El meu
Pare ha estat durant tots els 68 anys de la seva vida un valent lluitador.
Ell ha estat sempre entre moltes coses inexplicables i durant els meus 43 anys de vida el meu ídol, protector i defensor, el pilar més important de la meva vida.
També és l'avi del meu fill Adam, el seu "Yayo" , i com a nét seu li faré saber el que jo aplico a la vida per a fer-la més optimista i menys dificil.
Continuo sentint interiorment com et dirigies a mi: "Tomàs" "Nen" "ninet" "fill" "el hijo prodigo"...
La odiosa
mort, vestida de càncer de pulmó s'ha endut el meu progenitor d'una forma inesperada,
cruel i injusta.
Desconec
que serà de la meva vida, però a cada llàgrima entenc que ja res té per mi el
mateix sentit.
Porto
amb orgull el mateix nom i primer cognom que tu.
Tinc l'honor de portar la teva sang i t'estimaré i recordaré de cor, ment i ànima eterna.
Fins
aviat Papa...!!!
Tomàs
Pascual Casabosch
5/7/2013
