6 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 9 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 6/8/2011

Dia 9: Continuar escrivint ja podria ser avorrit per la rutina. Ja he especificat a grans trets com es passen aquí dins els dies. A partir d’ara escriuré només les novetats. Riem molt amb les bromes tècniques de convenciments cap als nous. Jo no em vaig creure res però d’altres sí. Sol•liciten als guàrdies i per escrit: “Anar a la piscina”, “demanar una pizza a domicili”, al “Mc Donald’s” i fins i tot els serveis de prostitutes. El meu company de cel•la resulta que a part de la “xina de droga Blanda” va robar d’una caixa forta set mil euros fa gairebé un any i d’altres coses que no explicaré. Aquí dins els qui són culpables d’alguna cosa són molt conscients del seus presumptes delictes, també observo el qui explica una història clara i única i en posteriors converses va ampliant l’historial delictiu. La tardana resposta a quedar-me sol a la cel•la em fa tenir amb el meu company un excés de paciència. Avui ha sortit al pati un repugnant “violador”, quasi ningú li parla. Sempre he estat convençut que aquesta escòria d’essers mal nascuts haurien d’estar aïllats amb cadena perpètua o condemnats a mort. Un company li ha donat uns sobres per “anar de ventre” fent-li creure que era un fàrmac per relaxar-se, no es mereix menys tal monstruós esser menyspreable. A la tarda no he volgut anar al pati. M’he fet portar a la sala de la Biblioteca i estic sol. He obert l’antiquat ordinador i he transcrit la primera carta feta a mà en Word, anomenada: “Del parc infantil a la presó”, per enviar-la a l’exterior, però la impressora no funciona, potser falta tinta, després ho comunicaré i ja veuré si arreglen l’inconvenient i el que trigaran. Faré publicar tot el que succeeix aquí dins a Internet, en un llibre i on faci falta. A la Biblioteca hi ha set taules, cadires, dos antiquats ordinadors amb tot el referent a USB, CD I DISQUETTES anul•lats, una impressora, un WC, un vidre en què es veuen les cel•les, el típic vidre mirall en què et poden observar i tu no, i la porta està tancada. El violador ha demanat una ampolla d’aigua, algú escup a dins i quan li arriba se la beu. He modificat als meus escrits aquestes encertades accions en els dies i formes per a protegir els “campions” que les realitzen. Arriben tots el companys al pati i abans que els posin a les seves cel•les em saluden pel vidre de la Biblioteca. Ja no miro tant la foto del meu estimat fill Adam, tal fet m’evita patir però mai falto a la “cita” diària de donar-li petons i pregar per ell.

No hay comentarios: