"L últim de la classe" Periòdic d'Andorra 31-7-2010 La Finestra Oberta: Tomàs Pascual Casabosch

Aquest curs escolar del meu fill he tingut l'oportunitat de compartir vivències i xerrades amb mares i pares sobre els resultats obtinguts. He recordat la meva primera etapa d'escolarització. Vaig gaudir de ser un dels primers de la classe. Vaig tenir la vivència de ser el preferit d'una professora, la qual fins i tot em portava regularment a casa de la seva família.

La meva segona etapa va ser diferent, jo era un nen immigrat amb els meus pares, i a Andorra havia de ser acceptat per la canalla de la meva edat. S'hi va afegir un canvi de sistema educatiu de l'espanyol al francès, en què per temes d'idioma em van endarrerir un curs. Les guerres de neu entre els dos patis eren famoses, i fins i tot alguns hi usaven pedres, per un fenomen estrany de racisme entre els dos sistemes.

Em vaig adaptar prou bé i parlo un francès fluid, fet que m'ha ajudat molt en temes de comerç i viatges. En l'època del lycée vaig haver de suportar, juntament amb altres companys, novatades de nois més grans, cosa que va fer que en accedir al proper curs volguéssim fer el mateix, però a l'hora de "l'acció", només ho vam aplicar a prepotents i xivatos i, sobretot, per protegir als nous que necessitaven ajuda.

En la meva darrera etapa i per voler estudiar a l'estranger, concretament a Espanya, vaig tornar a canviar al meu sistema educatiu d'origen.

Contràriament al que creia, tot va ser més difícil, fins i tot vaig ser l'últim de la classe, vaig suportar alguna burla, però vaig aconseguir progressar.

Avui, veure tots el nens petits de les escoles fa que desitgi el millor per a ells, i demano als pares que sobretot gaudeixin de tenir als seus fills com a estudiants brillants, els expliquin que han de respectar als de nivell intel•lectual inferior, ja que el més important és que el seu pas a la vida professional adulta no ha d'anar de la mà de bons resultats.

Hi influiran valors com ara la humilitat i la humanitat. No necessariament per gaudir de ser el primer de la classe s'ha d'haver estat l'últim o viceversa, però la nostra educació com a pares no hauria d'oblidar el nostre passat com a alumnes de l'escola.

Tomàs Pascual Casabosch
Empresari