"Eleccions comercials?" Diari d'Andorra 29-11-2003 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch

Són temps d’eleccions i de reflexions i fins i tot en l’entorn comercial hem d’estar a temps als canvis i saber adaptar-nos a la societat en general, però s’ha de tenir fe en les paraules del escut de la nostra senyera nacional: Virtus Unita Fortior.
La nostra associació necessita continuïtat i sobretot creixement, però sense la unitat mencionada aquest fet no seria possible.
Els nostres joves quan acaben els estudis se n’adonen que no tenen accés a un habitatge digne a un preu humà, no tan sols pel que fa a hipoteques, sinó que no poden pretendre ni llogar-ne un, i els que no són tan joves pateixen el mateix drama.
Si algú vol muntar un petit negoci passa el mateix i, a més, no rep cap mena d’ajut social en cap aspecte.
Els petits patrons són obligats a cotitzar una seguretat social a un preu que la majoria no cobra i, a més, amb mínimes prestacions, sota el pretext que “un empresari ha de cobrar això com a mínim”. És fàcil, des d’unes oficines, valorar que ha de cobrar un petit empresari, la realitat és una altra.
I, de moment, preferim no fer comentaris sobre les dubtoses mitjanes de salari de 2.000 euros; amb aquest detall ja s’ha dit tot.
També, el poble ha de suportar la prepotència d’empreses? de telecomunicacions, amb servei d’obligada contractació, amb cap més alternativa.
Tot avança a poc a poc però a pas lent i al ritme d’alguns... i nosaltres anem pagant factures.
Quant hauran facturat amb el servei no sol·licitat de contestador automàtic? Ara ens expliquen com anul·lar-lo però les factures ja estan pagades... Si els plau, volen fer el favor de tornar-nos a tots els diners?
Mencionar aquest fet és indiscutiblement una evidència que quan els grans volen abusar ho fan i també hem d’estar preparats per a això.
Són moltes les queixes rebudes de comportaments prehistòrics de la Batllia, la CASS, l’STA, el Govern, comuns, bancs...
També, i a causa del turisme bancari, són moltíssims els emprenedors que tenen les portes dels ajuts financers tancades.
I, podrien fer el favor social d’analitzar certes franquícies obertes recentment?
Si analitzem els fets històrics del nostre país i de la nostra parròquia ens adonem que comercialment també tenim la nostra gran i interessant historia.
El 1885 un terç dels habitants d’Escaldes exercien la professió de teixidors i l’ofici és transmetia de generació en generació, així els pastors és confeccionaven els llargs capots per a la muntanya.
El 1930 és va crear el primer establiment de rentat de llanes.
Nosaltres ens hem de donar vida entre nosaltres, si aconseguim fer una roda, un “outsourcing”, tots incrementarem la facturació i els resultats seran ben positius.
Per aquest fet, a principi d’any farem arribar als nostres associats unes targetes de format Visa i una llista de tots els establiments adherits a la nostra associació.
Si tots fem l’esforç de consumir entre nosaltres veurem ben aviat els resultats de la unitat.
Potser una altra possible solució seria que Calidae, associació de total independència a colors polítics, és formés d’aquí a un temps també com a partit.
S’accepten opinions, suggeriments... però hi ha moltes idees, molts vots.
Enviarem la idea als nostres amics i col·laboradors d’altres associacions.
A molts polítics només se’ls veu en època electoral i nosaltres hem d’obrir els establiments i donar i fer feina dia a dia.
És el moment que alguns és mentalitzin que la suma de petit més petit dona molts resultats i assegura la continuïtat del país en molts àmbits, no sigui que el dia que menys esperem els haguem de donar alguna sorpresa com l’esmentada.
S’accepta qualsevol rèplica però que sigui fruit del carrer, que és la realitat del dia a dia... que ens responguin si volen després d’haver estat entre el poble. Ja estem cansats de respostes fetes des de despatxos assessorats per paraules que queden bé, i moltes vegades per assessors forans o d’observacions fetes per certs polítics des de les finestres dels seus xalets ubicats sempre a les parts més altes i privilegiades on hi ha pocs lloguers i hipoteques... i sobretot poc contacte amb la gent del poble.
Virtus Unita Fortior.

(Article publicat també a la Tribuna del Periòdic d'Andorra de data 29-11-2003)