Vull contestar a la notícia publicada en un altre mitjà de comunicació en data 29 d'abril, en forma de tribuna pública, ja que no em deixen defensar.
Sé que és cert que l'any passat vaig ser detingut unes hores per assetjament en un restaurant. De fet, vaig tenir comportaments controladors paranoics ja que no acceptava la realitat. Un informe psiquiàtric ho cataloga textualment així:
“Tomàs Pascual és una persona amb intel.ligència bona, orientat en el temps i espai, però la seva separació li va desenvolupar una psicosi reactiva, en forma de gelosia, distorsió de la realitat, que van donar lloc a una conducta conflictiva i no adaptada al seu entorn. Els símptomes han remès, ja que ja és conscient de l'anormal conducta derivada d'aquesta.”.”
La meva única pràctica habitual sempre ha estat protegir al meu fill. En una tribuna pública vaig escriure textualment:
“Fa un temps vaig detectar que certs personatges circulaven amb el meu propi fill sense cadireta. Com que la vida dels fills dels altres no els interessa i les explicacions no servien per a res, vaig ser protagonista d'espectacles a la vía pública, amb presència policial inclosa requerida per mi mateix”.
Sobre la qüestió dels “maltractaments”, continuo manifestant que no he fet mai res dolent.
Ara us explico els fets de la meva anterior detenció. És molt greu que això passi al servei de Policia i que el nostre Estat de dret permeti privar de llibertat i emmanillar una persona que no ha fet absolutament res del motiu de la detenció, que jo catalogo de segrest.
Em notifica un funcionari de policia que he d'anar a escoltar una denúncia que m'han fet. En tal denúncia resulta que he ratllat el vehicle d'un agent de policia i després li he trucat d'un número de telèfon andorrà per riure'm d'ell.
Els hi dic: “¿Sabeu?, tinc la factura d'un restaurant de Barcelona on vaig dinar aquell dia. Estic fart d'aquest fals denunciador, és un fill de p... ; si me'l trobo pel carrer li diré tot el que penso de tanta falsa denúncia, no puc més, vull marxar d'aquí.”
Em van acompanyar a la porta i em van deixar marxar!! Posteriorment van escriure un fals informe al.legant que havia dit que volia “matar” un policia. Es van posar d'acord entre ells. Si realment fos cert no m'haguéssin deixat marxar en aquell moment i no haurien ordenat la meva detenció tres hores després!!
Repeteixo fermament que es van posar d'acord entre ells per fer-me tal injustícia. Han enganyat amb un informe escrit el senyor comissari, el senyor fiscal i el senyor Batlle. Tot perquè tal fals denunciador té uns quants problemes personals amb mi i així es venja.
Ara, que es defensin amb algún escrit assessorat ple de mentides. Amb tal experiencia he après, entre altres coses, que no s'ha d'anar mai sol al servei de Policia.
Sobre l'atemptat a la meva dignitat, ja decidiré què faig, ja que en aquest país no hi ha justícia.
Tomàs Pascual Casabosch
30 dic 2009
"Trajecte educatiu" BonDia 30-12-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
Durant els trajectes amb el meu fill, de ben petit, de casa a l'escola bressol i viceversa, jo li explicava moltes coses tant a braços com a dins del seu cotxet infantil, i quan el cotxet estava tapat en plàstic per pluja, fred o neu, ell aixecava i girava el seu petit cap per fixar els seus ulls als meus i intercanviar-me un dolç somriure i, fins i tot, fer-nos bromes.
Jo li explicava i responia preguntes de perquè es rega la gespa del parc infantil, la muntanya, els núvols, la boira, la neu, el sol, la lluna, els estels, els avions, els altres nens i nenes...
Al primer curs escolar de maternal, ja caminant sempre, les converses eren sobre els productes dels aparadors de les botigues i de perquè servien, les obres als carrers, perquè rellisca la neu...
Dotzenes de persones, i sense jo saber-ho, ens observaven i deien a la mare del meu fill que gaudien només de veure'ns. Agraeixo els comentaris, ja que la satisfacció d'ella va formar part de la felicitat de la nostra família.
En aquest segon curs de maternal, les converses dels trajectes són de perquè serveixen els agents de circulació, els passos de vianants, els semàfors que s'han de creuar en verd... Amb això tinc un problema, i és que quan educo el meu fill sobre perquè, quan el ninot del senyor és vermell, ens hem d'esperar perquè els vehicles circulin sense que ens puguin atropellar, ell veu com dotzenes d'adults no ho respecten. Llàvors es tomba el meu argument. Sort que els dos coincidim a dir: “molt malament, aquests senyors i senyores que caminen amb el semàfor en vermell”.
Durant el trajecte amb vehicle, entre moltes coses, li vaig explicar el motiu de perquè ha d'anar assegut en una cadira de seguretat. Cap persona amb una noció mínima de responsabilitat permet que un nen petit no compleixi tal requísit, ni tan sols per fer pocs metres, ja que en un segon pot succeir un seriós disgust irreparable.
Fa un temps vaig detectar que certs personatges circulaven amb el meu propi fill sense cadireta. Com que la vida dels fills dels altres no els interessa i les explicacions no servien per a res, vaig ser protagonista d'espectacles a la vía pública, amb presència policial inclosa requerida per mi mateix. Són fets que han fet que aquesta irregularitat se solucioni. No dubtaré a passar-me la vida protegint al meu fill de qualsevol atemptat al seu desenvolupament natural, sigui amb ajuda o totalment sol i a la meva manera. Algunes formes es deuen a les circumstàncies. El resultat final a favor de la vida del meu fill és l'únic que m'interessa. La majoria de la democràcia és com els comentaris gratuïts, les exageracions i les mentides. Tota una hipocresia de molta teoria i poca pràctica que es pot equiparar a una gran obra de teatre on molts no veuen més enllà del seu melic, van de consellers espirituals perfectes que mai no han trencat un plat i només es volen netejar inútilment l'ànima per no reconèixer els seus errors i defectes al seu pas per la vida.
He estat criticat a les esquenes per aquells que no tenen valors. Fins i tot s'ha comentat que jo mai no m'he ocupat del meu fill. He estat felicitat per dotzenes de pares i mares que han comprès perfectament la meva manera d'obrar a causa de la impotència de la injustícia de certa traïció.
L'apassionant trajecte de portar i recollir el meu fill Adam a l'escola, encara que hagi estat injusta i forçosament reduïda a la meitat per dos comportaments inadequats de la seva pròpia sang, fa que t'observis, saludis els pares i mares dels seus petits companys i companyes, i els admiris perquè comparteixen l'aprenentatge de la vida.
Feu el que el cor us digui per als vostres fills sense permetre cap intrusió extranya. Per al benestar del meu, tot s'hi val.
Tomàs Pascual Casabosch
Jo li explicava i responia preguntes de perquè es rega la gespa del parc infantil, la muntanya, els núvols, la boira, la neu, el sol, la lluna, els estels, els avions, els altres nens i nenes...
Al primer curs escolar de maternal, ja caminant sempre, les converses eren sobre els productes dels aparadors de les botigues i de perquè servien, les obres als carrers, perquè rellisca la neu...
Dotzenes de persones, i sense jo saber-ho, ens observaven i deien a la mare del meu fill que gaudien només de veure'ns. Agraeixo els comentaris, ja que la satisfacció d'ella va formar part de la felicitat de la nostra família.
En aquest segon curs de maternal, les converses dels trajectes són de perquè serveixen els agents de circulació, els passos de vianants, els semàfors que s'han de creuar en verd... Amb això tinc un problema, i és que quan educo el meu fill sobre perquè, quan el ninot del senyor és vermell, ens hem d'esperar perquè els vehicles circulin sense que ens puguin atropellar, ell veu com dotzenes d'adults no ho respecten. Llàvors es tomba el meu argument. Sort que els dos coincidim a dir: “molt malament, aquests senyors i senyores que caminen amb el semàfor en vermell”.
Durant el trajecte amb vehicle, entre moltes coses, li vaig explicar el motiu de perquè ha d'anar assegut en una cadira de seguretat. Cap persona amb una noció mínima de responsabilitat permet que un nen petit no compleixi tal requísit, ni tan sols per fer pocs metres, ja que en un segon pot succeir un seriós disgust irreparable.
Fa un temps vaig detectar que certs personatges circulaven amb el meu propi fill sense cadireta. Com que la vida dels fills dels altres no els interessa i les explicacions no servien per a res, vaig ser protagonista d'espectacles a la vía pública, amb presència policial inclosa requerida per mi mateix. Són fets que han fet que aquesta irregularitat se solucioni. No dubtaré a passar-me la vida protegint al meu fill de qualsevol atemptat al seu desenvolupament natural, sigui amb ajuda o totalment sol i a la meva manera. Algunes formes es deuen a les circumstàncies. El resultat final a favor de la vida del meu fill és l'únic que m'interessa. La majoria de la democràcia és com els comentaris gratuïts, les exageracions i les mentides. Tota una hipocresia de molta teoria i poca pràctica que es pot equiparar a una gran obra de teatre on molts no veuen més enllà del seu melic, van de consellers espirituals perfectes que mai no han trencat un plat i només es volen netejar inútilment l'ànima per no reconèixer els seus errors i defectes al seu pas per la vida.
He estat criticat a les esquenes per aquells que no tenen valors. Fins i tot s'ha comentat que jo mai no m'he ocupat del meu fill. He estat felicitat per dotzenes de pares i mares que han comprès perfectament la meva manera d'obrar a causa de la impotència de la injustícia de certa traïció.
L'apassionant trajecte de portar i recollir el meu fill Adam a l'escola, encara que hagi estat injusta i forçosament reduïda a la meitat per dos comportaments inadequats de la seva pròpia sang, fa que t'observis, saludis els pares i mares dels seus petits companys i companyes, i els admiris perquè comparteixen l'aprenentatge de la vida.
Feu el que el cor us digui per als vostres fills sense permetre cap intrusió extranya. Per al benestar del meu, tot s'hi val.
Tomàs Pascual Casabosch
4 nov 2009
"El bisbe i copríncep Sr. Joan Martí Alanis" BonDia 04-11-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
Fa pocs dies es va anunciar la defunció del nostre excopríncep Joan Martí Alanis. Molts han publicat els seus sentiments públics per tan sentida pèrdua, i jo he volgut afegir-m´hi amb tota humilitat a la parcel-la de la vida que vaig compartir amb ell.
Recordo que el vaig conèixer durant la meva confirmació catòlica, a la meitat dels anys 80. En acabar tal esdeveniment cristià a l'església de Sant Julià de Lòria, ens vàrem reunir ell, el mossèn de la parròquia i algunes persones que havíem prestat diversos serveis a l'església com a escolars, sagristans i professors de catequesi.
Li vaig fer saber la meva intenció de conèixer el món dels capellans de més a prop per si em feia sacerdot. Fou llavors quan em va convidar un estiu a unes colònies espirituals en què, entre moltes activitats, es feien xerrades cristianes.
El curs següent vaig ingressar al Seminari Diocesà de la Seu d'Urgell, on vaig estar tot un any i on, a part de gaudir d'una excel-lent expèriencia, vaig compartir amb el senyor bisbe passejos, xerrades, àpats...
Vull destacar dos fets dels quals sempre me'n recordo.
Una vegada, durant un dinar al seminari, em va posar al meu dit el seu segell de bisbe i em va dir de broma: “Tomàs, ara ets per una estona bisbe i copríncep d'Andorra”.
Una nit, amb alguns companys del seminari, vaig baixar a la cuina de les monges, on hi havia un pernil que el Consell General d'Andorra li havia regalat com a Senyor copríncep i, com una entremaliadura, ens el vàrem menjar gairebé tot. Encara recordo l'esbroncada de les monges i del director del seminari, que de càstig ens varen fer copiar la història de Catalunya cada dia una hora després de l'estudi nocturn habitual.
El senyor bisbe era tan bona persona que quan se'n va assabentar, el quart dia va venir a ordenar que se'ns retirés el càstig i que féssim servir l'hora per a alguna cosa més productiva com visitar els avis de la llar de jubilats.
En finalitzar el curs vaig adonar-me que la meva vocació de sacerdot havia estat transitòria, però sempre he fet servir aquella època de la meva vida per a coses bones, i tot gràcies al bisbe i copríncep d'Andorra senyor Joan Martí Alanis, el qual ja veieu que ha deixat una bona petjada en la vida de moltes persones.
Que Déu el tingui on es mereix!!
Tomàs Pascual Casabosch
Recordo que el vaig conèixer durant la meva confirmació catòlica, a la meitat dels anys 80. En acabar tal esdeveniment cristià a l'església de Sant Julià de Lòria, ens vàrem reunir ell, el mossèn de la parròquia i algunes persones que havíem prestat diversos serveis a l'església com a escolars, sagristans i professors de catequesi.
Li vaig fer saber la meva intenció de conèixer el món dels capellans de més a prop per si em feia sacerdot. Fou llavors quan em va convidar un estiu a unes colònies espirituals en què, entre moltes activitats, es feien xerrades cristianes.
El curs següent vaig ingressar al Seminari Diocesà de la Seu d'Urgell, on vaig estar tot un any i on, a part de gaudir d'una excel-lent expèriencia, vaig compartir amb el senyor bisbe passejos, xerrades, àpats...
Vull destacar dos fets dels quals sempre me'n recordo.
Una vegada, durant un dinar al seminari, em va posar al meu dit el seu segell de bisbe i em va dir de broma: “Tomàs, ara ets per una estona bisbe i copríncep d'Andorra”.
Una nit, amb alguns companys del seminari, vaig baixar a la cuina de les monges, on hi havia un pernil que el Consell General d'Andorra li havia regalat com a Senyor copríncep i, com una entremaliadura, ens el vàrem menjar gairebé tot. Encara recordo l'esbroncada de les monges i del director del seminari, que de càstig ens varen fer copiar la història de Catalunya cada dia una hora després de l'estudi nocturn habitual.
El senyor bisbe era tan bona persona que quan se'n va assabentar, el quart dia va venir a ordenar que se'ns retirés el càstig i que féssim servir l'hora per a alguna cosa més productiva com visitar els avis de la llar de jubilats.
En finalitzar el curs vaig adonar-me que la meva vocació de sacerdot havia estat transitòria, però sempre he fet servir aquella època de la meva vida per a coses bones, i tot gràcies al bisbe i copríncep d'Andorra senyor Joan Martí Alanis, el qual ja veieu que ha deixat una bona petjada en la vida de moltes persones.
Que Déu el tingui on es mereix!!
Tomàs Pascual Casabosch
4 sept 2009
"La meva detenció" Diari d'Andorra 04-09-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
“Quedeu detingut per un presumpte delicte contra la llibertat”, aquestes van ser les paraules de la parella de policies d’investigació al sortir del portal de casa meva. Després d’uns segons de silenci, que m’imagino que eren de màxima alerta per observar quina reacció tindria, em van dir si entregava les armes legals de foc per voluntat pròpia o portaven un manament d’entrada i escorcoll domiciliari. Evidentment, els les vaig donar, no tinc res per amagar, les tinc fa quinze anys. Em van acompanyar a aparcar el meu vehicle mentre xerràvem, de manera natural, del tema .
En entrar al búnquer em fan posar les meves pertinències personals en unes bosses precintades, m’escorcollen fent-me, fins i tot, baixar els calçotets fins als genolls en una sala sense càmera, després em conviden a beure aigua.
Tinc dret a una trucada, truco al meu pare i li dono números de telèfons mòbils de polítics perquè m’ajudin, sort que ho van fer.
Ni tan sols no em van deixar entrar les ulleres a la cel•la 12 –ciment i vidre– em donen dues mantes pel fred i la comoditat. Al cap d’uns trenta minuts ve un policia secreta, em diu que han rebut instruccions d’anar molt ràpidament amb mi per fer-me passar a la Batllia de guàrdia i que no hagi de passar allà la nit, i que no em sotmetran a un interrogatori, sinó que prestaré declaració.
Em conviden a esmorzar, en la meva declaració, realitzada de forma pacífica i natural, reconec haver insultat en públic –ella privadament ho feia de forma habitual– la meva dona en un atac desesperat perquè no em deixava veure el nostre fill quan em tocava a mi, jo mateix els vaig dir que l’havia esperada a la porta de la seva feina en diverses ocasions per fer-la recapacitar i que l’havia anat a espiar amb prismàtics, ja que m’havien dit que hi havia un home a casa amb el meu fill pel mig i no m’ho creia. A sobre em fitxen com es veu a les pel•lícules, foto de perfil, de front i empremtes.
Després de la declaració em tornen a portar a la cel•la i em donen menjar calent d’un bon restaurant. Allà dins te n’adones què se sent d’estar privat de llibertat, però el meu cap em deia “que dimonis he fet per estar aquí dins?”
La meva sensació d’impotència era pensar que si el meu fill em necessitava per a qualsevol cosa jo no podria fer absolutament res per ell. Ja li explicaré tot quan sigui gran, ara és massa petit i vaja herència li esta deixant la seva mare.
Em venien al cap imatges del meu nuviatge amb la meva dona, el casament, l’embaràs, el naixement del nostre fill, les coses bones i inoblidables dels sis anys de convivència i les dolentes que vam lluitar i guanyar junts.
Vaig patir per l’estat de salut de la meva mare quan sapigués que jo estava detingut per coses que encara no s’han demostrat perquè no són certes.
Em va envair una sensació de no entendre com una dona li pot fer això al seu marit i pare del seu fill, jo crec que la que necessita tractament psiquiàtric és ella i desitjo que es curi i reconegui la veritat de tot, potser sommio.
Al cap d’unes dues hores em porten al batlle de guàrdia, el Sr. batlle em diu que tenen en compte que no tinc antecedents penals, que sóc una persona pública i que tinc un fill que em necessita en llibertat.
Sóc condemnat per insult xenòfob, el que he fet de bo pel continent de la meva dona no interessa ni val, esperar-la a metres de la porta de la seva feina per intentar dialogar amb ella es considera “assetjament”, també sóc condemnat per haver volgut comprovar l’última cosa que no m’esperava de la meva dona i per la seguretat del meu fill, això es considera “atemptar contra la llibertat”.
Condemnar-me a sotmetre’m a tractament psiquiàtric crec que ha estat ben encertat, així podré demostrar moltes coses, i que no pugui contactar amb la meva dona en quatre anys diria que m’han fet un favor, encara que és nefast per al desenvolupament del nostre fill, però això a ella no li interessa.
Tant el fiscal com el batlle i la lletrada es van portar de forma professional i humana, i això ho reconec sense creure en el sistema judicial.
Al dia següent em trobo més denúncies, que a la nit li he robat la catifa de la porta de casa seva, apa!, si això fos així ni el tractament psiquiàtric serviria per a res.
Això sí, les dones presumptament maltractadores ja saben què han de fer per enfonsar els seus marits, fer-se blaus elles mateixes i denunciar-los, plorar molt i si ets maca millor, apuntar-se a diverses associacions i anar acumulant gent que et doni idees de denúncies. Els asseguro que gaudiran del beneplàcit de la justícia i la protecció de les forces de seguretat de l’Estat. Però tindran la sort de no estar a l’aparador públic.
Voleu veure la meva dona? Aneu a la porta del seu lloc de treball i comprovareu com arriba escoltada per la policia, que li fa de taxi cada dia. Una llàstima de malbaratament dels diners dels contribuents.
Ja ho diuen que de fora vindran i de casa et trauran. Jo a partir d’ara per opinar sobre algú si no ho veig en directe no gosaré mai obrir la boca.
Per cert, continuo sense tenir antecedents penals, és evident, sóc innocent i que em contacti qui vulgui que li faré arribar la meva versió detallada.
Jo continuo lluitant contra l’estratègia de màrqueting política de certa gent energúmena per enfonsar la meva vida. Ara, penso continuar escrivint, si fa falta des del mateix centre penitenciari.
Qui vull que em jutgi quan toqui?, el meu estimat fill i Déu.
Tomàs Pascual Casabosch
En entrar al búnquer em fan posar les meves pertinències personals en unes bosses precintades, m’escorcollen fent-me, fins i tot, baixar els calçotets fins als genolls en una sala sense càmera, després em conviden a beure aigua.
Tinc dret a una trucada, truco al meu pare i li dono números de telèfons mòbils de polítics perquè m’ajudin, sort que ho van fer.
Ni tan sols no em van deixar entrar les ulleres a la cel•la 12 –ciment i vidre– em donen dues mantes pel fred i la comoditat. Al cap d’uns trenta minuts ve un policia secreta, em diu que han rebut instruccions d’anar molt ràpidament amb mi per fer-me passar a la Batllia de guàrdia i que no hagi de passar allà la nit, i que no em sotmetran a un interrogatori, sinó que prestaré declaració.
Em conviden a esmorzar, en la meva declaració, realitzada de forma pacífica i natural, reconec haver insultat en públic –ella privadament ho feia de forma habitual– la meva dona en un atac desesperat perquè no em deixava veure el nostre fill quan em tocava a mi, jo mateix els vaig dir que l’havia esperada a la porta de la seva feina en diverses ocasions per fer-la recapacitar i que l’havia anat a espiar amb prismàtics, ja que m’havien dit que hi havia un home a casa amb el meu fill pel mig i no m’ho creia. A sobre em fitxen com es veu a les pel•lícules, foto de perfil, de front i empremtes.
Després de la declaració em tornen a portar a la cel•la i em donen menjar calent d’un bon restaurant. Allà dins te n’adones què se sent d’estar privat de llibertat, però el meu cap em deia “que dimonis he fet per estar aquí dins?”
La meva sensació d’impotència era pensar que si el meu fill em necessitava per a qualsevol cosa jo no podria fer absolutament res per ell. Ja li explicaré tot quan sigui gran, ara és massa petit i vaja herència li esta deixant la seva mare.
Em venien al cap imatges del meu nuviatge amb la meva dona, el casament, l’embaràs, el naixement del nostre fill, les coses bones i inoblidables dels sis anys de convivència i les dolentes que vam lluitar i guanyar junts.
Vaig patir per l’estat de salut de la meva mare quan sapigués que jo estava detingut per coses que encara no s’han demostrat perquè no són certes.
Em va envair una sensació de no entendre com una dona li pot fer això al seu marit i pare del seu fill, jo crec que la que necessita tractament psiquiàtric és ella i desitjo que es curi i reconegui la veritat de tot, potser sommio.
Al cap d’unes dues hores em porten al batlle de guàrdia, el Sr. batlle em diu que tenen en compte que no tinc antecedents penals, que sóc una persona pública i que tinc un fill que em necessita en llibertat.
Sóc condemnat per insult xenòfob, el que he fet de bo pel continent de la meva dona no interessa ni val, esperar-la a metres de la porta de la seva feina per intentar dialogar amb ella es considera “assetjament”, també sóc condemnat per haver volgut comprovar l’última cosa que no m’esperava de la meva dona i per la seguretat del meu fill, això es considera “atemptar contra la llibertat”.
Condemnar-me a sotmetre’m a tractament psiquiàtric crec que ha estat ben encertat, així podré demostrar moltes coses, i que no pugui contactar amb la meva dona en quatre anys diria que m’han fet un favor, encara que és nefast per al desenvolupament del nostre fill, però això a ella no li interessa.
Tant el fiscal com el batlle i la lletrada es van portar de forma professional i humana, i això ho reconec sense creure en el sistema judicial.
Al dia següent em trobo més denúncies, que a la nit li he robat la catifa de la porta de casa seva, apa!, si això fos així ni el tractament psiquiàtric serviria per a res.
Això sí, les dones presumptament maltractadores ja saben què han de fer per enfonsar els seus marits, fer-se blaus elles mateixes i denunciar-los, plorar molt i si ets maca millor, apuntar-se a diverses associacions i anar acumulant gent que et doni idees de denúncies. Els asseguro que gaudiran del beneplàcit de la justícia i la protecció de les forces de seguretat de l’Estat. Però tindran la sort de no estar a l’aparador públic.
Voleu veure la meva dona? Aneu a la porta del seu lloc de treball i comprovareu com arriba escoltada per la policia, que li fa de taxi cada dia. Una llàstima de malbaratament dels diners dels contribuents.
Ja ho diuen que de fora vindran i de casa et trauran. Jo a partir d’ara per opinar sobre algú si no ho veig en directe no gosaré mai obrir la boca.
Per cert, continuo sense tenir antecedents penals, és evident, sóc innocent i que em contacti qui vulgui que li faré arribar la meva versió detallada.
Jo continuo lluitant contra l’estratègia de màrqueting política de certa gent energúmena per enfonsar la meva vida. Ara, penso continuar escrivint, si fa falta des del mateix centre penitenciari.
Qui vull que em jutgi quan toqui?, el meu estimat fill i Déu.
Tomàs Pascual Casabosch
14 ago 2009
"Esports d’Estiu" BONDIA 14-08-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
Amb una camiseta blava podem veure els més petits de la parròquia d’Escaldes-Engordany, capital per excel•lència de tantes iniciatives que s’han estès per la resta de tot el nostre país, realitzant un munt d’activitats socials, culturals i esportives en el que ja és tota una merescuda institució: Els esports d’estiu.
Crida l’atenció veure’ls inclús per les festes majors de les altres parròquies amb llur distintiu o als parcs infantils, on després d’haver estat recollits pels seus pares o tutors volen continuar gaudint de l’esbarjo després de l’esgotament d’un dia ple d’aprenentatge i experiències.
El meu fill Adam, de poc més de tres anys, ja distingeix clarament l’escola de tal institució. En aixecar-se cada matí demana anar, tal com ell diu textualment, als “epors d’etiu”.
Sobta que la majoria de monitors siguin gent jove, que inclús repeteix aquesta feina als estius, i les criatures els coneixen, respecten i estimen.
Els monitors tenen una gran responsabilitat, tant en la custòdia de les criatures dins els espais tancats com en els trasllats a granges, parcs, piscina, passejos i a totes les activitats.
A part de paciència, tenen una gran psicologia. Abracen els nostres fills quan veuen que no es volen separar de bon matí dels pares o tutors, fent servir tècniques per acomiadar-se d’ells des de la finestra entre paraules afectuoses perquè se sentin com en una segona llar.
Durant el dia els han de distreure, fer jugar, fer fer activitats, fer-los dormir, menjar, que facin les seves necessitats, els han de canviar de roba si escau.., i tot amb una professionalitat i paciència que, amb la joventut dels mencionats monitors, només el fet que els agradin els més menuts supera l’esforç de realitzar quelcom més que una feina, que per cert està molt mal pagada en diners.
Però puc assegurar a tots els monitors que es poden considerar ben retribuïts per molts pares que els adorem des del silenci de l’observació perquè veiem que els nostres fills més menuts els esmenten a casa pels seus noms, i això farà que, junt amb el bon record que s’emporten, sempre els parlarem de les moltes coses que van aprendre, i ben apreses, en un curt però llarg període de vacances.
Els més menuts aplicaran al llarg de la seva vida aquest període i els monitors seran còmplices del creixement del futur de la nostra societat, que depèn d’aquestes petites personetes que tant ens estimem, necessiten i necessitem; els nostres fills.
