30 dic. 2009

"Trajecte educatiu" BonDia 30-12-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Durant els trajectes amb el meu fill, de ben petit, de casa a l'escola bressol i viceversa, jo li explicava moltes coses tant a braços com a dins del seu cotxet infantil, i quan el cotxet estava tapat en plàstic per pluja, fred o neu, ell aixecava i girava el seu petit cap per fixar els seus ulls als meus i intercanviar-me un dolç somriure i, fins i tot, fer-nos bromes.

Jo li explicava i responia preguntes de perquè es rega la gespa del parc infantil, la muntanya, els núvols, la boira, la neu, el sol, la lluna, els estels, els avions, els altres nens i nenes...

Al primer curs escolar de maternal, ja caminant sempre, les converses eren sobre els productes dels aparadors de les botigues i de perquè servien, les obres als carrers, perquè rellisca la neu...

Dotzenes de persones, i sense jo saber-ho, ens observaven i deien a la mare del meu fill que gaudien només de veure'ns. Agraeixo els comentaris, ja que la satisfacció d'ella va formar part de la felicitat de la nostra família.

En aquest segon curs de maternal, les converses dels trajectes són de perquè serveixen els agents de circulació, els passos de vianants, els semàfors que s'han de creuar en verd... Amb això tinc un problema, i és que quan educo el meu fill sobre perquè, quan el ninot del senyor és vermell, ens hem d'esperar perquè els vehicles circulin sense que ens puguin atropellar, ell veu com dotzenes d'adults no ho respecten. Llàvors es tomba el meu argument. Sort que els dos coincidim a dir: “molt malament, aquests senyors i senyores que caminen amb el semàfor en vermell”.

Durant el trajecte amb vehicle, entre moltes coses, li vaig explicar el motiu de perquè ha d'anar assegut en una cadira de seguretat. Cap persona amb una noció mínima de responsabilitat permet que un nen petit no compleixi tal requísit, ni tan sols per fer pocs metres, ja que en un segon pot succeir un seriós disgust irreparable.

Fa un temps vaig detectar que certs personatges circulaven amb el meu propi fill sense cadireta. Com que la vida dels fills dels altres no els interessa i les explicacions no servien per a res, vaig ser protagonista d'espectacles a la vía pública, amb presència policial inclosa requerida per mi mateix. Són fets que han fet que aquesta irregularitat se solucioni. No dubtaré a passar-me la vida protegint al meu fill de qualsevol atemptat al seu desenvolupament natural, sigui amb ajuda o totalment sol i a la meva manera. Algunes formes es deuen a les circumstàncies. El resultat final a favor de la vida del meu fill és l'únic que m'interessa. La majoria de la democràcia és com els comentaris gratuïts, les exageracions i les mentides. Tota una hipocresia de molta teoria i poca pràctica que es pot equiparar a una gran obra de teatre on molts no veuen més enllà del seu melic, van de consellers espirituals perfectes que mai no han trencat un plat i només es volen netejar inútilment l'ànima per no reconèixer els seus errors i defectes al seu pas per la vida.

He estat criticat a les esquenes per aquells que no tenen valors. Fins i tot s'ha comentat que jo mai no m'he ocupat del meu fill. He estat felicitat per dotzenes de pares i mares que han comprès perfectament la meva manera d'obrar a causa de la impotència de la injustícia de certa traïció.

L'apassionant trajecte de portar i recollir el meu fill Adam a l'escola, encara que hagi estat injusta i forçosament reduïda a la meitat per dos comportaments inadequats de la seva pròpia sang, fa que t'observis, saludis els pares i mares dels seus petits companys i companyes, i els admiris perquè comparteixen l'aprenentatge de la vida.

Feu el que el cor us digui per als vostres fills sense permetre cap intrusió extranya. Per al benestar del meu, tot s'hi val.

Tomàs Pascual Casabosch

4 nov. 2009

"El bisbe i copríncep Sr. Joan Martí Alanis" BonDia 04-11-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Fa pocs dies es va anunciar la defunció del nostre excopríncep Joan Martí Alanis. Molts han publicat els seus sentiments públics per tan sentida pèrdua, i jo he volgut afegir-m´hi amb tota humilitat a la parcel-la de la vida que vaig compartir amb ell.

Recordo que el vaig conèixer durant la meva confirmació catòlica, a la meitat dels anys 80. En acabar tal esdeveniment cristià a l'església de Sant Julià de Lòria, ens vàrem reunir ell, el mossèn de la parròquia i algunes persones que havíem prestat diversos serveis a l'església com a escolars, sagristans i professors de catequesi.

Li vaig fer saber la meva intenció de conèixer el món dels capellans de més a prop per si em feia sacerdot. Fou llavors quan em va convidar un estiu a unes colònies espirituals en què, entre moltes activitats, es feien xerrades cristianes.

El curs següent vaig ingressar al Seminari Diocesà de la Seu d'Urgell, on vaig estar tot un any i on, a part de gaudir d'una excel-lent expèriencia, vaig compartir amb el senyor bisbe passejos, xerrades, àpats...

Vull destacar dos fets dels quals sempre me'n recordo.

Una vegada, durant un dinar al seminari, em va posar al meu dit el seu segell de bisbe i em va dir de broma: “Tomàs, ara ets per una estona bisbe i copríncep d'Andorra”.

Una nit, amb alguns companys del seminari, vaig baixar a la cuina de les monges, on hi havia un pernil que el Consell General d'Andorra li havia regalat com a Senyor copríncep i, com una entremaliadura, ens el vàrem menjar gairebé tot. Encara recordo l'esbroncada de les monges i del director del seminari, que de càstig ens varen fer copiar la història de Catalunya cada dia una hora després de l'estudi nocturn habitual.

El senyor bisbe era tan bona persona que quan se'n va assabentar, el quart dia va venir a ordenar que se'ns retirés el càstig i que féssim servir l'hora per a alguna cosa més productiva com visitar els avis de la llar de jubilats.

En finalitzar el curs vaig adonar-me que la meva vocació de sacerdot havia estat transitòria, però sempre he fet servir aquella època de la meva vida per a coses bones, i tot gràcies al bisbe i copríncep d'Andorra senyor Joan Martí Alanis, el qual ja veieu que ha deixat una bona petjada en la vida de moltes persones.

Que Déu el tingui on es mereix!!

Tomàs Pascual Casabosch

4 sept. 2009

"La meva detenció" Diari d'Andorra 04-09-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

