En resposta al seu ridícul article del Diari d´Andorra de data 10/7/2007, on vostè confessa ser la persona que de pròpia mà va escriure la nota privilegiada de poder estacionar en zona blava de forma gratuïta.
La meva iniciativa a l’article té lloc per persones que estaven ja fartes de llegir la seva nota al vehicle. Em vaig desplaçar per comprovar-ho per mi mateix, ho vaig veure i així ho vaig publicar. Realment no em creia que un expresident de la Cambra de Comerç actués d’aquesta manera, però malauradament era cert.
Vostè escriu que va sol·licitar al comú d´Escaldes-Engordany d’aparcar gratuïtament en zones blaves. Per molt precises que siguin no té el dret de fer-ho, discrepo sobre que a qualsevol persona se li hauria permès.
El repto a fer la prova. Jo tinc una plaça d’aparcament llogada a les Teulades, i com visc a l’avinguda Carlemany sol·licito que amb el meu rebut de pàrking se’m deixi aparcar a les zones blaves de l’avinguda Consell de la Terra. Si em diuen que sí, ja saben què han de fer la resta de ciutadans escaldencs.
Entenc que certs membres del comú escaldenc l’hagin pressionat per lliurar-los a ells de la irresponsabilitat de tal favoritisme, però no cal que els raspatlli l’esquena fins al punt d’acusar-me de voler posar en dubte la lleialtat i la integritat. L’únic que vostè ha aconseguit amb aquesta confessió, ja que jo a vostè no l’havia mencionat, és avalar el contingut de la meva anterior Tribuna.
El que vostè anomena “autorització” és la seva paraula contra la del comú, i no demostra, de cap manera, cap voluntat per part del comú de res. L’ únic que s’ha demostrat és que vostè ha volgut aprofitar-se de la zona blava destinada a la lliure rotació de vehicles com a còmode pàrking davant de la porta de casa seva.
Si ara el comú, segons vostè diu, respon regalant espais de zones blaves i podent envair els passos de vianants a alguns propietaris de locals comercials, i saltant-se el reglament circulatori per a alguns, això queda molt lluny del que vostè anomena política de diàleg, allò dels bons usos i costums queda molt bé per crear una línia més a la seva carta, però no té cap significat de convivència i justícia social.
I sobre el fet d’haver faltat al respecte als més dels seixanta integrants del projecte de la UNP, és ja el toc ridícul final i realitat injustificada a la seva carta.
Per cert, senyor Marquet, gràcies per haver-se declarat responsable sobre l’escriptura de la seva nota al vehicle, això ajudarà a contribuir que s’aturi persones que no fan avançar el país amb el seu caciquisme.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Diari d´Andorra
13/7/2007
Correu
Resposta a Tomàs Pascual
Primer de tot, crec que el to de l’article publicat en data d’ahir no és el correcte. Per la meva part em guardaré molt usar el mateix to. Tampoc no hauria contestat, altra vegada, si no fos per efectuar les degudes correccions a les acusacions proferides sobre l’actuació de les autoritats comunals.
És ben evident que ni el Sr. Octavi Font ni l’honorable comú d’Escaldes-Engordany em van autoritzar a aparcar a la zona blava que es troba davant del meu domicili. Haurien creat, així, un precedent que s’hauria pogut estendre al conjunt dels ciutadans.
És també fals que aparqui per sobre dels passos de vianants i que el meu fill actuï de la mateixa manera.
Si vaig utilitzar aquest procediment, poc ortodox, ho reconec, va ser una qüestió pràctica.
En efecte, no disposo de cap aparcament pròxim. Em va semblar que, utilitzant aquesta fórmula, una mica picaresca, no perjudicaria ningú, resoldria parcialment el problema i m’evitaria, si més no, de pagar algunes sancions.
La cosa no té cap més transcendència, i si vostè abans de prendre la ploma m’hagués consultat l’hi hauria explicat tot.
S’hauria estalviat aquests atacs que, a part de desproporcionats, són passats de to, tot per una qüestió tan banal com aquesta.
Ara em toca disculpar-me públicament envers l’honorable Sr. Octavi Font per haver utilitzat el seu nom en la meva nota manuscrita.
De privilegis no en tinc cap, com tothom pago multes de circulació i d’aparcament pel cas de no respectar el codi de circulació. L’únic privilegi que tinc és el de cuidar de casa meva i procurar viure i deixar viure.
És ben veritat que parlant la gent s’entén, i que utilitzant la mala fe s’obté, invariablement, el resultat contrari al desitjat. No li faltava raó al Josep Pla quan deia: “Pobles petits, dimonis grans!”
Jordi Marquet Mandicó
Publicar un comentario