Agraeixo, en nom propi i de moltes famílies amb qui he conversat i que m’han motivat a escriure aquestes línies, la gran tasca professional i sobretot humana de tot el personal dels Esports d’estiu d’Escaldes-Engordany.
Tomàs Pascual Casabosch
Crida l’atenció veure’ls inclús per les festes majors de les altres parròquies amb llur distintiu o als parcs infantils, on després d’haver estat recollits pels seus pares o tutors volen continuar gaudint de l’esbarjo després de l’esgotament d’un dia ple d’aprenentatge i experiències.
El meu fill Adam, de poc més de tres anys, ja distingeix clarament l’escola de tal institució. En aixecar-se cada matí demana anar, tal com ell diu textualment, als “epors d’etiu”.
Sobta que la majoria de monitors siguin gent jove, que inclús repeteix aquesta feina als estius, i les criatures els coneixen, respecten i estimen.
Els monitors tenen una gran responsabilitat, tant en la custòdia de les criatures dins els espais tancats com en els trasllats a granges, parcs, piscina, passejos i a totes les activitats.
A part de paciència, tenen una gran psicologia. Abracen els nostres fills quan veuen que no es volen separar de bon matí dels pares o tutors, fent servir tècniques per acomiadar-se d’ells des de la finestra entre paraules afectuoses perquè se sentin com en una segona llar.
Durant el dia els han de distreure, fer jugar, fer fer activitats, fer-los dormir, menjar, que facin les seves necessitats, els han de canviar de roba si escau.., i tot amb una professionalitat i paciència que, amb la joventut dels mencionats monitors, només el fet que els agradin els més menuts supera l’esforç de realitzar quelcom més que una feina, que per cert està molt mal pagada en diners.
Però puc assegurar a tots els monitors que es poden considerar ben retribuïts per molts pares que els adorem des del silenci de l’observació perquè veiem que els nostres fills més menuts els esmenten a casa pels seus noms, i això farà que, junt amb el bon record que s’emporten, sempre els parlarem de les moltes coses que van aprendre, i ben apreses, en un curt però llarg període de vacances.
Els més menuts aplicaran al llarg de la seva vida aquest període i els monitors seran còmplices del creixement del futur de la nostra societat, que depèn d’aquestes petites personetes que tant ens estimem, necessiten i necessitem; els nostres fills.
Agraeixo, en nom propi i de moltes famílies amb qui he conversat i que m’han motivat a escriure aquestes línies, la gran tasca professional i sobretot humana de tot el personal dels Esports d’estiu d’Escaldes-Engordany.
Tomàs Pascual Casabosch
9 jun 2009
"Anàlisi electoral de la UNP" BONDIA 09-06-2009 Opinió: Tomàs Pascual Casabosch
Després de la passada tempesta electoral, els integrants d’Unió Nacional de Progrés (UNP) ens hem reunit diverses vegades per després prendre’ns un temps de merescut descans.
Hem treballat intensament durant més de dos anys per confeccionar el Programa electoral sense preocupar-nos pel fet que perquè el missatge arribés a tothom s’havia de fer una campanya de màrqueting com el qui vol vendre un producte comercial.
UNP ha aterrat a la cursa electoral al moment que el poble andorrà ja tenia la decisió presa de “provar al Sr. Jaume Bartumeu i el PS”, els quals ara tenen una merescuda oportunitat després de la tasca realitzada durant anys des de l’oposició al Consell General i el govern dels seus Comuns.
Els votants van fer servir també l’anomenat “vot útil”, que és l’única forma de no fer guanyar la lliga al model liberal.
El fet de que els Verds d’Andorra no hagin aconseguit representació parlamentària després d’haver estat al terreny electoral diverses vegades, tant en llistes comunals com generals, podria ser degut al fet que simplement no és el seu moment.
Nosaltres, en les entrevistes als mitjans de comunicació, sempre hem tingut una resposta humil a la pregunta de “¿quants vots compteu tenir?”, i hem contestat: “20 segurs!, els integrants de la llista nacional, i hem advertit sempre que molta gent ens va signar el suport a la candidatura per ajudar-nos a presentar-la.
L’eslògan de la nostra inexistent campanya electoral ha estat UNP no té actes de campanya.
La UNP ha quedat esquitxada per un preocupant deute econòmic, però ha decidit continuar com formació política actualitzant el programa electoral, realitzant reunions, visitant col•lectius, tenint presència als mitjans de comunicació que ens donin l’oportunitat i ajudant en el que puguem als qui ho necessitin. Però si ens presentéssim a les properes eleccions, hauria de ser amb una disposició econòmica per fer arribar el programa polític a les masses.
Entre els candidats no hi ha derrotats, tots hem enriquit la varietat electoral i hem tingut l’amor i la valentia de fer quelcom més que dir paraules pel nostre país.
Enhorabona als representats guanyadors, felicitats a tots els participants, gràcies als nostres 88 votants per haver confiat en la UNP en els nostres primers comicis. Convidem les persones que vulguin afegir-se a la nostra formació política a fer-la créixer i garantir-ne la seva continuïtat.
Tomàs Pascual Casabosch
President UNP
Hem treballat intensament durant més de dos anys per confeccionar el Programa electoral sense preocupar-nos pel fet que perquè el missatge arribés a tothom s’havia de fer una campanya de màrqueting com el qui vol vendre un producte comercial.
UNP ha aterrat a la cursa electoral al moment que el poble andorrà ja tenia la decisió presa de “provar al Sr. Jaume Bartumeu i el PS”, els quals ara tenen una merescuda oportunitat després de la tasca realitzada durant anys des de l’oposició al Consell General i el govern dels seus Comuns.
Els votants van fer servir també l’anomenat “vot útil”, que és l’única forma de no fer guanyar la lliga al model liberal.
El fet de que els Verds d’Andorra no hagin aconseguit representació parlamentària després d’haver estat al terreny electoral diverses vegades, tant en llistes comunals com generals, podria ser degut al fet que simplement no és el seu moment.
Nosaltres, en les entrevistes als mitjans de comunicació, sempre hem tingut una resposta humil a la pregunta de “¿quants vots compteu tenir?”, i hem contestat: “20 segurs!, els integrants de la llista nacional, i hem advertit sempre que molta gent ens va signar el suport a la candidatura per ajudar-nos a presentar-la.
L’eslògan de la nostra inexistent campanya electoral ha estat UNP no té actes de campanya.
La UNP ha quedat esquitxada per un preocupant deute econòmic, però ha decidit continuar com formació política actualitzant el programa electoral, realitzant reunions, visitant col•lectius, tenint presència als mitjans de comunicació que ens donin l’oportunitat i ajudant en el que puguem als qui ho necessitin. Però si ens presentéssim a les properes eleccions, hauria de ser amb una disposició econòmica per fer arribar el programa polític a les masses.
Entre els candidats no hi ha derrotats, tots hem enriquit la varietat electoral i hem tingut l’amor i la valentia de fer quelcom més que dir paraules pel nostre país.
Enhorabona als representats guanyadors, felicitats a tots els participants, gràcies als nostres 88 votants per haver confiat en la UNP en els nostres primers comicis. Convidem les persones que vulguin afegir-se a la nostra formació política a fer-la créixer i garantir-ne la seva continuïtat.
Tomàs Pascual Casabosch
President UNP
28 ene 2009
"Rèplica al Consell Superior de la Justícia" Periòdic d’Andorra 28/01/2009 Societat: Tomàs Pascual C. Nota del autor: CENSURADA pel Diari d’Andorra
Senyor Lluís Montanya Tarrés, li vull manifestar la meva discrepància en el fet que confongui el concepte de “comunicat” amb el “d’opinió”, ja que vostè barreja i mareja el contingut que escriu signant amb el seu càrrec de president del Consell Superior de la Justícia amb el to personal.
Tothom sap que la justícia en alguns conceptes té molta filosofia, i que quan es qüestiona el dubte de domini públic sobre la independència del poder judicial s’engega la bateria repressiva i de les suposicions sobre “calúmnies i difamacions”, que és, de fet, tal com comença la seva carta que té molt d’opinió i rancor personal i poc de comunicat oficial. A mi l’home del sac em feia por de petit, però l’edifici més temut del país li asseguro que no. M’hi he passat hores donant la cara sense procuradors i advocats que ho fessin per mi.
La meva firma és, sense dubte, responsable del que faig. En aquest cas i encara que vostè no hagi entès el meu escrit, he manifestat en tot moment allò dit com a rumors populars, mai acusant ningú, ja que per això calen proves. El seu escrit pretén desviar l‘atenció, el Govern Liberal fa uns quants anys que hi és, coincideixen perfectament les legislatures amb una majoria al Consell General amb el mandat Judicial, i no demostra en cap moment cap desconeixement per part meva de res. Molts processos de selecció són seriosos, però jo crec en la màgia.
Aclarir rumors a crits del poble, fora dels despatxos que ens tracten d’individus i números i no pas de persones, és molt preable. Fer-ho per signatura escrita demostra valentia, responsabilitat i transparència total en qualsevol persona que vol participar dignament sense por a començar a canviar les coses; possiblement el tema també tingui alguna cosa de premsa rosa, però aquí la censurarien de forma immediata.
Podria ser que s’hagin activat en contra meva les típiques eines d’opressió injustificades, que per alguna cosa estan reflectides en un futur programa electoral per fer-hi front. Els lectors poden comprovar que quan algun mitjà de comunicació no permet publicar alguna cosa perquè va en contra dels seus interessos i volen fer veure que han escrit l’última paraula, sempre hi ha algú que demostra portar la veritable bandera de la independència.
Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP
Tothom sap que la justícia en alguns conceptes té molta filosofia, i que quan es qüestiona el dubte de domini públic sobre la independència del poder judicial s’engega la bateria repressiva i de les suposicions sobre “calúmnies i difamacions”, que és, de fet, tal com comença la seva carta que té molt d’opinió i rancor personal i poc de comunicat oficial. A mi l’home del sac em feia por de petit, però l’edifici més temut del país li asseguro que no. M’hi he passat hores donant la cara sense procuradors i advocats que ho fessin per mi.
La meva firma és, sense dubte, responsable del que faig. En aquest cas i encara que vostè no hagi entès el meu escrit, he manifestat en tot moment allò dit com a rumors populars, mai acusant ningú, ja que per això calen proves. El seu escrit pretén desviar l‘atenció, el Govern Liberal fa uns quants anys que hi és, coincideixen perfectament les legislatures amb una majoria al Consell General amb el mandat Judicial, i no demostra en cap moment cap desconeixement per part meva de res. Molts processos de selecció són seriosos, però jo crec en la màgia.
Aclarir rumors a crits del poble, fora dels despatxos que ens tracten d’individus i números i no pas de persones, és molt preable. Fer-ho per signatura escrita demostra valentia, responsabilitat i transparència total en qualsevol persona que vol participar dignament sense por a començar a canviar les coses; possiblement el tema també tingui alguna cosa de premsa rosa, però aquí la censurarien de forma immediata.
Podria ser que s’hagin activat en contra meva les típiques eines d’opressió injustificades, que per alguna cosa estan reflectides en un futur programa electoral per fer-hi front. Els lectors poden comprovar que quan algun mitjà de comunicació no permet publicar alguna cosa perquè va en contra dels seus interessos i volen fer veure que han escrit l’última paraula, sempre hi ha algú que demostra portar la veritable bandera de la independència.
Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP
26 ene 2009
Resposta CENSURADA pel Diari d’Andorra 26/01/2009 Rèplica: A l’Editorial de “l’independent” Diari d’Andorra
Resposta CENSURADA pel Diari d’Andorra 26/1/2009
Rèplica: A l’Editorial de “l’independent” Diari d’Andorra
Quan vostès escriuen: “El respecte a les persones ha estat un dels trets característics dels disset anys de trajectòria del Diari d’Andorra”.
Jo els hi recordo algunes gracietes encobertes a que he estat sotmès per part del seu mitjà escrit: “El partit virtual d’en Pascual” – “Qualsevol dia Andorra apareixerà plena de cartells d’un home en boles. Per alguna cosa són ciutadans”..
O sigui, que aquests “trets característics” que menciona del seu Diari manquen a la veritat.
Jo sóc l’únic responsable del meu article en qüestió i RATIFICO els continguts com a RUMORS de carrer que jo bonament he volgut que s’aclareixin, així que tota la seva filosofia en qualificatius i deontologies queden fora de lloc. A més vostès demanen hipòcritament “disculpes” al•legant que “no van funcionar els mecanismes pertinents”. Vostès sempre corregeixen les faltes d’ortografia, canvien formats d’escriptura sense autorització i és evident de que vostès van ser els primers interessats en publicar la present polèmica.
Potser valdria la pena que s’aixequessin de la cadira i el telèfon i fessin una mica de periodisme d’investigació, però clar, la seva ètica acaba quan algú els compra amb publicitat i a més no és el seu favorit i se’l censura reiteradament.
Molts dels lectors als quals vostès demanen “disculpes” des de la seva cadira enganxada a l’ordinador, m’han col•lapsat el meu aparell de mòbil amb sms i trucades felicitant-me i animant-me en contra de la seva Editorial..
El nou “rumor” és que la dita Editorial ha estat “ordenada” pel poder econòmic que els hi condiciona la llibertat d’expressió de la qual vostès en fan bandera.
Per cert, contràriament a vostès jo no cobro per escriure ni tampoc manipulo escrits dels demés.
Ara gestionin com de costum l’abús del poder ocult de la premsa en contra meva si els hi ve de gust, que els lectors i ciutadans en van plens.
Atentament,
Tomàs Pascual Casabosch
21 ene 2009
"El país dels rumors" Diari d'Andorra 21-01-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
Un amic em va dir que hi havia un rumor sobre mi al carrer, i era que no em podia presentar a les eleccions perquè tenia un procés judicial obert. Aprofito per explicar-ho públicament al mateix temps que mencionaré altres rumors habituals de carrer i blocs anònims d’Internet sobre altres persones.
Fa uns anys una societat va anar malament i vaig signar amb bona fe un document a un exsoci que no vol perdre res. Tinc un compte bancari embargat amb sentència ferma que no podré mai assumir.
Un tema civil no impedeix legalment que una persona pugui formar part d’alguna candidatura electoral.
Del que sí que estic segur és que aviat aquest afer formarà part de la història negra del nostre país, ja que a cada porc li arriba el seu Sant Martí.
Ara escric rumors amb l’esperança que puguin ser aclarits igual que jo he fet:
–Del Sr. Albert Pintat, del PLA, que té en propietat molts immobles buits sense donar oportunitats de lloguer digne. I que un fiscal viu en un pis de la seva propietat a preu d’abans de la crisi i a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat.
–Del Sr. Jaume Bartumeu, del PS, que el seu bufet jurídic factura en concepte d’assessoraments més de 6.000 euros mensuals a comuns socialistes amb contractació a dit.
–Sobre la no dissolució del Consell General en diversos anys per part del CDA+Segle 21 hi ha vàries coses que suposadament es van negociar:
–Del Sr. Enric Tarrado, que va acceptar tenir el Govern de client en una empresa d’un familiar per facturar els combustibles de la majoria de vehicles i edificis públics.
–De l’ambaixador a Madrid, Sr. Xavier Espot, que va ser assignat allà per controlar la inauguració i funcionament inicial d’una perfumeria familiar.
–Del Sr. Espot (de la Batllia), que li amanirien les proves d’accés per ser nomenat batlle abans d’acabar la legislatura.
–D’un membre del mateix partit polític, que va acceptar facturar assegurances institucionals a la seva companyia asseguradora.
–Del Sr. Eusebi Nomen, d’UNC –Andorra pel Canvi–, que va facturar en assessoraments al PLA i al Govern Forné. I també que va cobrar assessorament de la mateixa formació política que encapçala, i que li han ofert 200.000 euros per ser cap de llista.
M’agradaria que els rumorejats es pronunciïn públicament. Jo ho he plasmat amb bona fe per aclarir-ho tot d’una vegada, ja que els comentaris a l’ombra fan mal i no donen l’oportunitat de defensa. I nomeno la dita espanyola de quien calla otorga.
Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP
Fa uns anys una societat va anar malament i vaig signar amb bona fe un document a un exsoci que no vol perdre res. Tinc un compte bancari embargat amb sentència ferma que no podré mai assumir.
Un tema civil no impedeix legalment que una persona pugui formar part d’alguna candidatura electoral.
Del que sí que estic segur és que aviat aquest afer formarà part de la història negra del nostre país, ja que a cada porc li arriba el seu Sant Martí.
Ara escric rumors amb l’esperança que puguin ser aclarits igual que jo he fet:
–Del Sr. Albert Pintat, del PLA, que té en propietat molts immobles buits sense donar oportunitats de lloguer digne. I que un fiscal viu en un pis de la seva propietat a preu d’abans de la crisi i a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat.
–Del Sr. Jaume Bartumeu, del PS, que el seu bufet jurídic factura en concepte d’assessoraments més de 6.000 euros mensuals a comuns socialistes amb contractació a dit.
–Sobre la no dissolució del Consell General en diversos anys per part del CDA+Segle 21 hi ha vàries coses que suposadament es van negociar:
–Del Sr. Enric Tarrado, que va acceptar tenir el Govern de client en una empresa d’un familiar per facturar els combustibles de la majoria de vehicles i edificis públics.
–De l’ambaixador a Madrid, Sr. Xavier Espot, que va ser assignat allà per controlar la inauguració i funcionament inicial d’una perfumeria familiar.
–Del Sr. Espot (de la Batllia), que li amanirien les proves d’accés per ser nomenat batlle abans d’acabar la legislatura.
–D’un membre del mateix partit polític, que va acceptar facturar assegurances institucionals a la seva companyia asseguradora.
–Del Sr. Eusebi Nomen, d’UNC –Andorra pel Canvi–, que va facturar en assessoraments al PLA i al Govern Forné. I també que va cobrar assessorament de la mateixa formació política que encapçala, i que li han ofert 200.000 euros per ser cap de llista.
M’agradaria que els rumorejats es pronunciïn públicament. Jo ho he plasmat amb bona fe per aclarir-ho tot d’una vegada, ja que els comentaris a l’ombra fan mal i no donen l’oportunitat de defensa. I nomeno la dita espanyola de quien calla otorga.
Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP
20 ene 2009
"Nota d’aclariment sobre presumptes maltractaments" Diari d'Andorra 20-01-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
Nota d’aclariment sobre l’article publicat al Diari d’Andorra de data 18 de març del 2009 sobre uns presumptes maltractaments.
En primer lloc vull que prevalgui la dignitat de la meva família per damunt de cap mena d’interès personal, empresarial o polític. Per tant, únicament faré una breu exposició, amb pocs detalls i amb total transparència.
Vull destacar que amb la meva dona mantinc una relació des de fa més de sis anys i tenim un fill comú de tres anyets.
En una desagradable i errònia situació d’uns segons d’exaltació per part dels dos, i no tractant-se precisament de maltractament, vàrem contactar de mutu acord amb el servei de policia. Posteriorment es va efectuar una denuncia i una declaració, per un protocol d’actuació.
Pocs dies després, ja tranquils i com a persones civilitzades varem analitzar allò declarat per les dues parts ja que una situació nostra ens havia dut a equivocades interpretacions en les declaracions efectuades.
Valorada la balança entre un mal moment puntual i els bons anys viscuts, varem decidir retirar-ho tot.
Tanmateix, no es pot tolerar que els fets que siguin, propis de l’exclusiva intimitat de qualsevol família i persona, arribin a la llum pública, i a la premsa, únicament perquè hi pot haver un dossier obert a la Batllia. Suposadament, la Llei de protecció de dades i del secret professional fa que qualsevol persona que tingui un dossier de qualsevol tipus, en tràmit judicial, pugui estar tranquil•la que no hi haurà filtracions de cap tipus que permetin a la premsa efectuar un judici públic, sense cap mena de base o fonament.
Resulta evident que en aquest país aquest dret a la intimitat no funciona, i que qualsevol pot tenir la seguretat que si hi ha alguna mena d’interès, els seus afers íntims i personals seran publicats sense cap mena d’escrúpol, precaució, prudència, ni tan sols respecte a les persones afectades. Aquest és exactament el cas de la meva família, i del nostre fill, qui quan sigui gran haurà de llegir a la premsa incorreccions, exageracions i fets trets totalment de context sobre el seu pare.
Jo no sóc un maltractador. Res més lluny de la veritat. Per tant, he rebut i continuo rebent actualment el suport incondicional de la meva esposa i mare del nostre fill, familiars, amics, companys del partit, persones d’altres formacions politiques i persones que ni tan sols coneixia, fet que encara em dóna més ganes de lluitar pel projecte de la formació política que encapçalo.
Insisteixo que si en algun moment el meu comportament pogués no haver estat correcte, qui ho haurà de decidir és un batlle. No hi ha dret que les coses íntimes de les persones es ventilin de forma descontrolada, descontextualitzant els fets, i apuntant únicament titulars i comentaris de tipus breu i nociu. Tothom és innocent fins que no es demostri el contrari, i jo, actualment, no estic ni tan sols processat, ni inculpat en cap mena de procés penal.
Sembla molt perillós el que m’ha succeït a mi, i a d’altres persones abans, que es pugui anar parlant sobre la intimitat de la gent, sense cap mena de control. I aquest fet només pot passar perquè algú, que té obligació de secret, no ho respecta i considera, pels motius que sigui, que resulta més interessant revelar intimitats a qualsevol preu.
Desconec quin pot haver estat l’interès de la publicació de referència, però en tot cas es tracta d’un fet totalment inadmissible i intolerable que no es pot deixar que succeeixi a cap ciutadà, sigui polític, sigui ric, pobre, o el que sigui. Per sobre de tot, hi ha la dignitat de les persones, i el seu dret a la intimitat.
Aviat veureu el que volem oferir des d’UNP per a la millora de la justícia i la veritable protecció de dades a persones, entre altres propostes que sí són d’interès ciutadà.
Al Diari d’Andorra li dedico una dita que diu “els diaris d’avui omplen les papereres del demà”. Estic segur que el vostre cada vegada omple més les papereres de l’avui.
Tomàs Pascual Casabosch
President UNP
En primer lloc vull que prevalgui la dignitat de la meva família per damunt de cap mena d’interès personal, empresarial o polític. Per tant, únicament faré una breu exposició, amb pocs detalls i amb total transparència.
Vull destacar que amb la meva dona mantinc una relació des de fa més de sis anys i tenim un fill comú de tres anyets.
En una desagradable i errònia situació d’uns segons d’exaltació per part dels dos, i no tractant-se precisament de maltractament, vàrem contactar de mutu acord amb el servei de policia. Posteriorment es va efectuar una denuncia i una declaració, per un protocol d’actuació.
Pocs dies després, ja tranquils i com a persones civilitzades varem analitzar allò declarat per les dues parts ja que una situació nostra ens havia dut a equivocades interpretacions en les declaracions efectuades.
Valorada la balança entre un mal moment puntual i els bons anys viscuts, varem decidir retirar-ho tot.
Tanmateix, no es pot tolerar que els fets que siguin, propis de l’exclusiva intimitat de qualsevol família i persona, arribin a la llum pública, i a la premsa, únicament perquè hi pot haver un dossier obert a la Batllia. Suposadament, la Llei de protecció de dades i del secret professional fa que qualsevol persona que tingui un dossier de qualsevol tipus, en tràmit judicial, pugui estar tranquil•la que no hi haurà filtracions de cap tipus que permetin a la premsa efectuar un judici públic, sense cap mena de base o fonament.
Resulta evident que en aquest país aquest dret a la intimitat no funciona, i que qualsevol pot tenir la seguretat que si hi ha alguna mena d’interès, els seus afers íntims i personals seran publicats sense cap mena d’escrúpol, precaució, prudència, ni tan sols respecte a les persones afectades. Aquest és exactament el cas de la meva família, i del nostre fill, qui quan sigui gran haurà de llegir a la premsa incorreccions, exageracions i fets trets totalment de context sobre el seu pare.
Jo no sóc un maltractador. Res més lluny de la veritat. Per tant, he rebut i continuo rebent actualment el suport incondicional de la meva esposa i mare del nostre fill, familiars, amics, companys del partit, persones d’altres formacions politiques i persones que ni tan sols coneixia, fet que encara em dóna més ganes de lluitar pel projecte de la formació política que encapçalo.
Insisteixo que si en algun moment el meu comportament pogués no haver estat correcte, qui ho haurà de decidir és un batlle. No hi ha dret que les coses íntimes de les persones es ventilin de forma descontrolada, descontextualitzant els fets, i apuntant únicament titulars i comentaris de tipus breu i nociu. Tothom és innocent fins que no es demostri el contrari, i jo, actualment, no estic ni tan sols processat, ni inculpat en cap mena de procés penal.
Sembla molt perillós el que m’ha succeït a mi, i a d’altres persones abans, que es pugui anar parlant sobre la intimitat de la gent, sense cap mena de control. I aquest fet només pot passar perquè algú, que té obligació de secret, no ho respecta i considera, pels motius que sigui, que resulta més interessant revelar intimitats a qualsevol preu.
Desconec quin pot haver estat l’interès de la publicació de referència, però en tot cas es tracta d’un fet totalment inadmissible i intolerable que no es pot deixar que succeeixi a cap ciutadà, sigui polític, sigui ric, pobre, o el que sigui. Per sobre de tot, hi ha la dignitat de les persones, i el seu dret a la intimitat.
Aviat veureu el que volem oferir des d’UNP per a la millora de la justícia i la veritable protecció de dades a persones, entre altres propostes que sí són d’interès ciutadà.
Al Diari d’Andorra li dedico una dita que diu “els diaris d’avui omplen les papereres del demà”. Estic segur que el vostre cada vegada omple més les papereres de l’avui.
Tomàs Pascual Casabosch
President UNP
7 ene 2009
"www.unionacionaldeprogres.com" Periòdic d'Andorra 7-1-2009 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
Començo aquest escrit amb una menció meva a una tribuna anterior: "La nostra dinàmica pàgina web és el mirall de la transparència en la publicació de tots els nostres assumptes".
I un bloc d'internet va publicar l’any passat: "Tenen la web política més ben dissenyada i moderna del país, amb clara i extensa informació".
DES DEL 2007,
la benvinguda convida a unir-se al nostre moviment polític, la bola del món situa el nostre territori amb un retoc modern amb la bandera andorrana. A part d’un enllaç en el qual hi ha un resum sobre el nostre país, hi ha un enllaç a les estadístiques de visites mensuals reals; si algú entra a la pàgina i no fa clic a algun apartat, no es comptabilitza, preferim conèixer les autèntiques.
Un PIN de la nostra sèrie limitada, les dades administratives, una fotografia d’un paisatge, dades administratives a les pàgines, imatge corporativa, el menú de navegació... Ho menciono sense ordre, a internet moltes coses funcionen diferent.
Presentació UNP: Hi tenim la presentació del president, Història del partit polític, Declaració de principis, Manifest, Estatuts, índex del Programa polític nacional, Material de promoció, Registre de socis, Llibre de comptes, Llibre d’inventari de Béns..
Òrgans de Govern i càrrecs: Hi tenim una explicació de l’òrgan suprem que és el Congrés, una pàgina recordatori de la Junta que va constituir la fundació del partit, una descripció de la missió de la Junta Directiva, amb els noms de les persones que ocupen càrrecs i el significat de cada Comissió de Govern, al mateix temps que la missió dels Comitès parroquials.
Directori fotogràfic: S’han classificat imatges de les nostres trobades i reunions, cursets de protocol, el dia de l'Acta fundacional a la Notaria, Rodes de premsa, Diades de Meritxell, Congressos, Trobades amb col•lectius, intervencions amb diferents mitjans de comunicació..
Actes: Totes les plasmades al nostre llibre des del inici.
Dossier de premsa: Tot el que es publica als mitjans escrits sobre el nostre partit, Notícies, Tribunes, Baròmetres, Entrevistes, mencions d’altres polítics, comentaris de ciutadans, SMS, Acudits, Agraïments, Respostes, Editorials, Fe d’errates, Posts de Blocs d'Internet, Notes al Facebook, Sàtires, Rèpliques...
Arxius de Ràdio i Televisió: Tots els classificats estan comprimits perquè puguin ser consultats en línia o descarregats de la forma més ràpida possible.
Formulari d’informació: S’han d’omplir uns camps informatius i es pot realitzar la consulta o escriure l’observació que es vulgui.
Adhereix-te: Camps de dades, desplegant de parròquia de vot, Modalitats de col•laboració, Nota de normes de funcionament i protecció de dades.
Fòrum: Els usuaris han de crear un perfil per tenir dret a obrir debats i/o conversar en els creats. Un administrador moderador valida tot el que sigui obert i democràtic.
Altres articles d’interès: Publicacions externes que no estan relacionades amb el nostre partit polític però que són d’interès general.
Blocs d’interès: Enllaços a Blocs / Blogs d'Internet que publiquen Posts d’interès general.
Enllaços d’interès: Enllaços a webs institucionals.
Enllaços patrocinadors: Enllaços a empreses que col•laboren en el patrocini de desenvolupament del nostre lloc web.
Espai privat Junta Directiva i Afiliats: És un espai reservat en el qual, amb un nom d’usuari i contrasenya personalitzats, s’accedeix a tota la informació administrativa i d’altres temes interns del partit.
LA UNP
també creix gràcies a les noves tecnologies; apliquem la gestió virtual amb una gran capacitat humana i una transparència insuperable. Captem comentaris, esperem afiliar persones... Volem que tots els navegants que ho desitgin estiguin al dia del nostre projecte de país que, contràriament a la xarxa, no té res de virtual.
Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP
I un bloc d'internet va publicar l’any passat: "Tenen la web política més ben dissenyada i moderna del país, amb clara i extensa informació".
DES DEL 2007,
la benvinguda convida a unir-se al nostre moviment polític, la bola del món situa el nostre territori amb un retoc modern amb la bandera andorrana. A part d’un enllaç en el qual hi ha un resum sobre el nostre país, hi ha un enllaç a les estadístiques de visites mensuals reals; si algú entra a la pàgina i no fa clic a algun apartat, no es comptabilitza, preferim conèixer les autèntiques.
Un PIN de la nostra sèrie limitada, les dades administratives, una fotografia d’un paisatge, dades administratives a les pàgines, imatge corporativa, el menú de navegació... Ho menciono sense ordre, a internet moltes coses funcionen diferent.
Presentació UNP: Hi tenim la presentació del president, Història del partit polític, Declaració de principis, Manifest, Estatuts, índex del Programa polític nacional, Material de promoció, Registre de socis, Llibre de comptes, Llibre d’inventari de Béns..
Òrgans de Govern i càrrecs: Hi tenim una explicació de l’òrgan suprem que és el Congrés, una pàgina recordatori de la Junta que va constituir la fundació del partit, una descripció de la missió de la Junta Directiva, amb els noms de les persones que ocupen càrrecs i el significat de cada Comissió de Govern, al mateix temps que la missió dels Comitès parroquials.
Directori fotogràfic: S’han classificat imatges de les nostres trobades i reunions, cursets de protocol, el dia de l'Acta fundacional a la Notaria, Rodes de premsa, Diades de Meritxell, Congressos, Trobades amb col•lectius, intervencions amb diferents mitjans de comunicació..
Actes: Totes les plasmades al nostre llibre des del inici.
Dossier de premsa: Tot el que es publica als mitjans escrits sobre el nostre partit, Notícies, Tribunes, Baròmetres, Entrevistes, mencions d’altres polítics, comentaris de ciutadans, SMS, Acudits, Agraïments, Respostes, Editorials, Fe d’errates, Posts de Blocs d'Internet, Notes al Facebook, Sàtires, Rèpliques...
Arxius de Ràdio i Televisió: Tots els classificats estan comprimits perquè puguin ser consultats en línia o descarregats de la forma més ràpida possible.
Formulari d’informació: S’han d’omplir uns camps informatius i es pot realitzar la consulta o escriure l’observació que es vulgui.
Adhereix-te: Camps de dades, desplegant de parròquia de vot, Modalitats de col•laboració, Nota de normes de funcionament i protecció de dades.
Fòrum: Els usuaris han de crear un perfil per tenir dret a obrir debats i/o conversar en els creats. Un administrador moderador valida tot el que sigui obert i democràtic.
Altres articles d’interès: Publicacions externes que no estan relacionades amb el nostre partit polític però que són d’interès general.
Blocs d’interès: Enllaços a Blocs / Blogs d'Internet que publiquen Posts d’interès general.
Enllaços d’interès: Enllaços a webs institucionals.
Enllaços patrocinadors: Enllaços a empreses que col•laboren en el patrocini de desenvolupament del nostre lloc web.
Espai privat Junta Directiva i Afiliats: És un espai reservat en el qual, amb un nom d’usuari i contrasenya personalitzats, s’accedeix a tota la informació administrativa i d’altres temes interns del partit.
LA UNP
també creix gràcies a les noves tecnologies; apliquem la gestió virtual amb una gran capacitat humana i una transparència insuperable. Captem comentaris, esperem afiliar persones... Volem que tots els navegants que ho desitgin estiguin al dia del nostre projecte de país que, contràriament a la xarxa, no té res de virtual.
Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP
30 dic 2008
"Dos anys de feina a la UNP" Periòdic d'Andorra 30-12-2008 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
És difícil escriure en breu els més de dos anys de feina al partit polític --Unió Nacional de Progrés. Actualment, el consens destaca en les nostres trobades i reunions. El projecte està totalment consolidat i l’actualització és constant gràcies a les idees, suports i crítiques que obtenim de moltes persones.
TENIM UN
funcionament intern que juntament amb la nostra il•lusió i convicció ens fa ser un gran partit polític, cosa que alguns partits grans de tamany han perdut. Aquí és on rau la diferència entre un partit gran i un gran partit.
S’ha de destacar la distribució per tot el país d’un Butlletí Informatiu en el qual, entre altres coses, hem desvelat alguns punts del programa polític. A més, cal destacar la celebració del nostre Congrés, on, a part de la lectura d’un Manifest públic i la votació de càrrecs de la Junta de Govern, s’han creat tres comitès parroquials i diverses comissions de treball. La nostra dinàmica pàgina web www.unionacionaldeprogres.com és el mirall de la transparència en la publicació de tots els nostres assumptes.
ELS 'ATACS'
d’alguns personatges fats contra integrants de la UNP --com ara patrons amenaçant d’acomiadar treballadors, clients d’empreses que realitzen xantatge de "no consumir" a empreses col•laboradores nostres, membres d’alguns partits polítics dient-nos que "no farem res" si no ens afiliem amb ells...-- han baixat considerablement aquest any, encara que sempre hi ha alguna incursió quan menys te l’esperes.
El que sí que ha pujat és la censura per part d’algun mitjà de comunicació, però queden en evidencia. Jo, personalment, ric per no plorar, però aquestes situacions encara donen més força i enforteixen el projecte.
El nostre vaixell navega de forma valenta, moderna i clara. Alguns espais de gestió estan encara mancats de persones, ja que el nostre equip està construint una parcel•la en la qual la visualització de les idees és lenta, a causa de la màxima seguretat que es vol oferir en la viabilitat de les mateixes. Però arribarà el moment en què la feina realitzada donarà els seus fruits.
FINALMENT, FAIG
una crida oberta a convidar a tot aquell que vulgui afegir-se a la nostra família progressista i felicito efusivament les festes a tothom però especialment a aquells més desafavorits.
Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP
TENIM UN
funcionament intern que juntament amb la nostra il•lusió i convicció ens fa ser un gran partit polític, cosa que alguns partits grans de tamany han perdut. Aquí és on rau la diferència entre un partit gran i un gran partit.
S’ha de destacar la distribució per tot el país d’un Butlletí Informatiu en el qual, entre altres coses, hem desvelat alguns punts del programa polític. A més, cal destacar la celebració del nostre Congrés, on, a part de la lectura d’un Manifest públic i la votació de càrrecs de la Junta de Govern, s’han creat tres comitès parroquials i diverses comissions de treball. La nostra dinàmica pàgina web www.unionacionaldeprogres.com és el mirall de la transparència en la publicació de tots els nostres assumptes.
ELS 'ATACS'
d’alguns personatges fats contra integrants de la UNP --com ara patrons amenaçant d’acomiadar treballadors, clients d’empreses que realitzen xantatge de "no consumir" a empreses col•laboradores nostres, membres d’alguns partits polítics dient-nos que "no farem res" si no ens afiliem amb ells...-- han baixat considerablement aquest any, encara que sempre hi ha alguna incursió quan menys te l’esperes.
El que sí que ha pujat és la censura per part d’algun mitjà de comunicació, però queden en evidencia. Jo, personalment, ric per no plorar, però aquestes situacions encara donen més força i enforteixen el projecte.
El nostre vaixell navega de forma valenta, moderna i clara. Alguns espais de gestió estan encara mancats de persones, ja que el nostre equip està construint una parcel•la en la qual la visualització de les idees és lenta, a causa de la màxima seguretat que es vol oferir en la viabilitat de les mateixes. Però arribarà el moment en què la feina realitzada donarà els seus fruits.
FINALMENT, FAIG
una crida oberta a convidar a tot aquell que vulgui afegir-se a la nostra família progressista i felicito efusivament les festes a tothom però especialment a aquells més desafavorits.
Tomàs Pascual Casabosch
President de la UNP
8 dic 2008
"Resum del primer Manifest de Unió Nacional de Progrés" Periòdic d'Andorra 8-12-2008 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
Al primer Congrés General, es va llegir un manifest que estava escrit des de l'inici del nostre partit polític. La resta són breus detalls d’alguns extractes del programa polític en què s’està treballant de forma continuada.
EL MÉS DIFÍCIL
per a nosaltres va ser mencionar la part obscura i obsoleta de la nostra Constitució. Però tal com tenim plasmat a la nostra Declaració de Principis, ho fem suggerint alternatives de canvi.
En aquest Manifest recordem que "el Principat d'Andorra és un Estat amb una Constitució pròpia, votada el 1993 pels seus nacionals. Malauradament, els seus quinze anys d’existència no han aconseguit fer desplegar i aplicar alguns articles de vital importància per al nostre creixement. Els culpables han estat governants amb comportaments basats en usos aferrats al passat, un tarannà conservador, antiquat, que ha impedit que ciutadans integrats i arrelats hagin sentit com a propis l’orgull dels nostres costums. Fins arribar a l’extrem que un cert nombre d’andorrans han deixat de sentir la il•lusió d’aquest orgull.
D’aquests governants, n’hi ha que s’aferren encara a la gestió pública, han dirigit el timó de la nostra nació en direcció als seus interessos personals i professionals. Això ens ha dut a enfonsar-nos en l’època potser més fosca de la nostra història.
Estem convençuts que alguns articles constitucionals haurien de sotmetre’s a referèndum amb l’objectiu d’aconseguir una actualització moderna que dugui el nostre país cap a un veritable canvi.
Volem aplicar polítiques reals que aconsegueixin una veritable societat del benestar de la qual pugui gaudir tota la societat andorrana.
Així mateix, cal actualitzar certes lleis, ara escrites sobre paper mullat, crear-ne de noves, elaborar reglaments que garanteixin veritables desenvolupaments en tots els sectors".
A PART DE
la introducció, marquem un camí coherent de les generacions futures ja des del naixement dels nostres nadons, escola bressol, escolaritat, extraescolaritat, universitat, formació professional..
La prioritat és l’habitatge i volem ser intervencionistes per poder garantir polítiques reals que permetin viure dignament. Mencionem com a inversions contínues i mai despesa la sanitat, els menors d’edat, l’educació, els jubilats, les persones discapacitades mental i/o físicament. L’augment del salari mínim ha de fer-se en relació al cost de la vida al país d’una persona adulta independent. Optimitzar els recursos interns de la CASS, les seves inversions, i la revisió de les cotitzacions, ha de millorar la seva rendibilitat econòmica.
També parlem de la motivació de la ciutadania i la proximitat de les institucions. I que s’han d’eliminar els recàrrecs abusius per impagaments causats per situacions transitòries. Fins i tot gosem oferir línies oficials de crèdit per a casos puntuals, i incrementar la prevenció de la violència i l’atenció a les víctimes. Reconeixements especials, millores laborals i seguretat jurídica a treballadors socials i educadors.
Sobre els canvis constitucionals, entenem la qüestió de la doble nacionalitat, afegir-hi la seva rebaixa fins a 18 anys de residència i la meitat del temps mínim establert per als menors d’edat.
L’exemple de la seguretat ciutadana ha de tornar a destacar. Reformar i endurir el Codi Penal i sotmetre a votació constitucional la creació de fitxers públics d’aquells que cometin actes de violència domèstica i sexual. Els cossos i forces de seguretat estatals dediquen la vida a la protecció dels béns i les persones. Han de tenir un reconeixement especial. La justícia ha de contribuir a millorar la lluita contra el tràfic d’influències, les eines d’opressió injustificades, ha d’agilitzar els judicis i, en matèria civil, no aplicar honoraris, taxes i interessos abusius que empitjorin les males situacions de la gent.
La nostra qualitat de vida ha de fer un país de prestigi, amb una ciutadania fixa i estable. L’economia i la gestió dels diners públics han de ser referents. Som un país de salaris baixos i grans patrimonis.
Tots els canvis que proposem ens conduiran a l’obtenció d’una societat solidària i justa.
En el sector empresarial, hem de confiar sobretot en el petit i mitjà teixit privat, protegir-lo contra l'intrusisme, controlar els negocis de dubtosa rendibilitat, i obrir a la inversió estrangera sectors no presents¡. Cal estimular el desplegament de les empreses que exportin productes o serveis des d'Andorra i que creïn llocs de treball per a la ciutadania fixa i estable del Principat.
En el turisme hem de potenciar l’estructura de què disposem i crear al mateix temps noves alternatives d’oferta.
En aspectes mediambientals s’ha d’incrementar el control de la flora i la fauna autòctones.
Pel que fa a la cultura, hem de treballar com a transmissors i impulsors de la nostra, i prioritzar les activitats lligades al nostre folklore.
En esport, s’ha d’apostar per modalitats determinades, i que les subvencions s’efectuïn a partir de resultats obtinguts.
Les associacions, federacions, col•legis professionals, sindicats han de funcionar entorn d’una taula central que garanteixi llibertats, actuacions i el suport necessari per promoure el foment d’iniciatives.
La xarxa de comunicacions i la mobilitat del trànsit requereixen, per al seu correcte funcionament, també un pacte d'Estat en interès general i no pas parroquialista.
El transport públic exigeix horaris i circuits coherents i pràctics. Cal garantir un servei de telecomunicacions en millora contínua. El servei de correus ha de ser andorrà i els mitjans de comunicació del país, independents i dinàmics.
La protecció de dades de les persones ha de preveure restriccions a la seva publicació al BOPA, ja que atempten contra la intimitat. Amb Europa, hem de defensar la nostra condició de microestat. I en presència internacional, cal limitar la representativitat estrictament necessària.
I després d’haver-vos resumit el nostre Manifest, tinc clar que en el proper s’haurà de tenir en compte la manca de llocs de treball, ja que destacarà entre els problemes socials.
Acabo igual que acaba el mencionat: "El nostre Manifest es fa amb el poble andorrà, el nostre programa polític es treballa de manera conjunta, escoltant tots els agents implicats de la societat andorrana.
Ens declarem intervencionistes en aspectes com ara l’habitatge i el sector salarial, ens trobem a la dreta en qüestions com són la poca implicació de l'Estat en projectes econòmics i la duresa judicial. En temes socials estem més a prop de l’esquerra (o d’allò que alguns diuen que són d’esquerres). En definitiva, som progressistes de la Unió Nacional de Progrés".
Tomàs Pascual Casabosch
President UNP -Unió Nacional de Progrés-
EL MÉS DIFÍCIL
per a nosaltres va ser mencionar la part obscura i obsoleta de la nostra Constitució. Però tal com tenim plasmat a la nostra Declaració de Principis, ho fem suggerint alternatives de canvi.
En aquest Manifest recordem que "el Principat d'Andorra és un Estat amb una Constitució pròpia, votada el 1993 pels seus nacionals. Malauradament, els seus quinze anys d’existència no han aconseguit fer desplegar i aplicar alguns articles de vital importància per al nostre creixement. Els culpables han estat governants amb comportaments basats en usos aferrats al passat, un tarannà conservador, antiquat, que ha impedit que ciutadans integrats i arrelats hagin sentit com a propis l’orgull dels nostres costums. Fins arribar a l’extrem que un cert nombre d’andorrans han deixat de sentir la il•lusió d’aquest orgull.
D’aquests governants, n’hi ha que s’aferren encara a la gestió pública, han dirigit el timó de la nostra nació en direcció als seus interessos personals i professionals. Això ens ha dut a enfonsar-nos en l’època potser més fosca de la nostra història.
Estem convençuts que alguns articles constitucionals haurien de sotmetre’s a referèndum amb l’objectiu d’aconseguir una actualització moderna que dugui el nostre país cap a un veritable canvi.
Volem aplicar polítiques reals que aconsegueixin una veritable societat del benestar de la qual pugui gaudir tota la societat andorrana.
Així mateix, cal actualitzar certes lleis, ara escrites sobre paper mullat, crear-ne de noves, elaborar reglaments que garanteixin veritables desenvolupaments en tots els sectors".
A PART DE
la introducció, marquem un camí coherent de les generacions futures ja des del naixement dels nostres nadons, escola bressol, escolaritat, extraescolaritat, universitat, formació professional..
La prioritat és l’habitatge i volem ser intervencionistes per poder garantir polítiques reals que permetin viure dignament. Mencionem com a inversions contínues i mai despesa la sanitat, els menors d’edat, l’educació, els jubilats, les persones discapacitades mental i/o físicament. L’augment del salari mínim ha de fer-se en relació al cost de la vida al país d’una persona adulta independent. Optimitzar els recursos interns de la CASS, les seves inversions, i la revisió de les cotitzacions, ha de millorar la seva rendibilitat econòmica.
També parlem de la motivació de la ciutadania i la proximitat de les institucions. I que s’han d’eliminar els recàrrecs abusius per impagaments causats per situacions transitòries. Fins i tot gosem oferir línies oficials de crèdit per a casos puntuals, i incrementar la prevenció de la violència i l’atenció a les víctimes. Reconeixements especials, millores laborals i seguretat jurídica a treballadors socials i educadors.
Sobre els canvis constitucionals, entenem la qüestió de la doble nacionalitat, afegir-hi la seva rebaixa fins a 18 anys de residència i la meitat del temps mínim establert per als menors d’edat.
L’exemple de la seguretat ciutadana ha de tornar a destacar. Reformar i endurir el Codi Penal i sotmetre a votació constitucional la creació de fitxers públics d’aquells que cometin actes de violència domèstica i sexual. Els cossos i forces de seguretat estatals dediquen la vida a la protecció dels béns i les persones. Han de tenir un reconeixement especial. La justícia ha de contribuir a millorar la lluita contra el tràfic d’influències, les eines d’opressió injustificades, ha d’agilitzar els judicis i, en matèria civil, no aplicar honoraris, taxes i interessos abusius que empitjorin les males situacions de la gent.
La nostra qualitat de vida ha de fer un país de prestigi, amb una ciutadania fixa i estable. L’economia i la gestió dels diners públics han de ser referents. Som un país de salaris baixos i grans patrimonis.
Tots els canvis que proposem ens conduiran a l’obtenció d’una societat solidària i justa.
En el sector empresarial, hem de confiar sobretot en el petit i mitjà teixit privat, protegir-lo contra l'intrusisme, controlar els negocis de dubtosa rendibilitat, i obrir a la inversió estrangera sectors no presents¡. Cal estimular el desplegament de les empreses que exportin productes o serveis des d'Andorra i que creïn llocs de treball per a la ciutadania fixa i estable del Principat.
En el turisme hem de potenciar l’estructura de què disposem i crear al mateix temps noves alternatives d’oferta.
En aspectes mediambientals s’ha d’incrementar el control de la flora i la fauna autòctones.
Pel que fa a la cultura, hem de treballar com a transmissors i impulsors de la nostra, i prioritzar les activitats lligades al nostre folklore.
En esport, s’ha d’apostar per modalitats determinades, i que les subvencions s’efectuïn a partir de resultats obtinguts.
Les associacions, federacions, col•legis professionals, sindicats han de funcionar entorn d’una taula central que garanteixi llibertats, actuacions i el suport necessari per promoure el foment d’iniciatives.
La xarxa de comunicacions i la mobilitat del trànsit requereixen, per al seu correcte funcionament, també un pacte d'Estat en interès general i no pas parroquialista.
El transport públic exigeix horaris i circuits coherents i pràctics. Cal garantir un servei de telecomunicacions en millora contínua. El servei de correus ha de ser andorrà i els mitjans de comunicació del país, independents i dinàmics.
La protecció de dades de les persones ha de preveure restriccions a la seva publicació al BOPA, ja que atempten contra la intimitat. Amb Europa, hem de defensar la nostra condició de microestat. I en presència internacional, cal limitar la representativitat estrictament necessària.
I després d’haver-vos resumit el nostre Manifest, tinc clar que en el proper s’haurà de tenir en compte la manca de llocs de treball, ja que destacarà entre els problemes socials.
Acabo igual que acaba el mencionat: "El nostre Manifest es fa amb el poble andorrà, el nostre programa polític es treballa de manera conjunta, escoltant tots els agents implicats de la societat andorrana.
Ens declarem intervencionistes en aspectes com ara l’habitatge i el sector salarial, ens trobem a la dreta en qüestions com són la poca implicació de l'Estat en projectes econòmics i la duresa judicial. En temes socials estem més a prop de l’esquerra (o d’allò que alguns diuen que són d’esquerres). En definitiva, som progressistes de la Unió Nacional de Progrés".
Tomàs Pascual Casabosch
President UNP -Unió Nacional de Progrés-
30 oct 2008
"Comentari de l’article “¿Per què no ha funcionat la quarta via?”, del senyor Miquel Calsina Gordi" BonDia 30-10-2008 Tomàs Pascual Casabosch
-->
Benvolgut Miquel,
Et felicito l’article publicat en el BONDIA en data 28/10/2008. Estic d’acord amb diverses coses, sobretot amb les frases: ”...persones que estan manant, i fent i desfent al seu lliure i propi interès” i: “Deixarà tot plegat via lliure al Partit Socialdemòcrata? Sincerament, espero que no”.
Referent a les frases “¿Molts interrogants? No poso cap interrogant als Verds ni a la UNP , perquè ja han anunciat que van pel seu compte i que arribaran on arribaran. Al meu entendre, enlloc”, ja has vist quant ha durat algun projecte amb “experiència”. Tanta historia, tan poder i tan currículum, i ni mig telediari, però desitjo que la població s’hagi adonat que sempre poden néixer opcions, encara que alguna sigui una barreja de caciquisme per la cadira més rància i repugnant, i la cursa pel poder faci que s’hi afegeixin alguns que fa temps van perdre tota dignitat i credibilitat en el mateix Consell General. I, a sobre, el poder econòmic fa que tinguin dret a tenir un impacte mediàtic en què hi ha més pa que contingut.
Els integrants a la UNP som persones que fem el que podem pel nostre país. Miquel, el teu “entendre” és un pronòstic de "futuròleg". Però t’agraeixo que no ens hagis posat cap interrogant. A més, ho tenim a la Declaració de Principis.
Ni t’imagines com ho hem passat. Alguns van abandonar per circumstàncies quan més es necessitaven, estem sense recursos econòmics, sotmesos a censura per alguns mitjans de comunicació, i et puc assegurar que encara que fos només una sola persona qui confiés en el nostre projecte, la UNP continuaria, ja que tenim clar que volem que les nostres idees arribin a tot arreu i que ens les continuïn copiant altres opcions polítiques, perquè així els andorrans i residents se’n podran beneficiar com a usuaris finals. Per això anem pel nostre compte.
Quan arribi el moment, i sense necessitat de boles de vidre, el poble andorrà decidirà i tindrà lliurement els governants que es mereix.
I acabo contestant-te pel que fa al lloc on volem arribar amb una frase del filòsof grec Aristòtil: “Als jocs Olímpics no es corona els forts i bells, sinó els que competeixen”. Llàstima que molts competeixen amb molts interrogants.
Tomàs Pascual Casabosch
President UNP -Unió Nacional de Progrés-
19 sept 2008
"Agraïment al món de les escoles bressol" Diari d'Andorra 19-9-2008 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
La necessitat d’inscriure el meu fill a l’escola bressol comunal d’Escaldes-Engordany es va transformar en un fet d’aprenentatge. Les llàgrimes de la seva mare, les meves, les del nostre fill i les de les altres famílies han servit per escriure aquestes línies.
La directora, Sra. Marisa, amb un català perfecte i el seu accent francès tan dolç, ple de saviesa i professionalitat, amb estima i disciplina li va donar la benvinguda dient-li: “Hola senyor Adam.”
Quantes persones han passat per les seves aules essent nadons!
Cada educadora mereix un reconeixement efusiu: Nuri, Carol, Raquel, Ana Mari, Febe, Lluís, Maribel, Montse, Meri...
La Nico, del departament de neteja; la Mari Carme, d’administració; independentment de les seves missions professionals, totes han format part d’aquesta etapa joiosa.
Són més i variades les persones que han fet de l’escola bressol una segona llar, un lloc d’encontre, un centre de formació infantil.
Famílies que s’han conegut, s’han creat grups de pares per compartir experiències, el nostre cònsol, Sr. Antoni Martí, i la consellera de l’àrea socials, Sra. Trini Marin, sempre sensibles als infants de la parròquia.
Fins i tot part de l’apartat d’escoles bressol del programa polític del grup que presideixo –UNP- s’ha escrit amb la sensibilitat de tot allò viscut.
Quan es porta un fill a l’escola bressol i es recull és per a tota la comunitat implicada una experiència única.
Els confiem en mans de persones que els eduquen, juguen, alimenten, vesteixen, protegeixen, estimen... La llista és tan interminable que la nòmina no queda justificada amb tot el que enriqueixen socialment les nostres petites personetes.
Tots els infants que han estat junts en aquestes aules durant els seus primers mesos de vida han compartit moments plens d’il·lusió, d’aprenentatge, de jocs, de realització..., han creat la seva pròpia pàgina natural d’història sentimental viva als seus cors i ments.