“Quedeu detingut per un presumpte delicte contra la llibertat”, aquestes van ser les paraules de la parella de policies d’investigació al sortir del portal de casa meva. Després d’uns segons de silenci, que m’imagino que eren de màxima alerta per observar quina reacció tindria, em van dir si entregava les armes legals de foc per voluntat pròpia o portaven un manament d’entrada i escorcoll domiciliari. Evidentment, els les vaig donar, no tinc res per amagar, les tinc fa quinze anys. Em van acompanyar a aparcar el meu vehicle mentre xerràvem, de manera natural, del tema .
En entrar al búnquer em fan posar les meves pertinències personals en unes bosses precintades, m’escorcollen fent-me, fins i tot, baixar els calçotets fins als genolls en una sala sense càmera, després em conviden a beure aigua.
Tinc dret a una trucada, truco al meu pare i li dono números de telèfons mòbils de polítics perquè m’ajudin, sort que ho van fer.
Ni tan sols no em van deixar entrar les ulleres a la cel•la 12 –ciment i vidre– em donen dues mantes pel fred i la comoditat. Al cap d’uns trenta minuts ve un policia secreta, em diu que han rebut instruccions d’anar molt ràpidament amb mi per fer-me passar a la Batllia de guàrdia i que no hagi de passar allà la nit, i que no em sotmetran a un interrogatori, sinó que prestaré declaració.
Em conviden a esmorzar, en la meva declaració, realitzada de forma pacífica i natural, reconec haver insultat en públic –ella privadament ho feia de forma habitual– la meva dona en un atac desesperat perquè no em deixava veure el nostre fill quan em tocava a mi, jo mateix els vaig dir que l’havia esperada a la porta de la seva feina en diverses ocasions per fer-la recapacitar i que l’havia anat a espiar amb prismàtics, ja que m’havien dit que hi havia un home a casa amb el meu fill pel mig i no m’ho creia. A sobre em fitxen com es veu a les pel•lícules, foto de perfil, de front i empremtes.
Després de la declaració em tornen a portar a la cel•la i em donen menjar calent d’un bon restaurant. Allà dins te n’adones què se sent d’estar privat de llibertat, però el meu cap em deia “que dimonis he fet per estar aquí dins?”
La meva sensació d’impotència era pensar que si el meu fill em necessitava per a qualsevol cosa jo no podria fer absolutament res per ell. Ja li explicaré tot quan sigui gran, ara és massa petit i vaja herència li esta deixant la seva mare.
Em venien al cap imatges del meu nuviatge amb la meva dona, el casament, l’embaràs, el naixement del nostre fill, les coses bones i inoblidables dels sis anys de convivència i les dolentes que vam lluitar i guanyar junts.
Vaig patir per l’estat de salut de la meva mare quan sapigués que jo estava detingut per coses que encara no s’han demostrat perquè no són certes.
Em va envair una sensació de no entendre com una dona li pot fer això al seu marit i pare del seu fill, jo crec que la que necessita tractament psiquiàtric és ella i desitjo que es curi i reconegui la veritat de tot, potser sommio.
Al cap d’unes dues hores em porten al batlle de guàrdia, el Sr. batlle em diu que tenen en compte que no tinc antecedents penals, que sóc una persona pública i que tinc un fill que em necessita en llibertat.
Sóc condemnat per insult xenòfob, el que he fet de bo pel continent de la meva dona no interessa ni val, esperar-la a metres de la porta de la seva feina per intentar dialogar amb ella es considera “assetjament”, també sóc condemnat per haver volgut comprovar l’última cosa que no m’esperava de la meva dona i per la seguretat del meu fill, això es considera “atemptar contra la llibertat”.
Condemnar-me a sotmetre’m a tractament psiquiàtric crec que ha estat ben encertat, així podré demostrar moltes coses, i que no pugui contactar amb la meva dona en quatre anys diria que m’han fet un favor, encara que és nefast per al desenvolupament del nostre fill, però això a ella no li interessa.
Tant el fiscal com el batlle i la lletrada es van portar de forma professional i humana, i això ho reconec sense creure en el sistema judicial.
Al dia següent em trobo més denúncies, que a la nit li he robat la catifa de la porta de casa seva, apa!, si això fos així ni el tractament psiquiàtric serviria per a res.
Això sí, les dones presumptament maltractadores ja saben què han de fer per enfonsar els seus marits, fer-se blaus elles mateixes i denunciar-los, plorar molt i si ets maca millor, apuntar-se a diverses associacions i anar acumulant gent que et doni idees de denúncies. Els asseguro que gaudiran del beneplàcit de la justícia i la protecció de les forces de seguretat de l’Estat. Però tindran la sort de no estar a l’aparador públic.
Voleu veure la meva dona? Aneu a la porta del seu lloc de treball i comprovareu com arriba escoltada per la policia, que li fa de taxi cada dia. Una llàstima de malbaratament dels diners dels contribuents.
Ja ho diuen que de fora vindran i de casa et trauran. Jo a partir d’ara per opinar sobre algú si no ho veig en directe no gosaré mai obrir la boca.
Per cert, continuo sense tenir antecedents penals, és evident, sóc innocent i que em contacti qui vulgui que li faré arribar la meva versió detallada.
Jo continuo lluitant contra l’estratègia de màrqueting política de certa gent energúmena per enfonsar la meva vida. Ara, penso continuar escrivint, si fa falta des del mateix centre penitenciari.
Qui vull que em jutgi quan toqui?, el meu estimat fill i Déu.

Tomàs Pascual Casabosch

14 ago. 2009

"Esports d’Estiu" BONDIA 14-08-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Amb una camiseta blava podem veure els més petits de la parròquia d’Escaldes-Engordany, capital per excel•lència de tantes iniciatives que s’han estès per la resta de tot el nostre país, realitzant un munt d’activitats socials, culturals i esportives en el que ja és tota una merescuda institució: Els esports d’estiu.

Crida l’atenció veure’ls inclús per les festes majors de les altres parròquies amb llur distintiu o als parcs infantils, on després d’haver estat recollits pels seus pares o tutors volen continuar gaudint de l’esbarjo després de l’esgotament d’un dia ple d’aprenentatge i experiències.

El meu fill Adam, de poc més de tres anys, ja distingeix clarament l’escola de tal institució. En aixecar-se cada matí demana anar, tal com ell diu textualment, als “epors d’etiu”.

Sobta que la majoria de monitors siguin gent jove, que inclús repeteix aquesta feina als estius, i les criatures els coneixen, respecten i estimen.

Els monitors tenen una gran responsabilitat, tant en la custòdia de les criatures dins els espais tancats com en els trasllats a granges, parcs, piscina, passejos i a totes les activitats.

A part de paciència, tenen una gran psicologia. Abracen els nostres fills quan veuen que no es volen separar de bon matí dels pares o tutors, fent servir tècniques per acomiadar-se d’ells des de la finestra entre paraules afectuoses perquè se sentin com en una segona llar.

Durant el dia els han de distreure, fer jugar, fer fer activitats, fer-los dormir, menjar, que facin les seves necessitats, els han de canviar de roba si escau.., i tot amb una professionalitat i paciència que, amb la joventut dels mencionats monitors, només el fet que els agradin els més menuts supera l’esforç de realitzar quelcom més que una feina, que per cert està molt mal pagada en diners.

Però puc assegurar a tots els monitors que es poden considerar ben retribuïts per molts pares que els adorem des del silenci de l’observació perquè veiem que els nostres fills més menuts els esmenten a casa pels seus noms, i això farà que, junt amb el bon record que s’emporten, sempre els parlarem de les moltes coses que van aprendre, i ben apreses, en un curt però llarg període de vacances.

Els més menuts aplicaran al llarg de la seva vida aquest període i els monitors seran còmplices del creixement del futur de la nostra societat, que depèn d’aquestes petites personetes que tant ens estimem, necessiten i necessitem; els nostres fills.

Agraeixo, en nom propi i de moltes famílies amb qui he conversat i que m’han motivat a escriure aquestes línies, la gran tasca professional i sobretot humana de tot el personal dels Esports d’estiu d’Escaldes-Engordany.

Tomàs Pascual Casabosch

9 jun. 2009

"Anàlisi electoral de la UNP" BONDIA 09-06-2009 Opinió: Tomàs Pascual Casabosch

Després de la passada tempesta electoral, els integrants d’Unió Nacional de Progrés (UNP) ens hem reunit diverses vegades per després prendre’ns un temps de merescut descans.

Hem treballat intensament durant més de dos anys per confeccionar el Programa electoral sense preocupar-nos pel fet que perquè el missatge arribés a tothom s’havia de fer una campanya de màrqueting com el qui vol vendre un producte comercial.

UNP ha aterrat a la cursa electoral al moment que el poble andorrà ja tenia la decisió presa de “provar al Sr. Jaume Bartumeu i el PS”, els quals ara tenen una merescuda oportunitat després de la tasca realitzada durant anys des de l’oposició al Consell General i el govern dels seus Comuns.

Els votants van fer servir també l’anomenat “vot útil”, que és l’única forma de no fer guanyar la lliga al model liberal.

El fet de que els Verds d’Andorra no hagin aconseguit representació parlamentària després d’haver estat al terreny electoral diverses vegades, tant en llistes comunals com generals, podria ser degut al fet que simplement no és el seu moment.

Nosaltres, en les entrevistes als mitjans de comunicació, sempre hem tingut una resposta humil a la pregunta de “¿quants vots compteu tenir?”, i hem contestat: “20 segurs!, els integrants de la llista nacional, i hem advertit sempre que molta gent ens va signar el suport a la candidatura per ajudar-nos a presentar-la.

