28 mar. 2011

"Expulsió inhumana" Més Andorra 28/3/2011 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Fa temps que tinc amistat amb un noi marroquí i resident al país anomenat Mohammed.
Abans de gaudir de la seva sincera amistat em va atendre diverses vegades professionalment com a cambrer en un conegut restaurant del país.

Una vegada em va comentar el malson que va començar a patir sobre la negació d’Immigració de renovar-li el seu merescut permís de residència i treball.
Em va explicar que va ser expulsat del país de forma inhumana, obligat a creuar la línia de la frontera andorrana-francesa al vespre, nevant i sense diners i justament durant el període en què estava preparant el seu casament, motiu que el va fer tornar de forma “il•legal”.

La meva sorpresa va ser quan em va contactar l’altre dia demanant-me ajuda. Em va demostrar tot el que m’explicava amb documentació acreditativa. Vaig conèixer un grup de persones que estaven recaptant signatures de suport en contra de la seva injusta expulsió on lògicament jo també vaig signar.

Li vaig portar a casa seva on estava per ordre judicial empresonat i molestat amb controls policials a totes hores del dia, periodistes i fotògrafs del diari Més Andorra, ja que un altre mitjà de comunicació no va voler ajudar-lo. Ells van publicar la seva història en les edicions dels dies 24 i 25 de març, a part d’aquest escrit meu. Entre un grup de gent unida hem aconseguit l’anul•lació de l’ordre d’expulsió.

La part més fosca del que li va passar durant la seva detenció, empès per un agent de policia als passadissos dels calabossos del Servei de Policia “davant les càmeres de vigilància” li vaig aconsellar que se l’estalviés però li vaig assegurar que jo si que la publicaria sense por de les represàlies de les quals seré víctima de forma sistemàtica i habitual per ser de les poques persones que m’atreveixo a plantar cara a qui sigui i dir sempre la veritat.

Espero que a les properes eleccions governin persones amb sentiments humans que no expulsin residents integrats, que no censurin els columnistes habituals, que no els denunciïn als Tribunals per fer us de la llibertat d’expressió, que no deixin als seus ciutadans sense nacionalitat violant les normes de les Nacions Unides només per assegurar-se que no es puguin presentar a les Eleccions. Si, ara parlo del meu cas. I per això s’ha de votar qui sigui menys al PS.

Benvolgut Moja, benvingut a la nostra comunitat.

Tomàs Pascual Casabosch