"El senyor que he vist relliscar" Més Andorra 3/2/2011 Carta del lector: Tomàs Pascual Casabosch

Caminava pel carrer de la Unió d’Escaldes-Engordany i a la part d’Andorra la Vella veig un senyor gran que rellisca i es cau.

Unes persones s’acosten a ell, li pregunten si s’ha fet mal, començen a treure aparells de telèfons movils, jo començo a marxar ja que penso que està ben atès però observo nervis per part dels presents i decideixo acostar-me, observo que degut als nervis ningú sap on trucar i avisar en els segons precisos. Jo agafo el meu aparell de telèfon i truco al Servei de Policia, els hi preciso els fets i el lloc, i amb una gran rapidesa em traspasen la trucada al SUM. Els sanitaris pregunten el meu nom, numero de telèfon i em demanen que no em mogui que el metge vol parlar amb mi, li explico que observo un os d’un genoll desplaçat o trencat pero sense sang. El metge em diu que arriben en dos minuts que ja han sortit. Li poso una cartera sota el cap per aillar-lo de la humetat i bruticia del carrer i li dic que no es mogui gens. La primera sirena es la del cotxe de policía que amb tacte vigilen la situació. Li demano al senyor accidentat si vol que telefoni algú perquè ell porta un aparell a la mà però sembla que s’ha quedat en blanc i no recorda el número de telèfon de la seva filla Anna. Li pregunto on ella treballa, m’ho diu i truco a informació telefónica, la localitzo i li dic que no es preocupi però que vagi al hospital que portaràn al seu pare amb una caiguda sense importancia, la responsabilitat del meu tacte era doble ja que el senyor accidentat m’havia explicat que havia tingut una hemorragia cerebral feia poc temps i que la seva filla es podría assustar molt . Aquest sentiment de no fer patir als fills encara que estiguem pitjor que ells només el tenim els pares i les mares. La seva filla, amb un to de veu de preocupació m’ho agraeix i el seu pare també mentrestant jo li donava conversa per a que no tingués dolor i ni es centrés en la situació. I ell em diu que em coneix de la política, d’haver estat candidat a les eleccions i em nomena companys del meu Partit que te amistat. Arriba el metge i jo li desitjo a dit senyor accidentat sort i valentía agafant-lo de la mà, i ell sense soltar-me m’apreta fort i em diu que em localitzarà i em trucarà per telèfon. Marxo del lloc amb la sensació humana d’aquella apretada de mans d’una persona més gran que jo que em va transmetre que l’ajudava com hagués fet amb el meu propi pare. Tots ens farem grans i podem trobar-nos en situacions semblants.

Sóc impulsiu encara que ultimament ho estic canalitzant, però sempre amb passió i la veritat més que absoluta, i per això arribo al meu despatx i escric tal experiencia, per a que tots siguem conscients de les circumstancies de la vida i per a que quedi escrit el que aconsello al meu fill que faci quan sigui gran i es trobi amb una situació semblant.

Desitjo molta sort i coratge a la persona de la caiguda, que ara mateix el nostre excelent professional servei mèdic l’estarà curant amb l’ajuda de la seva valentía i la presencia de la seva filla i familia.