Tema: 13 dies de presidi Dia 13 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 10/8/2011

De bon matí em saludo entre els barrots amb el meu amic de sempre Jordi, em porta un súper esmorzar, molta llet, confitura de maduixa avui diferent de la “normal”, etc. Conversem a la cel•la a través dels barrots.
Totes les nits mentrestant tinc en remull la roba li dic la mateixa paraula “Jordi, estem al trullo”. Al company Bruno li fa molta gràcia escoltar això i ens imita, i em fa repetir les classes teòriques de sexe sobre els consells de més adult que li dono.
Em ve a buscar un guàrdia i em diu que tinc visita de la treballadora Social.
Però realment la visita és de la meva lletrada Maria José i la Secretària Judicial del Tribunal de Corts. Em comuniquen que el Tribunal de Corts ha ordenat la meva llibertat immediata, i a més que no hauré de continuar amb l’arrest domiciliari. Em quedo seriós, menciono que el meu amic Jordi continua tancat injustament per la incompetència de la Policia, la Batlle i la Fiscalia. La meva lletrada està molt contenta per mi, no em queda més remei que signar.
Pregunto als guàrdies si el meu amic Jordi, està al pati, m’ho confirmen i els hi demano permís per anar una estona a acomiadar-me, m’hi porten i els hi dic a tots els companys la notícia, em donen la mà, m’abracen, s’alegren i em feliciten. Jo no destaco precisament per alegria i és per tots notori i evident.
Passejo amb el meu amic Jordi i parlem de tot una mica però ara amb presses ja que el temps se’ns acaba. Els guàrdies em diuen que vagi a buidar la meva cel•la i que faci la maleta. M’abraço amb el meu amic Jordi, ell s’emociona i jo m’aguanto les ganes del mateix, ens acomiadem.
Pujo les escales i de lluny em diu que vagi a casa dels seus pares, jo li responc que aniré avui mateix, es tanca la porta.
Preparo totes les meves coses sota l’atenta mirada de dos guàrdies. Desplaço a la cel•la del meu amic Jordi ampolles d’aigua mineral, productes lactis, una targeta de telèfons i una nota amb el seu nom escrit.
L’Oficial Paco em fa signar la llibertat i m’entrega els diners en positiu del meu compte de l’economat i les meves pertinences personals, el que més il•lusió em fa és la cadena i Creu d’Or que tant he trobat a faltar.
A la recepció m’entreguen una maleta amb més coses que encara no m’havien entregat a la cel•la.
Felicito als responsables del Centre Penitenciari pel tracte rebut i la seva professional i humanitat.
En taxi vaig content a la Joieria del meu pare, però no puc oblidar la imatge del meu amic Jordi, l’impacte de veure per darrera vegada la meva cel•la i l’edifici de la presó des de fora.
El meu pare es queda sobtat al veure’m i ens fem un petó, em comenta que he estat com “una aparició”. Em porta a la Toyota després d’esmorzar i em regala una moto nova, marca KYMCO 300I ABS, per celebrar-ho.
Vaig en bus a casa, m’abraço a la meva mare, truco a la Alexandra, a familiars i amics. Em poso a treballar una mica al meu despatx, vaig a visitar a un client. Vaig a casa dels pares del meu amic Jordi i dino amb ells.
No he pogut localitzar al meu fill Adam als Esports d’Estiu. Em truca la seva mare aparentment contenta per la meva llibertat, m’explica com ha patit el nostre fill i em repeteix que el nen em trucava mentrestant jo estava a la presó. Hem comentat que hem de començar a mantenir una nova relació “de pares separats” pel bé de l’Adam, el nostre fill. Per la meva part podria ser possible. Demà ja tindré el meu fill amb mi.
Continuo tenint a la ment i al cor el meu amic Jordi que encara està a la presó detingut injustament i continuaré lluitant perquè obtingui la llibertat al més aviat possible.
He enviat un SMS al Cap de Govern per a comunicar-li que ja estic lliure.
Mentrestant estic escrivint aquestes línies acabo de rebre precisament la trucada del meu amic Jordi, i em diu que demà el vagi a veure, ja he concertat hora per ell, pel David i el Constantin.
Tretze dies són els que estat a la presó sent innocent. I com sempre, uns veritables Magistrats, del Tribunal de Corts han tornat a aplicar la veritable justícia.
Ara falta que Déu i la Verge Maria facin un miracle per alliberar i posteriorment castigar als injustos del món judicial andorrà per compensar el mal creat al meu amic Jordi i al nostre entorn víctimes d’aquest infern judicial de fals blanqueig de diners procedents del no-res.

