11 dic 2006

"Sigues feliç, petit Abel!" Més Andorra 11-12-2006 Calidoscopi: Tomàs Pascual Casabosch

En una botiga de joguines d’Escaldes-Engordany vaig comprar al meu fill un «Neng». A mi aquest personatge m’ha fet riure molt, però com a ninot sembla que al meu petit no li fa gràcia; vaja, que ni se’l mira. Al sortir de la botiga, hi havia un nen que tenia una rabieta i plorava. La mare li deia: «No puc, fill; no ploris, la mama te’l comprarà quan cobri». La pobra criatura evidentment no ho entenia. Em vaig abaixar a l’alçada del petit, i al demanar-li el seu nom, em va dir sufocat i plorant, «Abel».
Li vaig preguntar: «I què li passa a l’Abel sent tan maco...?», i, sota l’atenta mirada de la mare, em va assenyalar un «Furby» de l’aparador. La mare, molt agradable, em deia que els nens ho volen tot, i que no entenen que no pot ser. Li vaig respondre que les criatures no saben que estem en una societat on res és fàcil. Em vaig alçar, i oferint la meva mà al petit Abel li vaig dir: «Vine amb mi, et compro el Furby».
Després que la seva mare em digués que sentia vergonya i jo de convèncer-la que em venia de gust que el petit tingués el seu ninot, ell l’abraçava com amb por que li marxés. A més, li vaig dir que la seva mare quan cobrés em tornaria els diners, per a fer-la sentir part del regal. Ara, no va haver-hi manera que s’acceptés tal argument. La mare va dir al petit que em donés les gràcies i un petó, me’l va fer tímid però sentit, jo li vaig tornar abraçant-lo.
Ja et vaig dir, mama de l’Abel, que sobretot agafessis un Més Andorra aquest dilluns; aquest és el meu veritable regal, aquest article, per a tu i per a l’Abel; has vist que important que ets que surts a la premsa bonic Abel?
Abel, quan ja ens havíem acomiadat, i a les poques passes em vaig girar a mirar-te i vas aixecar el braç movent i ensenyant-me orgullós la teva nova joguina, em vas fer posar content. Sigues molt feliç, petit Abel...!!!

7 comentarios:

Miquel Calsina Gordi dijo...

Hola Tomàs,
Una salutació cordial per a tu i una altra per l'Abel.
Ànims i endavant.

Miquel.

PD. He intentat 40 vegades posar també la meva foto i no hi ha manera.

Miquel Calsina Gordi dijo...

Es el problema que té haver de fer un article setmanal, que a vegades la “cagues”. Tomàs, és una bona acció, perquè tu, en el seu moment vas considerar que era bo comprar el furby a l’ Abel, i no m’hi oposo, ja t’ho he dit directament. Però es tracta d’una qüestió molt delicada i que no es pot fer pública. En alguns “cervells” , sembla molt bé i en d’altres molt malament. Fes els teus escrits, llegeix-los atentament, guarda’ls un parell de dies (jo, moltes vegades no ho faig), i pensa si es bo enviar-los, o no , és un consell que em va donar un bon amic, i que a més va ser professor teu.
Atentament,
Miquel Calsina Gordi.

Miquel Calsina Gordi dijo...

Tomàs,
Busca un bon amic, si en tens, com el que jo tinc i confia amb ell. Però, un bon amic de veritat.
Es difícil, ja ho sé ..., el trovaràs.
Records, a la teva esposa i al teu fill.
La meva filla, és bastant més "crescudeta", ja t'ho trovaràs ...

Tomàs dijo...

Hola Miquel,

t’animo en tots els teus articles, gràcies per tenir tan de valor.

Salutacions!!!

Tomàs Pascual Casabosch

Tomàs dijo...

Hola Miquel,

t’agraeixo moltíssim els teus records a la meva dona i el meu petit fill.
Nosaltres li enviem una forta abraçada a la teva estimada filla!!!, i saluda a la teva dona.

El meu article del dilluns passat era un altre, és el que trauré el proper, però com em va passar lo del Abel, em va tocar al cor...
Vaig regalar-li el que volia, com si hagués volgut un ordinador, també ho hagués fet i sense ànim de malcriar a ningú.
Saps amic Miquel?; la única opinió que m’interessa realment es la de la seva mare, el seu pare i el del Abel; jo li volia regalar un article; tu que escrius entens el significat, estic segur.
Les opinions que recolzen el meu fet també m’interessen, és clar, i les que poden discutir la publicació ja s’ho faran amb els seus actes, en el teu cas veig la teva bona intenció i m’apunto el consell.

Sobre els “anonims” que es passen de llestos i realment no aporten res a la vida, sobren comentaris..., em fan riure molt.

Crec que el teu amic professor de català és el Joan Travesset; l’aprecio moltíssim i desitjava que fos cònsol Lauredià

Si et ve de gust envia’m el teu telèfon al meu E-mail i et contactaré per fer una xerradeta tranqui-la, m’agradaria.

Una abraçada Miquel!!!

Tomàs Pascual Casabosch

cosaensi dijo...

TENS BLOG! :) quina alegria, benvingut a la blogosfera!

amb l'albert jo aplico lo de 'cariño y rigor' crec que quan sigui gran m'ho agrairà.

Tomàs dijo...

Hola "BE";

sí si, tinc Bloc!!!, però em falten molts articles per escanejar, els vaig col•locant poc a poquet.
La blogosfera és un bon lloc d’opinió també, sobretot per a que quedin els escrits a la premsa ben escrits.

Explica’m millor lo del Albert de "cariño y rigor"...

Salutacions,

Tomàs Pascual Casabosch