31 jul. 2011

Tema: 13 dies de presidi "Dia 3" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 31/7/2011

Dia 3:

Ahir nit només tenia ganes que s’apaguessin els llums per intentar dormir. Ni tan sols negar-me a descansar durant el dia aconsegueix fer-me desconnectar.

Un funcionari amb cara d’amargat em va obrir la porta de la cel•la per fer-me arreglar la TV dient-me: “Posis al fons de la cel•la!”. Potser li contestaré el que penso quan surti d’aquí i me’l trobi estant jo en llibertat.

Després de donar-li dotzenes de petons a la foto del meu estimat fill Adam, em vaig posar al llit, però res de son. Gairebé tota la nit despert i escoltant parlar i cridar a uns detinguts de semi llibertat, que venen a dormir a la nit i marxen al matí, arriben engatats i diuen que fumen porros dins la cel•la, suposo que és una forma de suportar la nit.

M’he llevat, desinfectat la cel•la, dutxat i esmorzat. L’ordenança Jordi m’ha portat dos sobres de xocolata i un croissant que només els porten els diumenges, digne de llençar a l’escombraria. Per l’intèrfon he sol•licitat realitzar els meus quinze minuts de trucades des de la cabina, per la tarda.

Trobo a faltar el meu fill, estic segur que ell a mi també, ploro per ell.

La brossa fa mala olor del menjar que vaig llençar ahir perquè no me l’han recollit, m’he queixat. Tampoc han vingut a realitzar el control del matí de revisar tota la cel•la, ho fan dues vegades al dia. Darrera la porta que tinc davant la meva cel•la hi ha el mòdul dels condemnats per sentència ferma, cada dia els sento parlar, cridar i riure. Ara mateix algú crida “Porteu-lo que li faré la pell!”.

L’ordenança Jordi no ha volgut entregar una carta al meu amic de sempre, Jordi, amb l’al•legació que accepto de: “que li complicaria molt la vida”. A més ja ens espavilem al pati. I sí que em dóna encàrrecs verbals d’ell: “el teu pare diu que ja li ha fet arribar la teva carta amb les proves al Cap de Govern, i que el teu fill està bé”. Aquest ordenança es porta bé amb mi, li he escrit en un paper el meu número de telèfon per quan jo surti en llibertat i necessita quelcom m’ho faci saber. Més tard em diu: “Tomàs s’està acabant l’hora del pati i encara no et deixen sortir!”. Jo li contesto que la Batlle de sempre ens continua “putejant” en l’horari diari.

He acabat el llibre religiós i ara estic llegint: ”Las 4 Llaves” que em va regalar la Mónica, una ex-novia. En llibertat llegeixo aproximadament un llibre a la setmana, aquí dins la presó llegeixo un cada dia.

Ja m’han tret al pati, ni tant sols una hora. He passejat i xerrat tota l’estona amb un noi de Romania (El Constantino), ex-policia paramilitar, detingut sense proves per un presumpte robatori en una joieria. Entre moltes coses, m’explica perquè ell mateix es va tallar el dit d’una mà. El Renato, detingut per “discutir-se” amb la seva dona, ens ha fet la broma de: “no li diguis on té la Joieria el teu pare no sigui que vagi a atracar-la”; tots ens hem rigut molt. El Renato coneix personalment al meu pare i em dóna records per ell.

Uns altres guàrdies de presó em pregunten, al•lucinen i s’indignen pel motiu del meu injust tancament. Curiosament la majoria em comenta que aquesta Batlle deu tenir alguns complexos que li fan tenir obsessió per tancar a la presó a gairebé tothom. Fins i tot un lletrat em va comentar que havia ordenat tancar a persones per accidents humans de circulació sense imprudències ni estats d’embriaguesa.

He dinat bé, un funcionari m’ha comentat que jo estic a la història com a ex candidat a Cap de Govern i que molt del personal penitenciari em té molt de respecte per aquest motiu.

Ja he fet les trucades de telèfon a familiars, sobretot a la meva estimada cosina de Barcelona Rosita, la meva Tieta Montserrat també de Barcelona, amics de debò com el Josep, el Sergi, l’Alexandra, polítics importants, el meu pare que rient m’ha dit: “estant tu a la presó tothom està tranquil”. S’han “despistat” i he estat gairebé una hora en la qual he exhaurit el saldo de les targetes de telèfon. Malauradament no he obtingut resposta del número de telèfon de la mare del meu fill i no he pogut parlar amb ell, això vol dir que possiblement no era el moment convenient. Tampoc he pogut parlar amb la meva mare.

Des de la finestra de la meva cel•la he sentit la veu d’un funcionari que li deia al meu amic de sempre Jordi que entrés del pati perquè pogués sortir jo.

El David, que és de Geòrgia, detingut només per haver-se canviat legalment de nom a l’estranger i aquí al país constar amb un altre i de no haver presumptament respectat una llei del tercer món andorrana d’ordre d’expulsió fronterera ja caducada, està molt preocupat per la seva esposa, el seu fill bebè de quatre mesos, el seu fill de cinc anys i el seu negoci de concessionari de vehicles d’ocasió. Li he explicat que alguns representants de la justícia andorrana són uns destructors de persones i famílies i que apliquen de forma feudal qualsevol ”indici” que no tingui res a veure amb les realitats. I que jo, com andorrà i ésser humà m’avergonyeixo de la majoria de procediments judicials del meu país. I que Andorra és la vergonya de molts organismes judicials internacionals.

Avui llegeixo inscripcions d’antics presoners de la meva cel•la com: “capela presso 1 ano por 10 gramos de iroina para consumir 2009-2008”; “MASACRE 14-09-06”; “10-06-2010”, “G ZONE”; “TRES SIGNES NAZIS”; “Portugal i Drogas”.

Jo he escrit la meva inscripció, “Tomàs 29-07-2011”; com m’haig de veure!!!.
L’ordenança Jordi, m’ha regalat un iogurt de llimona i diversos pots de mantega i confitura de maduixa per poder fer-me berenars amb el pa i/o galetes.
Un funcionari de presó mentrestant realitza el darrer tancament de seguretat nocturn de la porta de la meva cel•la es dirigeix a mi amb un somriure i em diu “com estàs xavalote?”; “tranquil Tomàs d’aquí se surt”.

El sopar d’avui molt bé, després la típica xerrada amb l’ordenança Jordi i intercanviar-nos encàrrecs verbals per al meu amic Jordi i per a mi.
Estic esperant que s’apaguin els llums de la cel•la per, ja que mai ho faig, mirar una mica la televisió i després intentar dormir.

Les hores i minuts passen molt lentament, és millor no mirar el rellotge. Demà dilluns crec que hi haurà moviments polítics i judicials per treure’m d’aquí dins. Confio cegament en els veritables Magistrats estrangers del Tribunal de Corts, i estic més que segur que quan analitzin la nefasta instrucció de la Batlle Canolic Mingorance Cairat , ordenaran la meva immediata llibertat i m’aixecaran l’absurd arrest domiciliari. Això si, espero i desitjo poder estar un temps amb el meu amic Jordi, per ajudar-lo en el que faci falta, i si la vida vol que jo em quedi detingut per ell obtenir la llibertat pacto i signo on faci falta.

Dono molts petons a la foto del meu fill, l’esperança de poder estar amb ell aviat m’ajuda a suportar aquest injust empresonament.

30 jul. 2011

Tema: 13 dies de presidi "Dia 2" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 30/7/2011

Centre Penitenciari la Comella
(Principat d’Andorra)
Tema: 13 dies de presidi
Mòdul S3 - Cel•la 309 (Dia 2) “Mòdul Incomunicat”
Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 30/7/2011

Dia 2:

No he dormit gairebé en tota la nit, pensant en el meu estimat fill Adam, la meva mare que està malalta, el meu pare, la família, i les amistats de debò.

La llitera de ferro, el repugnant matalàs i la fastigosa coixinera és la combinació perfecta que ajuda a mantenir-se despert.

Cada vegada que aconsegueixo tancar els ulls em desperta el llum de la llanterna de l’agent penitenciari que m’enfoca a cada hora durant la ronda de tota la nit.

A les 8 del matí, els agents fan soroll amb la clau i s’obren tots els llums. El pres de confiança, “l’ordenança Jordi”, em porta una ampolla de plàstic de dubtosa procedència amb llet calenta dins, un sobre de xocolata, galetes, confitura de maduixa i mantega. També líquids de neteja; escombro, recullo, frego la cel•la, desinfecto tot el que puc en general, em dutxo entre uns insectes estranys de color transparent amb tres cossos, m’afaito i rapo el cap.

A la televisió només veig un canal ja que el comandament no funciona i m’he queixat tres vegades sense èxit, així que l’apago.

Em vesteixo i llegeixo el llibre de poemes publicat per la meva Tia Manolita (De Alma a Alma). Quan l’acabo, començo llegir el llibre religiós (Una vida de Bienaventuranzas), que me’l va regalar una monja d’Alacant ja difunta com agraïment d’haver-li aconseguit un ràdio cassette dels antics amb el qual va poder escoltar per darrera vegada les cançons preferides del seu temps, fet que m’omple de satisfacció i orgull.

He demanat poder telefonar però fins demà diumenge no tinc dret als quinze minuts de trucades durant tres dies a la setmana.

Des dels barrots de la finestra veig alguns presos de condemna ferma. Prefereixo no opinar però la tanco perquè no em vegin ni a mi ni la foto del meu fill que mantinc a un racó discret de l’armari de pedra.

M’han comentat que han informat a la Batlle incompetent, injusta i dolenta Canòlic Mingorance Cairat que no és legal que jo estigui incomunicat, però ella seguint el seu malvat i conegut tarannà pervers, continua amb la seva ordre de fer-nos continuar amb aquesta inhumana situació. El seu ridícul i insuficient motiu que no haig de coincidir ni al mòdul de preventius ni al pati amb el meu amic de sempre Jordi i el seu germà Joan continua en vigor. Desconec què passarà però jo no anava mal encaminat. Desitjo veure’l aviat o que l’aïllament d’estar tot sol provoqui que li donin la seva merescuda llibertat. Però aquesta Batlle irresponsable deu voler que jo em torni boig.

Al pati només puc gaudir de la meitat del temps de matí i tarda ja que quan jo surto els obliguen entrar a ells, la Batlle vulnera el drets humans de tres persones, els del Jordi, els del Joan i els meus.

Surto al pati a passejar, prenc el sol, i se’m presenten dues persones més amb les quals també ens expliquem els motius dels empresonaments. Conec al David, ell és de Geòrgia i viu a França. La seva detenció és per escriure un llibre de fets increïbles.

En aquest lloc tothom es busca la vida davant les prohibicions i jo poso a les butxaques d’algú cartes manuscrites dirigides al meu amic Jordi i ells em donen les d’ell dirigides a mi. Cosa que a més, serveix de teràpia per riure’ns amb motiu de la ridícula Batlle que és la vergonya de la justícia perquè s’ha permès arrestar-me injustament a casa dos mesos creant-me un declivi familiar, personal i professional, separar-me del meu fill per tancar-me una tarda nit al calabós de la policia, ingressar-me a la presó, aïllar-me com un terrorista, atemptar als drets humans traient-nos el dret elemental a pati. Cada dia demano i prego a Déu que li apliqui la veritable justícia i li faci pagar tanta maldat.

He dinat bé, no la porqueria seca d’ahir, el sopar que va anar a les escombraries. He emplenat els fulls d’assistència perquè em vingui a visitar el Raonador del Ciutadà, ja que necessito explicar-li que vaig demostrar a la Batlle esmentada que la Policia havia manipulat els fotogrames d’un Centre Comercial, que un policia corrupte va mentir en una declaració, i no investiga ni castiga els culpables i a mi m’arresta al domicili durant dos mesos i posteriorment m’ingressa a la presó. També explicar-li que ha ordenat tenir-me incomunicat. Sol•licito també la visita del meu psicòleg que és el mateix que realitza els seus serveis a la presó, el psicòleg Josep del Centre de Salut Mental és un bon professional i vull explicar-li la meva situació personal actual. També he sol•licitat la visita d’un capellà catòlic per motius de religió.

Als funcionaris que tinc confiança de temps, els hi explico la injustícia que estic patint, ells m’escolten, observen, han vist de tot i estic segur que perceben més coses que algunes persones des dels freds i cecs despatxos judicials.

A la tarda em treuen al pati amb les protocol•làries mesures de seguretat d’escàners i diversos, aquesta vegada he estat poc més de mitja hora i tot sol, potser ara tampoc se’m permetrà que contacti amb els altres presos.

Els del pati de condemna ferma em formulen crits entre riures de baix coeficient intel•lectual: “Presidente donde estás”. Possiblement els hi han comentat o han llegit a la premsa el meu empresonament, però com de costum tot mal explicat amb mentides i falsa informació. La veritat es publicarà per mi mateix.

29 jul. 2011

Tema: 13 dies de presidi "Dia 1" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011 bis

Centre Penitenciari la Comella
(Principat d’Andorra)
Tema: 13 dies de presidi
Mòdul S3 - Cel•la 309 (Dia 1 bis) “Mòdul Incomunicat”
Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011 bis

Dia 1 bis:

La Policia m’entrega als guàrdies de la presó. Em fan posar contra la paret traient-me les manilles policials i col•locant-me les manilles presidiàries, més dures. M’ensenyen llençols i tovalloles i m’ho entreguen tot en unes bosses. Em fan despullar i pujar els peus per comprovar que no tinc res a sota. Em fan dutxar i escorcollen la roba. Abans, però, poso en una butxaca la foto amagada del meu estimat fill Adam, aprofitant un moment abans de fer-me l’ingrés. En una bossa precinten les meves pertinences personals, m’ho guarden tot i m’entreguen la foto del meu nen que l’havien vist.
Em portem a la infermeria, em mesuren i pesen, em donen material d’higiene personal i emplenen un formulari mèdic.

Després d’haver estat esperant una estona tancat i emmanillat dins un calabós, m’ingressen al mòdul S3, cel•la 309, estic tot sol a la galeria ja que la direcció del Centre Penitenciari ha rebut ordres de la Batlle incompetent, injusta i dolenta Canòlic Mingorance Cairat, de mantenir-me sol i aïllat. Sóc innocent, ella ho sap i em tracta pitjor que a un terrorista.

El meu amic de sempre Jordi, es troba detingut injustament al mòdul de preventius fa gairebé nou mesos per un tema que ja explicaré algun dia, tot a causa de la inutilitat d’uns individus gens preparats i que els haurien de jubilar de forma urgent del Servei d’Investigació de la Policia andorrana i també a la Direcció nomenada per l’antic govern del PS socialista, i a la nefasta instrucció de la mateixa Batlle. Crec que quan em traslladin allà el podrien deixar en llibertat a ell, o la Batlle haurà d’ordenar que coincidim al mòdul. Confesso que un dels motius pels quals em vaig deixar detenir va ser provocar tal situació ja que vull estar amb el meu amic uns dies.

Conec a molts agents penitenciaris, els quals són molt professionals i humans amb la meva persona.

Els barrots de la cel•la són de color gris, hi ha dotze unitats per franges de tres columnes = a trenta sis unitats més tres de zona alta que sumen trenta nou amb un forat rectangular on m’entren divers material i els àpats.

La televisió és de tub amb un tdt dels antics, wc i dutxa separats amb una mitja porta. La taula és gris i de pedra, que és on menjo i escric, amb dues cadires, un tauler de fusta penjat a la paret. Els totxos de la paret son grisos i el sostre també. Per rentar-me les mans, els dos plats de vidre i la cullera hi ha una aixeta i mirall poc clar. Armari de pedra amb quatre prestatges, dins està la manta, el cubell de fregar, la “fregueta”, l’escombra, el recollidor, el paper wc, diverses coses que m’ha fet arribar la meva mare i la foto del meu fill en un racó discret perquè no la pugui veure ningú.

La llitera té tres llits de ferro, els matalassos i les coixineres fan fàstic, em preparo el llit de sota de tot amb llençols blaus i una manta.

La finestra està precintada, soldada i gris amb una manovella per obrir i tancar la cortina de ferro amb alguna cigarreta enganxada.

M’entren dins la cel•la un aparell de telèfon, enganxen l’aparell de la línia exterior i em diuen que puc fer la trucada legal per comunicar a qui vulgui el meu ingrés a la presó. Telefono al meu pare i li demano com està la meva mare malalta, com està el meu fill i si l’han entregat a la seva mare. Pobret, està desesperat de la meva brusca desaparició.

Em treuen al pati, on conec unes persones i sobretot estableixo conversa després de passejar amb el Bruno, un noi jove i ens expliquem el motiu del nostre ingrés. També parlo amb el Pires, el Renato que coneix al meu pare i el Constantino, tots de nacionalitat portuguesa excepte el darrer que és de Romania.

Després del pati, em deixen telefonar durant quinze minuts des d’una cabina que tenen al passadís del mòdul davant de totes les cel•les buides. Parlo amb la meva mare, el meu germà, l’Àngels, el meu pare i la meva amiga Alexandra. No em queda temps per gairebé res i al meu fill decideixo, en contra de la meva voluntat i pel seu bé, encara no trucar-li.

Alguns agents venen a la meva cel•la i amb indignació pel meu injust aïllament m’animen a aguantar i em diuen que sóc una persona forta, que ho suportaré, i que “d’aquí se surt”, també m’expliquen les normes de la presó i contesten als meus dubtes.

Llegeixo el reglament i empleno la compra setmanal de l’economat que m’ha entregat l’ordenança del mòdul de condemnats, que es diu Jordi, juntament amb ampolles d’aigua mineral que em regala i uns llibres. Primer vaig pensar que era un funcionari sense uniforme. Parlar sovint amb ell em fa recordar que sóc una persona humana. Classifico la bossa precintada que m’han fet arribar els meu pares mitjançant la Rosa, que és la dona del meu amic Jordi, el qual no puc veure estant a escassos metres d’ell i a un pis diferent. L’ordenança Jordi, m’entrega el formulari per enviar cartes de la presó cap a l’exterior.

M’han autoritzat a tenir obert el llum de la cel•la fins a mitjanit, ja que ho he sol•licitat per escriure i llegir. A les 22:00h l’han apagat però després l’han tornat a obrir. A les 2:00h de la matinada es tanca la televisió.
No m’han tancat l’aigua de la dutxa, em comenten que en aquest mòdul tindré aigua tot el dia. Tot està net ja que he netejat la cel•la a fons però un insecte estrany a sortit de dins un rotllo de paper wc.

Jo pensava que la presó era per als delinqüents, però en aquest país és molt fàcil que et facin detenir per qualsevol bajanada encoberta.

Ara escric a fosques, penso amb tots els meus que estan patint per mi, penso amb el meu fill Adam que l’estimo...

Tema: 13 dies de presidi "Del Parc infantil a la Presó" "Dia 1 primeres hores" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011 A

Centre Penitenciari la Comella
(Principat d’Andorra)
Tema: 13 dies de presidi.
Mòdul S3 - Cel•la 309 (Dia 1 -primeres hores-) “Mòdul Incomunicat”
Escrit públic: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011 A

"Del Parc infantil a la Presó"
"Dia 1 "primeres hores"

La mare del meu fill em va portar el nen a casa a les 8:00h del matí. Jo li havia demanat que encara no me'l portés i ella va acceptar ja que no el vull veure patir per culpa del meu injust arrest domiciliari i en plena Festa Major de Sant Julià de Lòria.

Però el meu fill havia plorat molt la nit passada ja que després de dies de vacances tenia moltes ganes d'estar amb mi i la visita a la psicòloga del dia abans va ser un retrobament feliç després de les seves vacances però controlat per la policia d’investigació i de curta durada.

Durant el meu injust arrest domiciliari el meu fill jugava amb mi, miràvem pel•lícules infantils, jugàvem a l'ordinador i fèiem altres activitats, però li faltava sortir a passejar i realitzar activitats fora de casa.

El vaig veure patir i plorar una altra vegada i me'l vaig endur al parc infantil on vàrem jugar i després li vaig comprar llaminadures. Però de tornada, abans d'arribar a casa la policia ja m'estava esperant. Quan em van comunicar que se m’emportaven detingut li vaig dir al meu fill que com que jo estava "malalt del peu", i la policia s'havia adonat que havia sortit de casa nostra, ara em portaven a "curar" al metge perquè els policies "eren bons".

El meu esgotament a causa de l'injust arrest domiciliari judicial que ja durava dos mesos, perdent clients, veient a la meva mare patir de la seva malaltia i que se li agreujava perquè per culpa meva es posava nerviosa, i de no voler tenir més al meu fill patint "arrestat i maltractat" per la "justícia andorrana", va fer que em negués a tornar-me a connectar el dispositiu de control policial.

No puc oblidar l'estona que vaig poder passar a soles amb el meu fill quan jo sabia que la Batlle Canòlic Mingorance Cairat essent la més incompetent, injusta i dolenta del país ordenaria la meva detenció. Li vaig dir que recordés que el seu Papa i encara que alguna vegada passés temps sense veure'l tingués en compte que tot el dia i en tot moment estaria pensant en ell i que l'estimava molt i més que a ningú. Ell em deia: "Papa jo vull anar amb tu, no vull que marxis", i entre abraçades i petons el vaig deixar al meu llit. Plorar per ell ja ho vaig fer en la meva intimitat.

Al calabós de la policia, on em van detenir/segrestar primer ja que no tenien prou a fer-me mal en dur-me a la presó essent innocent donat que em volen destruir al mil•límetre i, per cert, em vaig negar a fer-me la "foto" típica de "fitxat" li vaig donar moltes voltes a tot i molts petons a la foto del meu fill.

Ara, aquí tancat dins la meva cel•la incomunicada, gris i solitària de la presó i on a partir de demà explicaré tots els detalls li demano perdó al meu fill per haver-me fet tancar, però algun dia li explicaré que ha estat el meu sacrifici abans que fer-lo patir per culpa meva a causa de la escòria de gent que m'han fet tot això, com la Batlle esmentada i l’agent corrupte de policia Joan Sala Barrachina. Tot aquest mal no quedarà impune i encara que em tanquin a la presó, essent innocent, durant segles, arribarà el moment de la justícia divina.

Sé que el meu fill Adam és molt intel•ligent amb només 5 anys, i no es creurà mai res que no sigui el que li expliqui jo, el seu pare, referent a mi, en tot cas jo sempre li explicaré tota la més que absoluta veritat.

26 jul. 2011

"Agressió policial per portar a la meva mare al metge" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 26/7/2011

Aquest matí la meva mare em diu plorant que té una sensació estranya al estómac insuportable.

Contacto amb la Policia, demano per un responsable i li explico que vaig a portar la meva mare al metge que ens ha indicat que vagi immediatament a visitar-se, i jo no puc esperar a que la Batllia m'autoritzi. Era un tema humanitari i de la meva mare, ja que no la deixaré abandonada per culpa de l’injust i corrupte arrest domiciliari del qual ja sabeu que sóc víctima.

Encara no havia fet 100 metres i m'apareix la Policia, i se m'encara un agent en concret cridant que torni cap a casa, li contesto que acompanyo la meva mare al metge i em diu que no. Em crida més i toca amb la mà de forma brusca i violenta al meu pit i m’empunya una mica, jo em defenso i l'empunyo a ell i gairebé cau per terra, llavors perdo els nervis i l'insulto.

La meva mare dóna la volta i se'n va cap a casa nerviosa, jo vaig amb ella i la Policia es posa sense permís dins l’ascensor i em crida davant la meva mare: "ara quan estiguem sols d’aquí unes hores et baixarem els fums i em tornes a insultar".

La meva mare marxa sola al metge, els hi foto la porta als nassos i comencen a tocar el timbre i fotre cops de puny a la porta com si estiguessin bojos.

Quan arriba el meu pare li diuen també escridassant-lo que si no estic d'acord amb la justícia d'Andorra trinxi el meu passaport i foti el camp a Espanya. I si estic nerviós per no poder anar a treballar i atendre al meu fill que em prengui pastilles.

Li dic que quan es tregui l'uniforme a veure si em diu lo mateix, i em contesta que quedem en un “tatami d’arts marcials” per pegar-nos quan jo vulgui a soles i em fa el gest de la botifarra varies vegades i es gira tot allunyant-se.

I més i més.. vaja vergonya de Servei de Policia que tenim.. , després s’enfaden si generalitzo els actes d’uns quants. El company del que m’ha fet tot això prudent i discret, res a dir. No hi ha dubte que molts policies són professionals i bones persones, no vull tornar a generalitzar.

Després han fet guàrdia a la porta i han rebut ordres de marxar.

Ho deixo escrit per si m’ingressen a la presó de la Comella, deuen estar muntant com de costum la pel•lícula a la seva manera. La Batlle incompetent ja ha traslladat el Sumari al Tribunal de Corts.

25 jul. 2011

"El dispositiu de control monitoritzat no funciona" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 25/7/2011

Dilluns passat, vaig contactar a la Batllia per dir-los que m’havia arrencat el braçalet de control monitoritzat. No em van creure.

Al cap de més de 24 hores vaig contactar amb la Policia, els hi vaig obrir la porta esperant-los amb la maleta per anar a la presó i els hi vaig entregar tot el ridícul mecanisme de control monitoritzat dins d’una bossa d’un supermercat. El que és al•lucinant és que no els hi va saltar l’alarma, l’aparell no funcionava, jo ja ho sabia i de fet, estic convençut que encara no funciona. Aconsello a tots els que el portin se’n vagin tranquil•lament de vacances. Alguns a part de ser corruptes, incompetents i injustos són inútils.

Després de diverses gestions d’ells amb els seus superiors van convèncer al meu pare perquè em deixés tornar a instal•lar el dispositiu. En contra de la meva voluntat vaig accedir per respecte a ell que estava patint i em va dir que tingués uns dies més de paciència pel segrest però aviat me’l tornaré a treure i que facin el que vulguin amb el seu abús de poder i repeteixo, ja s’ho trobaran.

Tomàs Pascual Casabosch
Sant Julià de Lòria, el dia 25 de juliol 2011

15 jul. 2011

"Corrupció policial, incompetència judicial i arrest/segrest domiciliari" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 15/7/2011

Continuo sent víctima de mentides, falses denúncies i manipulacions de l’agent corrupte de policia Joan Sala Barrachina. De res van servir les constàncies policials i denúncies que vaig efectuar, ni tan sols dels sms que rebia al meu mòbil des d’una targeta anònima insultant a la meva família, esmentant amb menyspreu el meu petit fill, amenaçant-me i desitjant la mort a la meva mare malalta, faltant el respecte a persones deficients mentals i, la Batllia va arxivar traient una llei de la màniga “per protegir l’anonimat”, sense investigar qui podia ser l’autor del mateix. És evident qui era el culpable i els hi vaig aportar una prova però no els hi va interessar rastrejar l’ordinador del Servei de Policia que és des de on provenia informació que els hi hagués demostrat tota la meva versió. Tots no som iguals davant la justícia andorrana! En aquest país s’actua majoritàriament segons qui és la persona.

Jo dic la veritat, uns policies corruptes que ja diré els seus noms en un altre escrit van inventar que jo en una declaració havia amenaçat de mort al policia corrupte en qüestió. Si fos cert no m’haguessin deixat sortir de l’edifici policial per detenir-me varies hores després. No els castiguen per aquest greu i fals testimoniatge, i per protegir-los a tots em volen processar per injúries als agents de l’autoritat amb el beneplàcit d’una sectària direcció policial que només vol protegir-lo per ells salvar la imatge pública i els càrrecs de suculenta nòmina exagerada.

El policia corrupte aprofita el seu coneixement de les lleis, enganya als professionals de malalties mentals manifestant que té lesions psíquiques per culpa meva i d’aquesta forma pretén que m’ingressin a la presó.

El seu advocat, en Josep Antoni Silvestre Canóvas no té cap mena de secret professional i a causa d’un tema personal amb mi, distorsiona i barreja conceptes als Tribunals amb discursos falsos i acusacions incertes fora de lloc. Filtra informació a la premsa amb moltes mentides, ja que gràcies a tenir familiars i clients al Servei de Policia, té accés a arxius confidencials. Concretament dóna les informacions al periodista del Diari d’Andorra, Antoni Solanelles Mollar, conegut pels seus diversos complexos i que va tenir la desgràcia que un germà seu es va suïcidar, i amb motiu de les seves múltiples mentides periodístiques, revelació pública de secrets de sumaris judicials i distorsionats a les publicacions i amb variacions de diferents realitats socials va ser sotmès per part d’una honorable Batlle que la torno a felicitar per tal bon encert a “escoltes telefòniques”, juntament amb el seu company Ricard Poy Hervas, conegut per tots els locals d’oci nocturns pel seu afany d’anar darrera les noies jovenetes amb menys edat que la seva pròpia filla adolescent.

El fiscal Alfons Alberca Sanvicens sembla que està obsessionat en contra meva i ha arribat al punt d’assistir somrient de públic en un judici. Es comenta que dóna instruccions a d’altres fiscals per fer-me patir. Només s’han d’analitzar les múltiples interpretacions falses de les quals m’acusen sense cap mena de prova i de com no actuen contra la corrupció més que evident.

La meva angoixa al veure que algunes autoritats protegien al policia corrupte en qüestió i tot anava en contra meva ja que sempre dic amb passió la veritat, va fer que jo declarés al Servei de Policia que havia contractat uns sicaris per cremar-li una casa a Espanya. Jo no he fet mai cap mal a ningú i vaig ser sotmès a tractament psicològic.

El policia corrupte apareix sempre pel meu costat, companys seus li diuen on estic per ajudar-lo a intentar provocar que jo desobeeixi l’ordre judicial. Em fa burles, es riu, m’insulta, és un covard que es fa el valent aprofitant l’ordre que tinc de no contactar amb ell i que li van concedir per deixar-me indefens. Els seus propis actes delictius li donen idees per realitzar denúncies falses.

A un centre comercial el Servei de Policia va mal interpretar i manipular uns fotogrames que vaig demanar jo amb una denúncia, “m’amaguen” i “espio” falsament darrera una columna al policia corrupte. Vaig demostrar a la Batlle, la seva secretària, la Sra. Fiscal i la meva lletrada amb el vídeo de seguretat que jo no m’havia amagat ni aturat a dita columna, i que és ell qui m’assetja, insulta i persegueix.

En uns altres fotogrames de dubtosa interpretació, només pel fet de voler entrar per una reacció humana de bloqueig i ell m’empunya a un ascensor públic estant al costat de forma casual i jo no sabia que hauria d’haver marxat, m’acusen de “desobeir la ordre judicial”.

És escandalós que davant les accions constitutives de delicte en l’evidència de les contradiccions i falses declaracions del policia corrupte, les manipulacions intencionades del Servei de Policia en les proves per tergiversar els veritables fets, la Fiscalia manifesti que se m’han donat oportunitats i no compleixo les condicions d’estar en llibertat. I és vergonyós que la Batlle veient-ho clarament, no vulgui admetre a tràmit una de les meves denúncies, i que permeti que les mateixes es posin en contra meva en quant han vist que jo sóc la veritable víctima. La meva desesperació i per intentar que s’acabés tot això va arribar a fer-me cometre l’error d’anular una denúncia contra el corrupte policia agressor i ni així ho aconsegueixo.

Demostro amb el primer fotograma que un grup de policies són corruptes, que realitzen en les seves investigacions falsos muntatges fotogràfics i interpretacions al revés, no els castiguen, i m’arresten (segresten) a casa amb control monitoritzat!! La meva mare malalta d’una greu enfermetat que se li agreuja per culpa d’ells. No puc acompanyar-la a realitzar tractaments a l’estranger. El meu fill petit de 5 anys tancat a casa els caps de setmana, perjudicat sense gaudir del seu pare, i que no el pugui dur, recollir a l’escola, ni als Esports d’Estiu, ni realitzar activitats. La més forta i increïble és que van pretendre que la psicòloga del meu fill ens visités al “calabós” de l’hospital, dissimulat amb quatre joguines. Evidentment m’he negat a la salvatjada que posessin a un nen de 5 anys a un “calabós”, tal fet demostra una vegada més com són de dolents alguna gent de la Batllia, la vaig “liar” tan forta que vaig aconseguir que el meu fill no posés els peus allà dintre.

La meva empresa no rendeix com necessita i he perdut clients. Però ells no accepten cap argument, només els interessa cobrar a final de mes una nòmina que no mereixen per tenir la butxaca i la panxa ben plena, els innocents com jo que s’enfonsin, i els veritables culpables lliures i sense càstig, tot per tal de no rectificar els seus propis errors. Ja heu vist la “justícia” que administren per obeir a la persona que mana fer-me aquestes injustícies.

A més, la corrupció d’aquest afer ha traspassat el límit fins al punt que una falsa declaració de l’agent de policia corrupte en qüestió en què va manifestar que en veure’m al centre comercial es va desplaçar darrera meu i els fotogrames i vídeo van demostrar posteriorment tal mentida i que va passar davant per intentar provocar-me, ha quedat immune davant la Batlle per protegir al veritable policia corrupte delinqüent demostrat. I repeteixo, m’arresten essent innocent.

Qui permet tot això es la Batlle Sra. Canòlic Mingorance Cairat, la qual ja no la considero “Honorable”, i per tant ja no m’adreço a ella amb tal protocol, no és justa i sí injusta i inconscient al fer-me tot això. No li interessen les seqüeles i conseqüències irreparables que està creant de per vida. Només executa sense criteri propi les buides i indemostrables demandes d’una Fiscalia gens professional i no castiga a qui s’ha demostrat que s’ho mereixen. Ara entenc la fama que té de no atendre a molts advocats perquè saben més que ella.

Estic tan angoixat que he arribat a sol•licitar que encara que sóc innocent, m’ingressin a la presó. Suportaré el que sigui abans de continuar permetent que el meu petit fill estigui tancat i “castigat” per ells els caps de setmana tot el dia a casa i que la meva mare pateixi cada dia aquesta situació. Això és ser gent dolenta, prepotent, sense sentiments ni vergonya.

Suposo que per aquesta carta buscaran motius per segrestar-me a la presó, tenen sempre alternatives guardades plenes de lleis de lliure aplicació segons la interpretació que els interessi aplicar per destruir als innocents i protegir als veritables culpables. Ja em dóna tot igual, amb tal injustícia i protegint al veritable delinqüent, estan maltractant al meu fill que fins i tot he detectat canvis en el seu caràcter, a la meva família i a mi mateix. Van apagant a la meva mare dia a dia, arruïnant la meva vida en tots els aspectes personals i professionals i això no quedarà així. Desitjo entre altres coses a l’entorn corrupte i injust malalties greus incurables, ara sé que és l’odi. Prego cada dia a Déu perquè apliqui la veritable justícia divina, i ho farà, la que existeix i ens guia en vida, alguns no hi creuen a causa de la crisi de valors però ens hi portarà a tots davant d’ella.

Comprenc amb molta pena perquè per culpa d’alguns incompetents i prepotents de la Batllia més d’una persona s’ha suïcidat. Volen que tothom siguem submisos i que jo quedi anul•lat. Com volen que no em pugui tornar boig?, Cada bàtec del meu cor va incrementant el meu odi natural contra l’individu policia corrupte que em fa la vida insuportable i ara ampliable als qui l’ajuden ja en qualitat de “còmplices” a enfonsar-me amb aquesta situació indigna al nostre segle i continent.

Entenc sense justificar a tots perquè alguns apliquen la seva pròpia justícia. Jo escriuré durant la meva vida sempre la més que absoluta veritat, i si m’ingressen a la presó per fer ús de la llibertat d’expressió, el primer que faré al quedar en llibertat i des de on sigui, entre altres coses, serà continuar escrivint i publicant per tot el món el que faci falta perquè la veritat surti a la llum. He fet arribar una carta documentada a l’atenció del nostre M.I. Cap de Govern.

Però desitjo deixar d’escriure aquest trist i dur episodi interminable que m’ha congelat a escriure el meu malson i canviat la vida. Vull escriure d’altres coses d’interès general, com sempre he fet a part de publicar dos llibres de poesia en nom d’Andorra i sortir esmentat en d’altres. Lluitaré fins al final de totes les formes possibles i tot quedarà escrit a la historia per sempre, i això no ho podrà empresonar ni esborrar ningú.

Avui mateix he arribat de Barcelona, ja que la única “clemència” que ha tingut la Batllia ha estat autoritzar-me anar a l’operació de la meva mare però fins i tot així m’han fet la vida impossible, doncs diuen que el certificat que els hi ha fet arribar la clínica en que la meva mare està ingressada no és prova suficient. És tan increïble com tot el que fan. No m’he fugat com volien, he tornat perquè no he fet res del que se m’acusa. He reflexionat molt i davant totes les conseqüències que he comentat estic patint i que aniran en augmentem nego a que em tornin a arrestar/segrestar a casa amb el braçalet de control, fet que evidentment em costarà l’ingrés a la presó. Ells que continuïn amb la irresponsabilitat de la injustícia contra mi per anar a favor dels culpables però tal fet igual ajudarà a que algun veritable magistrat o polític es preocupi per la veritat i la responsabilitat d’administrar justícia.

Tomàs Pascual Casabosch
Sant Julià de Lòria, el dia 15 de juliol del 2011