Hi ha infants, com la nena Kiria, que amb els seus pares han hagut de marxar del país. Hi ha pares que abans d’acabar l’etapa bressol s’han separat però és important que els infants creixin plens de vida i amb els seus propis valors.
El meu fill encara no té tres anys i ja ha començat l’escola maternal, ja que els pares podem escollir entre la riquesa dels diferents sistemes educatius.
Alguns infants de l’època de la guarderia s’han retrobat a la nova etapa escolar, molts coincidiran a la societat i no es recordaran.
Vaig apuntar els noms dels companys del meu fill, i classificar fotografies, perquè tingui sempre un record de tots aquells amb qui ha compartit aquesta etapa... espero que es puguin retrobar en alguna altra etapa de la vida...
La directora, Sra. Marisa, amb un català perfecte i el seu accent francès tan dolç, ple de saviesa i professionalitat, amb estima i disciplina li va donar la benvinguda dient-li: “Hola senyor Adam.”
Quantes persones han passat per les seves aules essent nadons!
Cada educadora mereix un reconeixement efusiu: Nuri, Carol, Raquel, Ana Mari, Febe, Lluís, Maribel, Montse, Meri...
La Nico, del departament de neteja; la Mari Carme, d’administració; independentment de les seves missions professionals, totes han format part d’aquesta etapa joiosa.
Són més i variades les persones que han fet de l’escola bressol una segona llar, un lloc d’encontre, un centre de formació infantil.
Famílies que s’han conegut, s’han creat grups de pares per compartir experiències, el nostre cònsol, Sr. Antoni Martí, i la consellera de l’àrea socials, Sra. Trini Marin, sempre sensibles als infants de la parròquia.
Fins i tot part de l’apartat d’escoles bressol del programa polític del grup que presideixo –UNP- s’ha escrit amb la sensibilitat de tot allò viscut.
Quan es porta un fill a l’escola bressol i es recull és per a tota la comunitat implicada una experiència única.
Els confiem en mans de persones que els eduquen, juguen, alimenten, vesteixen, protegeixen, estimen... La llista és tan interminable que la nòmina no queda justificada amb tot el que enriqueixen socialment les nostres petites personetes.
Tots els infants que han estat junts en aquestes aules durant els seus primers mesos de vida han compartit moments plens d’il·lusió, d’aprenentatge, de jocs, de realització..., han creat la seva pròpia pàgina natural d’història sentimental viva als seus cors i ments.
Hi ha infants, com la nena Kiria, que amb els seus pares han hagut de marxar del país. Hi ha pares que abans d’acabar l’etapa bressol s’han separat però és important que els infants creixin plens de vida i amb els seus propis valors.
El meu fill encara no té tres anys i ja ha començat l’escola maternal, ja que els pares podem escollir entre la riquesa dels diferents sistemes educatius.
Alguns infants de l’època de la guarderia s’han retrobat a la nova etapa escolar, molts coincidiran a la societat i no es recordaran.
Vaig apuntar els noms dels companys del meu fill, i classificar fotografies, perquè tingui sempre un record de tots aquells amb qui ha compartit aquesta etapa... espero que es puguin retrobar en alguna altra etapa de la vida...
21 jul 2008
"Escoles Bressol" Diari d'Andorra 21-07-2008 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
El tema de les llistes d’espera a les escoles bressol és una qüestió que a primera vista sembla que afecti només les mares dels nadons.
Els passos de les situacions són gairebé els de sempre, els pares es desplacen durant l’embaràs amb la il·lusió d’inscriure el seu futur fill, ja que se’ls aconsella fer-ho mesos abans del seu naixement.
Cada escola bressol té una llarga llista d’espera d’una mitjana de 30 nadons cada una.
Els pares, després d’haver estat comunicats amb bones paraules que “no hi ha plaça” s’han d’espavilar a deixar, doncs, els nadons amb les àvies, qui les tingui, però moltes per motius de treball o salut no es poden fer càrrec dels seus néts. Una altra possibilitat és contractar els serveis d’una mainadera, la majoria de vegades sense que tingui els coneixements ni la preparació exigida, però si han tingut fills és una esperança i confiança que l’experiència de la vida i el sentiment de mare ajudi que estiguin ben tractats i cuidats. El que és clar és que en totes aquestes situacions mencionades, qui surt afectat és el nadó, ja que entre altres aspectes, la seva vida social amb d’altres nadons, d’aprenentatge, de jocs, de realització mental, queda limitada.
Així doncs, per part dels comuns implicats i del Govern aquesta situació ha estat durant anys d’una gran irresponsabilitat, deixadesa i inhumanitat contra els nounats. Ja des del seu naixement se’ls ha donat una mala benvinguda a la vida, digna dels governants més insensibles, on les buides paraules els han encegat a realment trobar la solució.
Es parla de projectes faraònics de construccions futuristes, s’han creat espais improductius on s’haguessin pogut ampliar les escoles bressol, s’inverteix també en infraestructures a l’estranger!
Hi ha cuidadores i cuidadors que cobren pocs diners i es veuen en l’obligació de realitzar altres feines, o buscar alternatives al món de la sanitat o d’altres, quan és necessari ampliar els horaris i dies de servei, ja que la majoria de pares no poden gaudir dels caps de setmana festius a causa de la seva feina al món del comerç, de l’hoteleria, de la restauració… i molts han de treballar a dos llocs per afrontar les despeses excessives.
Les persones que integrem la UNP , entre altres aspectes, estem convençuts que cap nadó s’hauria de quedar sense el dret a una plaça d’escola bressol. I que es modificaran espais per adaptar-los com a escola bressol, si és necessari.
Que s’han de crear per als nadons, les places necessàries segons la demanda i horaris d’acord amb les necessitats d’horaris de feina dels progenitors si s’aporta un programa laboral que ho demostri.
Cal dir que en l’actualitat les llistes d’espera van disminuint, però l’esforç ha de ser adaptat al moment de la realitat per no crear factures socials irreparables.
President UNP -Unió Nacional de Progrés-
7 mar 2008
"Inversions estrangeres i blanqueig de diner" Diari d'Andorra 7-3-2008 Tribuna Tomàs Pascual Casabosch
El tema de les inversions estrangeres va començar quan el PLA va plasmar en el programa electoral del 2005 la intenció “d’obrir-les a sectors no presents en l’aparell productiu andorrà”.
En guanyar les eleccions, el senyor cap de Govern i els qui el seguien van notar des de les cadires dels seus despatxos una il·luminació considerada com un “avís diví” que la inversió estrangera s’havia d’obrir a tots els sectors.
Els qui han tingut una mica de seny s’hi van oposar i es va aconseguir que el camí es reconduís al que deia el programa mencionat.
No obstant això, des de tal època parlen de fer-ho esglaonadament fins arribar a l’obertura total, ens ho intenten colar de diferents maneres, és com una lenta i dolorosa tortura que acaba en una agonitzant mort.
Tot això forma part d’una mena de rentat de cervell en el qual alguns dels qui aparquen els costosos vehicles al pàrquing del Consell General ens parlen també de lleis socials i han de conduir el nostre país sense cap càrrega hipotecària ni d’abús de lloguer. Quina vergonya!, el que emprenya és que es pensen que la resta d’andorrans i residents no ens n’adonem.
Les estratègies per intentar aconseguir la inversió estrangera son vàries i van creixent. Paguen sermons portant-nos constantment cars oradors estrangers de la generació Power Point i roba de disseny cara, amb currículums plens de màsters i estudis universitaris. Doncs la imatge de ser un guru i empollon estranger sense conèixer Andorra i els seus ciutadans, per a ells val més que una altra cosa.
La gran sucursal rentadora de cervells és la OIE , l’Oficina d’Innovació Empresarial d’Andorra, s’entesten constantment a fer classes als petits empresaris andorrans i ningú no els ha elegit com a professors de res. Recordo quan van aconsellar que un empresari ha d’aprendre a caure i aixecar-se sol, ens vàrem fer tots un tip de riure, curiós consell de gent que cobra de l’Estat a final de mes sense cap mena de comptes de resultats ni esforç de lluita de treball, és a dir, pujar la persiana al matí i aconseguir baixar-la fins al dia següent amb la caixa plena per fer front als pagaments de les obligacions diàries.
L’ objectiu de tal oficina no arriba més lluny de ser una sucursal Liberal per fer-nos creure que d’una forma independent no paren de rebre consultes d’inversors estrangers que hi estan interessats. L’oficina, des d’un despatx ubicat a Espanya, realitza cada dia trucades a empreses espanyoles oferint-los invertir a Andorra i donant solucions irregulars de prestanoms, i explicant-los que l’obertura total està a punt d’arribar, ja que tenen el cap de Govern i algunes associacions pont de suport.
El cinisme ha arribat a tant, que en el passat premi dels Innovadors 2007 van estar trucant i insistint a les empreses estrangeres que presentessin a Andorra un projecte d’inversió, amb l’argument que a Andorra hi ha pocs talents preparats, per això ara els deuen buscar a fora, jo aquí els conec a dotzenes, només cal conèixer les persones.
El món és tan petit que van contactar a un empresari d’Espanya que jo conec i va gravar tota la conversa. Potser algun dia es podria escoltar a Internet i/o a algun canal de ràdio i/o televisió.
Resumint, si analitzem objectius actuals de moda, com són sortir de la llista de paradisos fiscals, segurament alguns governants propietaris de financeres i bancs han de trobar la fórmula d’atreure el turisme bancari, de manera que no s’enfadin els països veïns, una opció és oferir als mateixos i futurs turistes crear empreses a Andorra, d’aquesta manera la neteja del diner negre serà més transparent de cara a fora.
La factura dels qui governen mirant només els seus interessos i s’estan venent Andorra la rebrem tota la resta de veritables andorrans i residents. Molts treballadors ja han marxat i marxaran del seu propi país, seran canviats per la mà d’obra estrangera. Els locals comercials i despatxos de sempre seran modificats per noms de franquícies i empreses rentadora de diners. S’extingirà el capital social i humà del nostre país.
Les persones que integrem la UNP , estem d’acord amb una obertura econòmica a les inversions d’empreses estrangeres que no perjudiquin les establertes. En els sectors no presents, i a les que es limitin a empreses que exportin des d’Andorra productes o serveis cap a l’exterior, en els dos casos aquestes rebran incentius per crear llocs de treball a universitaris andorrans o professionals amb experiència al país.
Tomàs Pascual Casabosch
President UNP -Unió Nacional de Progrés-
President UNP -Unió Nacional de Progrés-
26 dic 2007
"Un any de feina a la UNP" Periòdic Andorra 26-12-2007 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
Fa poc més d'un any que un grup de persones preocupades per la situació i futur del país vam decidir plasmar per escrit una llista de totes les opinions del dia a dia real, viu i actual de la nostra societat andorrana.
Es va decidir començar com a grup d'opinió --PCA--, en què cadascú de nosaltres va treballar per a l'objectiu d'impulsar aquest projecte. En les diferents trobades i reunions els donàvem als nostres apunts una forma buscant el màxim consens possible en el document intern de treball. La nostra primera i més gran satisfacció va ser viure com entre poques persones anàvem treballant perquè tot pensament que s'havia d'aplicar a escala general tingués cabuda en aquest projecte. I es va decidir el nom definitiu (UNP), que simbolitza la unitat de les persones per a un veritable progrés nacional.
Vam començar a construir un vaixell des de zero, amb material creat per la veu de tots els qui han volgut. Ha estat i és un camí ple d'experiències i situacions de tots colors. Entre la feina positiva que han aportat els qui fins i tot han abandonat per diversos motius, sigui de forma temporal o definitiva, els qui s'han quedat i els que vindran s'ha aconseguit que ara tinguem una petita, però honesta, parcel.la política dins la societat andorrana.
Amb aspectes que van des del benestar dels nostres infants, que són el nostre futur, fins a Europa i el món estem a punt de tancar un dels millors programes polítics del món. Cada un dels vint punts desplegables ha estat sotmès a l'opinió de persones de la societat implicats en primera línia i a cada diferent sector, i entre altres, a estudis de viabilitat econòmica, comptable i jurídica, per poder oferir garantir un veritable benestar social. Encara queda molta feina a fer i aquest programa tindrà sempre una porta oberta a aportacions de millora.
Ens hem adonat que algunes injustícies socials estan aferrades a la Constitució i s'hauran de proposar els canvis a lliure sufragi de tots els andorrans, també hi ha títols ha desplegar. La resta són lleis i reglaments. Vam publicar la nostra declaració de principis ja que els nostres valors han de ser transparents des del primer moment i independentment del nostre posicionament ideològic. Aprofito per desitjar unes bones festes a tots els andorrans i residents, però especialment als qui no en poden gaudir per diversos motius, ja sigui per la pèrdua d'éssers estimats o per una amarga situació econòmica.
Es va decidir començar com a grup d'opinió --PCA--, en què cadascú de nosaltres va treballar per a l'objectiu d'impulsar aquest projecte. En les diferents trobades i reunions els donàvem als nostres apunts una forma buscant el màxim consens possible en el document intern de treball. La nostra primera i més gran satisfacció va ser viure com entre poques persones anàvem treballant perquè tot pensament que s'havia d'aplicar a escala general tingués cabuda en aquest projecte. I es va decidir el nom definitiu (UNP), que simbolitza la unitat de les persones per a un veritable progrés nacional.
Vam començar a construir un vaixell des de zero, amb material creat per la veu de tots els qui han volgut. Ha estat i és un camí ple d'experiències i situacions de tots colors. Entre la feina positiva que han aportat els qui fins i tot han abandonat per diversos motius, sigui de forma temporal o definitiva, els qui s'han quedat i els que vindran s'ha aconseguit que ara tinguem una petita, però honesta, parcel.la política dins la societat andorrana.
Amb aspectes que van des del benestar dels nostres infants, que són el nostre futur, fins a Europa i el món estem a punt de tancar un dels millors programes polítics del món. Cada un dels vint punts desplegables ha estat sotmès a l'opinió de persones de la societat implicats en primera línia i a cada diferent sector, i entre altres, a estudis de viabilitat econòmica, comptable i jurídica, per poder oferir garantir un veritable benestar social. Encara queda molta feina a fer i aquest programa tindrà sempre una porta oberta a aportacions de millora.
Ens hem adonat que algunes injustícies socials estan aferrades a la Constitució i s'hauran de proposar els canvis a lliure sufragi de tots els andorrans, també hi ha títols ha desplegar. La resta són lleis i reglaments. Vam publicar la nostra declaració de principis ja que els nostres valors han de ser transparents des del primer moment i independentment del nostre posicionament ideològic. Aprofito per desitjar unes bones festes a tots els andorrans i residents, però especialment als qui no en poden gaudir per diversos motius, ja sigui per la pèrdua d'éssers estimats o per una amarga situació econòmica.
18 dic 2007
"Promeses i resultats electorals a Escaldes-Engordany" Periòdic Andorra 18-12-2007 Tribuna: Tomàs Pascual Casabosch
Vull recordar amb aquestes línies algunes de les darreres promeses de l'Alternativa a Escaldes-Engordany per part del senyor Francesc Casals i esmentar alguns dels comentaris de les tertúlies de cafè del dia a dia del poble, alhora que la meva opinió.
--la justícia electoral dels 2.009 arrasadors vots confirma que el poble vol rebre la foto del nostre cònsol, Antoni Martí, durant quatre anys més, per continuar estan al dia amb un bon benestar social.
"El cònsol Martí ha inaugurat una guarderia i un parc infantil quan arriben les eleccions"
--els nens de la parròquia fa anys que gaudeixen de les guarderies, les d’abans i les d’ara, dels antics i nous parcs infantils, fins i tot dels inaugurats quan les obres s’han acabat.
"Ens fa pagar a tots campanyes per vendre el que no ha fet".
--l’urna ha agraït al cònsol el que ha fet i, sense cap venda, li ha confiat la continuïtat del dia a dia i això farà que revisqui la parròquia amb el seu creixement.
"Entre tots farem que la part alta revisqui", "Punt d’atenció, cartells, díptics, pàgines als diaris"
--he estat membre d’una associació de comerciants i empresaris de la parròquia durant més d’una dècada; tant el Comú de la senyora Magallon com el del senyor Martí ens han ajudat des del primer dia de mandat. Tothom pot anar al punt d’atenció de la part alta a deixar plasmats els suggeriments. Els cartells ens portaran a una senyalització moderna, rebre els díptics a casa nostra ens fa partícips i complementa la informació, fins i tot dels que no hagin pogut llegir les pàgines dels diaris.
"Se’ns ha mort mig poble" --¿s’ha mort mig poble?, ¿es deu referir a les defuncions de les darreres generacions?
"Entre tots ho haurem de reparar"
--l’altre dia vaig trucar a Circulació perquè uns nens van trencar una fusta d’un parc infantil i perquè cap nen no es fes mal; qualsevol hauria fet el mateix, forma part de les reparacions que s’han de fer. Clar que l’equip del senyor Martí buscava també vots; els de l'Alternativa fa anys que intenten un assalt, però a vostès no els ha votat ni la majoria dels seus, i el cònsol ha obtingut un rècord impressionant comptant els vots que vostès calculaven com a gran tret de sortida.
"Només ens falta decidir qui volem que condueixi aquesta resurrecció, els de sempre o l'Alternativa"
--a l'Alternativa, evidentment, no l’hem volgut, sobretot quan hem comparat els seus destructius discursos amb la humilitat del guanyador; els resultats ja s’han vist. Queda clar que hem decidit que la parròquia d'Escaldes-Engordany continuï conduïda pel senyor Martí i el seu equip.
Que quedi escrit també que alguns candidats de l'Alternativa no van complir el pacte de no fer campanya de pressió el dia electoral pels passadissos i els voltants dela Casa Comuna. Tant els Verds com l’equip del cònsol sí que van demostrar que tenien paraula; si vostès no en tenen en unes comunals, pitjor serà en unes generals, ja ho han demostrat.
Li vull agrair al senyor Francesc Casals que hagi dimitit del Consell General, ens estalviarà les seves obres de teatre d’abandonar la sala amb estratègies de màrqueting mal assessorades. Encara que ara tenim el perill que ho faci ala Casa Comuna.
Elector
--la justícia electoral dels 2.009 arrasadors vots confirma que el poble vol rebre la foto del nostre cònsol, Antoni Martí, durant quatre anys més, per continuar estan al dia amb un bon benestar social.
"El cònsol Martí ha inaugurat una guarderia i un parc infantil quan arriben les eleccions"
--els nens de la parròquia fa anys que gaudeixen de les guarderies, les d’abans i les d’ara, dels antics i nous parcs infantils, fins i tot dels inaugurats quan les obres s’han acabat.
"Ens fa pagar a tots campanyes per vendre el que no ha fet".
--l’urna ha agraït al cònsol el que ha fet i, sense cap venda, li ha confiat la continuïtat del dia a dia i això farà que revisqui la parròquia amb el seu creixement.
"Entre tots farem que la part alta revisqui", "Punt d’atenció, cartells, díptics, pàgines als diaris"
--he estat membre d’una associació de comerciants i empresaris de la parròquia durant més d’una dècada; tant el Comú de la senyora Magallon com el del senyor Martí ens han ajudat des del primer dia de mandat. Tothom pot anar al punt d’atenció de la part alta a deixar plasmats els suggeriments. Els cartells ens portaran a una senyalització moderna, rebre els díptics a casa nostra ens fa partícips i complementa la informació, fins i tot dels que no hagin pogut llegir les pàgines dels diaris.
"Se’ns ha mort mig poble" --¿s’ha mort mig poble?, ¿es deu referir a les defuncions de les darreres generacions?
"Entre tots ho haurem de reparar"
--l’altre dia vaig trucar a Circulació perquè uns nens van trencar una fusta d’un parc infantil i perquè cap nen no es fes mal; qualsevol hauria fet el mateix, forma part de les reparacions que s’han de fer. Clar que l’equip del senyor Martí buscava també vots; els de l'Alternativa fa anys que intenten un assalt, però a vostès no els ha votat ni la majoria dels seus, i el cònsol ha obtingut un rècord impressionant comptant els vots que vostès calculaven com a gran tret de sortida.
"Només ens falta decidir qui volem que condueixi aquesta resurrecció, els de sempre o l'Alternativa"
--a l'Alternativa, evidentment, no l’hem volgut, sobretot quan hem comparat els seus destructius discursos amb la humilitat del guanyador; els resultats ja s’han vist. Queda clar que hem decidit que la parròquia d'Escaldes-Engordany continuï conduïda pel senyor Martí i el seu equip.
Que quedi escrit també que alguns candidats de l'Alternativa no van complir el pacte de no fer campanya de pressió el dia electoral pels passadissos i els voltants de
Li vull agrair al senyor Francesc Casals que hagi dimitit del Consell General, ens estalviarà les seves obres de teatre d’abandonar la sala amb estratègies de màrqueting mal assessorades. Encara que ara tenim el perill que ho faci a
Elector
23 oct 2007
Escrit Blog: M.I. Sr. Josep Pintat Solans de: Tomàs Pascual Casabosch 23/10/2007 i 23/10/2008
Escrit Blog: M.I. Sr. Josep
Pintat Solans de: Tomàs Pascual Casabosch 23/10/2007 i 23/10/2008
M.I. Sr. Josep Pintat Solans,
Un dimecres al matí a la meva edat de 14 anys, concretament l'any 1984 vaig fer autostop a les Arades, gairebé a la sortida de la població de Sant Julià de Lòria.
La meva sorpresa va ser que es va aturar i convidar a pujar al seu cotxe, el M.I. Sr. Josep Pintat Solans, Cap de Govern del Principat d'Andorra.
Jo estava emocionat, era el President actual del país en el qual jo vivia, que l'estudiàvem a l'escola i, anteriorment havia estat Conseller General i també Hble. Cònsol de la parròquia laurediana.
Li vaig manifestar que m'agradava la prosa i que en un futur em faria il·lusió publicar alguns llibres. Em va respondre que l'anés a veure quan volgués i que em donaria un cop de mà.
Em va preguntar sobre els meus estudis, el trajecte se'm va fer emocionant i curt, ho vaig explicar a tothom, ja que no m'ho podia creure.
Van passar els anys i en les poques ocasions que vàrem coincidir ens havíem saludat tal com és natural entre les persones.
A la meva edat de 18 anys, l'any 1988 i havent-hi jo sol·licitat visita, em va rebre al seu despatx on li vaig ensenyar el projecte del meu primer llibre, va adreçar-me al seu Conseller de Cultura, el Sr. Roc Rossell Dolcet, i gràcies a la seva confiança i ajuda vaig poder publicar el primer llibre anomenat "La nena de la Carena".
Posteriorment, als meus 19 anys, l'any 1989 també em va ajudar a publicar el meu segon llibre anomenat "Lletres del Silenci".
Les meves dedicatòries personals a aquestes dues grans persones, són de les que més emocionat vaig signar.
A la meva edat adulta ja amb uns vint i diversos anys, també vaig poder gaudir de realitzar algun petit negoci amb ell, puntual i per formar part de la societat treballadora andorrana.
Els anys anaven passant i als meus 36 anys, concretament l'any 2005 va néixer el meu fill Adam.
Van ser uns mesos després, durant l'any 2006 quan estava jo passejant al meu fill, en quant se'm va acostar el Sr. Josep Pintat, amb la seva mà ja velleta i plena de saviesa va acariciar la cara del meu fill, li va dedicar alguna paraula i em va felicitar com a pare d'un nen. Un gran honor.
Ara fa poc més d'un any, vaig ser una del centenar de persones que va assistir al seu funeral, per acompanyar-lo amb humilitat i respecte en el seu darrer passeig públic almenys en aquesta vida terrenal.
Vàries són les vegades que he anat al lloc del seu repòs per pregar per la seva anima i dedicar-li paraules d'agraïment no tan sols per haver-me escoltat i ajudat quan jo era adolescent, jove i posteriorment adult i pare, sinó per haver estat una gran persona en l'àmbit personal i un gran home d'Estat.
Fins a sempre Sr. Josep Pintat i Solans, desitjo que Déu us guardi al cel!!!
Tomàs Pascual Casabosch
Principat d'Andorra, 23/10/2007 i 23/10/2008
Un dimecres al matí a la meva edat de 14 anys, concretament l'any 1984 vaig fer autostop a les Arades, gairebé a la sortida de la població de Sant Julià de Lòria.
La meva sorpresa va ser que es va aturar i convidar a pujar al seu cotxe, el M.I. Sr. Josep Pintat Solans, Cap de Govern del Principat d'Andorra.
Jo estava emocionat, era el President actual del país en el qual jo vivia, que l'estudiàvem a l'escola i, anteriorment havia estat Conseller General i també Hble. Cònsol de la parròquia laurediana.
Li vaig manifestar que m'agradava la prosa i que en un futur em faria il·lusió publicar alguns llibres. Em va respondre que l'anés a veure quan volgués i que em donaria un cop de mà.
Em va preguntar sobre els meus estudis, el trajecte se'm va fer emocionant i curt, ho vaig explicar a tothom, ja que no m'ho podia creure.
Van passar els anys i en les poques ocasions que vàrem coincidir ens havíem saludat tal com és natural entre les persones.
A la meva edat de 18 anys, l'any 1988 i havent-hi jo sol·licitat visita, em va rebre al seu despatx on li vaig ensenyar el projecte del meu primer llibre, va adreçar-me al seu Conseller de Cultura, el Sr. Roc Rossell Dolcet, i gràcies a la seva confiança i ajuda vaig poder publicar el primer llibre anomenat "La nena de la Carena".
Posteriorment, als meus 19 anys, l'any 1989 també em va ajudar a publicar el meu segon llibre anomenat "Lletres del Silenci".
Les meves dedicatòries personals a aquestes dues grans persones, són de les que més emocionat vaig signar.
A la meva edat adulta ja amb uns vint i diversos anys, també vaig poder gaudir de realitzar algun petit negoci amb ell, puntual i per formar part de la societat treballadora andorrana.
Els anys anaven passant i als meus 36 anys, concretament l'any 2005 va néixer el meu fill Adam.
Van ser uns mesos després, durant l'any 2006 quan estava jo passejant al meu fill, en quant se'm va acostar el Sr. Josep Pintat, amb la seva mà ja velleta i plena de saviesa va acariciar la cara del meu fill, li va dedicar alguna paraula i em va felicitar com a pare d'un nen. Un gran honor.
Ara fa poc més d'un any, vaig ser una del centenar de persones que va assistir al seu funeral, per acompanyar-lo amb humilitat i respecte en el seu darrer passeig públic almenys en aquesta vida terrenal.
Vàries són les vegades que he anat al lloc del seu repòs per pregar per la seva anima i dedicar-li paraules d'agraïment no tan sols per haver-me escoltat i ajudat quan jo era adolescent, jove i posteriorment adult i pare, sinó per haver estat una gran persona en l'àmbit personal i un gran home d'Estat.
Fins a sempre Sr. Josep Pintat i Solans, desitjo que Déu us guardi al cel!!!
Tomàs Pascual Casabosch
Principat d'Andorra, 23/10/2007 i 23/10/2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
