Continuo sent víctima de mentides, falses denúncies i manipulacions de l’agent corrupte de policia Joan Sala Barrachina. De res van servir les constàncies policials i denúncies que vaig efectuar, ni tan sols dels sms que rebia al meu mòbil des d’una targeta anònima insultant a la meva família, esmentant amb menyspreu el meu petit fill, amenaçant-me i desitjant la mort a la meva mare malalta, faltant el respecte a persones deficients mentals i, la Batllia va arxivar traient una llei de la màniga “per protegir l’anonimat”, sense investigar qui podia ser l’autor del mateix. És evident qui era el culpable i els hi vaig aportar una prova però no els hi va interessar rastrejar l’ordinador del Servei de Policia que és des de on provenia informació que els hi hagués demostrat tota la meva versió. Tots no som iguals davant la justícia andorrana! En aquest país s’actua majoritàriament segons qui és la persona.
Jo dic la veritat, uns policies corruptes que ja diré els seus noms en un altre escrit van inventar que jo en una declaració havia amenaçat de mort al policia corrupte en qüestió. Si fos cert no m’haguessin deixat sortir de l’edifici policial per detenir-me varies hores després. No els castiguen per aquest greu i fals testimoniatge, i per protegir-los a tots em volen processar per injúries als agents de l’autoritat amb el beneplàcit d’una sectària direcció policial que només vol protegir-lo per ells salvar la imatge pública i els càrrecs de suculenta nòmina exagerada.
El policia corrupte aprofita el seu coneixement de les lleis, enganya als professionals de malalties mentals manifestant que té lesions psíquiques per culpa meva i d’aquesta forma pretén que m’ingressin a la presó.
El seu advocat, en Josep Antoni Silvestre Canóvas no té cap mena de secret professional i a causa d’un tema personal amb mi, distorsiona i barreja conceptes als Tribunals amb discursos falsos i acusacions incertes fora de lloc. Filtra informació a la premsa amb moltes mentides, ja que gràcies a tenir familiars i clients al Servei de Policia, té accés a arxius confidencials. Concretament dóna les informacions al periodista del Diari d’Andorra, Antoni Solanelles Mollar, conegut pels seus diversos complexos i que va tenir la desgràcia que un germà seu es va suïcidar, i amb motiu de les seves múltiples mentides periodístiques, revelació pública de secrets de sumaris judicials i distorsionats a les publicacions i amb variacions de diferents realitats socials va ser sotmès per part d’una honorable Batlle que la torno a felicitar per tal bon encert a “escoltes telefòniques”, juntament amb el seu company Ricard Poy Hervas, conegut per tots els locals d’oci nocturns pel seu afany d’anar darrera les noies jovenetes amb menys edat que la seva pròpia filla adolescent.
El fiscal Alfons Alberca Sanvicens sembla que està obsessionat en contra meva i ha arribat al punt d’assistir somrient de públic en un judici. Es comenta que dóna instruccions a d’altres fiscals per fer-me patir. Només s’han d’analitzar les múltiples interpretacions falses de les quals m’acusen sense cap mena de prova i de com no actuen contra la corrupció més que evident.
La meva angoixa al veure que algunes autoritats protegien al policia corrupte en qüestió i tot anava en contra meva ja que sempre dic amb passió la veritat, va fer que jo declarés al Servei de Policia que havia contractat uns sicaris per cremar-li una casa a Espanya. Jo no he fet mai cap mal a ningú i vaig ser sotmès a tractament psicològic.
El policia corrupte apareix sempre pel meu costat, companys seus li diuen on estic per ajudar-lo a intentar provocar que jo desobeeixi l’ordre judicial. Em fa burles, es riu, m’insulta, és un covard que es fa el valent aprofitant l’ordre que tinc de no contactar amb ell i que li van concedir per deixar-me indefens. Els seus propis actes delictius li donen idees per realitzar denúncies falses.
A un centre comercial el Servei de Policia va mal interpretar i manipular uns fotogrames que vaig demanar jo amb una denúncia, “m’amaguen” i “espio” falsament darrera una columna al policia corrupte. Vaig demostrar a la Batlle, la seva secretària, la Sra. Fiscal i la meva lletrada amb el vídeo de seguretat que jo no m’havia amagat ni aturat a dita columna, i que és ell qui m’assetja, insulta i persegueix.
En uns altres fotogrames de dubtosa interpretació, només pel fet de voler entrar per una reacció humana de bloqueig i ell m’empunya a un ascensor públic estant al costat de forma casual i jo no sabia que hauria d’haver marxat, m’acusen de “desobeir la ordre judicial”.
És escandalós que davant les accions constitutives de delicte en l’evidència de les contradiccions i falses declaracions del policia corrupte, les manipulacions intencionades del Servei de Policia en les proves per tergiversar els veritables fets, la Fiscalia manifesti que se m’han donat oportunitats i no compleixo les condicions d’estar en llibertat. I és vergonyós que la Batlle veient-ho clarament, no vulgui admetre a tràmit una de les meves denúncies, i que permeti que les mateixes es posin en contra meva en quant han vist que jo sóc la veritable víctima. La meva desesperació i per intentar que s’acabés tot això va arribar a fer-me cometre l’error d’anular una denúncia contra el corrupte policia agressor i ni així ho aconsegueixo.
