29 jul 2011

Tema: 13 dies de presidi "Del Parc infantil a la Presó" "Dia 1 primeres hores" Escrit Blog: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011 A

Centre Penitenciari la Comella
(Principat d’Andorra)
Tema: 13 dies de presidi.
Mòdul S3 - Cel•la 309 (Dia 1 -primeres hores-) “Mòdul Incomunicat”
Escrit públic: Tomàs Pascual Casabosch 29/7/2011 A

"Del Parc infantil a la Presó"
"Dia 1 "primeres hores"

La mare del meu fill em va portar el nen a casa a les 8:00h del matí. Jo li havia demanat que encara no me'l portés i ella va acceptar ja que no el vull veure patir per culpa del meu injust arrest domiciliari i en plena Festa Major de Sant Julià de Lòria.

Però el meu fill havia plorat molt la nit passada ja que després de dies de vacances tenia moltes ganes d'estar amb mi i la visita a la psicòloga del dia abans va ser un retrobament feliç després de les seves vacances però controlat per la policia d’investigació i de curta durada.

Durant el meu injust arrest domiciliari el meu fill jugava amb mi, miràvem pel•lícules infantils, jugàvem a l'ordinador i fèiem altres activitats, però li faltava sortir a passejar i realitzar activitats fora de casa.

El vaig veure patir i plorar una altra vegada i me'l vaig endur al parc infantil on vàrem jugar i després li vaig comprar llaminadures. Però de tornada, abans d'arribar a casa la policia ja m'estava esperant. Quan em van comunicar que se m’emportaven detingut li vaig dir al meu fill que com que jo estava "malalt del peu", i la policia s'havia adonat que havia sortit de casa nostra, ara em portaven a "curar" al metge perquè els policies "eren bons".

El meu esgotament a causa de l'injust arrest domiciliari judicial que ja durava dos mesos, perdent clients, veient a la meva mare patir de la seva malaltia i que se li agreujava perquè per culpa meva es posava nerviosa, i de no voler tenir més al meu fill patint "arrestat i maltractat" per la "justícia andorrana", va fer que em negués a tornar-me a connectar el dispositiu de control policial.

No puc oblidar l'estona que vaig poder passar a soles amb el meu fill quan jo sabia que la Batlle Canòlic Mingorance Cairat essent la més incompetent, injusta i dolenta del país ordenaria la meva detenció. Li vaig dir que recordés que el seu Papa i encara que alguna vegada passés temps sense veure'l tingués en compte que tot el dia i en tot moment estaria pensant en ell i que l'estimava molt i més que a ningú. Ell em deia: "Papa jo vull anar amb tu, no vull que marxis", i entre abraçades i petons el vaig deixar al meu llit. Plorar per ell ja ho vaig fer en la meva intimitat.

Al calabós de la policia, on em van detenir/segrestar primer ja que no tenien prou a fer-me mal en dur-me a la presó essent innocent donat que em volen destruir al mil•límetre i, per cert, em vaig negar a fer-me la "foto" típica de "fitxat" li vaig donar moltes voltes a tot i molts petons a la foto del meu fill.

Ara, aquí tancat dins la meva cel•la incomunicada, gris i solitària de la presó i on a partir de demà explicaré tots els detalls li demano perdó al meu fill per haver-me fet tancar, però algun dia li explicaré que ha estat el meu sacrifici abans que fer-lo patir per culpa meva a causa de la escòria de gent que m'han fet tot això, com la Batlle esmentada i l’agent corrupte de policia Joan Sala Barrachina. Tot aquest mal no quedarà impune i encara que em tanquin a la presó, essent innocent, durant segles, arribarà el moment de la justícia divina.

Sé que el meu fill Adam és molt intel•ligent amb només 5 anys, i no es creurà mai res que no sigui el que li expliqui jo, el seu pare, referent a mi, en tot cas jo sempre li explicaré tota la més que absoluta veritat.

5 comentarios:

observador dijo...

Tomàs! has chapat el Bloc del joan sala barrachina??????

S’ha suprimit el bloc

El bloc s'ha suprimit de http://joansalabarrachina.blogspot.com

Aquesta adreça no està disponible.

Anónimo dijo...

Tomàs et felicito per l'escrit!!!

Tomàs dijo...

Cada dia hi vaig escriure una carta. Les aniré publicant.

(13 dies de presidi)

Tomàs. dijo...

Si l'han chapat, a veure si aixi s'acaba tot al menys en fase "terrenal".

I jo he recuperat l'administració del meu/aquest Blog

Anónimo dijo...

hijos de putaaaaaaaaaaaaaaaa ánimo sr. tomas