La meva mare ha mort avui dia dels enamorats.
Ha estat una dona bona, treballadora, lluitadora i patidora.
Filla de la meva estimada àvia Amparo a qui també li vaig dedicar en breus línies, una vida sencera.
Durant la meva adolescència
vaig aconseguir que es retrobés amb el seu pare, el meu avi Ignasi, el qual va
poder descansar havent fet les paus amb ella d'un absurd conflicte familiar del
passat, ja resolt.
Des que va ser mare
per segona i tercera vegada, la mala sort de tenir un fill i filla amb deficiències
mentals, va condicionar la seva vida al patiment constant assumit per la cara
de la vida normal de qualsevol dona i persona.
Va haver de
finalitzar la seva vida també amb el patiment d'uns problemes meus i de forma
pública, falsos i injustos, on un fiscal, una batlle, un policia i uns
periodistes tindran la seva sentencia i condemna divina.
També és l'àvia del
meu fill Adam, la seva "Yaya" , i com a nét seu li faré saber el que
ella va ser per mi i per ell.
Un patiment de càncer
de pulmó s'ha endut la meva mare al cel, de forma lenta, amb la sort que els
metges privats del seu marit, el meu pare li van poder allargar la vida amb el
màxim benestar.
Portaré sempre amb orgull el teu primer cognom que és el meu segon.
Tinc l'honor de portar la teva sang i et recordaré de cor, ment i ànima eterna.
Fins sempre Mama...!!!
Tomàs Pascual Casabosch
14/2/2012
