"El bisbe i copríncep Sr. Joan Martí Alanis" BonDia 04-11-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Fa pocs dies es va anunciar la defunció del nostre excopríncep Joan Martí Alanis. Molts han publicat els seus sentiments públics per tan sentida pèrdua, i jo he volgut afegir-m´hi amb tota humilitat a la parcel-la de la vida que vaig compartir amb ell.

Recordo que el vaig conèixer durant la meva confirmació catòlica, a la meitat dels anys 80. En acabar tal esdeveniment cristià a l'església de Sant Julià de Lòria, ens vàrem reunir ell, el mossèn de la parròquia i algunes persones que havíem prestat diversos serveis a l'església com a escolars, sagristans i professors de catequesi.

Li vaig fer saber la meva intenció de conèixer el món dels capellans de més a prop per si em feia sacerdot. Fou llavors quan em va convidar un estiu a unes colònies espirituals en què, entre moltes activitats, es feien xerrades cristianes.

El curs següent vaig ingressar al Seminari Diocesà de la Seu d'Urgell, on vaig estar tot un any i on, a part de gaudir d'una excel-lent expèriencia, vaig compartir amb el senyor bisbe passejos, xerrades, àpats...

Vull destacar dos fets dels quals sempre me'n recordo.

Una vegada, durant un dinar al seminari, em va posar al meu dit el seu segell de bisbe i em va dir de broma: “Tomàs, ara ets per una estona bisbe i copríncep d'Andorra”.

Una nit, amb alguns companys del seminari, vaig baixar a la cuina de les monges, on hi havia un pernil que el Consell General d'Andorra li havia regalat com a Senyor copríncep i, com una entremaliadura, ens el vàrem menjar gairebé tot. Encara recordo l'esbroncada de les monges i del director del seminari, que de càstig ens varen fer copiar la història de Catalunya cada dia una hora després de l'estudi nocturn habitual.

El senyor bisbe era tan bona persona que quan se'n va assabentar, el quart dia va venir a ordenar que se'ns retirés el càstig i que féssim servir l'hora per a alguna cosa més productiva com visitar els avis de la llar de jubilats.

En finalitzar el curs vaig adonar-me que la meva vocació de sacerdot havia estat transitòria, però sempre he fet servir aquella època de la meva vida per a coses bones, i tot gràcies al bisbe i copríncep d'Andorra senyor Joan Martí Alanis, el qual ja veieu que ha deixat una bona petjada en la vida de moltes persones.

Que Déu el tingui on es mereix!!

Tomàs Pascual Casabosch