L’eslògan de la nostra inexistent campanya electoral ha estat UNP no té actes de campanya.

La UNP ha quedat esquitxada per un preocupant deute econòmic, però ha decidit continuar com formació política actualitzant el programa electoral, realitzant reunions, visitant col•lectius, tenint presència als mitjans de comunicació que ens donin l’oportunitat i ajudant en el que puguem als qui ho necessitin. Però si ens presentéssim a les properes eleccions, hauria de ser amb una disposició econòmica per fer arribar el programa polític a les masses.

Entre els candidats no hi ha derrotats, tots hem enriquit la varietat electoral i hem tingut l’amor i la valentia de fer quelcom més que dir paraules pel nostre país.

Enhorabona als representats guanyadors, felicitats a tots els participants, gràcies als nostres 88 votants per haver confiat en la UNP en els nostres primers comicis. Convidem les persones que vulguin afegir-se a la nostra formació política a fer-la créixer i garantir-ne la seva continuïtat.

Tomàs Pascual Casabosch
President UNP

28 ene. 2009

"Rèplica al Consell Superior de la Justícia" Periòdic d’Andorra 28/01/2009 Societat: Tomàs Pascual C. Nota del autor: CENSURADA pel Diari d’Andorra

Senyor Lluís Montanya Tarrés, li vull manifestar la meva discrepància en el fet que confongui el concepte de “comunicat” amb el “d’opinió”, ja que vostè barreja i mareja el contingut que escriu signant amb el seu càrrec de president del Consell Superior de la Justícia amb el to personal.

Tothom sap que la justícia en alguns conceptes té molta filosofia, i que quan es qüestiona el dubte de domini públic sobre la independència del poder judicial s’engega la bateria repressiva i de les suposicions sobre “calúmnies i difamacions”, que és, de fet, tal com comença la seva carta que té molt d’opinió i rancor personal i poc de comunicat oficial. A mi l’home del sac em feia por de petit, però l’edifici més temut del país li asseguro que no. M’hi he passat hores donant la cara sense procuradors i advocats que ho fessin per mi.

La meva firma és, sense dubte, responsable del que faig. En aquest cas i encara que vostè no hagi entès el meu escrit, he manifestat en tot moment allò dit com a rumors populars, mai acusant ningú, ja que per això calen proves. El seu escrit pretén desviar l‘atenció, el Govern Liberal fa uns quants anys que hi és, coincideixen perfectament les legislatures amb una majoria al Consell General amb el mandat Judicial, i no demostra en cap moment cap desconeixement per part meva de res. Molts processos de selecció són seriosos, però jo crec en la màgia.

Aclarir rumors a crits del poble, fora dels despatxos que ens tracten d’individus i números i no pas de persones, és molt preable. Fer-ho per signatura escrita demostra valentia, responsabilitat i transparència total en qualsevol persona que vol participar dignament sense por a començar a canviar les coses; possiblement el tema també tingui alguna cosa de premsa rosa, però aquí la censurarien de forma immediata.

Podria ser que s’hagin activat en contra meva les típiques eines d’opressió injustificades, que per alguna cosa estan reflectides en un futur programa electoral per fer-hi front. Els lectors poden comprovar que quan algun mitjà de comunicació no permet publicar alguna cosa perquè va en contra dels seus interessos i volen fer veure que han escrit l’última paraula, sempre hi ha algú que demostra portar la veritable bandera de la independència.

Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP

26 ene. 2009

Resposta CENSURADA pel Diari d’Andorra 26/01/2009 Rèplica: A l’Editorial de “l’independent” Diari d’Andorra



Resposta CENSURADA pel Diari d’Andorra 26/1/2009
Rèplica: A l’Editorial de “l’independent” Diari d’Andorra

Quan vostès escriuen: “El respecte a les persones ha estat un dels trets característics dels disset anys de trajectòria del Diari d’Andorra”.
Jo els hi recordo algunes gracietes encobertes a que he estat sotmès per part del seu mitjà escrit: “El partit virtual d’en Pascual” – “Qualsevol dia Andorra apareixerà plena de cartells d’un home en boles. Per alguna cosa són ciutadans”..
O sigui, que aquests “trets característics” que menciona del seu Diari manquen a la veritat.

Jo sóc l’únic responsable del meu article en qüestió i RATIFICO els continguts com a RUMORS de carrer que jo bonament he volgut que s’aclareixin, així que tota la seva filosofia en qualificatius i deontologies queden fora de lloc. A més vostès demanen hipòcritament “disculpes” al•legant que “no van funcionar els mecanismes pertinents”. Vostès sempre corregeixen les faltes d’ortografia, canvien formats d’escriptura sense autorització i és evident de que vostès van ser els primers interessats en publicar la present polèmica.
Potser valdria la pena que s’aixequessin de la cadira i el telèfon i fessin una mica de periodisme d’investigació, però clar, la seva ètica acaba quan algú els compra amb publicitat i a més no és el seu favorit i se’l censura reiteradament.

Molts dels lectors als quals vostès demanen “disculpes” des de la seva cadira enganxada a l’ordinador, m’han col•lapsat el meu aparell de mòbil amb sms i trucades felicitant-me i animant-me en contra de la seva Editorial..
El nou “rumor” és que la dita Editorial ha estat “ordenada” pel poder econòmic que els hi condiciona la llibertat d’expressió de la qual vostès en fan bandera.

Per cert, contràriament a vostès jo no cobro per escriure ni tampoc manipulo escrits dels demés.

Ara gestionin com de costum l’abús del poder ocult de la premsa en contra meva si els hi ve de gust, que els lectors i ciutadans en van plens.

Atentament,

Tomàs Pascual Casabosch

21 ene. 2009

"El país dels rumors" Diari d'Andorra 21-01-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Un amic em va dir que hi havia un rumor sobre mi al carrer, i era que no em podia presentar a les eleccions perquè tenia un procés judicial obert. Aprofito per explicar-ho públicament al mateix temps que mencionaré altres rumors habituals de carrer i blocs anònims d’Internet sobre altres persones.
Fa uns anys una societat va anar malament i vaig signar amb bona fe un document a un exsoci que no vol perdre res. Tinc un compte bancari embargat amb sentència ferma que no podré mai assumir.
Un tema civil no impedeix legalment que una persona pugui formar part d’alguna candidatura electoral.
Del que sí que estic segur és que aviat aquest afer formarà part de la història negra del nostre país, ja que a cada porc li arriba el seu Sant Martí.
Ara escric rumors amb l’esperança que puguin ser aclarits igual que jo he fet:
–Del Sr. Albert Pintat, del PLA, que té en propietat molts immobles buits sense donar oportunitats de lloguer digne. I que un fiscal viu en un pis de la seva propietat a preu d’abans de la crisi i a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat.
–Del Sr. Jaume Bartumeu, del PS, que el seu bufet jurídic factura en concepte d’assessoraments més de 6.000 euros mensuals a comuns socialistes amb contractació a dit.
–Sobre la no dissolució del Consell General en diversos anys per part del CDA+Segle 21 hi ha vàries coses que suposadament es van negociar:
–Del Sr. Enric Tarrado, que va acceptar tenir el Govern de client en una empresa d’un familiar per facturar els combustibles de la majoria de vehicles i edificis públics.
–De l’ambaixador a Madrid, Sr. Xavier Espot, que va ser assignat allà per controlar la inauguració i funcionament inicial d’una perfumeria familiar.
–Del Sr. Espot (de la Batllia), que li amanirien les proves d’accés per ser nomenat batlle abans d’acabar la legislatura.
–D’un membre del mateix partit polític, que va acceptar facturar assegurances institucionals a la seva companyia asseguradora.
–Del Sr. Eusebi Nomen, d’UNC –Andorra pel Canvi–, que va facturar en assessoraments al PLA i al Govern Forné. I també que va cobrar assessorament de la mateixa formació política que encapçala, i que li han ofert 200.000 euros per ser cap de llista.
M’agradaria que els rumorejats es pronunciïn públicament. Jo ho he plasmat amb bona fe per aclarir-ho tot d’una vegada, ja que els comentaris a l’ombra fan mal i no donen l’oportunitat de defensa. I nomeno la dita espanyola de quien calla otorga.

Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP

20 ene. 2009

"Nota d’aclariment sobre presumptes maltractaments" Diari d'Andorra 20-01-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Nota d’aclariment sobre l’article publicat al Diari d’Andorra de data 18 de març del 2009 sobre uns presumptes maltractaments.

En primer lloc vull que prevalgui la dignitat de la meva família per damunt de cap mena d’interès personal, empresarial o polític. Per tant, únicament faré una breu exposició, amb pocs detalls i amb total transparència.
Vull destacar que amb la meva dona mantinc una relació des de fa més de sis anys i tenim un fill comú de tres anyets.
En una desagradable i errònia situació d’uns segons d’exaltació per part dels dos, i no tractant-se precisament de maltractament, vàrem contactar de mutu acord amb el servei de policia. Posteriorment es va efectuar una denuncia i una declaració, per un protocol d’actuació.
Pocs dies després, ja tranquils i com a persones civilitzades varem analitzar allò declarat per les dues parts ja que una situació nostra ens havia dut a equivocades interpretacions en les declaracions efectuades.
Valorada la balança entre un mal moment puntual i els bons anys viscuts, varem decidir retirar-ho tot.
Tanmateix, no es pot tolerar que els fets que siguin, propis de l’exclusiva intimitat de qualsevol família i persona, arribin a la llum pública, i a la premsa, únicament perquè hi pot haver un dossier obert a la Batllia. Suposadament, la Llei de protecció de dades i del secret professional fa que qualsevol persona que tingui un dossier de qualsevol tipus, en tràmit judicial, pugui estar tranquil•la que no hi haurà filtracions de cap tipus que permetin a la premsa efectuar un judici públic, sense cap mena de base o fonament.
Resulta evident que en aquest país aquest dret a la intimitat no funciona, i que qualsevol pot tenir la seguretat que si hi ha alguna mena d’interès, els seus afers íntims i personals seran publicats sense cap mena d’escrúpol, precaució, prudència, ni tan sols respecte a les persones afectades. Aquest és exactament el cas de la meva família, i del nostre fill, qui quan sigui gran haurà de llegir a la premsa incorreccions, exageracions i fets trets totalment de context sobre el seu pare.
Jo no sóc un maltractador. Res més lluny de la veritat. Per tant, he rebut i continuo rebent actualment el suport incondicional de la meva esposa i mare del nostre fill, familiars, amics, companys del partit, persones d’altres formacions politiques i persones que ni tan sols coneixia, fet que encara em dóna més ganes de lluitar pel projecte de la formació política que encapçalo.
Insisteixo que si en algun moment el meu comportament pogués no haver estat correcte, qui ho haurà de decidir és un batlle. No hi ha dret que les coses íntimes de les persones es ventilin de forma descontrolada, descontextualitzant els fets, i apuntant únicament titulars i comentaris de tipus breu i nociu. Tothom és innocent fins que no es demostri el contrari, i jo, actualment, no estic ni tan sols processat, ni inculpat en cap mena de procés penal.
Sembla molt perillós el que m’ha succeït a mi, i a d’altres persones abans, que es pugui anar parlant sobre la intimitat de la gent, sense cap mena de control. I aquest fet només pot passar perquè algú, que té obligació de secret, no ho respecta i considera, pels motius que sigui, que resulta més interessant revelar intimitats a qualsevol preu.
Desconec quin pot haver estat l’interès de la publicació de referència, però en tot cas es tracta d’un fet totalment inadmissible i intolerable que no es pot deixar que succeeixi a cap ciutadà, sigui polític, sigui ric, pobre, o el que sigui. Per sobre de tot, hi ha la dignitat de les persones, i el seu dret a la intimitat.
Aviat veureu el que volem oferir des d’UNP per a la millora de la justícia i la veritable protecció de dades a persones, entre altres propostes que sí són d’interès ciutadà.
Al Diari d’Andorra li dedico una dita que diu “els diaris d’avui omplen les papereres del demà”. Estic segur que el vostre cada vegada omple més les papereres de l’avui.