Tema: 13 dies de presidi Dia 12 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 9/8/2011

Dia 12:

Aquest matí hem comentat amb el meu amic de sempre Jordi que vàrem escoltar els focs d’artifici de la cloenda de la Festa Major d’Andorra la Vella, però nosaltres no teníem res a celebrar i no vam prestar atenció.
Algunes nits tinc somnis eròtics, suposo que és perquè el meu orgull es nega “a masturbar-me”. Ja “sortirà” quan vulgui.
He somiat que al Policia Corrupte li tiraven àcid a la cara i que l’assassinaven. Els meus sentiments de venjança s’exterioritzen aquí dins en somnis, així com en tinc d’altres cap al fiscal obsessionat i la Batlle irresponsable que estic segur que ho estan instruint tot malament i així ho he fet saber a algunes autoritats.
L’ordenança Joan m’ha donat tres confitures de maduixa, potser tingui remordiments pel que em va “Putejar” a la seva manera ahir. Aquí dins la gent té reaccions estranyes i no s’ha de tenir en compte tot el que fan ho diuen.
He començat a llegir el llibre: “Els homes que no estimaven les dones”, que me va regalar l’ordenança Jordi del mòdul de penats i trobo a faltar les converses amb ell.
He tingut visites, la Sandra i la seva mare, les dues se senten orgulloses de la relació mare i filla i viceversa, la seva mare és una bona persona i una dona lluitadora i treballadora.
Ha vingut el meu pare, hem comenta que la meva mare em vol veure però li he dit que millor que no em vegi pel vidre separador del locutori i ens esperem al bis a bis quan ens toqui si no m’han alliberat abans, encara que no crec que triguin en deixar-me anar a casa. El meu pare m’ha dit que té ganes d’abraçar-me. M’ha vingut a veure el meu advocat del tema del fals presumpte blanqueig de diners i de les injúries i calúmnies a la Batlle, que a més estic d’acord amb les paraules que no vaig dir. En aquest país fins i tot et poden condemnar per converses íntimes que tinguis amb el teu pare i la teva mare dins de casa, tipus Gestapo o el franquisme.
He rigut molt al pati, li he preguntat a un company d’on havia tret la camiseta i m’ha explicat que era robada, el mateix que la resta de roba i calçat que porta, fins i tot se m’ha ofert que quan surti donar-me classes per vestir i calçar gratuïtament, lògicament li he dit que no m’interessa.
Aquesta nit discussió molt forta amb insults entre les dues cel•les de sempre, han vingut els guàrdies a posar ordre.
Les hores passen molt lentes, sort de les llargues estones conversant amb el meu amic Jordi. La imatge del meu fill Adam m’ajuda a superar aquest segrest legal que anomenen detenció preventiva.

Tema: 13 dies de presidi Dia 11 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 8/8/2011

Dia 11: Ahir nit van baixar els guàrdies a una cel•la per cridar l’atenció a un intern que celebrava amb molt de xivarri la victòria d’un equip de futbol. El van amenaçar en tancar-lo al calabós. S’han emportat al meu company de cel•la Ramon, ara li han dit que la cel•la on va, l’empresona’t no és un atracador, és el violador, ja està tancat a la cel•la 206. A la porta de la meva cel•la avui no han aparegut les confitures de maduixa, l’ordenança Joan m’assegura que les ha portat, però realment avui li ha donat per “putejar-me” d’aquesta inexplicable forma. Des que ja no m’ha necessitat per una sèrie de favors he passat a ser tal com m’escrivia en unes notes els primers mesos de la seva detenció: “Ets un bon amic”, a dir a tothom: “El Tomàs no és amic meu, és l’amic del meu germà”. Sort que tinc un petit “arsenal” d’alimentació i m’espavilaré amb la barra de pa. No aconsegueixo entendre perquè actua d’aquesta forma, no hi guanya res i jo sempre li he fet tots el favors que m’ha demanat. Veig que tot el que es comenta d’ell de desagraït, dolent i manipulador és veritat. El dinar d’avui és una porqueria, sort del meu amic de sempre Jordi que em dóna un munt de menjar que té a la nevera. Sempre li dic que quan sortim d’aquí “li passaré” la factura del Dietista per aprimar-me. Entre dues cel•les s’han formulat greus insults i amenaces, s’han arribat a reptar a l’hora del pati. Que bé que estic sol a la cel•la, avui he col•locat la foto del meu estimat fill Adam a un lloc prudent de l’armari de pedra. Des de la finestra destaco que veig el “Lycée Comte de Foix”; “el cole del Papa” com diu sempre el meu fill. Veig un tros de l’Estadi Comunal de Futbol”, “El Camp de Rugby”, “l’edifici de RTVA”, “el Govern“, “la Plaça Nova del Poble”, l’edifici social de la CASS” i les finestres de la vivenda que vaig compartir durant un any amb el meu amic Rafa, “els Grans Magatzem Pyrenées”, una part de “l’edifici de la Piscina dels Serradells”, “Les Escoles de Ciutat de Valls”, “El Col•legi Religiós Sant Ermengol”, “Camps de cultiu”, “una Urbanització Alta d’Escaldes-Engordany” i “El Pic de Carroi”. M’han posat dins la cel•la l’aparell de telèfon i és el meu advocat de l’assumpte del presumpte blanqueig de diners per dir-me que li ha tocat d’ofici l’assumpte de les “injúries i amenaces” a la incompetent, dolenta i injusta Batlle Canòlich Mingorance Cairat. Avui m’han comentat que la persona que va donar la ordre de la meva detenció va ser la secretària general del tribunal de Corts i no pas la Batlle que esmento sempre, però que des de l’ombra ho va demanar. Està bé tenir aquesta informació però si ella no m’hagués arrestat injustament no s’hagués arribat aquí, així doncs continua sent la culpable. És l’aniversari d’en “Constantino”, de Romania, li he fet arribar a la seva cel•la una Fanta de llimona com a regal d’aniversari i s’ha posat molt content. Sembla mentida el valor que té aquí dins un detall. El David de “Geòrgia” m’ha regalat una Coca-Cola de dos litres, una Fanta de llimona de dos litres i un suc de fruites. Jo li he fet arribar unes delícies de peix. He desinfectat a fons la cel•la, aquí dintre a un se li passen les tonteries i manies. Que bé s’està sol a la cel•la. El Ramon m’ha demanat tornar i li he dit que no però que ho parlarem més endavant. El violador demana un diari, jo sé on està però li han dit que estan tots ocupats. Algú ha proposat donar-li una pallissa entre tots però la idea no ha prosperat. Es comenta que al mòdul de penats li faran una altra cosa. A la meva cel•la li diuen: “la Suite Presidencial”, i al Ramon li diuen que ara ja no tindrà privilegis. Sort de les hores que sobretot passo amb el meu amic Jordi, continuem sent els campions de Futbolí de la presó, quines ganes tinc que surti en llibertat.

