8 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 11 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 8/8/2011

Dia 11: Ahir nit van baixar els guàrdies a una cel•la per cridar l’atenció a un intern que celebrava amb molt de xivarri la victòria d’un equip de futbol. El van amenaçar en tancar-lo al calabós. S’han emportat al meu company de cel•la Ramon, ara li han dit que la cel•la on va, l’empresona’t no és un atracador, és el violador, ja està tancat a la cel•la 206. A la porta de la meva cel•la avui no han aparegut les confitures de maduixa, l’ordenança Joan m’assegura que les ha portat, però realment avui li ha donat per “putejar-me” d’aquesta inexplicable forma. Des que ja no m’ha necessitat per una sèrie de favors he passat a ser tal com m’escrivia en unes notes els primers mesos de la seva detenció: “Ets un bon amic”, a dir a tothom: “El Tomàs no és amic meu, és l’amic del meu germà”. Sort que tinc un petit “arsenal” d’alimentació i m’espavilaré amb la barra de pa. No aconsegueixo entendre perquè actua d’aquesta forma, no hi guanya res i jo sempre li he fet tots el favors que m’ha demanat. Veig que tot el que es comenta d’ell de desagraït, dolent i manipulador és veritat. El dinar d’avui és una porqueria, sort del meu amic de sempre Jordi que em dóna un munt de menjar que té a la nevera. Sempre li dic que quan sortim d’aquí “li passaré” la factura del Dietista per aprimar-me. Entre dues cel•les s’han formulat greus insults i amenaces, s’han arribat a reptar a l’hora del pati. Que bé que estic sol a la cel•la, avui he col•locat la foto del meu estimat fill Adam a un lloc prudent de l’armari de pedra. Des de la finestra destaco que veig el “Lycée Comte de Foix”; “el cole del Papa” com diu sempre el meu fill. Veig un tros de l’Estadi Comunal de Futbol”, “El Camp de Rugby”, “l’edifici de RTVA”, “el Govern“, “la Plaça Nova del Poble”, l’edifici social de la CASS” i les finestres de la vivenda que vaig compartir durant un any amb el meu amic Rafa, “els Grans Magatzem Pyrenées”, una part de “l’edifici de la Piscina dels Serradells”, “Les Escoles de Ciutat de Valls”, “El Col•legi Religiós Sant Ermengol”, “Camps de cultiu”, “una Urbanització Alta d’Escaldes-Engordany” i “El Pic de Carroi”. M’han posat dins la cel•la l’aparell de telèfon i és el meu advocat de l’assumpte del presumpte blanqueig de diners per dir-me que li ha tocat d’ofici l’assumpte de les “injúries i amenaces” a la incompetent, dolenta i injusta Batlle Canòlich Mingorance Cairat. Avui m’han comentat que la persona que va donar la ordre de la meva detenció va ser la secretària general del tribunal de Corts i no pas la Batlle que esmento sempre, però que des de l’ombra ho va demanar. Està bé tenir aquesta informació però si ella no m’hagués arrestat injustament no s’hagués arribat aquí, així doncs continua sent la culpable. És l’aniversari d’en “Constantino”, de Romania, li he fet arribar a la seva cel•la una Fanta de llimona com a regal d’aniversari i s’ha posat molt content. Sembla mentida el valor que té aquí dins un detall. El David de “Geòrgia” m’ha regalat una Coca-Cola de dos litres, una Fanta de llimona de dos litres i un suc de fruites. Jo li he fet arribar unes delícies de peix. He desinfectat a fons la cel•la, aquí dintre a un se li passen les tonteries i manies. Que bé s’està sol a la cel•la. El Ramon m’ha demanat tornar i li he dit que no però que ho parlarem més endavant. El violador demana un diari, jo sé on està però li han dit que estan tots ocupats. Algú ha proposat donar-li una pallissa entre tots però la idea no ha prosperat. Es comenta que al mòdul de penats li faran una altra cosa. A la meva cel•la li diuen: “la Suite Presidencial”, i al Ramon li diuen que ara ja no tindrà privilegis. Sort de les hores que sobretot passo amb el meu amic Jordi, continuem sent els campions de Futbolí de la presó, quines ganes tinc que surti en llibertat.

1 comentario:

Anónimo dijo...

El cabrón, cabreado vendedor de pisos en España te saluda.Me han jodio pero no voy a dimitir

Alfonso