Demostro amb el primer fotograma que un grup de policies són corruptes, que realitzen en les seves investigacions falsos muntatges fotogràfics i interpretacions al revés, no els castiguen, i m’arresten (segresten) a casa amb control monitoritzat!! La meva mare malalta d’una greu enfermetat que se li agreuja per culpa d’ells. No puc acompanyar-la a realitzar tractaments a l’estranger. El meu fill petit de 5 anys tancat a casa els caps de setmana, perjudicat sense gaudir del seu pare, i que no el pugui dur, recollir a l’escola, ni als Esports d’Estiu, ni realitzar activitats. La més forta i increïble és que van pretendre que la psicòloga del meu fill ens visités al “calabós” de l’hospital, dissimulat amb quatre joguines. Evidentment m’he negat a la salvatjada que posessin a un nen de 5 anys a un “calabós”, tal fet demostra una vegada més com són de dolents alguna gent de la Batllia, la vaig “liar” tan forta que vaig aconseguir que el meu fill no posés els peus allà dintre.
La meva empresa no rendeix com necessita i he perdut clients. Però ells no accepten cap argument, només els interessa cobrar a final de mes una nòmina que no mereixen per tenir la butxaca i la panxa ben plena, els innocents com jo que s’enfonsin, i els veritables culpables lliures i sense càstig, tot per tal de no rectificar els seus propis errors. Ja heu vist la “justícia” que administren per obeir a la persona que mana fer-me aquestes injustícies.
A més, la corrupció d’aquest afer ha traspassat el límit fins al punt que una falsa declaració de l’agent de policia corrupte en qüestió en què va manifestar que en veure’m al centre comercial es va desplaçar darrera meu i els fotogrames i vídeo van demostrar posteriorment tal mentida i que va passar davant per intentar provocar-me, ha quedat immune davant la Batlle per protegir al veritable policia corrupte delinqüent demostrat. I repeteixo, m’arresten essent innocent.
Qui permet tot això es la Batlle Sra. Canòlic Mingorance Cairat, la qual ja no la considero “Honorable”, i per tant ja no m’adreço a ella amb tal protocol, no és justa i sí injusta i inconscient al fer-me tot això. No li interessen les seqüeles i conseqüències irreparables que està creant de per vida. Només executa sense criteri propi les buides i indemostrables demandes d’una Fiscalia gens professional i no castiga a qui s’ha demostrat que s’ho mereixen. Ara entenc la fama que té de no atendre a molts advocats perquè saben més que ella.
Estic tan angoixat que he arribat a sol•licitar que encara que sóc innocent, m’ingressin a la presó. Suportaré el que sigui abans de continuar permetent que el meu petit fill estigui tancat i “castigat” per ells els caps de setmana tot el dia a casa i que la meva mare pateixi cada dia aquesta situació. Això és ser gent dolenta, prepotent, sense sentiments ni vergonya.
Suposo que per aquesta carta buscaran motius per segrestar-me a la presó, tenen sempre alternatives guardades plenes de lleis de lliure aplicació segons la interpretació que els interessi aplicar per destruir als innocents i protegir als veritables culpables. Ja em dóna tot igual, amb tal injustícia i protegint al veritable delinqüent, estan maltractant al meu fill que fins i tot he detectat canvis en el seu caràcter, a la meva família i a mi mateix. Van apagant a la meva mare dia a dia, arruïnant la meva vida en tots els aspectes personals i professionals i això no quedarà així. Desitjo entre altres coses a l’entorn corrupte i injust malalties greus incurables, ara sé que és l’odi. Prego cada dia a Déu perquè apliqui la veritable justícia divina, i ho farà, la que existeix i ens guia en vida, alguns no hi creuen a causa de la crisi de valors però ens hi portarà a tots davant d’ella.
Comprenc amb molta pena perquè per culpa d’alguns incompetents i prepotents de la Batllia més d’una persona s’ha suïcidat. Volen que tothom siguem submisos i que jo quedi anul•lat. Com volen que no em pugui tornar boig?, Cada bàtec del meu cor va incrementant el meu odi natural contra l’individu policia corrupte que em fa la vida insuportable i ara ampliable als qui l’ajuden ja en qualitat de “còmplices” a enfonsar-me amb aquesta situació indigna al nostre segle i continent.
Entenc sense justificar a tots perquè alguns apliquen la seva pròpia justícia. Jo escriuré durant la meva vida sempre la més que absoluta veritat, i si m’ingressen a la presó per fer ús de la llibertat d’expressió, el primer que faré al quedar en llibertat i des de on sigui, entre altres coses, serà continuar escrivint i publicant per tot el món el que faci falta perquè la veritat surti a la llum. He fet arribar una carta documentada a l’atenció del nostre M.I. Cap de Govern.
Però desitjo deixar d’escriure aquest trist i dur episodi interminable que m’ha congelat a escriure el meu malson i canviat la vida. Vull escriure d’altres coses d’interès general, com sempre he fet a part de publicar dos llibres de poesia en nom d’Andorra i sortir esmentat en d’altres. Lluitaré fins al final de totes les formes possibles i tot quedarà escrit a la historia per sempre, i això no ho podrà empresonar ni esborrar ningú.
Avui mateix he arribat de Barcelona, ja que la única “clemència” que ha tingut la Batllia ha estat autoritzar-me anar a l’operació de la meva mare però fins i tot així m’han fet la vida impossible, doncs diuen que el certificat que els hi ha fet arribar la clínica en que la meva mare està ingressada no és prova suficient. És tan increïble com tot el que fan. No m’he fugat com volien, he tornat perquè no he fet res del que se m’acusa. He reflexionat molt i davant totes les conseqüències que he comentat estic patint i que aniran en augmentem nego a que em tornin a arrestar/segrestar a casa amb el braçalet de control, fet que evidentment em costarà l’ingrés a la presó. Ells que continuïn amb la irresponsabilitat de la injustícia contra mi per anar a favor dels culpables però tal fet igual ajudarà a que algun veritable magistrat o polític es preocupi per la veritat i la responsabilitat d’administrar justícia.
Tomàs Pascual Casabosch
Sant Julià de Lòria, el dia 15 de juliol del 2011