Tema: 13 dies de presidi Dia 10 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 7/8/2011

Dia 10: Aquest matí han ordenat canvi general de llençols i tovalloles. El meu company m’ha acabat de fer el llit i el meu amic de sempre Jordi li ha suggerit al funcionari de 1ª “Paco” (que és una bona persona) que li fem una broma. En la revisió s’ha pujat a la llitera i m’ha felicitat de com de bé “he fet el llit”, i al company li han dit que li farien un “informe” de com de malament que s’ha fet el seu. Hem rigut tots molt, sort d’aquest moments. El company de Romania “Constantino”, ex-policia paramilitar amb el qual he fet amistat, és expert en agafar mosques al pati, treure-li les ales i deixar-les donant salts. El meu amic Jordi i jo en els vells temps de joves havíem estat campions de futbolins de barri a la “sala de jocs Bar Rocafort” de Sant Julià de Lòria, i avui hem guanyat vuit vegades seguides. He emplenat la sol•licitud d’assistència al metge pel motiu següent: “vull sup copia dels resultats de l’anàlisi de sang”. Aquí dins si no t’espaviles no t’assabentes de res. Al “violador”, que li diuen “Violeta” li fan arribar entrepans de tonyina farcits sense que ho sàpiga amb “esperma d’uns presos”. He trucat per telèfon entre d’altres persones, al meu pare, la meva mare, la meva cosina Rosita de Barcelona, la meva Tieta Montserrat de Barcelona i a l’Alexandra. Avui sí que he telefonat al meu estimat fill Adam, ha contestat la seva mare dient: “Si..”, Jo li responc en castellà: “ Hola, ponme con el Adam..” Ella: “Tomàs, Como estás?” Jo: “Bufff” Ella: “¿Hasta cuándo estarás allí?” Jo: “La semana que viene vendrá mi abogada i a ver que me dice, no lo sé” Ella: Alguien que quiere a su madre y a su hijo, no hace lo que has hecho” Jo: “El Adam lloraba, sus lagrimas me hicieron decidir llevarlo al parque infantil y al volver ya me esperaba la policía”. Un silenci com a resposta i ella va dir: “Adam, corre vine és el Papa!”. Per fi vaig sentir i escoltar la dolça veu de qui més estimo i m’estima, i la paraula que més tendresa i amor em produeix: “Papa”. Em va dir i repetir que m’estima molts milions de vegades, li vaig respondre que jo més lluny que la lluna i el sol, i que jo estava fent un treball d’uns dies i que quan l’acabés l’aniria a buscar i faríem moltes coses junts. Aquesta explicació va ser el més semblant a no mentir al meu fill, ja que mai ho he fet i en el futur li explicaré com sempre tota la veritat més que absoluta de tot. Ella es va tornar a posar al telèfon dient-me: “No quiero que el Adam sufra más”, “Te llama por telefono cada dia y yo sabiendo que tu estás allá arriba..”. No vaig voler discutir ni contestar res, ella té part de culpa de tot això juntament amb el seu ”ex-amant” policia corrupte. Ella és la dona que més he estimat i la més desagraïda, ella és la que més mal m’ha fet a la vida, ella és la que sempre permet que els enemics em facin mal, ella és la que em va denunciar falsament fa dos anys, ella és la que em va fallar i m’ha traït en tot... En resum, estic segur que res afectarà en que la Justícia ens doni la custodia compartida del nostre fill, potser se n’adonarà llavors que les coses no són com ella les veu, però qui guanyarà amb la sentencia serà el nostre fill. Avui és de fet la primera vegada en més de dos anys que sento de la seva veu una paraula bona encara que no me l’ha cregui: “¿Como estás?”. Desitjo que quan ella maduri se n’adoni que la vida i les coses no són la interpretació que ella els hi dona. El meu odi contra ella sempre caduca, és la mare del meu fill, encara que a ella gens li ha importat el que jo sigui el pare del seu fill. De totes les coses que he dit per ràbia i desesperació i de totes les que em diuen, acabo per demanar a Déu que apliqui al seu moment la veritable justícia divina. El nostre fill va per damunt de tot.

Tema: 13 dies de presidi Dia 9 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 6/8/2011

Dia 9: Continuar escrivint ja podria ser avorrit per la rutina. Ja he especificat a grans trets com es passen aquí dins els dies. A partir d’ara escriuré només les novetats. Riem molt amb les bromes tècniques de convenciments cap als nous. Jo no em vaig creure res però d’altres sí. Sol•liciten als guàrdies i per escrit: “Anar a la piscina”, “demanar una pizza a domicili”, al “Mc Donald’s” i fins i tot els serveis de prostitutes. El meu company de cel•la resulta que a part de la “xina de droga Blanda” va robar d’una caixa forta set mil euros fa gairebé un any i d’altres coses que no explicaré. Aquí dins els qui són culpables d’alguna cosa són molt conscients del seus presumptes delictes, també observo el qui explica una història clara i única i en posteriors converses va ampliant l’historial delictiu. La tardana resposta a quedar-me sol a la cel•la em fa tenir amb el meu company un excés de paciència. Avui ha sortit al pati un repugnant “violador”, quasi ningú li parla. Sempre he estat convençut que aquesta escòria d’essers mal nascuts haurien d’estar aïllats amb cadena perpètua o condemnats a mort. Un company li ha donat uns sobres per “anar de ventre” fent-li creure que era un fàrmac per relaxar-se, no es mereix menys tal monstruós esser menyspreable. A la tarda no he volgut anar al pati. M’he fet portar a la sala de la Biblioteca i estic sol. He obert l’antiquat ordinador i he transcrit la primera carta feta a mà en Word, anomenada: “Del parc infantil a la presó”, per enviar-la a l’exterior, però la impressora no funciona, potser falta tinta, després ho comunicaré i ja veuré si arreglen l’inconvenient i el que trigaran. Faré publicar tot el que succeeix aquí dins a Internet, en un llibre i on faci falta. A la Biblioteca hi ha set taules, cadires, dos antiquats ordinadors amb tot el referent a USB, CD I DISQUETTES anul•lats, una impressora, un WC, un vidre en què es veuen les cel•les, el típic vidre mirall en què et poden observar i tu no, i la porta està tancada. El violador ha demanat una ampolla d’aigua, algú escup a dins i quan li arriba se la beu. He modificat als meus escrits aquestes encertades accions en els dies i formes per a protegir els “campions” que les realitzen. Arriben tots el companys al pati i abans que els posin a les seves cel•les em saluden pel vidre de la Biblioteca. Ja no miro tant la foto del meu estimat fill Adam, tal fet m’evita patir però mai falto a la “cita” diària de donar-li petons i pregar per ell.

Tema: 13 dies de presidi Dia 8 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 5/8/2011

Dia 8: Avui s’ha acomiadat de nosaltres un noi detingut, “El Denis”, però no marxa cap al camí de la llibertat, sinó que l’extraditen a una presó d’Espanya. Observar a algú que deixa la cel•la amb tota la burocràcia dels guàrdies és curiós i no deixa de ser una visió a l’esperança en què algun dia succeirà amb cada un dels presos. De bon matí he sol•licitat hora per trucar per telèfon i rentar la meva roba. Malgrat no haver rentat mai la roba a mà em sorprenc de com bé que queda, havent seguit els consells de rentat i assecat del meu amic de sempre Jordi. A la revisió del matí el guàrdia ha escoltat la meva versió que fer el tercer llit de dalt de la llitera és complicat i que ho faig com puc. Ara mateix hi ha una discussió molt forta entre dues cel•les. L’ordenança Joan els hi ha dit sarcàsticament referent a l’idioma de la discussió “portuguès” que facin el favor de discutir en un “català” menys tancat. L’alegria del mòdul s’ha manifestat, han ordenat la llibertat del “Nanik” i el seu pare, el primer ha vingut a la porta de la meva cel•la per acomiadar-se de mi, ja que havíem fet bona amistat, trobaré a faltar les nostres passejades i converses pel pati. Posteriorment també ens han comunicat la llibertat de la Montse, que és la germana del meu amic Jordi i el seu germà Joan. Em sobta el tràfic intern entre medicaments i tabac a canvi de compres bàsiques de l’economat. He rebut carta de l’Alexandra, és més que encantadora. Alguns companys m’ofereixen els seus serveis per apallissar, matar o causar danys a propietats del policia corrupte, com hi ha crisi es podrien negociar “tarifes”. Realment serveix de teràpia escoltar-los i em ric molt. Avui al pati he parlat molt amb el meu amic Jordi i a la porta de la cel•la, ell sempre ha estat el meu millor amic i fa vuit mesos que pateixo cada dia molt per ell i la seva família, hem de ser tots forts i aquesta situació encara m’ha unit més a ell. La treballadora social Vera m’ha comunicat que la mare del meu estimat fill Adam no s’oposarà a que el meu pare me’l porti a les visites de “bis a bis”, que em vegi a través del locutori m’hi nego pel seu bé. M’ha visitat el capellà “Mossèn Ramon”, hem parlat i m’ha confessat. Li he demanat que quan pugui em faci combregar. M’ha dit que em portarà llibres eclesiàstics que m’ajudaran a superar la meva injusta detenció. Amb els companys hem canviat pati per la sala de lectura i hem jugat al parxís i jocs d’ordinadors, després he repassat alguns llibres de la biblioteca i m’he endut un de fotografies antigues del Principat d’Andorra a la meva cel•la. A la revisió del vespre, ha vingut un ex company d’una antiga feina, el “Sotsoficial Quim” que estava sorprès de veure’m empresonat, m’ha animat i s’ha posat a la meva disposició per al que calgui, i m’ha comentat textualment: “No em fa cap gràcia veure’t aquí dins”. M’ha dit que sap tot el que em passa per culpa del: “Policia Corrupte” i deixo clar que li posa aquest qualificatiu referint-se als meus escrits de premsa. Seguir el consell del meu amic Jordi de rentar la roba cada dia, va molt bé per estar fora de la cel•la una estona més, he trucat per telèfon a familiars, amics i polítics i he realitzat la compra setmanal de l’economat, amb els diners que disposava en el moment de la detenció, els diversos ingressos realitzats pel meu pare i l’ingrés que m’ha fet la Rosa que es la dona del meu amic Jordi. El meu pare em continua aconsellant que no telefoni el meu fill per no alterar-li la ment.

Tema: 13 dies de presidi Dia 7 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 4/8/2011

Dia 7: Quan m’he llevat he decidit que a la nit no em posaré al llit tan aviat ja que estic fart de despertar-me cada dia a les quatre i/o cinc del matí. M’han respost de Direcció que algú es posi d’acord per realitzar el trasllat a una altra cel•la. Això és pitjor que una presó del tercer món. No és humà estar tot el dia tancats i sortir només unes poques hores al pati i realitzar mínimes activitats de tardi i complicat accés i això que en aquest mòdul pràcticament ningú està encara sentenciat. S’hauria de gestionar de diferent forma la privació de llibertat dels presos condemnats per delictes greus als lleus i preventius. Al nou intern li ha dit un funcionari que ja està bé de fer bromes i li han entregat el full de Direcció amb una resposta que em rigut molt: “L’hort del Director ja té qui el cuidi”. He tingut locutori, la visita de la meva amiga Alexandra i la Paquita que és la mare del meu amic de sempre Jordi. M’han portat a la Batllia emmanillat per la policia, em volien condemnar amb una Ordenança Penal a tres mesos de presó ferma per la conversa íntima que vaig tenir a casa meva amb els meus pares i la policia va escoltar des de fora de la porta, referent a la Batlle Canòlic Mingorance Cairat. Aquí Andorra és delicte fins i tot parlar a casa teva, jo pensava que això passava als països que tenen la dictadura. La Batlle Sra. Azahara Cascales Ruiz ha estat dura amb mi, es creu les mentides d’un nou fals informe policial, manipulat com de costum. Hem tingut un enfrontament verbal, li he recomanat el llibre “Las Cuatros Llaves”, vull ajudar-la a que no es deixi controlar pel seu “ego” i a no jutjar les persones amb “ràbia”. Ja que tinc la impressió que la decisió seva estava presa al tractar-se d’un tema de la seva companya Batlle que per cert escriu “Canòlic” sense “H” i “Canolich” de tota la vida s’escriu amb “H”. Dubto que en aquest cas, un Batlle tingui competència de jutjar un tema que implica directament un altre company Batlle, Prova és que l’Honorable Batlle Sr. Manel Santolària Besolí s’ha desinhibit del cas i dubto que sigui per l’estima i respecte que li tinc a ell. Estic segur que ha de ser tractat per una instància superior però a Andorra sempre fan el que volen. Evidentment no he acceptat la condemna i en un posterior judici em sol•licitaran més temps de presó. Al parlar-li de la meva innocència i del mal que sempre m’està fent el policia corrupte Joan Sala Barrachina, i esmentar la malaltia de la meva mare, que l’injust arrest domiciliari arruïnava la meva empresa, la meva vida, complicava la meva relació amb el meu estimat fill Adam i família, no he pogut evitar el plorar una mica, però a ells la injustícia i les seves conseqüències els hi és igual. Crec que jo també m’he dirigit a ella de forma poc correcta perquè m’he adonat que tenia la decisió presa abans d’escoltar-me però els dos hem rectificat i m’emporto una bona impressió d’ella. El fiscal obsessionat de sempre contra mi: “Sr. Alfons Alberca Sanvicens” no ha tingut l’actitud destructiva habitual i personal en contra meva, no ens hem ni saludat i en aquesta ocasió s’ha limitat a fer la seva feina. Potser el fet que sé i encara no s’ha publicat que aviat serà nomenat el fiscal general de l’Estat l’ha fet no extralimitar-se. En aquest cas m’ha semblat correcte. Li he dit a un dels policies que em custodia que si és necessari emmanillar-me amb les mans a l’esquena, que alguns companys seus m’han emmanillat amb les mans endavant i altres ni tan sols ho han fet. Li he cridat l’atenció per haver-me ajustat massa les manilles, haver-me fet mal i deixat marques excessives, i aquesta vegada me les ha posades suaus, però m’ha insistit molt educat que el reglament l’obliga a fer-ho a l’esquena. La tarda ha passat ràpida, tres hores al pati amb el meu amic Jordi, després m’ha ensenyat a rentar la meva roba a mà a l’espai condicionat al passadís. El meu amic Jordi m’empatxa d’esmorzars, dinars, berenars i sopars, la meva idea d’aprimar-me aquí dins s’esvaeix. Avui li he dit al seu germà Joan: “Ostres !! Es curiós veure totes les cel•les amb la gent a dins tancada fent diferents coses”; i m’ha contestat rient: “És còmic”. Penso que és cert, m’ha fet molta gràcia la seva encertada descripció.

