31 dic. 2010

"El treball extraoficial d'alguns agents de policia" Més And 31-12-2010 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch (2on Comunicat SENSE RESPOSTA)

"2on Comunicat SENSE RESPOSTA enviat al director del Servei de Policia i al Ministeri d'Interior del Govern del PS al Principat d'Andorra"
(modificat per convertir-lo en Tribuna pública a la premsa)

"El treball extra-oficial d’alguns agents de policia"

El Reglament del Codi del Cos de Policia d'Andorra prohibeix que els policies muntin negocis però cada vegada són més els membres del Cos que violen tal prohibició. Dubto que el motiu sigui precisament perquè cobrin poc salari o perquè no disposin de prou avantatges socials. Jo mateix vaig formular una denúncia fa temps i es va demostrar la veracitat. Vaig ser víctima de diverses denúncies contradictòries, doblades i que vaig guanyar a la Batllia. Posteriorment també vaig ser víctima de comportaments venjatius amb l'ús de poder per part del denunciat policia infractor "Eduard Lorite Balastegui de la botiga de nens Pierrot" i alguns companys seus. Controls injustificats a vehicles meus a la frontera, van intentar acusar-me d’avançaments en línia contínua, etc., però mai es van atrevir a "executar" tals falsedats. Una cosa és fer la "gracieta" per part dels qui entraven en tal joc i l’altra és embolicar-s´hi de ple. El dia de Sant Esteve, un agent de policia m’explicava que un company seu policia anomenat "Eduard Lorite Balastegui" havia arribat a penjar a la paret de la caseta de la frontera del riu Runer, fotografies meves de la fitxa policial, retalls de premsa i material electoral, escrivint greus insults i vexacions contra la meva persona, gairebé tot el personal de les fronteres n'ha estat testimoni durant setmanes. El policia en qüestió continua treballant a dos llocs.

El sistema que fan servir els policies infractors del Reglament per enganyar la titularitat dels negocis és tenir "prestanoms", la majoria de vegades aquests són cònjuges o amistats.

Que violin dit Reglament donant feina a personal qualificat és un motiu de debat per part d'algun sector de la societat andorrana, però no és així en la majoria dels casos, ja que, fins i tot, ells mateixos es posen a treballar en hores de feina pagades per tots els contribuents.

L'últim cas del qual se m'està informant fa dies i ho he pogut observar personalment és que en una cafeteria ubicada a Escaldes-Engordany un agent de policia anomenat "JSB" i el seu soci, que també n'és membre, han adquirit la nova gerència de l'esmentat negoci, cosa que ja he comunicat a les "autoritats".

Aquests policies "dirigeixen" les obres la major part del temps en horari de servei i amb els vehicles oficials del Servei de Policia d'investigació mal estacionats al carrer. Aquest "descarament" és observat diàriament pels operaris de les obres, veïns i altres agents de policia, uns agents en concret són els que m’han informat però no s’atreveixen a fer l’atestat a "assumptes interns" perquè tenen por de les represàlies.

Quan el restaurant estigui muntat i trobi l'ocasió, faré aixecar acta notarial de com aquests agents de policia estan treballant en aquest establiment.

Cal dir que molts agents de policia d'Andorra, fan servir la placa per "xulejar", entrar de franc a les discoteques i estalviar-se multes de trànsit, sobretot a l'exterior del País. Vull remarcar que també hi ha policies bons, justos i assenyats que compleixen la Llei, el Reglament del Codi del Cos de Policia d'Andorra.

Segurament i una vegada més, seré victima de falses acusacions, detencions i venjances per tal de protegir a alguns "companys agents de l’ordre" que realment són els que violen reglaments i lleis i pretenen aplicar-les als altres.

També comento, com a Expresident dels comerciants i empresaris d'Escaldes-Engordany, que durant més d'una dècada a Calidae, el fet de disposar d'una nòmina de l'Estat segura i puntual crea situacions no només de violació de reglament i d'abús, sinó d'intrusisme comercial.

Si la seguretat del nostre país ha de continuar depenent de dinosaures polítics socialistes que nomenen els directius policials i envien cartes de suport a "l'independent", poder judicial per intentar "anul.lar amb l'opressió i la detenció" a missatgers i persones civilitzades, el nostre país se'n va de camí a una dictadura que d'encoberta ja passa a ser pública i descarada.

Tomàs Pascual Casabosch

23 dic. 2010

"En defensa d'Eusebi Nomen" Més Andorra 23-12-2010 Carta del lector: Tomàs Pascual Casabosch -Nota d’aclariment sobre el comentari del Periòdic d’Andorra de data 22/12/2010

En defensa d'Eusebi Nomen

Nota d’aclariment sobre el comentari del Periòdic d’Andorra de data 22/12/2010 amb el títol:

“Nomen s'encara amb López i l'empenta en tres ocasions”

I concretament a les línies on diu específicament:

..“El fet hauria estat similar al que el mateix Nomen va protagonitzar en campanya minuts abans del debat a la Cadena Ser, quan es va encarar amb el candidat d'UNP, Tomàs Pascual. En aquell cas, es va parlar d'una empenta contra la vidriera dels estudis per part de Nomen”.

Vull aclarir que en l’incident sense importància que es va produir als estudis de la Cadena Ser durant un debat electoral al 2009, NO és cert que el senyor Eusebi Nomen em va fer cap mena d’empenta violenta contra la vidriera dels estudis.

El que realment va succeir, és que els dos ens vàrem encarar verbalment per unes discrepàncies personals motivades per un moment de “mala educació” per part meva al no donar-li la mà i jo vaig retrocedir per parlar-ne.

Felicito al M.I Conseller General Sr. Eusebi Nomen per la seva Excel.lent feina al Consell General, i m’avergonyeixo alienament com a andorrà d’observar com és víctima d’una campanya de desprestigi per part d’altres Grups parlamentaris, ja que com no disposen d’arguments coherents a l'Hemicicle han d’intentar escombrar-lo de la vida política des de la covardia que caracteritza a certs dinosaures polítics.

Atentament,

Tomàs Pascual Casabosch
Excandidat al Consell General 2009-2013
President de Unió Nacional de Progrés

Escaldes-Engordany, el dia 22 desembre 2010

16 dic. 2010

"Carta enviada al Ministeri d'Interior del Govern del PS del Principat d'Andorra" i Més Andorra 16-12-2010 Opinió: Tomàs Pascual Casabosch (1a Carta SENSE RESPOSTA)

Us hauria de fer vergonya intentar treure'm la nacionalitat andorrana pel simple fet d'haver recuperat l'espanyola dins del termini de cinc anys i que després de fer una reflexió la vaig renunciar. Però vosaltres de vergonya no n'heu tingut mai, ni tan sols quan vàreu plantar des de l'oposició al nostre Co-Príncep Episcopal, com així també les vostres sessions de teatre al Consell General durant dècades.

Sabeu perfectament que hi ha dotzenes de persones control·lades amb la doble nacionalitat, la policia i la fiscalia ho amaga per ordres vostres i només voleu executar la màxima de la llei en contra meva per venjances polítiques ocultes. Vàreu fer el mateix al donar suport per carta a la Batllia contra la meva Tribuna pública "Detenció Corrupta", on quedeu com el primer govern de l'historia d'Andorra que atempta contra la llibertat d'expressió entre d'altres miserables vergonyes.

Us adjunto a l'e-mail la meva renúncia a la nacionalitat Espanyola, per iniciativa pròpia en el jutjat de Barcelona, com no hem podreu fer apàtrida la Batllia em donarà la raó.

El socialisme andorrà es una dictadura encoberta. SORT que ja us queda poc per governar i espero que ja mai més guanyareu les eleccions. Per mi es un honor haver tingut per una primera vegada i sense recursos 88 nobles vots, i no com vosaltres que heu bloquejat i enganyat a un país sencer.

Ara ja podeu acusar-me d'alguna bestiesa per aquest Email i ordenar la meva detenció, és el vostre únic llenguatge contra els qui diuen el que pensen i a més ho fan per escrit. Així podreu navegar tranquil·lament amb el vaixell turc a costelles de l'Estat.

Atentament,

Tomàs Pascual Casabosch

6 dic. 2010

"Doble nacionalitat i incoherència constitucional" Més Andorra 6-12-2010 Carta del lector: Tomàs Pascual Casabosch

Uns pares de la Constitució andorrana m’explicaven l’altre dia que hi havia un grup de treball que va voler prohibir la doble nacionalitat a causa de la por a que nacionalitzats no natius poguessin unir-se i crear “lobbies” que arribessin a tenir tant poder com aconseguir d’una forma legal fer-nos perdre la independència i que el nostre Estat passés a ser una comunitat més d’Espanya o França.

Es van trobar amb el primer inconvenient per part d’Andorra: la llei del primer Estat veí, Espanya, a qui els natius que renunciïn poden recuperar-la de la forma més fàcil.

Per complicar la gestió es van tenir en compte fets sentimentals com el fet que renunciar al país on s’havia nascut tocava al cor, i xocava la necessitat o interès de fer-ho amb els que tenien el convenciment veritable a tal decisió.

Els preferits i els que més punts tenien de adaptació real eren una majoria de catalans que no se sentien espanyols i podien tenir el privilegi i honor d’ésser naturalitzats a l’únic país del món on el català és una llengua oficial i amb un clar vincle de passat històric.

Els francesos preocupaven poc, ja que existia i existeix un fenomen patriòtic que fins i tot a l’actualitat són minoritàries les renúncies dels seus natius.

Hi ha països en què un cop han realitzat la renúncia ja mai més poden recuperar-la, el seu Estat ho considera una mena de “traïció”.

I hi ha els que tenen la renúncia a la seva nacionalitat directament no permesa, i quan reben la carta notarial del Govern d’Andorra la tiren directament a la paperera. S’ha de tenir en compte la prohibició d’alguns països on tal “traïció” és fins i tot castigada per la seva llei.

Per aquests darrers casos la legislació vigent andorrana té un clar comportament incoherent i que crea diferències humanes: Quan han passat cinc anys amb el passaport andorrà d’un any caducat i renovat amb els corresponents imports pagats obligatòriament, doncs adjuntant al formulari l’article de la llei del país en concret ja se li dóna a la persona el passaport andorrà de quatre anys amb els seus drets econòmics i electorals.

Tal fet denota l’evidència que aquestes persones disposen “obligatòriament” i “còmodament” d’una doble nacionalitat, la qual és pot fer servir en un present i futur de forma lícita a l’estranger.

Votar l’any 1993 la vigent Constitució andorrana i tenint en compte l’educació a les escoles sobre les Màximes dels Usos i Costums va ser per molts un acte de salvació patriòtic de modernització que va fer passar desapercebuda tal incoherència en l’article 7 sobre la prohibició al país de la doble nacionalitat.

Tals arguments es van tenir en compte a la confecció del programa electoral del Partit polític que presideixo, i fins i tot oficials i agents de diferents departaments de la Policia i de manera privada van assistir a reunions i ens van explicar l’existència d’un fitxer de control a títol “de coneixença”. Serà molt difícil que tal fitxer sigui reconegut i vegi la llum.

Demano als Grups parlamentaris electes al Consell General i concretament a ApC -Andorra pel Canvi- , ja que al ser nous al nostre Parlament NO estan infectats sobre haver governat durant anys amb l’existència de tal fitxer, que vulguin formular la pregunta sobre tal fitxer a la propera sessió de control al Govern actual. Aquest fet, insignificant per uns i important per altres, demostra que la nostra Constitució necessita una revisió i nova votació urgent per evitar situacions d’injustícia legal i situacions de clara diferència entre els nous andorrans nacionalitzats.

Tomàs Pascual Casabosch
President de UNP -Unió Nacional de Progrés-

26 ago. 2010

"El record dels difunts" Més Andorra 26-8-2010 Carta del lector: Tomàs Pascual Casabosch

Quan entro en un cementeri vaig directament als nínxols de persones que coneixia en persona quan eren vives.

En alguns observo flors seques i abandonades d’anys. Em vénen a la ment els records de forma descendent, des dels enterraments en què vaig ser-hi present fins als records en vida que tinc d’aquestes persones ara difuntes.

Amistats meves d’escola, de joventut, alguns pares, mares i avis d’amics meus, l’àvia del meu millor amic, un professor... tot persones que han deixat la seva petjada no només en molts cors i ments, sinó a la vida en general de forma que tal grandesa perdurà eternament.

També observo fotografies de persones desconegudes per mi, i m’afecten les de persones molt joves, infants i fins i tot nadons. Aquests fets ja no són de la naturalesa de la vida, sinó de la injustícia per naturalesa.

Del cementeri de Fontaneda, a part de visitar com a primera persona la Meritxell, una nena de 10 anyets -ara tindria 36- que fis i tot li vaig escriure un llibre de prosa anomenat La nena de la Carena, em vaig fixar arquitectònicament en la seva ampliació que demostra encara que moltes persones prefereixen per diversos motius continuar amb els enterraments tradicionals per damunt de la incineració.

De l’antic cementeri de Sant Julià de Lòria em va cridar l’atenció l’espai anomenat: “Despulles procedents de l’antic cementeri del 1967”.
Ningú podrà anar per aturar-se a visitar els nínxols de persones oblidades on el record majoritari romandrà en cors i ments durant dècades i fins a la desaparició total i conversió en l’anonimat.

Això si, el record que tinc de totes aquestes persones difuntes és exclusivament de les coses positives, bones i que els vius hem d’heretar.

Una de les meves reflexions és que moltes persones ens compliquem la vida sense tenir en compte com n’és de curta i on acabarem tots. Considero que anar a visitar els difunts al cementeri pot ser, a més d’un acte recordatori, una lliçó d’humilitat.

Tomàs Pascual Casabosch

31 jul. 2010

"L últim de la classe" Periòdic d'Andorra 31-7-2010 La Finestra Oberta: Tomàs Pascual Casabosch

Aquest curs escolar del meu fill he tingut l'oportunitat de compartir vivències i xerrades amb mares i pares sobre els resultats obtinguts. He recordat la meva primera etapa d'escolarització. Vaig gaudir de ser un dels primers de la classe. Vaig tenir la vivència de ser el preferit d'una professora, la qual fins i tot em portava regularment a casa de la seva família.

La meva segona etapa va ser diferent, jo era un nen immigrat amb els meus pares, i a Andorra havia de ser acceptat per la canalla de la meva edat. S'hi va afegir un canvi de sistema educatiu de l'espanyol al francès, en què per temes d'idioma em van endarrerir un curs. Les guerres de neu entre els dos patis eren famoses, i fins i tot alguns hi usaven pedres, per un fenomen estrany de racisme entre els dos sistemes.

Em vaig adaptar prou bé i parlo un francès fluid, fet que m'ha ajudat molt en temes de comerç i viatges. En l'època del lycée vaig haver de suportar, juntament amb altres companys, novatades de nois més grans, cosa que va fer que en accedir al proper curs volguéssim fer el mateix, però a l'hora de "l'acció", només ho vam aplicar a prepotents i xivatos i, sobretot, per protegir als nous que necessitaven ajuda.

En la meva darrera etapa i per voler estudiar a l'estranger, concretament a Espanya, vaig tornar a canviar al meu sistema educatiu d'origen.

Contràriament al que creia, tot va ser més difícil, fins i tot vaig ser l'últim de la classe, vaig suportar alguna burla, però vaig aconseguir progressar.

Avui, veure tots el nens petits de les escoles fa que desitgi el millor per a ells, i demano als pares que sobretot gaudeixin de tenir als seus fills com a estudiants brillants, els expliquin que han de respectar als de nivell intel•lectual inferior, ja que el més important és que el seu pas a la vida professional adulta no ha d'anar de la mà de bons resultats.

Hi influiran valors com ara la humilitat i la humanitat. No necessariament per gaudir de ser el primer de la classe s'ha d'haver estat l'últim o viceversa, però la nostra educació com a pares no hauria d'oblidar el nostre passat com a alumnes de l'escola.

Tomàs Pascual Casabosch
Empresari

6 may. 2010

"Detenció corrupta" BonDia 6-5-2010 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Vull contestar a la notícia publicada en un altre mitjà de comunicació en data 29 d'abril, en forma de tribuna pública, ja que no em deixen defensar.

Sé que és cert que l'any passat vaig ser detingut unes hores per assetjament en un restaurant. De fet, vaig tenir comportaments controladors paranoics ja que no acceptava la realitat. Un informe psiquiàtric ho cataloga textualment així:

“Tomàs Pascual és una persona amb intel.ligència bona, orientat en el temps i espai, però la seva separació li va desenvolupar una psicosi reactiva, en forma de gelosia, distorsió de la realitat, que van donar lloc a una conducta conflictiva i no adaptada al seu entorn. Els símptomes han remès, ja que ja és conscient de l'anormal conducta derivada d'aquesta.”.”

La meva única pràctica habitual sempre ha estat protegir al meu fill. En una tribuna pública vaig escriure textualment:

“Fa un temps vaig detectar que certs personatges circulaven amb el meu propi fill sense cadireta. Com que la vida dels fills dels altres no els interessa i les explicacions no servien per a res, vaig ser protagonista d'espectacles a la vía pública, amb presència policial inclosa requerida per mi mateix”.

Sobre la qüestió dels “maltractaments”, continuo manifestant que no he fet mai res dolent.

Ara us explico els fets de la meva anterior detenció. És molt greu que això passi al servei de Policia i que el nostre Estat de dret permeti privar de llibertat i emmanillar una persona que no ha fet absolutament res del motiu de la detenció, que jo catalogo de segrest.

Em notifica un funcionari de policia que he d'anar a escoltar una denúncia que m'han fet. En tal denúncia resulta que he ratllat el vehicle d'un agent de policia i després li he trucat d'un número de telèfon andorrà per riure'm d'ell.

Els hi dic: “¿Sabeu?, tinc la factura d'un restaurant de Barcelona on vaig dinar aquell dia. Estic fart d'aquest fals denunciador, és un fill de p... ; si me'l trobo pel carrer li diré tot el que penso de tanta falsa denúncia, no puc més, vull marxar d'aquí.”

Em van acompanyar a la porta i em van deixar marxar!! Posteriorment van escriure un fals informe al.legant que havia dit que volia “matar” un policia. Es van posar d'acord entre ells. Si realment fos cert no m'haguéssin deixat marxar en aquell moment i no haurien ordenat la meva detenció tres hores després!!

Repeteixo fermament que es van posar d'acord entre ells per fer-me tal injustícia. Han enganyat amb un informe escrit el senyor comissari, el senyor fiscal i el senyor Batlle. Tot perquè tal fals denunciador té uns quants problemes personals amb mi i així es venja.

Ara, que es defensin amb algún escrit assessorat ple de mentides. Amb tal experiencia he après, entre altres coses, que no s'ha d'anar mai sol al servei de Policia.

Sobre l'atemptat a la meva dignitat, ja decidiré què faig, ja que en aquest país no hi ha justícia.

Tomàs Pascual Casabosch