5 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 8 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 5/8/2011

Dia 8: Avui s’ha acomiadat de nosaltres un noi detingut, “El Denis”, però no marxa cap al camí de la llibertat, sinó que l’extraditen a una presó d’Espanya. Observar a algú que deixa la cel•la amb tota la burocràcia dels guàrdies és curiós i no deixa de ser una visió a l’esperança en què algun dia succeirà amb cada un dels presos. De bon matí he sol•licitat hora per trucar per telèfon i rentar la meva roba. Malgrat no haver rentat mai la roba a mà em sorprenc de com bé que queda, havent seguit els consells de rentat i assecat del meu amic de sempre Jordi. A la revisió del matí el guàrdia ha escoltat la meva versió que fer el tercer llit de dalt de la llitera és complicat i que ho faig com puc. Ara mateix hi ha una discussió molt forta entre dues cel•les. L’ordenança Joan els hi ha dit sarcàsticament referent a l’idioma de la discussió “portuguès” que facin el favor de discutir en un “català” menys tancat. L’alegria del mòdul s’ha manifestat, han ordenat la llibertat del “Nanik” i el seu pare, el primer ha vingut a la porta de la meva cel•la per acomiadar-se de mi, ja que havíem fet bona amistat, trobaré a faltar les nostres passejades i converses pel pati. Posteriorment també ens han comunicat la llibertat de la Montse, que és la germana del meu amic Jordi i el seu germà Joan. Em sobta el tràfic intern entre medicaments i tabac a canvi de compres bàsiques de l’economat. He rebut carta de l’Alexandra, és més que encantadora. Alguns companys m’ofereixen els seus serveis per apallissar, matar o causar danys a propietats del policia corrupte, com hi ha crisi es podrien negociar “tarifes”. Realment serveix de teràpia escoltar-los i em ric molt. Avui al pati he parlat molt amb el meu amic Jordi i a la porta de la cel•la, ell sempre ha estat el meu millor amic i fa vuit mesos que pateixo cada dia molt per ell i la seva família, hem de ser tots forts i aquesta situació encara m’ha unit més a ell. La treballadora social Vera m’ha comunicat que la mare del meu estimat fill Adam no s’oposarà a que el meu pare me’l porti a les visites de “bis a bis”, que em vegi a través del locutori m’hi nego pel seu bé. M’ha visitat el capellà “Mossèn Ramon”, hem parlat i m’ha confessat. Li he demanat que quan pugui em faci combregar. M’ha dit que em portarà llibres eclesiàstics que m’ajudaran a superar la meva injusta detenció. Amb els companys hem canviat pati per la sala de lectura i hem jugat al parxís i jocs d’ordinadors, després he repassat alguns llibres de la biblioteca i m’he endut un de fotografies antigues del Principat d’Andorra a la meva cel•la. A la revisió del vespre, ha vingut un ex company d’una antiga feina, el “Sotsoficial Quim” que estava sorprès de veure’m empresonat, m’ha animat i s’ha posat a la meva disposició per al que calgui, i m’ha comentat textualment: “No em fa cap gràcia veure’t aquí dins”. M’ha dit que sap tot el que em passa per culpa del: “Policia Corrupte” i deixo clar que li posa aquest qualificatiu referint-se als meus escrits de premsa. Seguir el consell del meu amic Jordi de rentar la roba cada dia, va molt bé per estar fora de la cel•la una estona més, he trucat per telèfon a familiars, amics i polítics i he realitzat la compra setmanal de l’economat, amb els diners que disposava en el moment de la detenció, els diversos ingressos realitzats pel meu pare i l’ingrés que m’ha fet la Rosa que es la dona del meu amic Jordi. El meu pare em continua aconsellant que no telefoni el meu fill per no alterar-li la ment.

No hay comentarios: