Tema: 13 dies de presidi Dia 10 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 7/8/2011

Dia 10: Aquest matí han ordenat canvi general de llençols i tovalloles. El meu company m’ha acabat de fer el llit i el meu amic de sempre Jordi li ha suggerit al funcionari de 1ª “Paco” (que és una bona persona) que li fem una broma. En la revisió s’ha pujat a la llitera i m’ha felicitat de com de bé “he fet el llit”, i al company li han dit que li farien un “informe” de com de malament que s’ha fet el seu. Hem rigut tots molt, sort d’aquest moments. El company de Romania “Constantino”, ex-policia paramilitar amb el qual he fet amistat, és expert en agafar mosques al pati, treure-li les ales i deixar-les donant salts. El meu amic Jordi i jo en els vells temps de joves havíem estat campions de futbolins de barri a la “sala de jocs Bar Rocafort” de Sant Julià de Lòria, i avui hem guanyat vuit vegades seguides. He emplenat la sol•licitud d’assistència al metge pel motiu següent: “vull sup copia dels resultats de l’anàlisi de sang”. Aquí dins si no t’espaviles no t’assabentes de res. Al “violador”, que li diuen “Violeta” li fan arribar entrepans de tonyina farcits sense que ho sàpiga amb “esperma d’uns presos”. He trucat per telèfon entre d’altres persones, al meu pare, la meva mare, la meva cosina Rosita de Barcelona, la meva Tieta Montserrat de Barcelona i a l’Alexandra. Avui sí que he telefonat al meu estimat fill Adam, ha contestat la seva mare dient: “Si..”, Jo li responc en castellà: “ Hola, ponme con el Adam..” Ella: “Tomàs, Como estás?” Jo: “Bufff” Ella: “¿Hasta cuándo estarás allí?” Jo: “La semana que viene vendrá mi abogada i a ver que me dice, no lo sé” Ella: Alguien que quiere a su madre y a su hijo, no hace lo que has hecho” Jo: “El Adam lloraba, sus lagrimas me hicieron decidir llevarlo al parque infantil y al volver ya me esperaba la policía”. Un silenci com a resposta i ella va dir: “Adam, corre vine és el Papa!”. Per fi vaig sentir i escoltar la dolça veu de qui més estimo i m’estima, i la paraula que més tendresa i amor em produeix: “Papa”. Em va dir i repetir que m’estima molts milions de vegades, li vaig respondre que jo més lluny que la lluna i el sol, i que jo estava fent un treball d’uns dies i que quan l’acabés l’aniria a buscar i faríem moltes coses junts. Aquesta explicació va ser el més semblant a no mentir al meu fill, ja que mai ho he fet i en el futur li explicaré com sempre tota la veritat més que absoluta de tot. Ella es va tornar a posar al telèfon dient-me: “No quiero que el Adam sufra más”, “Te llama por telefono cada dia y yo sabiendo que tu estás allá arriba..”. No vaig voler discutir ni contestar res, ella té part de culpa de tot això juntament amb el seu ”ex-amant” policia corrupte. Ella és la dona que més he estimat i la més desagraïda, ella és la que més mal m’ha fet a la vida, ella és la que sempre permet que els enemics em facin mal, ella és la que em va denunciar falsament fa dos anys, ella és la que em va fallar i m’ha traït en tot... En resum, estic segur que res afectarà en que la Justícia ens doni la custodia compartida del nostre fill, potser se n’adonarà llavors que les coses no són com ella les veu, però qui guanyarà amb la sentencia serà el nostre fill. Avui és de fet la primera vegada en més de dos anys que sento de la seva veu una paraula bona encara que no me l’ha cregui: “¿Como estás?”. Desitjo que quan ella maduri se n’adoni que la vida i les coses no són la interpretació que ella els hi dona. El meu odi contra ella sempre caduca, és la mare del meu fill, encara que a ella gens li ha importat el que jo sigui el pare del seu fill. De totes les coses que he dit per ràbia i desesperació i de totes les que em diuen, acabo per demanar a Déu que apliqui al seu moment la veritable justícia divina. El nostre fill va per damunt de tot.