9 ago. 2011

Tema: 13 dies de presidi Dia 12 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 9/8/2011

Dia 12:

Aquest matí hem comentat amb el meu amic de sempre Jordi que vàrem escoltar els focs d’artifici de la cloenda de la Festa Major d’Andorra la Vella, però nosaltres no teníem res a celebrar i no vam prestar atenció.
Algunes nits tinc somnis eròtics, suposo que és perquè el meu orgull es nega “a masturbar-me”. Ja “sortirà” quan vulgui.
He somiat que al Policia Corrupte li tiraven àcid a la cara i que l’assassinaven. Els meus sentiments de venjança s’exterioritzen aquí dins en somnis, així com en tinc d’altres cap al fiscal obsessionat i la Batlle irresponsable que estic segur que ho estan instruint tot malament i així ho he fet saber a algunes autoritats.
L’ordenança Joan m’ha donat tres confitures de maduixa, potser tingui remordiments pel que em va “Putejar” a la seva manera ahir. Aquí dins la gent té reaccions estranyes i no s’ha de tenir en compte tot el que fan ho diuen.
He començat a llegir el llibre: “Els homes que no estimaven les dones”, que me va regalar l’ordenança Jordi del mòdul de penats i trobo a faltar les converses amb ell.
He tingut visites, la Sandra i la seva mare, les dues se senten orgulloses de la relació mare i filla i viceversa, la seva mare és una bona persona i una dona lluitadora i treballadora.
Ha vingut el meu pare, hem comenta que la meva mare em vol veure però li he dit que millor que no em vegi pel vidre separador del locutori i ens esperem al bis a bis quan ens toqui si no m’han alliberat abans, encara que no crec que triguin en deixar-me anar a casa. El meu pare m’ha dit que té ganes d’abraçar-me. M’ha vingut a veure el meu advocat del tema del fals presumpte blanqueig de diners i de les injúries i calúmnies a la Batlle, que a més estic d’acord amb les paraules que no vaig dir. En aquest país fins i tot et poden condemnar per converses íntimes que tinguis amb el teu pare i la teva mare dins de casa, tipus Gestapo o el franquisme.
He rigut molt al pati, li he preguntat a un company d’on havia tret la camiseta i m’ha explicat que era robada, el mateix que la resta de roba i calçat que porta, fins i tot se m’ha ofert que quan surti donar-me classes per vestir i calçar gratuïtament, lògicament li he dit que no m’interessa.
Aquesta nit discussió molt forta amb insults entre les dues cel•les de sempre, han vingut els guàrdies a posar ordre.
Les hores passen molt lentes, sort de les llargues estones conversant amb el meu amic Jordi. La imatge del meu fill Adam m’ajuda a superar aquest segrest legal que anomenen detenció preventiva.

No hay comentarios: