Tema: 13 dies de presidi Dia 6 Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 3/8/2011

Dia 6: Ahir nit vam riure parlant i fent bromes entre cel•les i la foscor del passadís. És la primera nit que dormo bé a la 3ª llitera de dalt de tot. Veig els llums i els vehicles de la ciutat. Al matí ”brega” dels que a causa de l’escàndol nocturn no van poder descansar. Demanaré el trasllat de cel•la per intentar estar sol, ja que el company fuma, i també necessito i vull estar sol. M’han portat al metge i a la infermera per treure’m sang, després he tingut una reunió amb la treballadora social anomenada “Vera”, una noia molt professional i humana. Contactarà amb la mare del meu estimat fill Adam per poder veure’l al bis a bis quan hagi fet un mes que estic detingut ja que és el que permet el reglament penitenciari. Si es nega enviaré l’informe a la Batllia perquè no es puguin trencar els drets humans del meu fill i els meus. Abans de precipitar-me en conclusions esperaré la resposta. Amb el meu amic de sempre Jordi i altres companys hem rigut molt pel fet que al nou intern els funcionaris li han cridat l’atenció per la súplica que va enviar on destaco paraules com: “Sol•licito tenir cura de l’hort del Senyor Director”, “Déu el guardi molts anys”, “molt agraït”. El fet que ell i el seu germà Joan siguin ordenances fa que puguem estar bones estones a la porta de la meva cel•la. Potser tindré alguns privilegis ja que algú m’ha explicat: “trucs legals varis”. Avui he fet una sol•licitud per treballar d’Ordenança al Departament que la Direcció del Centre pugui considerar. L’aigua de la dutxa està restringida a un horari. He vist la silueta del company de cel•la al wc fent les seves necessitats, ara dorm. Li he explicat al company de cel•la que he sol•licitat el trasllat i li he fet llegir les paraules de sol•licitud: “el meu company de cel•la és fumador i jo no”, “el fum em provoca picor als ulls”. Ell està d’acord amb la proposta que li he fet jo i el meu amic Jordi i ha signat que accepta que el canviïn a ell, hem signat tots dos. M’han fet sortir de la cel•la per anar a dipositar el full de súplica a la bústia, pel camí he saludat als companys de les altres cel•les i al tornar una guàrdia m’ha permès entrar a xafardejar el “calabós de càstig” del mòdul. És dia de trucades, he trucat a la meva mare, al meu pare, a la meva estimada cosina de Barcelona Rosita, a l’Àngels i a l’Alexandra. El meu pare m’ha explicat per telèfon que la mare del meu fill li havia preguntat fins quan estaré aquí i ell ha respost que és per culpa d’ella i el seu ex-amant, policia corrupte Joan que estic empresonat i que ja ho poden celebrar i fer-se tots dos un fart de riure. Ha passat una situació còmica, li he dit al meu company de cel•la que digués per l’ intèrfon que comunica amb els guàrdies que: “el Tomàs està tot ensabonat i no hi ha aigua”; després d’un silenci la resposta ha estat contundent: ”i jo que vol que hi faci!?”. L’ordenança Joan m’ha hagut d’entrar ampolles d’aigua calenta entre un forat dels barrots, una funcionària m’ha cridat l’atenció per no respectar l’horari de dutxa; després ens hem rigut tots!! Observo la foto del meu fill, li dono un petó i em poso al llit a escoltar música amb l’aparell que em va fer arribar l’Alexandra i així intentar no pensar res i dormir.