Tema: 13 dies de presidi Dia 6 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 3/8/2011

Dia 6: Ahir nit vam riure parlant i fent bromes entre cel•les i la foscor del passadís. És la primera nit que dormo bé a la 3ª llitera de dalt de tot. Veig els llums i els vehicles de la ciutat. Al matí ”brega” dels que a causa de l’escàndol nocturn no van poder descansar. Demanaré el trasllat de cel•la per intentar estar sol, ja que el company fuma, i també necessito i vull estar sol. M’han portat al metge i a la infermera per treure’m sang, després he tingut una reunió amb la treballadora social anomenada “Vera”, una noia molt professional i humana. Contactarà amb la mare del meu estimat fill Adam per poder veure’l al bis a bis quan hagi fet un mes que estic detingut ja que és el que permet el reglament penitenciari. Si es nega enviaré l’informe a la Batllia perquè no es puguin trencar els drets humans del meu fill i els meus. Abans de precipitar-me en conclusions esperaré la resposta. Amb el meu amic de sempre Jordi i altres companys hem rigut molt pel fet que al nou intern els funcionaris li han cridat l’atenció per la súplica que va enviar on destaco paraules com: “Sol•licito tenir cura de l’hort del Senyor Director”, “Déu el guardi molts anys”, “molt agraït”. El fet que ell i el seu germà Joan siguin ordenances fa que puguem estar bones estones a la porta de la meva cel•la. Potser tindré alguns privilegis ja que algú m’ha explicat: “trucs legals varis”. Avui he fet una sol•licitud per treballar d’Ordenança al Departament que la Direcció del Centre pugui considerar. L’aigua de la dutxa està restringida a un horari. He vist la silueta del company de cel•la al wc fent les seves necessitats, ara dorm. Li he explicat al company de cel•la que he sol•licitat el trasllat i li he fet llegir les paraules de sol•licitud: “el meu company de cel•la és fumador i jo no”, “el fum em provoca picor als ulls”. Ell està d’acord amb la proposta que li he fet jo i el meu amic Jordi i ha signat que accepta que el canviïn a ell, hem signat tots dos. M’han fet sortir de la cel•la per anar a dipositar el full de súplica a la bústia, pel camí he saludat als companys de les altres cel•les i al tornar una guàrdia m’ha permès entrar a xafardejar el “calabós de càstig” del mòdul. És dia de trucades, he trucat a la meva mare, al meu pare, a la meva estimada cosina de Barcelona Rosita, a l’Àngels i a l’Alexandra. El meu pare m’ha explicat per telèfon que la mare del meu fill li havia preguntat fins quan estaré aquí i ell ha respost que és per culpa d’ella i el seu ex-amant, policia corrupte Joan que estic empresonat i que ja ho poden celebrar i fer-se tots dos un fart de riure. Ha passat una situació còmica, li he dit al meu company de cel•la que digués per l’ intèrfon que comunica amb els guàrdies que: “el Tomàs està tot ensabonat i no hi ha aigua”; després d’un silenci la resposta ha estat contundent: ”i jo que vol que hi faci!?”. L’ordenança Joan m’ha hagut d’entrar ampolles d’aigua calenta entre un forat dels barrots, una funcionària m’ha cridat l’atenció per no respectar l’horari de dutxa; després ens hem rigut tots!! Observo la foto del meu fill, li dono un petó i em poso al llit a escoltar música amb l’aparell que em va fer arribar l’Alexandra i així intentar no pensar res i dormir.

Tema: 13 dies de presidi Dia 5 Bis Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 2/8/2011 Bis

Dia 5 Bis:

Només arribar al mòdul de preventius, en Joan, que és el germà del meu amic de sempre Jordi, i que els dos son “ordenances”, estava a la porta, ens saludem i em fot “brega” per haver-me fet detenir. La cel•la on m’ingressen és la 202, que és la mateixa on al principi de les detencions van estar ingressats els dos germans. Des d’aquesta finestra tinc una millor vista, ja que veig Andorra la Vella i una urbanització d’Escaldes-Engordany.

Ingressen dins la meva cel•la, al Ramon, m’explica que per haver consumit una xineta de xocolata davant de la policia secreta i haver-se saltat l’ordre d’anar a dormir a la presó. És un dels nois de semillibertat que esmento en la carta d’ahir. Es medica perquè és alcohòlic, té 28 anys i treballa a la cuina de l’Escola Especialitzada de Meritxell. Crec que aquest no és el seu lloc adequat però tots sabem com funciona la injustícia andorrana.

De gairebé totes les cel•les del mòdul em saluden, els vaig conèixer al pati. Em treuen al pati, i de les escales d’accés crido al meu amic de sempre Jordi, ell m’espera a la porta d’entrada i ens abracem tots dos sota l’atenta mirada dels altres detinguts i funcionaris. El meu amic Jordi ja porta detingut injustament vuit mesos a causa de l’impacte social que va crear el Servei de Policia i el Govern del PS amb la inexistència d’un tema de fals narcotràfic. Durant l’estada al pati parlem de moltes coses.

El meu company de cel•la Ramon ni tan sols té roba per dormir, li he ofert alguna peça meva i una targeta de telèfon. Hi ha un inconvenient i és que és fumador. Ens hem organitzat els espais i normes de convivència per evitar possibles i indesitjats enfrontaments. El noi em fa llàstima i em cau bé.
En aquesta cel•la he amagat la foto del meu estimat fill Adam, al no estar sol prefereixo que no estigui a la vista de ningú.

No vull els medicaments que m’ha fet arribar el metge, els he canviat amb un pres per una bossa de patates.

Un pres nou ha emplenat una súplica per: “passejar el gos” i “cuidar l’hort” del Director del Centre Penitenciari, quan ens hem assabentat amb el meu amic Jordi, altres presos i uns funcionaris ens hem fet un fart de riure.

Tema: 13 dies de presidi Dia 5 "A" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 2/8/2011 A

Dia 5 "A":

Aquesta nit he rigut molt escoltant les baralles, queixes i insults entre els presos nocturns de semillibertat i baixades i pujades dels guàrdies per cridar-los l’atenció amb molta psicologia i professionalitat. Al final els hi vaig dir que estava a la última cel•la.

Un d’ells els hi comentava que: “aquest noi és el Tomàs Pascual, que va ser candidat a Cap de Govern ”.
No és que m’agradi gaire “la targeta” de presentació que m’assigna molta gent però la veritat és que m’he acostumat, és cert i no em molesta. Entre insults i baralles un d’ells, “Ramon”, em va sentir riure i els hi deia als altres: “el Tomàs es peta amb les nostres baralles”. Curiós presentar-se només amb “la veu” i veient figures de persones difuminades i barrots de cel•les entre els contra vidres del passadís.

M’han portat al metge, m’han revisat i comentat que em faran una anàlisi de sang. M’han donat un medicament per a no estar nerviós i per al mal de punxades al cor i mal de cap. Després li consultaré al meu pare si m’ho prenc, ja que em vindrà a visitar a través del fred locutori de vidre.

Mentre escric aquestes línies, sento una veu al fons d’una de les cel•les: “Tomàs que fots tu aquí?” “Sóc el JC”. Li vaig resumir el motiu i ell em va explicar que em va reconèixer per la veu i que ell ve a dormir a les nits. El JC i jo ens coneixem des de fa molts anys. És curiós percebre el veritable tarannà andorrà de sempre, ens podem trobar en els llocs més inesperats i es desperta l’estima.

He tingut la meva primera visita de locutori, la meva amiga Alexandra, ella pateix molt per la meva situació i jo pateixo pel que ella pateix, li he explicat un resum del que veig aquí dins i li he comentat que ho estic escrivint tot. M’ha deixat a recepció del públic un walkman i auriculars per escoltar cd’s i li he demanat un parell de favors i encàrrecs, un calendari de paret i que em descarregui d’Internet uns articles públics i me’ls faci arribar.

L’ordenança Jordi m’ha portat uns llibres, suposo que s’ha adonat que em passo gairebé tot el dia llegint, m’ha comentat que no em preocupi, que ell es porta igual amb tothom, jo li agraeixo com es porta de bé amb mi.
M’ha vingut a visitar el meu pare amb un dels meus millors amics, el Josep, que és policia, estic content.

Avui em sento orgullós, el David de Geòrgia m’ha explicat al pati que ahir va abandonar la vaga de fam, ha reflexionat sobre el que jo li vaig aconsellar, que si la seva salut patia conseqüències, el seu fill bebè de quatre mesos, el seu fill de cinc anys i la seva esposa podrien patir una bateria de problemes. I a més, coneixent jo “les interpretacions” de la llei andorrana encara el castigarien per tal fet i se li complicaria la situació. També li he aconsellat que comenci a menjar poc a poquet.

Un funcionari oficial de primera m’ha comunicat que prepari les meves coses ja que m’han aixecat la incomunicació i em traslladaran en una breu estona cap al mòdul de preventius. Li he preguntat si el meu amic de sempre Jordi encara està allà, la seva afirmació fa que desaparegui la meva esperança que el meu sacrifici li aportés la llibertat, però en compensació, perquè a la vida tot passa per alguna cosa, farà que pugui estar amb ell i ajudar-lo.

Poso la foto del meu estimat fill Adam a la butxaca, ho recullo tot, l’ordenança Jordi m’ajuda a col•locar les meves coses dins un carret amb rodes, m’acomiado d’ell, surto de la cel•la i els guàrdies em condueixen cap a una nova etapa, el “mòdul de preventius” que està a la planta superior. Mentrestant marxo observo per darrera vegada la meva cel•la d’incomunicació.

Tema: 13 dies de presidi "Dia 4" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 1/8/2011

Dia 4:

“Adam fill meu, avui fas Esports d’estiu, passa-ho molt bé, t’estimo”, és el que li he dit al meu estimat fill donant-li el petó de bon dia a la seva dolça imatge fotogràfica. Dirigint aquestes paraules observo el tros de cel blau que veig entre els barrots de ferro de la finestra de la meva cel•la.

Li he dit a la infermera que necessito alguna cosa per dormir i per a les punxades que noto el cor.

Han vingut els funcionaris a realitzar la revisió del matí, han registrat la cel•la més que mai. M’han demanat que deixés el llibre que estic llegint damunt la taula perquè quan ells entren s’han de tenir les mans buides i visibles. Suposo que a part de motius de seguretat, és una forma psicològica encoberta de mentalitzar i marcar “qui mana” aquí dins, igual que el protocol de l’ingrés.

Estic llegint un llibre que em va regalar l’Alexandra: “El tiempo que querría”, la lectura diària ajuda a superar el dia a dia ja que la televisió no m’agrada gaire.

Des de la finestra veig els guàrdies revisant el pati dels condemnats abans de que els facin sortir i escolto com els hi obren les portes de les cel•les. Veig el nom del meu fill “ADAM” difuminat al doble vidre de seguretat de la finestra des del primer dia que el vaig escriure.

Alguns condemnats continuen fent soroll “troglodita” a la meva finestra per intentar provocar que jo l’obri, tenen curiositat en: “queremos ver al Presidente”, “exigimos un indulto”, em ric però em nego a escoltar altres bestieses que diuen.

Ara dono voltes a la cel•la, com diria el meu pare: “com un llop engabiat”. El meu ego em reclama constantment “venjança” contra el “policia corrupte” causant de tots els meus mals i del meu íntim entorn, i la seva protectora “Batlle dolenta”. El meu cervell em diu que aquesta situació és una dura prova i experiència de la vida. Realment només em preocupa el meu fill, la meva mare que està malalta, la meva empresa ara inoperativa que perd clients, i el meu entorn familiar i d’amics de debò. Del que sí que estic segur és que tant de mal no pot quedar impune, temps al temps...

He conegut més persones al pati, algú afirma que aquesta “Batlle incompetent” només llegeix la primera i última pàgina dels expedients sense tant sols entendre’ls.

Quan m’han tornat a tancar a la cel•la he vist dins del meu sobre una carta girada, algun funcionari m’ha xafardejat les cartes durant la meva estada al pati. Ja ho he sospitat quan em portaven pel passadís i m’han comentat que quan se surt de la cel•la s’ha de tancar la televisió, la qual estava amb el silenciador, no es veu des de fora i dubto que es controli informàticament. De totes formes podria ser una paranoia meva pel fet d’estar tancat i possiblement podria estar equivocat.

Els del pati de condemnats ara donen cops als ferros de la meva finestra amb la pilota diverses vegades per provocar-me, jo ni cas.

M’ha vingut a veure la meva lletrada “Maria José”, segons sembla que com de costum la Policia ha manipulat paraules que no he dit a ells en contra la Batlle, jo havia mantingut una conversa íntima amb els meus pares dins de casa meva mentrestant dos policies estaven al passadís esperant ordres. Ara me n’adono que la “justícia” andorrana actua com l’antiga “Gestapo” o qualsevol època dictatorial, acusar a les persones per fer ús de la llibertat d’expressió dins de casa!! Intueixo que tot es complica però em dóna igual.

L’ordenança Jordi m’ha regalat un walkman, auriculars i piles perquè pugui escoltar els meus cd’s de música. M’ha regalat més ampolles d’aigua i m’ha donat llet calenta i galetes, es continua portant molt bé amb mi. Intentaré dormir escoltant música i així recordar coses boniques de la meva vida. Però m’he adonat que les lletres i sons musicals aquí dins tenen un altre sentit, cosa que provoca altres sensacions i sentiments.

Encara continuo sense saber res del meu fill, ploro per ell perquè pressento que em necessita. Quan ell sigui adult li explicaré tota la veritat de les manipulacions de la premsa, dels meus enemics, del complot policial i de la injustícia, però amb l’únic objectiu que no cometi l’error de ser tant passional com jo el seu pare, el seu “Papa”.