Tomàs Pascual Casabosch
President UNP

7 ene. 2009

"www.unionacionaldeprogres.com" Periòdic d'Andorra 7-1-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Començo aquest escrit amb una menció meva a una tribuna anterior: "La nostra dinàmica pàgina web és el mirall de la transparència en la publicació de tots els nostres assumptes".
I un bloc d'internet va publicar l’any passat: "Tenen la web política més ben dissenyada i moderna del país, amb clara i extensa informació".

DES DEL 2007,
la benvinguda convida a unir-se al nostre moviment polític, la bola del món situa el nostre territori amb un retoc modern amb la bandera andorrana. A part d’un enllaç en el qual hi ha un resum sobre el nostre país, hi ha un enllaç a les estadístiques de visites mensuals reals; si algú entra a la pàgina i no fa clic a algun apartat, no es comptabilitza, preferim conèixer les autèntiques.
Un PIN de la nostra sèrie limitada, les dades administratives, una fotografia d’un paisatge, dades administratives a les pàgines, imatge corporativa, el menú de navegació... Ho menciono sense ordre, a internet moltes coses funcionen diferent.

Presentació UNP: Hi tenim la presentació del president, Història del partit polític, Declaració de principis, Manifest, Estatuts, índex del Programa polític nacional, Material de promoció, Registre de socis, Llibre de comptes, Llibre d’inventari de Béns..

Òrgans de Govern i càrrecs: Hi tenim una explicació de l’òrgan suprem que és el Congrés, una pàgina recordatori de la Junta que va constituir la fundació del partit, una descripció de la missió de la Junta Directiva, amb els noms de les persones que ocupen càrrecs i el significat de cada Comissió de Govern, al mateix temps que la missió dels Comitès parroquials.

Directori fotogràfic: S’han classificat imatges de les nostres trobades i reunions, cursets de protocol, el dia de l'Acta fundacional a la Notaria, Rodes de premsa, Diades de Meritxell, Congressos, Trobades amb col•lectius, intervencions amb diferents mitjans de comunicació..

Actes: Totes les plasmades al nostre llibre des del inici.

Dossier de premsa: Tot el que es publica als mitjans escrits sobre el nostre partit, Notícies, Tribunes, Baròmetres, Entrevistes, mencions d’altres polítics, comentaris de ciutadans, SMS, Acudits, Agraïments, Respostes, Editorials, Fe d’errates, Posts de Blocs d'Internet, Notes al Facebook, Sàtires, Rèpliques...

Arxius de Ràdio i Televisió: Tots els classificats estan comprimits perquè puguin ser consultats en línia o descarregats de la forma més ràpida possible.

Formulari d’informació: S’han d’omplir uns camps informatius i es pot realitzar la consulta o escriure l’observació que es vulgui.

Adhereix-te: Camps de dades, desplegant de parròquia de vot, Modalitats de col•laboració, Nota de normes de funcionament i protecció de dades.

Fòrum: Els usuaris han de crear un perfil per tenir dret a obrir debats i/o conversar en els creats. Un administrador moderador valida tot el que sigui obert i democràtic.

Altres articles d’interès: Publicacions externes que no estan relacionades amb el nostre partit polític però que són d’interès general.

Blocs d’interès: Enllaços a Blocs / Blogs d'Internet que publiquen Posts d’interès general.

Enllaços d’interès: Enllaços a webs institucionals.

Enllaços patrocinadors: Enllaços a empreses que col•laboren en el patrocini de desenvolupament del nostre lloc web.

Espai privat Junta Directiva i Afiliats: És un espai reservat en el qual, amb un nom d’usuari i contrasenya personalitzats, s’accedeix a tota la informació administrativa i d’altres temes interns del partit.

LA UNP
també creix gràcies a les noves tecnologies; apliquem la gestió virtual amb una gran capacitat humana i una transparència insuperable. Captem comentaris, esperem afiliar persones... Volem que tots els navegants que ho desitgin estiguin al dia del nostre projecte de país que, contràriament a la xarxa, no té res de virtual.

Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP