar equivocat."

Anónimo dijo...

molt bé Tomàs, t'asseguro que ningú et va regirar cap sobre. Rectificar es de savis, gràcies :)