30 dic. 2008

"Dos anys de feina a la UNP" Periòdic d'Andorra 30-12-2008 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

És difícil escriure en breu els més de dos anys de feina al partit polític --Unió Nacional de Progrés. Actualment, el consens destaca en les nostres trobades i reunions. El projecte està totalment consolidat i l’actualització és constant gràcies a les idees, suports i crítiques que obtenim de moltes persones.

TENIM UN
funcionament intern que juntament amb la nostra il•lusió i convicció ens fa ser un gran partit polític, cosa que alguns partits grans de tamany han perdut. Aquí és on rau la diferència entre un partit gran i un gran partit.
S’ha de destacar la distribució per tot el país d’un Butlletí Informatiu en el qual, entre altres coses, hem desvelat alguns punts del programa polític. A més, cal destacar la celebració del nostre Congrés, on, a part de la lectura d’un Manifest públic i la votació de càrrecs de la Junta de Govern, s’han creat tres comitès parroquials i diverses comissions de treball. La nostra dinàmica pàgina web www.unionacionaldeprogres.com és el mirall de la transparència en la publicació de tots els nostres assumptes.

ELS 'ATACS'
d’alguns personatges fats contra integrants de la UNP --com ara patrons amenaçant d’acomiadar treballadors, clients d’empreses que realitzen xantatge de "no consumir" a empreses col•laboradores nostres, membres d’alguns partits polítics dient-nos que "no farem res" si no ens afiliem amb ells...-- han baixat considerablement aquest any, encara que sempre hi ha alguna incursió quan menys te l’esperes.
El que sí que ha pujat és la censura per part d’algun mitjà de comunicació, però queden en evidencia. Jo, personalment, ric per no plorar, però aquestes situacions encara donen més força i enforteixen el projecte.
El nostre vaixell navega de forma valenta, moderna i clara. Alguns espais de gestió estan encara mancats de persones, ja que el nostre equip està construint una parcel•la en la qual la visualització de les idees és lenta, a causa de la màxima seguretat que es vol oferir en la viabilitat de les mateixes. Però arribarà el moment en què la feina realitzada donarà els seus fruits.

FINALMENT, FAIG
una crida oberta a convidar a tot aquell que vulgui afegir-se a la nostra família progressista i felicito efusivament les festes a tothom però especialment a aquells més desafavorits.

Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP

8 dic. 2008

"Resum del primer Manifest de Unió Nacional de Progrés" Periòdic d'Andorra 8-12-2008 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Al primer Congrés General, es va llegir un manifest que estava escrit des de l'inici del nostre partit polític. La resta són breus detalls d’alguns extractes del programa polític en què s’està treballant de forma continuada.

EL MÉS DIFÍCIL
per a nosaltres va ser mencionar la part obscura i obsoleta de la nostra Constitució. Però tal com tenim plasmat a la nostra Declaració de Principis, ho fem suggerint alternatives de canvi.
En aquest Manifest recordem que "el Principat d'Andorra és un Estat amb una Constitució pròpia, votada el 1993 pels seus nacionals. Malauradament, els seus quinze anys d’existència no han aconseguit fer desplegar i aplicar alguns articles de vital importància per al nostre creixement. Els culpables han estat governants amb comportaments basats en usos aferrats al passat, un tarannà conservador, antiquat, que ha impedit que ciutadans integrats i arrelats hagin sentit com a propis l’orgull dels nostres costums. Fins arribar a l’extrem que un cert nombre d’andorrans han deixat de sentir la il•lusió d’aquest orgull.
D’aquests governants, n’hi ha que s’aferren encara a la gestió pública, han dirigit el timó de la nostra nació en direcció als seus interessos personals i professionals. Això ens ha dut a enfonsar-nos en l’època potser més fosca de la nostra història.
Estem convençuts que alguns articles constitucionals haurien de sotmetre’s a referèndum amb l’objectiu d’aconseguir una actualització moderna que dugui el nostre país cap a un veritable canvi.
Volem aplicar polítiques reals que aconsegueixin una veritable societat del benestar de la qual pugui gaudir tota la societat andorrana.
Així mateix, cal actualitzar certes lleis, ara escrites sobre paper mullat, crear-ne de noves, elaborar reglaments que garanteixin veritables desenvolupaments en tots els sectors".

A PART DE
la introducció, marquem un camí coherent de les generacions futures ja des del naixement dels nostres nadons, escola bressol, escolaritat, extraescolaritat, universitat, formació professional..
La prioritat és l’habitatge i volem ser intervencionistes per poder garantir polítiques reals que permetin viure dignament. Mencionem com a inversions contínues i mai despesa la sanitat, els menors d’edat, l’educació, els jubilats, les persones discapacitades mental i/o físicament. L’augment del salari mínim ha de fer-se en relació al cost de la vida al país d’una persona adulta independent. Optimitzar els recursos interns de la CASS, les seves inversions, i la revisió de les cotitzacions, ha de millorar la seva rendibilitat econòmica.
També parlem de la motivació de la ciutadania i la proximitat de les institucions. I que s’han d’eliminar els recàrrecs abusius per impagaments causats per situacions transitòries. Fins i tot gosem oferir línies oficials de crèdit per a casos puntuals, i incrementar la prevenció de la violència i l’atenció a les víctimes. Reconeixements especials, millores laborals i seguretat jurídica a treballadors socials i educadors.
Sobre els canvis constitucionals, entenem la qüestió de la doble nacionalitat, afegir-hi la seva rebaixa fins a 18 anys de residència i la meitat del temps mínim establert per als menors d’edat.
L’exemple de la seguretat ciutadana ha de tornar a destacar. Reformar i endurir el Codi Penal i sotmetre a votació constitucional la creació de fitxers públics d’aquells que cometin actes de violència domèstica i sexual. Els cossos i forces de seguretat estatals dediquen la vida a la protecció dels béns i les persones. Han de tenir un reconeixement especial. La justícia ha de contribuir a millorar la lluita contra el tràfic d’influències, les eines d’opressió injustificades, ha d’agilitzar els judicis i, en matèria civil, no aplicar honoraris, taxes i interessos abusius que empitjorin les males situacions de la gent.
La nostra qualitat de vida ha de fer un país de prestigi, amb una ciutadania fixa i estable. L’economia i la gestió dels diners públics han de ser referents. Som un país de salaris baixos i grans patrimonis.
Tots els canvis que proposem ens conduiran a l’obtenció d’una societat solidària i justa.
En el sector empresarial, hem de confiar sobretot en el petit i mitjà teixit privat, protegir-lo contra l'intrusisme, controlar els negocis de dubtosa rendibilitat, i obrir a la inversió estrangera sectors no presents¡. Cal estimular el desplegament de les empreses que exportin productes o serveis des d'Andorra i que creïn llocs de treball per a la ciutadania fixa i estable del Principat.
En el turisme hem de potenciar l’estructura de què disposem i crear al mateix temps noves alternatives d’oferta.
En aspectes mediambientals s’ha d’incrementar el control de la flora i la fauna autòctones.
Pel que fa a la cultura, hem de treballar com a transmissors i impulsors de la nostra, i prioritzar les activitats lligades al nostre folklore.
En esport, s’ha d’apostar per modalitats determinades, i que les subvencions s’efectuïn a partir de resultats obtinguts.
Les associacions, federacions, col•legis professionals, sindicats han de funcionar entorn d’una taula central que garanteixi llibertats, actuacions i el suport necessari per promoure el foment d’iniciatives.
La xarxa de comunicacions i la mobilitat del trànsit requereixen, per al seu correcte funcionament, també un pacte d'Estat en interès general i no pas parroquialista.
El transport públic exigeix horaris i circuits coherents i pràctics. Cal garantir un servei de telecomunicacions en millora contínua. El servei de correus ha de ser andorrà i els mitjans de comunicació del país, independents i dinàmics.
La protecció de dades de les persones ha de preveure restriccions a la seva publicació al BOPA, ja que atempten contra la intimitat. Amb Europa, hem de defensar la nostra condició de microestat. I en presència internacional, cal limitar la representativitat estrictament necessària.
I després d’haver-vos resumit el nostre Manifest, tinc clar que en el proper s’haurà de tenir en compte la manca de llocs de treball, ja que destacarà entre els problemes socials.
Acabo igual que acaba el mencionat: "El nostre Manifest es fa amb el poble andorrà, el nostre programa polític es treballa de manera conjunta, escoltant tots els agents implicats de la societat andorrana.
Ens declarem intervencionistes en aspectes com ara l’habitatge i el sector salarial, ens trobem a la dreta en qüestions com són la poca implicació de l'Estat en projectes econòmics i la duresa judicial. En temes socials estem més a prop de l’esquerra (o d’allò que alguns diuen que són d’esquerres). En definitiva, som progressistes de la Unió Nacional de Progrés".

Tomàs Pascual Casabosch
President UNP -Unió Nacional de Progrés-

30 oct. 2008

"Comentari de l’article “¿Per què no ha funcionat la quarta via?”, del senyor Miquel Calsina Gordi" BonDia 30-10-2008 Tomàs Pascual Casabosch


-->
Benvolgut Miquel,

Et felicito l’article publicat en el BONDIA en data 28/10/2008. Estic d’acord amb diverses coses, sobretot amb les frases: ”...persones que estan manant, i fent i desfent al seu lliure i propi interès” i: “Deixarà tot plegat via lliure al Partit Socialdemòcrata? Sincerament, espero que no”.

Referent a les frases “¿Molts interrogants? No poso cap interrogant als Verds ni a la UNP, perquè ja han anunciat que van pel seu compte i que arribaran on arribaran. Al meu entendre, enlloc”, ja has vist quant ha durat algun projecte amb “experiència”. Tanta historia, tan poder i tan currículum, i ni mig telediari, però desitjo que la població s’hagi adonat que sempre poden néixer opcions, encara que alguna sigui una barreja de caciquisme per la cadira més rància i repugnant, i la cursa pel poder faci que s’hi afegeixin alguns que fa temps van perdre tota dignitat i credibilitat en el mateix Consell General. I, a sobre, el poder econòmic fa que tinguin dret a tenir un impacte mediàtic en què hi ha més pa que contingut.

Els integrants a la UNP som persones que fem el que podem pel nostre país. Miquel, el teu “entendre” és un pronòstic de "futuròleg". Però t’agraeixo que no ens hagis posat cap interrogant. A més, ho tenim a la Declaració de Principis.

Ni t’imagines com ho hem passat. Alguns van abandonar per circumstàncies quan més es necessitaven, estem sense recursos econòmics, sotmesos a censura per alguns mitjans de comunicació, i et puc assegurar que encara que fos només una sola persona qui confiés en el nostre projecte, la UNP continuaria, ja que tenim clar que volem que les nostres idees arribin a tot arreu i que ens les continuïn copiant altres opcions polítiques, perquè així els andorrans i residents se’n podran beneficiar com a usuaris finals. Per això anem pel nostre compte.

Quan arribi el moment, i sense necessitat de boles de vidre, el poble andorrà decidirà i tindrà lliurement els governants que es mereix.

I acabo contestant-te pel que fa al lloc on volem arribar amb una frase del filòsof grec Aristòtil: “Als jocs Olímpics no es corona els forts i bells, sinó els que competeixen”. Llàstima que molts competeixen amb molts interrogants.

Tomàs Pascual Casabosch
President UNP -Unió Nacional de Progrés-

19 sept. 2008

"Agraïment al món de les escoles bressol" Diari d'Andorra 19-9-2008 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

La necessitat d’inscriure el meu fill a l’escola bressol comunal d’Escaldes-Engordany es va transformar en un fet d’aprenentatge. Les llàgrimes de la seva mare, les meves, les del nostre fill i les de les altres famílies han servit per escriure aquestes línies.
La directora, Sra. Marisa, amb un català perfecte i el seu accent francès tan dolç, ple de saviesa i professionalitat, amb estima i disciplina li va donar la benvinguda dient-li: “Hola senyor Adam.”
Quantes persones han passat per les seves aules essent nadons!
Cada educadora mereix un reconeixement efusiu: Nuri, Carol, Raquel, Ana Mari, Febe, Lluís, Maribel, Montse, Meri...
La Nico, del departament de neteja; la Mari Carme, d’administració; independentment de les seves missions professionals, totes han format part d’aquesta etapa joiosa.
Són més i variades les persones que han fet de l’escola bressol una segona llar, un lloc d’encontre, un centre de formació infantil.
Famílies que s’han conegut, s’han creat grups de pares per compartir experiències, el nostre cònsol, Sr. Antoni Martí, i la consellera de l’àrea socials, Sra. Trini Marin, sempre sensibles als infants de la parròquia.
Fins i tot part de l’apartat d’escoles bressol del programa polític del grup que presideixo –UNP- s’ha escrit amb la sensibilitat de tot allò viscut.
Quan es porta un fill a l’escola bressol i es recull és per a tota la comunitat implicada una experiència única.
Els confiem en mans de persones que els eduquen, juguen, alimenten, vesteixen, protegeixen, estimen... La llista és tan in­ter­minable que la nòmina no queda justificada amb tot el que enriqueixen socialment les nostres petites personetes.
Tots els infants que han estat junts en aquestes aules durant els seus primers mesos de vida han compartit moments plens d’il·lusió, d’aprenentatge, de jocs, de realització..., han creat la seva pròpia pàgina natural d’història sentimental viva als seus cors i ments.
Hi ha infants, com la nena Kiria, que amb els seus pares han hagut de marxar del país. Hi ha pares que abans d’acabar l’etapa bressol s’han separat però és important que els infants creixin plens de vida i amb els seus propis valors.
El meu fill encara no té tres anys i ja ha començat l’escola maternal, ja que els pares podem escollir entre la riquesa dels diferents sistemes educatius.
Alguns infants de l’època de la guarderia s’han retrobat a la nova etapa escolar, molts coincidiran a la societat i no es recordaran.
Vaig apuntar els noms dels companys del meu fill, i classificar fotografies, perquè tingui sempre un record de tots aquells amb qui ha compartit aquesta etapa... espero que es puguin retrobar en alguna altra etapa de la vida...

21 jul. 2008

"Escoles Bressol" Diari d'Andorra 21-07-2008 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

El tema de les llistes d’espera a les escoles bressol és una qüestió que a primera vista sembla que afecti només les mares dels nadons.
Els passos de les situacions són gairebé els de sempre, els pares es desplacen durant l’embaràs amb la il·lusió d’inscriure el seu futur fill, ja que se’ls aconsella fer-ho mesos abans del seu naixement.
Cada escola bressol té una llarga llista d’espera d’una mitjana de 30 nadons cada una.
Els pares, després d’haver estat comunicats amb bones paraules que “no hi ha plaça” s’han d’espavilar a deixar, doncs, els nadons amb les àvies, qui les tingui, però moltes per motius de treball o salut no es poden fer càrrec dels seus néts. Una altra possibilitat és contractar els serveis d’una mainadera, la majoria de vegades sense que tingui els coneixements ni la preparació exigida, però si han tingut fills és una esperança i confiança que l’experiència de la vida i el sentiment de mare ajudi que estiguin ben tractats i cuidats. El que és clar és que en totes aquestes situacions mencionades, qui surt afectat és el nadó, ja que entre altres aspectes, la seva vida social amb d’altres nadons, d’aprenentatge, de jocs, de realització mental, queda limitada.
Així doncs, per part dels comuns implicats i del Govern aquesta situació ha estat durant anys d’una gran irresponsabilitat, deixadesa i inhumanitat contra els nounats. Ja des del seu naixement se’ls ha donat una mala benvinguda a la vida, digna dels governants més insensibles, on les buides paraules els han encegat a realment trobar la solució.
Es parla de projectes faraònics de construccions futuristes, s’han creat espais improductius on s’haguessin pogut ampliar les escoles bressol, s’inverteix també en infraestructures a l’estranger!
Hi ha cuidadores i cuidadors que cobren pocs diners i es veuen en l’obligació de realitzar altres feines, o buscar alternatives al món de la sanitat o d’altres, quan és necessari ampliar els horaris i dies de servei, ja que la majoria de pares no poden gaudir dels caps de setmana festius a causa de la seva feina al món del comerç, de l’hoteleria, de la restauració… i molts han de treballar a dos llocs per afrontar les despeses excessives.
Les persones que integrem la UNP, entre altres aspectes, estem convençuts que cap nadó s’hauria de quedar sense el dret a una plaça d’escola bressol. I que es modificaran espais per adaptar-los com a escola bressol, si és necessari.
Que s’han de crear per als nadons, les places necessàries segons la demanda i horaris d’acord amb les necessitats d’horaris de feina dels progenitors si s’aporta un programa laboral que ho demostri.
Cal dir que en l’actualitat les llistes d’espera van disminuint, però l’esforç ha de ser adaptat al moment de la realitat per no crear factures socials irreparables.
Tomàs Pascual Casabosch
President UNP -Unió Nacional de Progrés-

7 mar. 2008

"Inversions estrangeres i blanqueig de diner" Diari d'Andorra 7-3-2008 Tribuna Tomàs Pascual Casabosch

El tema de les inversions estrangeres va començar quan el PLA va plasmar en el programa electoral del 2005 la intenció “d’obrir-les a sectors no presents en l’aparell productiu andorrà”.
En guanyar les eleccions, el senyor cap de Govern i els qui el seguien van notar des de les cadires dels seus despatxos una il·luminació considerada com un “avís diví” que la inversió estrangera s’havia d’obrir a tots els sectors.
Els qui han tingut una mica de seny s’hi van oposar i es va aconseguir que el camí es reconduís al que deia el programa mencionat.
No obstant això, des de tal època parlen de fer-ho esglaonadament fins arribar a l’obertura total, ens ho intenten colar de diferents maneres, és com una lenta i dolorosa tortura que acaba en una agonitzant mort.
Tot això forma part d’una mena de rentat de cervell en el qual alguns dels qui aparquen els costosos vehicles al pàrquing del Consell General ens parlen també de lleis socials i han de conduir el nostre país sense cap càrrega hipotecària ni d’abús de lloguer. Quina vergonya!, el que emprenya és que es pensen que la resta d’andorrans i residents no ens n’adonem.
Les estratègies per intentar aconseguir la inversió estrangera son vàries i van creixent. Paguen sermons portant-nos constantment cars oradors estrangers de la generació Power Point i roba de disseny cara, amb currículums plens de màsters i estudis universitaris. Doncs la imatge de ser un guru i empollon estranger sense conèixer Andorra i els seus ciutadans, per a ells val més que una altra cosa.
La gran sucursal rentadora de cervells és la OIE, l’Oficina d’Innovació Empresarial d’Andorra, s’entesten constantment a fer classes als petits empresaris andorrans i ningú no els ha elegit com a professors de res. Recordo quan van aconsellar que un empresari ha d’aprendre a caure i aixecar-se sol, ens vàrem fer tots un tip de riure, curiós consell de gent que cobra de l’Estat a final de mes sense cap mena de comptes de resultats ni esforç de lluita de treball, és a dir, pujar la persiana al matí i aconseguir baixar-la fins al dia següent amb la caixa plena per fer front als pagaments de les obligacions diàries.
L’ objectiu de tal oficina no arriba més lluny de ser una sucursal Liberal per fer-nos creure que d’una forma independent no paren de rebre consultes d’inversors estrangers que hi estan interessats. L’oficina, des d’un despatx ubicat a Espanya, realitza cada dia trucades a empreses espanyoles oferint-los invertir a Andorra i donant solucions irregulars de prestanoms, i explicant-los que l’obertura total està a punt d’arribar, ja que tenen el cap de Govern i algunes associacions pont de suport.
El cinisme ha arribat a tant, que en el passat premi dels Innovadors 2007 van estar trucant i insistint a les empreses estrangeres que presentessin a Andorra un projecte d’inversió, amb l’argument que a Andorra hi ha pocs talents preparats, per això ara els deuen buscar a fora, jo aquí els conec a dotzenes, només cal conèixer les persones.
El món és tan petit que van contactar a un empresari d’Espanya que jo conec i va gravar tota la conversa. Potser algun dia es podria escoltar a Internet i/o a algun canal de ràdio i/o televisió.
Resumint, si analitzem objectius actuals de moda, com són sortir de la llista de paradisos fiscals, segurament alguns governants propietaris de financeres i bancs han de trobar la fórmula d’atreure el turisme bancari, de manera que no s’enfadin els països veïns, una opció és oferir als mateixos i futurs turistes crear empreses a Andorra, d’aquesta manera la neteja del diner negre serà més transparent de cara a fora.
La factura dels qui governen mirant només els seus interessos i s’estan venent Andorra la rebrem tota la resta de veritables andorrans i residents. Molts treballadors ja han marxat i marxaran del seu propi país, seran canviats per la mà d’obra estrangera. Els locals comercials i despatxos de sempre seran modificats per noms de franquícies i empreses rentadora de diners. S’extingirà el capital social i humà del nostre país.
Les persones que integrem la UNP, estem d’acord amb una obertura econòmica a les inversions d’empreses estrangeres que no perjudiquin les establertes. En els sectors no presents, i a les que es limitin a empreses que exportin des d’Andorra productes o serveis cap a l’exterior, en els dos casos aquestes rebran incentius per crear llocs de treball a universitaris andorrans o professionals amb experiència al país.
Tomàs Pascual Casabosch
President UNP -Unió Nacional de Progrés-