15 dic 2002

"Al escriptor Sr. Àlvar Valls" Periòdic d'Andorra 15-12-2002 Cartes dels lectors: Tomàs Pascual Casabosch

Sr. Valls,

Imagino que quan la senyora Cònsol d´Escaldes-Engordany està políticament “desconsolada” per temes com “Partouche” es evident que es per haver realitzat la seva tasca amb una gran professionalitat i clars objectius de sanejament de les arques comunals Escaldenques, per finalment haver-se trobat en un fracàs aliè a les seves bones intencions politiques i personals…
Suposo Sr. Valls que la seva actitud clarament “opositora” el fa desconsolar més aviat a vostè d’una manera més “inexplicable”, fins i tot per arribar al extrem de mesclar un tema com el “Partouche” amb el del “Forn Incinerador de la Comella”…
Recordo quan jo ja coneixia a la senyora Lydia Magallon quan era secretaria d’estat de Medi Ambient i jo portava la direcció d’un negoci de bugaderia a la part alta d´Escaldes-Engordany, era precisament l’any 1995, quan era tan el seu interès per el Medi Ambient que va ser la única persona del M.I. Govern que es va interessar per el funcionament de les maquines de l’empresa, sobretot a nivell de saber a on anaven a parar els residus tòxics dels rentats en sec i en moll, explicació que molt gustosament li vaig explicar personalment.
Es molt fàcil carregar contra algú només per haver explicat que al mateix que altres persones ja coneixien que el forn era una bomba de rellotgeria...
Estudis, responsabilitats, dioxines, investigacions, arxivar, etc…, es tan fàcil fer servir totes aquestes paraules per “escriure” temes de tal problemàtica, fins arribar al punt d’intentar acusar a algú de “rentar-se” les mans d’un fet que difícilment es podrà mai arribar al cim de la “piràmide”, però la qüestió es intentar embrutar la imatge de totes les persones que governen, des de el nostre Cap de Govern que depèn de tot un grup de persones, continuant per Ministres, Consellers Generals, la mateixa Cònsol d´Escaldes-Engordany, etc…, amb aquesta dinàmica s’acabarà acusant a tot aquell que tingui un càrrec específic, vigilin senyors Consellers de Comuns, directors d’institucions diverses, directius d’escoles, etc…el dia menys pensat algú els convidarà a presentar-se a algun Batlle de manera voluntariosa…
Hble. Sra. Lydia Magallón Font, Cònsol d´Escaldes-Engordany, en nom de molts dels qui tirem endavant la nostra estimada parròquia dia a dia no els afectin “acusacions” sense fonament com aquesta ja que l’únic que es pretén es entorpir la tasca diària de la única política que vostè a fet de sempre, que es la de lluitar amb paraules i fets demostrables per la parròquia per el bé del país en general, estan dia a dia al costat del poble...
President de Calidae

1 comentario:

Anónimo dijo...

Periòdic d’Andorra 13-12-2002
Diari d’Andorra

L’ull distret: Àlvar Valls
REVELACIONS DE LA SENYORA CÒNSOL

Devia estar ben desconsolada, dimecres, la senyora cònsol major d'Escaldes-Engordany, per l'espifiada del tema Partouche, si jutgem pel contingut d'algunes de les seves declaracions relatives al forn incinerador. I és que, entre totes les enormitats que ha generat fins ara el tema del forn, cap com aquelles amb què Lydia Magallon es va despatxar en el ple comunal, en autoinculpar-se personalment d’una cosa per la qual podria ser avui mateix inquirida per la justícia. Magallon ha assegurat que el 1995, quan ocupava el càrrec de secretària d’estat de Medi Ambient, va tenir coneixement, mitjançant un estudi, que el forn era una "bomba de rellotgeria", i que malgrat això el Govern no va fer res, ni tan sols investigar "quina quantitat de dioxines s’expulsaven". ¿De quin estudi parla l'exresponsable governamental de medi ambient?, ¿què deia aquest estudi?, ¿parlava d’expulsió de dioxines?, ¿el van conèixer el seu ministre i el cap de Govern?, ¿el van arxivar tranquil•lament? Vet aquí algunes preguntes que haurien pogut servir a la fiscal general per començar a treballar en un assumpte sobre el qual es va rentar les mans, i que ara mateix en pura lògica haurien de desvetllar la curiositat del batlle que s’ocupa de la querella posada pel Comú d'Andorra la Vella. Aquest observador es permet recomanar a la senyora cònsol que, abans que el batlle la cridi a declarar, comparegui ella mateixa per voluntat pròpia. Una compareixença voluntària pot ser un factor molt més atenuant que no pas el motiu que al•lega per no haver fet res: que els ciutadans, amb la seva mentalitat impossible de canviar, són els autèntics dolents de la pel•lícula. Em queda, però, en l'afer, un dubte: les paraules de la cònsol, ¿obeeixen a un accés de sinceritat i de desconsol, o són signe de prepotència d’un grup polític amb majoria absoluta i que, com sol passar en aquests casos, es pot creure al setè cel de la impunitat?
Escriptor